LÍTIL ÍSLENSK-KATALÖNSK ORÐABÓK
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ

© Macià Riutort i Riutort, 1998

vað <n. vaðs, vöð>: gual m (pas de riu)
      hafa vaðið fyrir neðan sig: <LOC> haver pres precaucions, haver estat previngut
           það er betra að hafa vaðið fyrir neðan sig: <LOC> millor prevenir que guarir
      leggja á tæpasta vaðið: <LOC> temptar (o: provar) l'impossible, jugar-s'hi el tot pel tot, arriscar-se al màxim
      ríða á vaðið með e-ð: <LOC> ésser el primer a fer (o: escometre) una cosa
      ríða fyrstur á vaðið: <LOC> ésser el primer a fer (o: escometre) una cosa
      tefla á tæpasta vaðið: <LOC> temptar (o: provar) l'impossible, jugar-s'hi el tot pel tot, arriscar-se al màxim, córrer el màxim risc

vaða <f. vöðu, vöður>: 1. banc m (de peixos)
	2. esbart m (de balenes, de foques)

vafa-laust: sens dubte, indubtablement

vafa-samur, -söm, samt: dubtós -osa

vaff <n. vaffs, vöff>:

1. (bókstafur latneska stafrófsins) ve baixa (lletra de l'alfabet llatí v, V)

2. (bókstafur hebreska stafrófsins) vau f, uau f (lletra de l'alfabet hebreu וָו, ו)

vaffla <f. vöfflu, vöfflur>: gofra f

vafi <m. vafa, pl. no hab.>: dubte m (manca de certesa)

vaf·klukka <f. -klukku, -klukkur>:

corretjola f, corriola f (Val., Mall.) (designació col·lectiva de les plantes del gènere Convonvulus)

vafklukku·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] convolvulàcies f.pl

vafnings·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: liana f voluble (planta enfiladissa que creix enrevoltillant-se al voltant d'altres plantes que acaba cobrint)

vafnings·klukka <f. -klukku, -klukkur>:

corretjola f, corriola f (Val., Mall.) (designació col·lectiva de les plantes del gènere Convonvulus) (→ vafklukka)

vafningsklukku·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] convolvulàcies f.pl (→ vafklukkuætt)

vafningur <m. vafnings, vafningar>:

1. <GEN> rotlle m, rogle m (Val.), rotlo m (Bal.) 

2. (flétta) entortolligament m, enroscament m (entrellaçament, entrunyellament, esp. al voltant d'una cosa)

3. (vafin umferð, umbúðir) embolcall m (de tela o d'altre material enrevoltillat al voltant de l'objecte embolcallat)

♦ grennandi¹ / örvandi² vafningur: embolcall aprimador¹ / estimulador² (com a tractament en salons de bellesa, balnearis etc.)

♦ heitir¹ og kaldir² vafningar: embolcalls calents¹ / freds² (com a tractament salons de bellesa, balnearis etc.)

5. (flækja) complicació f (envitricollament)

6. vafningar <m.pl vafninga>: (undanbrögð & loðin svör) subterfugis m.pl (circumloquis, ambages, embuts, evasives)

♦ án vafninga: sense embuts

vaf·planta <f. -plöntu, -plöntur>: liana f voluble

vafri <m. vafra, vafrar>:

<INFORM> navegador m, browser m

vafstur <n. vafsturs, no comptable>:

1. (umstang, fyrirhöfn, amstur) tràfecs m.pl, quefers m.pl (treballs, tasques, ocupacions diverses)

2. (ónæði, vandræði) entrebancs m.pl (problemes, embolics)

vaf·súra <f. -súru, -súrur>:

fajol bord (planta Polygonum convolvulus)

vaf·toppur <m. -topps, -toppar>:

lligabosc m de jardí (planta Lonicera caprifolium)

vagga <f. vöggu, vöggur>: bressol m, bressola f (Ross.), bres m (Bal.)

val·birki <n. -birkis, -birki>:

fals plàtan (planta Acer pseudoplatanus)

val·brá <f. -brár, -brár>:

<MED> nevus flami, angioma pla, hemangioma m capil·lar, nevus m d'Unna

vald <n. valds, völd>:

1. <GEN> poder m

♦ gefa sig e-u á vald: lliurar-se a una cosa

♦ hafa vald á e-u: dominar una cosa, tenir el control d'una cosa

♦ hafa vald til [þess] að <+ inf.>: tenir [l']autoritat per a <+ inf.>, tenir poder per a <+ inf.> 

♦ hefja (o: leiða) e-ð til vegs og valda: donar carta de reconeixement a una cosa, entronitzar una cosa, elevar una cosa a la categoria d'honorable

♦ komast til valda: arribar al poder

♦ komast aftur til vegs og valda: tornar a detenir càrrec i honors

♦ hann misbeitir valdi sínu: abusa del seu poder

♦ sitja að völdum: tenir el poder, governar

♦ vera á valdi e-s: estar en les mans d'algú, dependre d'algú

◊ það er á yðar valdi að  <+ inf.>: està en les vostres mans de <+ inf.>, depèn de vosaltres [de] <+ inf.> 

2. (ofbeldi) força f (constrenyiment)

♦ með valdi: per la força

◊ taka e-ð með valdi: agafar una cosa per la força

3. (máti) control m, límits m.pl (fre, aturall)

♦ upp úr öllu valdi: desbocadament, desenfrenadament

◊ verðlagið fer upp úr öllu valdi: els preus pugen desbocats, els preus pugen sense fre

4. völd <n.pl>: (orsök) causa f (origen desencadenant)

♦ af völdum e-s: a causa de, causat -ada per

valda·barátta <f. -baráttu, -baráttur>:

lluita f pel poder

valda·rán <n. -ráns, -rán>:

usurpació f del poder, presa f il·legal del poder

vald·beiting <f. -beitingar, no comptable>:

<GEN & JUR> ús m de la força

valdur, völd, valt: responsable de, culpable de (que fa que una cosa passi o hagi passat)
	vera valdur að e-u: tenir la culpa d'una cosa (ésser el responsable que una cosa hagi passat)
	vera e-s valdur: tenir la culpa d'una cosa (ésser el responsable que una cosa hagi passat)

Valensíu·búi <m. -búa, -búar>:

valencià m, valenciana f

valensískur, valensísk, valensískt <adj.>:

valencià -ana

Valensíu·maður <m. -manns, -menn>:

valencià m, valenciana f

Valentínusar·dagur <m. -dags, -dagar>:

dia m de Sant Valentí 

val·hneta <f. -hnetu, -hnetur>: nou f, anou m (fruit de l'arbre Juglans regia)

valhnetu·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de nou (o: de nous)

valhnetu·tré <n. -trés, -tré>: noguera f, noguer m (arbre Juglans regia)

(†) val·hnot <f. -hnotar, -hnetur>: nou f, anou m (fruit de l'arbre Juglans regia)

val·hnota <f. -hnotu, -hnotur>: noguera f (fusta de l'arbre Juglans regia)

valhnotu·tré <n. -trés, -tré>: noguera f, noguer m (arbre Juglans regia)

vallar·rýgresi <n. -gresis, -gresi>:

maragall (o: margall) m (Mall.), raigràs anglès (planta Lolium perenne)

vallarsveif·gras <n. -grass, -grös>:

poa f de prat, pastura f dels prats de Kentucky, herba f de prat (Ross.) (planta Poa pratensis)

vall·humall <m. -humals, -humlar>:

milfulles f, percala f, herba f de tall[s], marfull m, sabuda blanca, herba f de xai, herba f de tos, milifulla f (planta Achillea millefolium)

vall·hæra <f. -hæru, -hærur>:

lúzula f [multiflora], lluçola f (planta Luzula multiflora)

val·múi <m. -múa, -múar>:

(draumsóley) cascall m (planta Papaver somniferum)

val·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:

assignatura optativa 

valur <m. vals, valir>:

girfalc m, falcó sagrat, grifó m (Bal.) (ocell Falco rusticolus)

vamm·laus, -laus, -laust: impecable

vana·gangur <m. -gangs, no comptable>:

Mot emprat en la locució:

♦ ganga sinn vanagang: continuar igual, no canviar (no sofrir modificació un estat de coses, una evolució determinada dels afers, els afers etc.)

♦ gangi hlutirnir sinn vanagang...: si les coses no canvien...

♦ hér gengur allt sin vanagang: aquí tot continua igual

vandaður, vönduð, vandað: de bona qualitat, ben fet -a

vanda·mál <n. -máls, -mál>: problema m
	hafa geðræn vandamál: tenir problemes mentals (o: psíquics)
	skapa vandamál: crear problemes
	úrlausn vandamála: solució de problemes
	vandamálin krefjast lausnar: els problemes requereixen una solució

vanda·maður <m. -manns, -menn>: parents m

vand·látur, -lát, -látt <adj.>:

exigent, crític -a

♦ ekki vandlátir um sóma sinn: no primmirats amb llur honor

♦ vandlátur á mat: llamenc, exigent amb el menjar, triat en el menjar

vandur, vönd, vant: (erfiður) difícil (dificultós)

vanga·veltur <f.pl -velta (o: -veltna)>: reflexions f.pl, cavil·lacions f.pl (pensaments que hom es fa sobre un tema, disquisicions mentals)
	vera með vangaveltur út af e-u: donar moltes voltes a un assumpte

van·geta <f. -getu, no comptable>: 1. <GEN> impossibilitat f
		vangeta eða viljaleysi til að hlíta lögum samfélagsins: impossibilitat o manca de voluntat d'acceptar les lleis de la societat
	2. <MED> impotència f (manca d'erecció)

van·heilagur, -heilög, -heilagt <adj.>:

<RELIG & FIG> no consagrat -ada

van·heilsa <f. -heilsu, no comptable>: 1. manca f de salut, salut dolenta
	2. (eufemístic per → líkþrá, holdsveiki) lepra f
		...og sjá, að þar var maður fullur vanheilsu: ...i veges, hi havia un home ple de lepra
		og jafnskjótt hvarf vanheilsan af honum: i a l'instant va desaparèixer-li la lepra

van·helgaður, -helguð, -helgað <adj.>:

<RELIG & FIG> profanat -ada

van·helgun <f. -helgunar, pl. no hab.>:

<RELIG & FIG> profanació f

vanilja <f. vanilju, no comptable>: vainilla f

vanilju·blóm <n. -blóms, -blóm>: vainilla f [de jardí] (planta Heliotropium peruvianum)

vanilju·búðingur <m. -búðings, -búðingar>: flam m

vanilla <f. vanillu, no comptable>: vainilla f

vanilla <n. vanilla, no comptable>: vainilla f

vanilla·planta <f. -plöntu, -plöntur>: vainilla f (liana Vanilla planifolia)

vanilla·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>: beina f de vainilla, tavella f de vainilla

vanillu·fífill* <m. -fífils, -fíflar>:

pota f de cavall negra (planta Petasites fragrans syn. Tussilago fragrans)

vanillu·hrossafífill* <m. -hrossafífils, -hrossafíflar>:

pota f de cavall negra (planta Petasites fragrans syn. Tussilago fragrans)

vanillu·ís <m. -íss, -ísar>: gelat m de vainilla

vanillu·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>: beina f de vainilla, tavella f de vainilla

vanillu·sykur <m. o n. -sykurs, no comptable>: sucre m de vainilla

vaninn, vanin, vanið: acostumat -ada, avesat -ada
	illa vaninn: mal acostumat -ada, mal avesat

van-líðan <f>: estat de malestar

van-megnugur, -megnug, -megnugt: dèbil, sense forces

van·nýttur, -nýtt, nýtt <adj.>:

infrautilitzat -ada

van·nærður, -nærð, -nært <adj.>:

desnutrit -ida, desnodrit -ida, malalimentat -ada

van·næring <f. -næringar, no comptable>:

desnutrició f

van-stilli <n>: intemperància, manca de mesura, manca de domini de si mateix

van-stilling <f>: desenfrè, manca de moderació o mesura

van·sæmd <f. -sæmdar, pl. no hab.>: deshonor m,f, deshonra f, vergonya f [pública]

vanta: faltar
	mig vantar meðal við niðurganginum: necessito alguna cosa contra la diarrea <c>
	mig vantar...: necessito..., voldria...

van·traust <n. -trausts, no comptable>:

desconfiança f, recel m

vantrausts·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:

vot m de censura

♦ vantraustsyfirlýsing á e-n: vot de censura contra algú

van·trúaður, -trúuð, -trúað <adj.>:

incrèdul -a, escèptic -a

♦ vera vantrúaður á e-ð: ésser incrèdul envers una cosa, trobar una cosa mala de creure

◊ og vertu ekki vantrúaður, vertu trúaður: i no siguis pas incrèdul, sinó creient

var <n. vars, vör>:

lleganya f

varablóma·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] labiades f.pl, [família f de les] lamiàcies f.pl

vara·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: tord roquer, junclà m (Men.) (peix Symphodus (Crenilabrus) melops)

vara·litur <m. -litar, -litir>: pintallavis m (tipus de cosmètic)

vara·maður <m. -manns, -menn>:

<FUTBOL> [jugador m] suplent m

varan·legur, -leg, -legt <adj.>:

permanent

vara·ræðismaður <m. -ræðismanns, -ræðismenn>: vicecònsol m

vara·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:

<ECON> fons m de reserva, reserves f.pl [de capital], fons m de previsió

vara·smyrsl <n. -smyrsls, -smyrsl>: barreta f de llavis de cacao

varð·hundur <m. -hunds, -hundar>: gos guardià, ca guardià (Bal.)

varð-lið <n>: guàrdia
	borgaravarðlið: guàrdia civil

varðliðs-maður <m.-menn>: guarda
	borgaravarðliðsmaður: guarda civil

varð·veita <-veiti ~ -veitum | -veitti ~ -veittum | -veitt ║ e-ð>: guardar una cosa, estotjar una cosa (Bal.)
	lesið og varðveitið leiðbeiningarnar: llegiu i guardeu les instruccions

var·færinn, -færin, -færið: 1. (gætinn) prudent (discret & cautelós)
	2. (varúðarfullur) previngut -uda (caut)

varissít <n. varissíts, no comptable>:

<GEOL> variscita f (Al(PO4)·2H2O, ortoròmbic)

varissít·náma <f. -námu, -námur>:

mina f de variscita

♦ forsögulegu varissítnámurnar í Gavà: les mines prehistòriques de variscita de Gavà

varíólít <n. varíólíts, varíólít>:

<GEOL> variolita f

varíólískur, varíólísk, varíólískt <adj.>:

<GEOL> variolític -a

♦ varíólískt basalt: basalt variolític

♦ varíólísk hrafntinna: obsidiana variolítica

♦ varíólísk skipan: estructura variolítica

var·kár, -kár, -kárt <adj.>:

caut -a, cautelós -osa, previngut -uda, prudent 

var·kárni <f. -kárni, no comptable>:

cautela f, prudència f 

varla <adv.>:

a penes, tot just, escassament

varma- <en compostos>:

tèrmic -a

varma·depla <f. -deplu, -deplur>:

verònica pèrsica (planta Veronica persica)

varma·orka <f. -orku, -orkur>:

energia tèrmica

varmi <m. varma, no comptable>:

escalfor m, calentor f

varmur, vörm, varmt <adj.>:

calent -a (agradablement calent)

◊ þér klæðið yður, en verðið þó ekki varmir: us vestiu, però no aconseguiu pas d'escalfar-vos

varnar- <en compostos>:

<MIL> defensiu -iva, de defensa

varnar·her <m. -hers, -herir>:

<MIL> exèrcit defensiu, exèrcit m de defensa 

♦ ísraelskur varnarher: exèrcit de defensa d'Israel, TSàHaL m (→ Ísraelsher)

varnar·maður <m. -manns, -menn>:

<FUTBOL> defensa m, rereguarda m

♦ aftasti varnarmaður: defensa lliure

♦ hægri varnarmaður: defensa dret

♦ vinstri varnarmaður: defensa esquerre

varnar·virki <n. -virkis, -virki>:

1. <MIL> bastió defensiu  (tipus de fortificació)

2. <FIG> baluard m, bastió m  (element de protecció, de defensa, contra noves idees etc.)

varpa·sveifgras <n. -sveifgrass, -sveifgrös>:

pèl m de ca, pèl m de bou, pelosa f (planta Poa annua)

varphæna <f.-hænu, -hænur>: gallina ponedora

varpi <n. varpa, varpar>:

<MAT> funtor m

♦ fleygaður varpi: funtor exacte

varsla <f. vörslu, pl. no hab.>: custòdia f
	taka e-ð í sína vörslu: agafar una cosa en custòdia

vart <adv.>: a penes
	hann gat vart talað vegna hugaræsings: a penes podia parlar a causa de l'excitació

varta <f. vörtu, vörtur>: 1. <GEN> berruga f
	2. (geirvarta) mugró m

var·úlfur <m. -úlfs, -úlfar>:

home m llop, home-llop m, licantrop m

vasa-bók <f.-bækur>: 1. quadern petit, quadernet 2. llibre de butxaca

vasa-diskó <n>: walkman

vasa-greiða <f.-greiður>: pinta (de butxaca)

vasa·klútur <m. -klúts, -klútar>:

mocador m [de butxaca]

vasa-lampi <m.-lampar>: pila, lot (llàntia elèctrica de butxaca)

vasa-úr <n. -úrs, -úr>: rellotge m de butxaca

vasa-útgáfa <f.-útgáfur>: edició de butxaca

vasa-þjófur <m.-þjófar>: lladre (“carterista”)

vasi <m. vasa, vasar>: butxaca f

vasilín <n. vasilíns, no comptable>: vaselina f

vask·lega <adv.>:

amb valentia, amb bravura, abrivadament (o: bravesa) 

◊ sæk þú vasklega að borginni og brjót hana: ataca la ciutat amb valentia i arrasa-la

◊ þeir munu í stríðinu verða eins og hetjur, sem troða niður saurinn á strætunum, og þeir munu berjast vasklega: en la guerra seran com uns paladins que trepitgen el fang dels carrers i hi lluitaran amb ardidesa

vask·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (röskur) ple -ena d'energia (dinàmic, vital)

2. (karlmannlegur) viril (baronívol, baronil)

◊ Sigurður konungur gerðist maður mikill og sterkur, vasklegur maður sýnum, jarpur á hár, munnljótur og vel að öðrum andlitssköpum: el rei Sigurd es va fer un home cepat i fort, d'apariència baronívola, de cabells castanys, de boca lletja però bé pel que fa als altres trets facials

3. (hugrakkur) abrivat -ada, ardit -ida (valent, estrenu)

◊ Högni var maður vasklegur og vel að sér ger og tortryggur og þorðu þau fyrir því eigi að segja honum fyrirburðinn: En Högni era un home valerós i dreturer, però recelós del que li diguessin, i per això ells no van pas gosar a contar-li res de l'aparició

◊ hann var þeirra yngstur en hinir eldri synir Brjáns konungs voru frumvaxta og manna vasklegastir: ell n'era el més jove; pel que fa als fills més grans del rei Brjánn, ja eren adults i els més ardits dels homes

vaskur <m. vasks, vaskar>:

pica f (d'escurar els plats etc.)

vaskur, vösk, vaskt <adj.>:

valent -a, brau -ava

◊ og verið nú hughraustir og látið á sjá, að þér séuð vaskir menn: i ara tingueu coratge, que se us vegi que sou valents

vassilín <n. vassilíns, no comptable>: variant de → vasilín “íd.”

vatn <n. vatns, vötn>: 1. (lögur) aigua f
		→ drykkjarvatn “aigua potable”
		eimað vatn: aigua destil·lada
		ferskt vatn: aigua dolça
		fljótandi vatn: aigua líquida
		→ fráveituvatn “aigües residuals”
		frosið vatn: aigua congelada
		hart vatn: aigua dura
		ískalt1 / kalt2 / svalt3 / volgt4 / hlýtt5 / heitt6 vatn: aigua gelada¹ / freda² / fresca³ / tèbia4 / agradablement calenta5 / calenta6
		→ kranavatn “aigua d'aixeta”
		kristaltært vatn: aigua cristal·lina
		→ kölnarvatn “aigua de Colònia”
		→ leysingarvatn “aigua procedent de la fosa de la neu”
		→ lindarvatn “aigua de font”
		→ ofanvatn “aigua residual procedent de la pluja o resultant de la fosa de la neu”
		→ regnvatn “aigua de pluja”
		rennandi vatn: aigua corrent
		→ saltvatn “aigua salada”
		→ sjávarvatn “aigua de mar”
		→ skilvatn “aiguafort”
		staðnað vatn: aigua estancada
		→ súrvatn “aigua oxigenada”
		tært vatn: aigua límpida
		vígt vatn: aigua beneïda
		þungt vatn: aigua pesant
		→ ölkelduvatn “aigua mineral”
	 2. (legvatn) líquid amniòtic
		missa vatnið: trencar aigües
	 3. (tjörn & lítið & meðalstórt stöðuvatn) estany m
	 4. (stórt stöðuvatn) llac m

vatn·aborri <m. -aborra, -aborrar>:

perca f (peix Perca fluviatilis) (→ aborri)

vatna·bleikja <f. -bleikju, -bleikju>:

truita f [comuna], truita f de riu (peix Salmo trutta) (→ urriði)

vatnaður, vötnuð, vatnað <adj.>:

<QUÍM> hidratat -ada

vatna·gægir <m. -gægis, -gægar>: bagra <f> (peix Leuciscus cephalus)

vatna·karpi <m. -karpa, -karpar>:

carpa f (peix Cyprinus carpio)

vatna·krans <m. -krans, -kransar>:

orella f de llebre, plantatge m d'aigua  (planta Alisma plantago-aquatica)

vatna·mynta <f. -myntu, -myntur>:

menta f d'aigua, herba-sana borda, herba-sana f d'aigua  (planta Mentha aquatica)

vatna·silungur <m. -silungs, -silungar>:

truita alpina  (peix Salvelinus alpinus) (→ silungur)

vatna·skeggi <m. -skeggja, -skeggjar>: barb m [de riu] (peix Barbus barbus)

vatna·skeggur <m. -skeggs, -skeggir>: barb m [de riu] (peix Barbus barbus)

vatna·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:

orella f de llebre, plantatge m d'aigua  (planta Alisma plantago-aquatica)

vatna·stúfa <f. -stúfu, -stúfur>: rata f d'aigua

vatna·urriði <m. -urriða, -urriðar>:

truita f [comuna], truita f de riu (peix Salmo trutta) (→ urriði)

vatns·auðlindir <f.pl -auðlinda>:

recursos hídrics

◊ vatnsauðlindir Íslands: els recursos hídrics d'Islàndia

vatns·ból <n. -bóls, -ból>:

pou m, aqüífer m (bossa d'aigua subterrània d'on hom extreu l'aigua per a la població)

vatns-fall <n.-föll>: riu, corrent d’aigua

vatns-glas <n. -glass, -glös>: got m d'aigua (per a beure-hi aigua)

vatns-kanna <f. -könnu, -könnur>: pitxer m

vatns-melóna <f.-melónur>: síndria

vatns·frír, -frí, -frítt <adj.>:

<QUÍM> anhidre -a

vatns·nýra <n. -nýra, -nýru>:

<MED> hidronefrosi f, nefridosi f, nefrohidrosi f

vatns·orka <f. -orku, no comptable>:

energia hidràulica

vatns·sneyddur, -sneydd, -sneytt <adj.>:

<QUÍM> deshidratat -ada

vatns-krani <m.-kranar>: aixeta f, grifó m (Mall.)

vatns·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>: conducció f de l'aigua (conducte d'abastament d'aigua de ciutat o vila)

vatns·losandi, -losandi, -losandi: que elimina l'excés de líquids corporals (que actua contra la retenció de líquids o acumulació de fluids)

vatns-stígvél <n>: bota d’aigua

vatns·veitustokkur <m. -veitustokks, -veitustokkar>: <HIST> aqüeducte m
	forn rómverskur vatnsveitustokkur: un antic aqüeducte romà

vax <n. vax, vöx. Pl. no hab.>: cera f
	fara í vax: [anar a] depilar-se amb cera (→ vöxun)

vaxa: créixer
	vaxandi tungl: quart creixent

vax·blöðungur <m. -blöðungs, -blöðungar>: llenega f (qualsevol bolet del gènere Hygrophorus)

vax-dúkur <m.-dúkar>: hule m

vax·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>: depilació f a la cera

vax·sveppur <m. -svepps, -sveppar o -sveppir>: llenega f (qualsevol bolet del gènere Hygrophorus)

váli <m. vála, válar>:

<POLÍT & MIL = landsstjóri fyrir hönd kalífa & hertogi> valí m (fl./pl.: valís) (والي)

◊ Isam al-Hálaní var hinn fyrsti váli af Mayūrqa: n‘Issam al-Haulaní fou el primer valí de Mayūrqa

◊ hinn síðasti váli af Mayūrqa var Abú Jahja (ابو يحي محمد بن علي): el darrer valí de Mayūrqa fou n'Abú Jafià (o: Yahyà) 

vár-kunn <f>:  indulgència, perdó, pietat (paraula antiquada en el llenguatge parlat, que empra mis-kunn)
	láta várkunn við sik: fer que un sigui indulgent amb algú, fer que el perdoni, fer-se perdonar

várkunnar-laus, -laus, -laust: sense perdó, sense pietat, inmisericorde (paraula antiquada en el llenguatge parlat, que empra miskunnar-laus)

vá-trygging <f.-tryggingar>: assegurança

vátryggingar-félag <n.-félög>: (companyia) asseguradora, companyia d’assegurances

vátryggingar-skírteini <n>: pòlissa d’assegurances

vá-tryggja <+ac>: assegurar (una cosa)

veð·mál <n. -máls, -mál>: aposta f, messions f.pl (Mall.)
		tapa veðmál: perdre una aposta

veður <n. veðurs, veður>: 1. <GEN> temps m (atmosfèric, meteorològic)
		ágætt veður: temps magnífic
		fínt veður: temps maco (bon temps)
		gott veður: bon temps
		leiðinlegt veður: temps desagradable
		slæmt veður: temps dolent
		vont veður: temps dolent
	2. (stormur) tempesta f, maltempsada f

veður·fræði <f. -fræði, no comptable>:

meteorologia f

veðurfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

meteorològic -a

veður·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: meteoròleg m, meteoròloga f

veður·spá <f. -spár, -spá>: pronòstic m del temps

veður·stofa <f. -stofu, -stofur>:

institut meteorològic

vefara·gífill <m. -gífils, -gíflar>:

ginesta f, ginestera f (planta Spartium junceum)

vefja·hrúður <n. -hrúðurs, -hrúður>:

<MED>: vegetacions f.pl

vefjar·rifur <m. -rifs (o: -rifjar), -rifir>:

plegadora f de teixidor

vefja·sýni <n. -sýnis, -sýni>:

<MED> mostra f de teixit

vef·setur <n. -seturs, -setur>: <INFORM> pàgina f web (→ vefsíða)

vef·síða <f. -síðu, -síður>: <INFORM> pàgina f web

vef·sýni <n. -sýnis, -sýni>:

<MED> mostra f de teixit

vefsýni·taka <f. -töku, -tökur>:

<MED> biòpsia f

vega·bréf <n. -bréfs, -bréf>: passaport m
	umsókn um vegabréf: sol·licitud de passaport

vegabréfa·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir>: control m de passaports

vegabréfs·áritun <f. -áritunar, -áritanir>: visat m

vega·fax* <n. -fax, -föx>:

fenàs m de marge, fenal m de marge, canyola f (Val.) (planta Brachypodium phoenicoides)

vega-kort <n>: mapa de carreteres

vega-lögregla <f. -lögreglu, -lögreglur>: policia f de trànsit
	spænska vegalögreglan: guàrdia civil de trànsit

vega·mót <n.pl -móta>: intersecció f de carreteres, cruïlla f, creuer m (Mall.)

vega-villtur, -villt, -villt: perdut -uda (dit de persona que ignora on es troba)
	ég fór vegavillt: m’he perdut

vega-þjónusta <f>: servei de grues i panes

vegg·flís <f. -flísar, -flísar>:

rajola f de paret

vegg·græna* <f. -grænu, -grænur>:

morella roquera, blet m de paret, [herba f] caragolera, herba roquera, rocamollera f, morellosa f, herba f del cargol, herba f de Sant Pere, granadella f (planta Parietaria judaica syn. Parietaria officinalis ssp. judaica syn. Parietaria diffusa syn. Parietaria ramiflora)

vegg·spjald <n. -spjalds, -spjöld>: pòster m

vegg·tafla <f. -töflu, -töflur>:

(skólatafla) pissarra f (d'escola)

veggur <m. veggjar, veggir>: paret f

vegg·klukka <f. -klukku, -klukkur>: rellotge m de paret

veg·gjald <n. -gjalds, -gjöld>: peatge m
	greiða veggjald: pagar peatge
	vegur / göng þar sem krafist er veggjalds: carretera / túnel de peatge

veginn, vegin, vegið <adj.>:

1. (á vog) pesat -ada (en balança, bàscula etc.)

2. (drepinn) mort -a (occit, matat)

♦ veginn í bardaga: mort en combat

veg·legur, -leg, -legt: magnífic -a, excel·lent
	veglegt safn málverka: una col·lecció superba d'obres d'art

veg·semd <f. -semdar, -semdir>:

glòria f, honor m,f

vegur <m. vegar (o: vegs), vegir>: camí m
	einhvern veginn: d'alguna manera
	hins vegar: per altra banda, per contra
	Ég er vegurinn, sannleikurinn og lífið: Jo sóc el camí, la veritat i la vida

veiðar <f.pl veiða>: 1. (dýraveiðar) caça f
	2. (fiskveiðar) pesca f

veiði·hár <n.pl -hára>: bigoti m, mostatxo m (Mall.) (del gat i altres animals)

veiði·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

1. (veiðilendur) àrea f de caça (espai delimitat per a la caça)

2. (fiskveiðisvæði) àrea f [protegida] de pesca (espai delimitat per a pescar-hi, reserva de pesca)

veikindi <n.pl veikinda>: malaltia f

veiklu·legur, -leg, -legt: fluix -a, malaltís -issa

veill, veil, veilt: dèbil, fluix -a, feble

veira <f. -veiru, -veirur>:

<BIOL & INFORM> virus m

veiru·stofn <m. -stofns, -stofnar>:

soca f de virus

veisla <f.veislur>: 1. festí, banquet, sarau
	En ortografia antiga <veizla>
	gera veisla, bjóða til veislu: oferir un banquet
	2. “festa” (privada o pública): grill- og ölveisla “festa a base de carn torrada i cervesa”

veita: servir, atendre

veitandi <m.veitendur>: amfitrió

veitinga·hús <n. -húss, -hús>: restaurant m

veitingar <f.pl>: servei, atenció (a un client d’un restaurant o bar)
	panta veitingar: demanar menjar i beure (a un restaurant o bar)

veitinga·salur <m. -salir>: 1. fonda f
	2. restaurant m, saló-menjador m (a hotels, trens etc.)
	er veitingasalur um borð? Que hi ha restaurant a bord?

veitinga·staður <m. -staðar, -staðir>: restaurant m

veitinga·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:

cambrer m de restaurant

vekja: despertar
	ég vil láta vekja mig klukkan hálf átta: podrien despertar-me a dos quarts de vuit / a les set i mitja (Mall.)?

vekjara·klukka <f.-klukkur>: despertador

vel <adv.>: bé
	gangi þér vel!: bona sort!
	gott og vel!: perfecte! (o: cap problema!)
	vera vel að sér í + dat.: tenir bons coneixements de (o: en), ésser bo bona en...

velferðar·nefnd <f. -nefndar, no comptable>:

<POLÍT HIST> comitè m de salut (o: salvació) pública (durant la Revolució Francesa)

velgja <f. velgju velgjur>:

1. (hlýja) tebiesa f (tebior, escalfor moderada)

2. (ógleði) nàusees f.pl (ganes de vomitar)

3. (volg uppspretta) font f d'aigua tèbia (deu d'aigua termal)

4. (kaffisopi) [tassa f de] cafè m (beguda)

velgja <velgi ~ velgjum | velgdi ~ velgdum | velgt>:

I. <personal amb objecte en datiu>:

1. <e-u>: escalfar una cosa

♦ velgja á katlinum: <LOC> fer cafè

♦ velgja sér: escalfar-se, entrar en calor

♦ velgja e-m: <LOC FIG> escalfar algú, fer exaltar algú

♦ velgja e-m undir uggum: <LOC FIG> #1. (taka e-n í karphúsið) pegar una bona renyada a algú, donar un bon daltabaix a algú; #2. (þjarma að e-m) clavar una bona pallissa a algú, donar una bona tupada a algú

◊ liðið sýndi góða takta og velgdi gamalgrónum hokkíþjóðum undir uggum: l'equip va fer gala d'una bona tècnica i va clavar una bona pallissa a les seleccions nacionals d'hoquei dels països amb llarguíssima tradició en aquest esport

II. <impersonal amb subjecte lògic en acusatiu>:

♦ mig velgir við þessu: <fá klígju & hafa óbeit á> això em fa venir nàusees (fer vomitera & causar un fort sentiment d'aversió)

velgjan·legur, -leg, -legt <adj.>:

escalfable

velgju·legur, -leg, -legt <adj.>:

nauseabund -a

velja: escollir, triar
	ég ætla að velja sérstaklega: voldria menjar a la carta

vel·klæddur, -klædd, -klætt: elegant

vel·kominn, -komin, -komið <adj.>:

benvingut -uda, benvengut -uda (Bal.) 

♦ bjóða e-n velkominn í e-ð: donar a algú la benvinguda a un indret

◊ borgarstjórinn bauð hann velkominn í borgina: el batlle li va donar la benvinguda (a ell) a la vila

◊ borgarstjórinn bauð hana velkomna í borgina: el batlle li va donar la benvinguda (a ella) a la vila

vellingur <m>: mena d’arròs blanc amb llet

velta <velti ~ veltum | velti ~ veltum | velt ║ e-u>:

1. <GEN> tombar una cosa

♦ velta e-u um koll: fer trabucar una cosa, fer bolcar una cosa

2. <e-u fyrir sér>: (íhuga) reflexionar sobre una cosa (deliberar, considerar, perpensar)

◊ þau voru að velta því fyrir sér hvort að Guð væri til: estaven deliberant sobre si Déu existeix

♦ velta vöngum yfir e-u: donar-li voltes a una cosa, reflexionar sobre una cosa

3. <sér>: (hestur um hrygg) rebolcar-se (p.e., un cavall per terra)

♦ hesturinn veltir sér: el cavall es rebolca [per terra]

velta: bolcar, donar una volta de campana
	ég valt: he bolcat amb el cotxe

veira <f.veirur>: virus

veldis·sproti <m. -sprota, -sprotar>: ceptre m

venju·lega <adv.>: normalment

venju·legur, -leg, -legt: normal, habitual

ver <m. vers, verar>:

<† eða/o ritm./lit.> baró m (persona de sexe masculí)

ver¹ <n. vers, ver>:

1. (sængurver) cotí m (de matalàs)

2. (koddaver) coixinera f (de coixí)

ver² <n. vers, ver>:

1. (fiskiver) pesquera f (pesqueria)

2. (eggver) *ouatera f, *vedat m d'ous (indret vedat on certs ocells, dels quals hom en recull els ous, hi ponen)

3. (dúnver) *plomera f, *vedat m de plomissol (indret vedat on certs ocells com ara els èiders, dels quals hom en recull bàsicament el plomissol, hi nien i ponen)

ver³ <n. vers, ver>:

(grasi vaxin blaut kvos, gróðurvin á hálendi) ver, mena d'oasi de verdor al hálendi ‘altiplà’ islandès. Solen ésser clotades o depressions del terreny amb molta acumulació d'aigua i herbei.

vera: 1. ésser
		hvað er að yður? Què té? Què li passa?
		ég er með hóstinn: tinc tos
		ég er eins og ég er og get ekkert að því gert: sóc com sóc i no puc fer-hi res
	2. vera til: haver-hi, estar disponible

ver·búð <f. -búðar, -búðir>:

barraca f de pescadors, caseta f de pescadors

verð <n. verðs, verð>: preu m
	fullt verð er 2490 krónur: el preu sencer (sense descompte) és de 2.490 corones
	slá af verði: fer descompte
	á hagstæðu verði: barat, econòmic

verða 1. esdevenir
	2. romandre, quedar-se
		ég verð heima: em quedaré a casa
		ég verð eina nótt: em quedaré una nit (a un hotel)
		ég verð tvo / þrjá / fjóra daga: em quedaré dos / tres / quatre dies
		ég verð einna vika / tvær / þrjár / fjórar vikur: em quedaré una setmana / dues / tres / quatre setmanes
		verðurðu hérna? Et quedaràs aquí
		ég ætla að verða hér til morguns: voldria passar la nit aquí, voldria quedar-me fins demà
	3. verða að <+inf.>: haver de, caldre
	4. verða til: sorgir
	5. verða um:
		hvað varð um hann?: què se n'ha fet d'ell?
		hvað varð um mig?: què m'ha passat? (o: què se n'ha fet de mi?)

verð·hugmynd <f.-myndir>: preu aproximat, orientatiu

verð·lag <n. -lags, -lög>:

nivell m dels preus

verðlags·eftirlit <n. -eftirlits, -eftirlit>:

control m dels preus

verð·laun <n.pl>: premi
	fá verðlaun: rebre un premi
	verðlaunin eru 100.000 pesetur og verða afhent í Barcelonu um miðjan apríl

verðlauna·pallur <m. -palls, -pallar>:

<ESPORT> pòdium m dels vencedors (per a rebre-hi les medalles d'or, argent i bronze)

verð·munir <m.pl>: objectes de valor

verð·mæti <n>: valor, vàlua

verð·mætur, -mæt, -mætt <adj.>:

valuós -a

ver·gangur <m. -gangs, no comptable>: (betl) mendicitat f
	fara á vergang: anar a captar
	vera á vergang: haver de captar (per poder viure)

ver·girni <f. -girni, no comptable>: nimfomania f

ver·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>: nimfòmana

verjandi <m. verjanda, verjendur>:

1. <GEN> defensor m, defensora f

2. <JUR> defensa f (advocat defensor d'acusat, en judici)

verjast <verst ~ verjumst | varðist ~ vörðumst | varist>:

1. <e-u>: defensar-se de (o: contra) 

♦ eiga í vök að verjast: <LOC FIG> trobar-se en un destret

♦ ég gat ekki varist hlátri: <LOC> no vaig poder contenir les rialles 

♦ verjast til síðustu stundar: <LOC> lluitar fins al darrer alè

2. <e-s>: rebutjar una cosa (declinar, refusar)

◊ verjast allra frétta: rebutjar de respondre (no voler respondre a res del que hom li demana, negar-se a donar cap notícia o informe)

verk <n. verks, verk>: 1. feina, treball
		vera að verki: estar treballant
		standa að verki: estar treballant
		segja fyrir verkum: distribuir la feina a fer
	2. obra, fet
		að loknu verki: un cop acabada l'obra
		standa einhvern að verki: enxampar infraganti, agafar “amb les mans a la massa”
	3. acció
		þetta gerir það að verkum, að...: això causa que... això fa que...

Verkalýðs-dagur <m>: Primer de Maig

verkalýðs- <en compostos>:

obrer -a

verkalýðs·félag <n. -félags, -félög>:

sindicat obrer

verkalýðs·fólk <n. -fólks, no comptable>:

obrers m.pl, treballadors m.pl

verkalýðs·hreyfing <f. -hreyfingar, hreyfingar>:

moviment obrer

verkalýðs·leiðtogi <m. -leiðtoga, -leiðtogar>:

líder obrer, dirigent obrer, líder m sindicalista

verkalýðs·samtök <n.pl -samtaka>:

1. <GEN> organització obrera

2. (stéttarfélag) sindicat obrer (dietari)

verkalýðs·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:

sindicalista

verkalýðs·sinni <m. -sinna, -sinnar>:

sindicalista m & f 

verkalýðs·stétt <f. -stéttar, -stéttir>:

classe f treballadora, classe f obrera

verka·maður <m. -manns, -menn>: treballador m, treballadora f

verkamanna-: obrer -a

verkamanna·flokkur <m. -flokks, -flokkar>: 1. <GEN> partit obrer, partit m dels treballadors
		spænski sósíalíski verkamannaflokkurinn: P.S.O.E. m, partit socialista obrer espanyol
	2. (breski) partit laborista (al Regne Unit)

verk·efni <n. -efnis, -efni>: 1. <GEN> tasca f
		erfitt verkefni: una tasca difícil
	2. projecte m

verkefnis·kostnaður <m. -kostnaðar, pl. no hab.>: cost m del projecte

verkefnis·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: director m de projecte, directora f de projecte

verkefnis·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>: direcció f del projecte

verkefnis·tengdur, -tengd, -tengt <adj.>: orientat -ada al projecte

verk·fall <n. -falls, -föll>: vaga f

verkfalls·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>: esquirol m (treballador que trenca la vaga)

verk·fræði <f. -fræði, no comptable>:

enginyeria superior

verkfræði·deild <f. -deildar, -deildir>:

facultat f d'enginyeria tècnica i industrial

verkfræði·maður <m. -manns, -menn>:

enginyer superior, enginyera superior

verk·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

enginyer superior, enginyera superior

verkfræði·skóli <m. -skóla, -skólar>:

E.T.S.E. f

verkfræði·stofa <f. -stofu, -stofur>:

[empresa f d']enginyeria i consultoria tècnica, consultora tècnica (empresa d'enginyeria i consultoria)

verk·færi <n. -færis, -færi>: eina f

verkja: fer mal
	mig verkjar hér[na]: em fa mal aquí
	mig verkjar í bakið: em fa mal l’esquena

verkja·lyf <n. -lyfs, -lyf>: analgèsic m, calmant m [per al dolor]

verksmiðju·kústur <m. -kústs, -kústar>: escombra f de taller (escombra per a netejar fusteries, tallers mecànics etc.)

verk·stæði <n. -stæðis, -stæði>: taller m

verks·ummerki <n.pl -merkja>:

1. <GEN> pistes f.pl, traces f.pl, rastres f.pl (signes o senyals que indiquen que s'ha fet una cosa, s'és comès un crim etc.)

◊ eyða verksummerkjum: destruir pistes

◊ hver vill bifreið sem hefur verksummerki svika?: qui vol un cotxe que presenta signes de frau?

2. <JUR> fets m.pl del delicte (conjunt de fets que descriuen com s'ha comès un crim)

verkun <f. verkunar, verkanir>: efecte m (p.e., de medicament)

verkur <m. verkjar, verkir>: dolor m,f
	lyf sem dregur úr verkjum: analgèsic
	verkur fyrir hjarta: dolor de pit

verndari <m. verndara, verndarar>:

protector m, protectora f

Verners·lögmál <n. -lögmáls, no comptable>:

<GRAM> llei f de Verner 

verri, verri, verra <comparatiu de illur, slæmur i vondur>: pitjor, el més dolent -a (de dos)
	hvað er verra en hár í súpunni?: que és pitjor que un cabell dins la sopa?

verslana·keðja <f. -keðju, -keðjur>:

cadena f (de botigues, supermercats, grans-magatzems etc.)

verslun <f. verslunar, verslanir>: 1. (viðskipti) comerç m
	2. (búð) supermercat m, botiga f

verslunar·hús <n. -húss, -hús>: edifici m comercial

verslunar·húsnæði <n. -húsnæðis, -húsnæði>: local m [comercial]

versti, versta, versta <formes febles del superlatiu de illur, slæmur i vondur>: pitjor, més dolent -a (de tres o més)
	búa sig undir það versta: preparar-se per al pitjor
	ég trúi alltaf því versta: sempre em crec el pitjor (o: sempre penso en el pitjor)

verstur, verst, verst <formes fortes del superlatiu de illur, slæmur i vondur>: pitjor, més dolent -a (de tres o més)

ver·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

estació f de pesca (indret a la costa des d'on els pescadors sortien cap a les pesqueres a pescar-hi)

veru·legur, -leg, -legt: 1. real (seriós)
		veruleg hætta: perill real
	2. important (considerable, significatiu)

ver·úlfur <m. -úlfs, -úlfar>:

home m llop, home-llop m, licantrop m

verönd <f. verandar, verandir>:

veranda f, terrassa f

◊ á veröndinni okkar: a la nostra terrassa

vesa·lingur <m. -lings, -lingar>:

pobre desgraciat, pobra desgraciada (pobre infeliç)

vesír <m. vesírs, vesírar>:

<POLÍT> visir m (وزير)

◊ vesírinn og válinn: el visir i el valí

veski <n. veskis, veski>: 1. (seðlaveski) cartera f (dels diners)
	2. (taska) bolso m (cast.)

vessa·æð <f. -æðar, -æðar>:

<MED> vas limfàtic

vessi <m. vessa, vessar>:

<MED> fluid m (secreció)

vest·fali <m. -fala, -falar>:

westfalès m, westfalesa f

vest·falska <f. -fölsku, no comptable>:

(lágþýsk mállýska) westfalès m (dialecte baix-alemany) (→ austfalska)

vest·falskur, -fölsk, -falskt <adj.>:

westfalès -esa

vest·norrænn, -norræn, -norrænt <adj.>:

norrè -ena occidental

♦ íslenska, færeyska og vestnorska eru vestnorræn mál: l'islandès, el ferisc i el noruec occidental són les llengües norrenes occidentals

vest·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:

occidental

♦ vestrænu ríkin: els països occidentals

Vestur·bakkinn <m. -bakkans, no comptable>:

Cisjordània f

Vestur-Franki <m. -Franka, -Frankar>:

franc occidental, franca occidental

vestur-frankíska <f. -frankísku, no comptable>:

fràncic m occidental (un dels blocs dialectals constituents del fràncic)

vestur·frankískur, -frankísk, -frankískt <adj.>:

fràncic -a occidental

Vestur·frísi <m. -frísa, -frísir (o: -frísar)>:

frisó m occidental, frisona f occidental

Vestur-Frísland <n. -Fríslands, no comptable>:

Frísia f Occidental

vestur-frísneska <f. -frísnesku, no comptable>:

frisó m occidental (variant del frisó & dialecte baix-alemany)

vestur-frísneskur, -frísnesk, -frísneskt <adj.>:

frisó -ona occidental

◊ vesturfrísnesku eyjarnar: Illes Frisones occidentals

Vestur·goti <m. -gota, -gotar>:

visigot m, visigoda f

vestur-gotneska <f. -gotnesku, no comptable>:

visigòtic m, visigot m (variant del gòtic parlat pels visigots)

vestur-gotneskur, -gotnesk, -gotneskt <adj.>:

visigòtic -a, visigot -oda

vestur·katalanska <f. -katalönsku, no comptable>:

(mállýska) català m occidental (dialecte)

vestur·katalónska <f. -katalónsku>:

(mállýska) català m occidental (dialecte)

vestur·norrænn, -norræn, -norrænt <adj.>:

norrè -ena occidental

♦ íslenska, færeyska og vestnorska eru vesturnorræn mál: l'islandès, el ferisc i el noruec occidental són les llengües norrenes occidentals

Vestur-Sahara <n. -Sahara, no comptable>:

Sàhara m occidental

Vestur-Sahara·búi <m. -búa, -búar>:

sahrauí m & f, saharawi m & f

Vestur-Sahari <m. -Sahara, -Saharar>:

sahrauí m & f, saharawi m & f

vestur·saharskur, -sahörsk, -saharskt <adj.>:

sahrauí, saharawi

vetiver·gras <n. -grass, -grös>:

vetiver m (planta Vetiveria zizanioides syn. Anatherum zizanioides syn. Andropogon muricatus)

vetiver·olía <f. -olíu, -olíur>:

oli m de vetiver 

vetni <n. vetnis, no comptable>: hidrogen m (H)

vetnis·kolefni <n. -kolefnis, -kolefni>:

hidrocarbur m

♦ arómatísk fjölhringa (o: fjölhringja) vetniskolefni: hidrocarburs policíclics aromàtics

vetnis·peroxíð <n. -peroxíðs, no comptable>: peròxid m d'hidrogen, aigua oxigenada (H2O2)

vetrar·braut <f. -brautar, no comptable>: <ASTRON> Via Làctia f

vetrar·dá <m. -dás, no comptable>: hibernació f

vetrar·dvali <m. -dvala, no comptable>: hibernació f

vetrar·græna* <f. -grænu, -grænur>:

viola f de bruixa, vincapervinca f, herba f donzella, proenga f (Mall., Men.), xuclamel m [negre] (Bal., Empordà), caramel·lera negra (Mall., Eiv.), mamellera negra (Mall.) (planta Vinca media syn. Vinca difformis [ssp. difformis] syn. Vinca minor ssp. media)

vetrar·laukur <m. -lauks, -laukar>:

1. pírola pèndula, pírola f unilateral (planta Orthilia secunda syn. Pyrola secunda) (→ grænlilja)

2. cebeta f [japonesa], ceba japonesa, ceba f d'hivern FONT COLOR="BLACK">(planta Allium fistulosum) (→ pípulaukur)

vetrar·lyng <n. -lyngs, -lyng>: ciprell m, cipell m, xiprell m, xipell m (planta Erica multiflora)

vetrar·ólympíuleikar <m.pl -ólympíuleika>:

<ESPORT> Jocs Olímpics d'hivern

vetrar·sar <n. -sars, -sör>:

sajolida f de bosc (o: de muntanya), herba f de les olives, senyorida f de muntanya (o: de bosc) (Mall.), saboritja f de muntanya (o: de bosc) (Val.) (planta Satureja montana al. Satureia montana)

vetrar·sólhvörf <n.pl -sólhvarfa>:

solstici m d'hivern

vetrar·sólstöður <f.pl -sólstaða>:

solstici m d'hivern

vetrar·útsölur <f.pl>: rebaixes <f.pl> d'hivern

vett·vangur <m. -vangs, -vangar>: escenari m, escena f (indret on ha passat una crim, una desgràcia etc.)
	fara á vettvang: desplaçar-se fins a l'escena (o: indret)
	vettvangur morðsins: l'escenari de l'assassinat, l'escena de l'assassinat

vetur <m.vetrar>: hivern
	að vetri: l'hivern que ve, l'hivern qui ve (Bal.)
	á hverjum vetri: cada hivern
	á veturna: a l'hivern
	á öndverðum vetri: a començament de l'hivern, a l'inici de l'hivern, a la primeria de l'hivern
	í vetur sem leið: l'hivern passat
	út veturinn: fins a finals de l'hivern, fins acabat l'hivern
	veturinn er genginn í garð: l'hivern ja ha arribat

vé·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:

oracle m

vél·bátur <m.-bátar>: barca a motor

vél·búnaður <m>: maquinari, hardware

vél·byssa <f. -byssu, -byssur>: metralladora f

vélbyssu·byrgi <n. -byrgis, -byrgi>: búnquer m

vélbyssu·hreiður <n. -hreiðurs, -hreiður>: niu m de metralladora (o: metralladores)

vél·fræðingur <m.-fræðingar>: mecànic (especialista en mecànica)

vél·hjól <n. -hjóls, -hjól>: moto f, motocicleta f

vél·virki <m.-virkar>: mecànic (que arregla màquines espatllades)

við: nosaltres
	acusatiu: okkur
	genitiu: okkar
	datiu: okkur

við 1. <prep.+ac.>: a, amb, al costat de
		við gluggann: a la finestra
		við sólaruppkomu: a sol-ixent
	2. <prep.+dat>: amb
		við lágu verði: a preu baix, per un preu baix, per poc
	3. við og við: de tant en tant

við·bjóður <m. -bjóðs, -bjóðir>: fàstic m, oi m (Mall.)
	hafa viðbjóð á e-u: sentir repulsió per una cosa
	vekja viðbjóð hjá einhverjum: fer fàstic / oi (Mall.) a
	þetta er alveg viðbjóður: aixó és absolutament repulsiu

viðbjóðs·legur, -leg, -legt: fastigós -osa, oiós -osa (Mall.), repel·lent