ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁ-ORÐABÓK
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

       
   
 
 
 
 
 
 
       

© Macià Riutort i Riutort, 2007



biðja <bið ~ biðjum | bað ~ báðum | beðið>:
1.  <e-n e-s> (o:) <e-n um e-ð>: <GEN> demanar una cosa a algú 
♦ biðja e-n að <+ inf.>: demanar a algú que <+ inf.> 
2.  <e-n fyrir e-ð>:  # 1. demanar a algú que s'ocupi d'una cosa  # 2. <FIG> demanar a algú que sigui discret -a sobre una cosa, dir una cosa a algú en confiança
3.  <sér konu>: declarar-se a una dona [en matrimoni] (demanar la mà d'una dona)
4.  <til guðs>: pregar (orar)
◊ bið þú fyrir oss: prega per nosaltres, ora pro nobis
◊ biðja heitt: pregar fervorosament
◊ ég bið fyrir þér á kvöldin: pregaré per tu avui vespre
bið·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
<AUTOM> llum m de posició
bið·röð <f. -raðar, -raðir>:
cua f, coa f (Mall.) (filera de gent esperant)
♦ standa í biðröð: fer cua
bið·salur <m. -salar (o: sals), -salir>:
(við járnbrautarstöð, rútustöð) sala f d'espera (en estacions de tren, d'autobús)
bið·skylda <f. -skyldu, -skyldur>:
<AUTOM> cediu el pas m
bið·stofa <f. -stofu, -stofur>:
(hjá lækni) sala f d'espera (a cal metge etc.)
bið·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
parada f (d'autobús)
biðu·kolla <f. -kollu, -kollur>:
queixals de vella m.pl, pixallits m etc.  (quan els plomalls ja s'han assecat i, bufant-los, poden volar)
bið·þreyttur, -þreytt, þreytt <adj.>:
cansat -ada d'esperar
bif·hjól <n. -hjóls, -hjól >:
moto f
biflíu·skýrandi <m. -skýranda, -skýrendur>:
exegeta bíblic, exegeta bíblica
biflíu·skýringar <f.pl -skýringa>:
1. <RELIG CRIST> exegesi f [bíblica] 
2. <RELIG JUD> midraix m (מִדְרָשׁ)
♦ hús biflíuskýringanna*: bet m midraix (בֵּית מִדְרָשׁ) (→ talmúð tórunnar)
bif·reið <f. -reiðar, -reiðir (o:) -reiðar>:
cotxe m, cotxo m (Mall., ekki ritm./no lit.) 
◊ ökumaðurinn missti stjórn á bifreið sinni: el conductor va perdre el control del seu cotxe
bifreiða·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir >:
(tæknieftirlitsstofnun ökutækja) ITV f
bifreiða·staða <f. -stöðu, -stöður >:
(bílastæði) aparcament m
♦ bifreiðastöður bannaðar: prohibit aparcar
bifreiða·stæði <n. -stæðis, -stæði >:
(bílastæði) aparcament m
♦ bifreiðastæði bönnuð: prohibit aparcar
bifreiða·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
1. (leigubifreiðastöð) parada f de taxis
2. (BSÍ, rútustöð) estació f d'autobusos
bifur <m., bifurs, bifrar>:
castor m  (mamífer Castor fiber)
bifur·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), no comptable>:
castori m
◊ ambra, bifurbelgur, desmerkattardeig og moskus: ambre gris, castori, algàlia i mesc
bifur·tunga <f. -tungu, -tungur>:
cresta f de gall  (bolet Tremiscus helvelloides)
bifvéla·virki <m. -virkja, -virkjar>:
mecànic m de cotxes 
bikkja <f., bikkju, bikkjur>:
ròssa f
bik·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOL> pechstein m  (riolita hidratada vidriosa de color negre, bru, verd o vermell)
◊ grænn biksteinn: pechstein verd
bilaður, biluð, bilað <adj.>:
espatllat -ada, espanyat -ada (Mall.) 
♦ lyftan er biluð: ascensor fora de servei
◊ bíllinn minn er bilaður: el meu cotxe està espatllat
bil·bugur <m. -bugs, no comptable>:
manca f de coratge 
♦ láta engan bilbug á sér sjá (o: finna): no deixar-se pas intimidar
binda <bind ~ bindum | batt ~ bundum | bundið>:
I. 
1.  <GEN>: fermar, lligar
♦ binda e-ð ~ e-n fermar una cosa ~ algú
♦ binda e-ð á e-ð fermar una cosa a una altra
♦ binda vináttu við e-n: <FIG> fer amistat amb algú (esdevenir amic d'algú)
2.  (um bækur) enquadernar, relligar (llibre)
◊ binda bók: enquadernar un llibre
3. ♦ binda á sig skóna: cordar-se les sabates (fermar-se o lligar-se els cordons de les sabates)
II. <sig>
1. ♦ binda sig við e-ð: <FIG> lligar-se a una cosa (comprometre's amb una cosa)
III. <amb adverbi>
1. ♦ binda e-ð saman: fermar vàries coses (unir vàries coses fermant-les)
2. ♦ binda fyrir augun [á e-m]: embenar els ulls (posar una bena a algú als ulls perquè no hi vegi)
3. ♦ binda fyrir sekk ~ poka: fermar un sac ~ una bossa (tancar un sac, saquet, bossa etc. amb un cordell, vencill etc.)
4. ♦ binda um sár: embenar una ferida
IV. <locucions>
1. ♦ binda enda á e-ð: (ljúka e-ð) posar punt final a una cosa (concloure una cosa)
2. ♦ eiga um sárt að binda: (hafa orðið fyrir gífurlegu áfalli) haver patit una gran pèrdua (haver sofert un greu cop del destí)
3. ♦ e-ð er erfiðleikum bundið: una cosa presenta dificultats
4. ♦ ég er bundinn í báða skó: <LOC FIG> tinc les mans lligades (no hi puc fer res)
bindi <n., bindis, bindi>:
1. (sárabindi) bena f (per a embenar-hi ferides)
2. (hálsbindi) corbata f (peça de roba)
◊ þú hefðir átt að vera með bindi: t'hauries d'haver posat corbata
3. (hluti ritverks) tom m (volum de llibre)
4. (tíðabindi) compresa f (per a menstruació)
bindi·salat <n. -salats, -salöt>:
1. enciam arrissat (o: crespat), lletuga arrissada (o: reülla; o: tavellada) (planta Lactuca sativa var. crispa)
2. <impròpiament> enciam llarg (o: romà), lletuga llarga (o: romana) (planta Lactuca sativa var. romana)
bingó <n., bingós, bingó>:
(spil & bingóvíti) bingo m (joc d'atzar & local)
♦ fara í bingó: anar al bingo
♦ spila bingó: jugar al bingo
bingur <m. bings, bingir>:
1. (hrúga, haugur) munt m, corumull m (Val.), montó m (Val. cast.), caramull m (Bal.)
♦ bingur af e-u: un caramull de...
2. (†) (rekkja) llit m
◊ meðan grunnleit gullseim-Njörun, sú er mér unni, gengr heima að glæstum bingi[, að] goðleiðum gáða: mentre la Njörun-dels fils d'or (= la dona rossa = na Steingerð) de cara prima, la que m'estimava, se'n va a casa al llit engalanat, a[ls braços d]el vigilant (= el marit de na Steingerð, que no deixa de tenir-la vigilada, el gilós) detestat pels déus
◊ statt þú upp úr binginum frá elju minni og gakk út með mér og svo hún og synir þínir: aixeca't del llit [i de la vora] de la meva elja (la co-dona de na Hróðný, això és, la concubina d'en Njáll) i surt amb mi a fora i que també ho facin ella i tos fills
3. (†) (beður) jaç m (redol o espai delimitat per a dormir-hi)
birgða·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:
transport m de provisions
birgða·geymsla <f. -geymslu, -geymslur>:
dipòsit m (lloc d'emmagatzematge de les mercaderies i productes d'una empresa)
birgða·könnun <f. -könnunar, -kannanir>:
<COMER> inventari m [d'existències]
birgða·talning <f. -talningar, no comptable>:
<COMER> inventari m [d'existències], recompte m d'existències
birgðir <f.pl birgða>:
1. (föng) provisions f.pl (reserves, esp. d'aliments)
◊ birgðirnar entust út veturinn: les provisions van durar fins acabat l'hivern
2. (vörubirgðir, lager) estoc m, existències f.pl (mercaderies i productes en dipòsit)
birki <n. birkis, birki>:
1. (birkitré) bedoll m, beç m  (arbre Betula pendula)
2. <†> (birkikjarr, birkiskógur) bedoll m, beç m  (arbre Betula pendula)
3. <CULIN> (valmúgafræ, draumsólarfræ) llavor f de cascall  (llavor de la planta Papaver somniferum)
birki·kjarr <n. -kjarrs, -kjörr>:
bedora f, bedollar m 
birki·skógur <m. -skógar (o: -skógs), -skógar>:
bosc m de bedolls, bedollar m, bedora f 
birki·tré <n. -trés, -tré>:
bedoll m, beç m  (arbre Betula pendula)
birta <f., birtu, no comptable>:
(ljós & dagsbirta & skin) claror f (GEN & del dia)
birta <birti ~ birtum | birti ~ birtum | birt>:
1.  <e-ð>: (sýna) revelar una cosa (descobrir, mostrar, manifestar)
♦ birta e-m e-ð: revelar una cosa a algú
2.  <e-ð>: (prenta) publicar una cosa (fer imprimir una cosa)
◊ hann birti grein í dagblaðinu: va publicar un article al diari
3. ♦ það birtir [af degi] <impersonal>: clareja  (comença a fer-se de dia)
4. ♦ birta e-m stefnu: <JUR> lliurar una citació a algú  (perquè compareixi a judici etc.)
birtast <birtist ~ birtumst | birtist ~ birtumst | birst>:
aparèixer (mostrar-se de cop a la vista & fer-se veure un esperit, fantasma o ésser sobrenatural & sortir publicat)
bita·fiskur <f. -fisks, -fiskar>:
<CULIN> eglefí assecat i tallat a bocins
bit·krókar <m.pl -króka>:
mandíbules f.pl (d'insecte)
bit·laus, -laus, -laust <adj.>:
esmussat -ada, esmús -ussa (Mall.) (que no està esmolat)
bitur·salat* <n. -salats, -salöt>:
cosconilla f (planta Reichardia picroides)
bíða <bíð ~ bíðum | beið ~ biðum | beðið>:
1.  <GEN>: esperar
♦ bíða eftir e-m~e-u (o: bíða e-s -lit.-) esperar algú~una cosa
◊ bíddu [við]!: espera un segon!
◊ bíddu aðeins!: espera un segon!
◊ hvað þarf ég að bíða lengi?: que m'hauré d'esperar gaire? (demanant el temps d'espera probable a consultes de dentista, perruqueries etc.)
2.  <e-s bætur>: (öðlast) superar una cosa (refer-se, recuperar-se)
♦ hann bíður þess aldrei bætur: <LOC FIG> no ho superarà mai 
3.  (þola) sofrir una cosa (patir un dany, una derrota)
♦ bíða ósigur: patir una desfeta 
bíla·braut <f. -brautar, -brautir>:
escalèxtric m
bíla·ferja <f. -ferju, -ferjur>:
transbordador m de cotxes
bílageymslu·hús <n. -húss, -hús>:
pàrquing m (edifici destinat a aparcament de vehicles)
bíla·kirkjugarður <m. -kirkjugarðs, -kirkjugarðar>:
cementiri m de cotxes
bíla·leiga <f. -leigu, -leigur>:
lloguer m de cotxes
bílaleigu·bíll <m. -bíls, -bílar>:
cotxe m de lloguer
bíla·pappírar <m.pl -pappíra>:
(skráningarvottorð bílsins) documentació m del cotxe
bíla·röð <f. -raðar, -raðir>:
caravana f, cua f de cotxes (a causa d'embús, retenció per accident etc.)
◊ allt að átta kílómetra löng bílaröð hefur myndast við...: s'han format caravanes de fins a vuit quilòmetres a...
bíla·sala <f. -sölu, -söluur>:
mercat m d'automòbils (concessió de venda de cotxes)
bíla·sali <m. -sala, -salar>:
concessionari automobilístic
bíla·staur <m. -staurs, -staurar>:
post telefònic per a cridar taxis
bíla·stæði <n. -stæðis, -stæði>:
aparcament f
♦ bílastæði bönnuð: prohibit aparcar 
◊ hafið þér bílastæði?: tenen pàrquing?
bílastæðis·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona f d'estacionament
♦ gjaldskylt bílastæðissvæði (svokallað ‘blátt svæði’): (á Spáni) zona blava (a Espanya)
bíla·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
1. (leigubifreiðastöð) parada f de taxis
◊ flytjið þér farangurinn minn á bílastöðina: porti el meu equipatge a la parada de taxis
2. (BSÍ, rútustöð) estació f d'autobusos
bíla·verkstæði <n. -verkstæðis, -verkstæði>:
taller m de cotxes
bíla·viðgerð <f. -viðgerðar, -viðgerðir>:
reparació f de cotxe
bíla·viðskipti <n. -viðskiptis, -viðskipti>:
1. <GEN> comerç m d'automòbils, comerç automobilístic
2. (bifreiðakaup) compra f de cotxe (transacció de compra-venda d'un cotxe)
bílbelta·notkun <f. -notkunar, no comptable>:
ús m del cinturó de seguretat
bíl·belti <n. -beltis, -belti>:
cinturó m de seguretat (en cotxes)
bíl·dekk <n. -dekks, -dekk>:
pneumàtic m 
bíl·dyr <f.pl -dyra>:
porta f de cotxe
bíl·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
1. viatge m amb cotxe (llarg)
2. volta f  (o: tomb m) amb cotxe, passeig m amb cotxe (curt)
♦ fara í bílferð: fer una volta amb cotxe 
bíl·flak <n. -flaks, -flök>:
cotxe m de desguàs (cast.), cotxe desballestat (restes de cotxe després d'accident o desballestat per vell)
bíl·flauta <f. -flautu, -flautur>:
clàxon m, botzina f, bocina f (Mall., ekki í ritmálinu / no lleng. escr.)
♦ nota (o: þeyta; o: brúka) bílflautuna: tocar el clàxon, tocar la bocina (Mall.)
bíl·fær -fær, -fært <adj.>:
transitable (pels cotxes)
bíl·gluggi <m. -glugga, -gluggar>:
finestra f de cotxe
bílgreina·sambandið <n. -sambandsins, no comptable>:
Associació f de Constructors d'Automòbils
bíl·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
soroll m de cotxe, renou m de cotxe (Mall.) 
bíl·hræ <n. -hræs, -hræ>:
carcassa m de cotxe (cotxe desballestat per vell o després d'accident)
bíl·hurð <f. -hurðar, -hurðir>:
porta f de cotxe
bíl·húdd <n. -húdds, -húdd>:
capot m
bílírúbín <n. bílírúbíns, bílírúbín>:
<MED> bilirubina f
bíl·kaup <n.pl -kaupa>:
compra f de cotxe
bíll <m. bíls, bílar>:
1.  (bifreið) cotxe m
♦ bannað að stöðva bílinn: estacionament prohibit 
♦ bíllinn er sjálfskiptur: el cotxe és automàtic (amb canvi de marxes automàtic)
♦ fara inn í bílinn: pujar al cotxe 
♦ fara út úr bílnum: baixar del cotxe, davallar del cotxe (Mall.) 
◊ farðu úr bílnum!: baixa del cotxe! (surt del cotxe!)
♦ fjórhjóladrifinn bíll: [cotxe] 4x4 m 
♦ leggja bílinn: aparcar el cotxe 
◊ ég lagði bílnum hérna í gærkvöldi: ahir al vespre vaig deixar el meu cotxe aquí
♦ rafknúinn bíll: cotxe elèctric 
♦ hætta á að bíllinn skriki til: paviment lliscant 
♦ setjast inn í bílinn: asseure's dins el cotxe 
♦ skola bílinn: rentar el cotxe 
◊ bíllinn er ekki í lagi: el cotxe no va fi 
◊ bíllinn er með [fullri] kaskótryggingu: el cotxe està assegurat a tot risc 
◊ bíllinn fór út af: el cotxe ha bolcat 
◊ bíllinn liggur á hvolfi: el cotxe ha quedat cap per avall 
◊ ég get ekki ræst bílinn: el cotxe no s'engega 
◊ ég kann ekki að keyra bíl: no sé conduir 
◊ ég ætla að leigja mér bíl í eina viku: voldria llogar un cotxe per una setmana
◊ get ég ~ getum við skilað bílnum úti á flugvelli?: que puc ~ podem tornar el cotxe a l'aeroport?
◊ hvar get ég ~ getum við fengið lánaðan bíl?: on puc ~ podem llogar un cotxe?
◊ má ég þá sjá skráningarvottorð bílsins og ökuskírteinið þitt?: que podria veure la documentació del cotxe i el seu carnet de conduir?
◊ við ætlum að leigja okkur bíl í eina viku, frá fimmtudegi til fimmtudags: voldríem llogar un cotxe per una setmana, de dijous a dijous
2.  (áætlunarbíll) autobús m
◊ stansar bíllinn í...?: que té parada a... l’autobús?
 
  Els noms dels cotxes són, en islandès, de gènere masculí:

 Mercedesinn ‘el Mercedes’,
Volvoinn ‘el Volvo’,
Cadillacinn ‘el Càdillac’.		  
 
bíl·ljós <n. -ljóss, -ljós. Emprat hab. en pl.>:
llum m del cotxe <emprat hab. en pl.>
bíl·lykill <m. -lykils, -lyklar. Emprat hab. en pl.>:
clau f de cotxe <emprat hab. en pl.>:
bíl·númer <n. -númers, -númer>:
1.  (skráningarnúmer ökutækis) número m de matrícula
2.  (númeraplata, skilti) matrícula f (placa o xapa)
bíl·próf <n. -prófs, -próf>:
1.  (ökupróf) examen m de conduir
2.  (ökuleyfi) carnet m de conduir
♦ hafa bílpróf: tenir el carnet 
bíl·rúða <f. -rúðu, -rúður>:
vidre m de cotxe (vidre del parabrisa, les finestres etc.)
bíl·samgöngur <f.pl -samgangna>:
transport m amb cotxe 
bíl·skúr <m. -skúrs, -skúrar>:
garatge m
◊ hafið þér bílskúr?: que tenen garatge?
bílskúrs·hurð <f. -hurðar, -hurðir>:
porta f del garatge
bílskúrshurða·opnari <m. -opnara, -opnarar>:
comandament m de la porta del garatge
bíl·slys <n. -slyss, -slys>:
accident m de cotxe
bíl·sprengja <f. -sprengju, -sprengjur>:
cotxe-bomba m
bíl·stóll <m. -stóls, -stólar>:
cadira f (o: seient m) d'infant per a cotxe
bílstjóra·sæti <n. -sætis, -sæti>:
seient m del conductor
bíl·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
1. <GEN> conductor m, conductora f
2. (leigubílstjóri) taxista m,f
bíl·útvarp <n. -útvarps, -útvúrp>:
(bílútvarpstæki) ràdio m de cotxe
bíl·túr <m. -túrs, -túrar>:
tomb m amb cotxe
bíl·tæki <n. -tækis, -tæki>:
ràdio-cd f de cotxe
bíl·veiki <f. -veiki, no comptable>:
mareig m (en vehicle de rodes)
bíl·veikur -veik -veikt <adj.>:
marejat -ada (a causa de la forma com mena el cotxe el conductor etc.)
bíl·þak <n. -þaks, -þök>:
baca f (sostre de cotxe)
bíó <n. bíós, bíó>:
(bíóhús) cinema m (edifici on es projecten pel·lícules)
♦ fara í bíó: anar al cinema 
◊ mig langar til að fara í bíó: tinc ganes d'anar al cinema
◊ bjóddu vini þínum í bío: convida el teu amic al cinema
bíó·brot <n. -brots, -brot>:
tràiler m 
bíó·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
anada f al cinema
bíó·gestur <m. -gests, -gestir>:
espectador f, espectadora f (persona que assisteix a una projecció cinematogràfica)
bíó·höll <f. -hallar, -hallir>:
palau m del cinema 
bíó·miði <m. -miða, -miðar>:
entrada f de cinema 
bíó·mynd <f. -myndar, -myndir>:
pel·lícula f de cinema 
bíó·rás <f. -rásar, -rásir>:
canal m de cinema (canal de televisió especialitzat en l'emissió de pel·lícules cinematogràfiques)
bíó·salur <m. -sals (o:) salar, -salir>:
sala f de cinema 
bíó·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
propietari m de cinema 
bíó·tjald <n. -tjalds, -tjöld>:
pantalla f de cinema 
bíró·penni <m. -penna, -pennar>:
bolígraf m
bísam·rotta <f. -rottu, -rottur>:
rata mesquera, ondatra f (mamífer Ondatra zibethicus) 
bíta <bít ~ bítum | beit ~ bitum | bitið>:
I. 
1.  <GEN>: mossegar
♦ bíta e-ð ~ e-n mossegar una cosa ~ algú
◊ hundur hefur bitið mig: un gos m'ha mossegat
◊ hundur beit mig í höndina!: un gos m'ha mossegat a la mà
◊ hundur beit mig í handlegginn til blóðs: un gos m'ha mossegat al braç fins a fer-me sang
◊ vampíran beit hana í hálsinn og saug úr henni blóðið: el vampir la va mossegar al coll i li va xuclar la sang
2.  (um slöngu, fugl, skordýr) picar (serp, ocell, insecte)
♦ bíta e-n: picar algú
◊ höggormur stökk upp úr klósettinu og beit hann í rassinn: va sortir un escurçó de la tassa del wàter i el va picar al cul
◊ stór kónguló beit mig í handlegginn: m'ha picat al braç una aranya grossa
◊ svanurinn beit mig í eyrað: el cigne m'ha picat a l'orella
3. ♦ bíta gras: (kroppa) pasturar (menjar herba)
◊ hesturinn bítur gras: el cavall pastura 
II. <absolut>
1. (um eggjárn) estar esmolat -ada (tallar bé un ganivet etc.)
◊ hnífurinn bítur vel: el ganivet està ben esmolat 
III. <locucions>
1.  <e-ð í sig>: (festa hugmynd með sér) enderiar-se amb una cosa (ficar-se una cosa al cap i no treure-la-se'n)
2.  <e-n af sér>: (losa sig við e-n) desempallegar-se d'algú (treure's algú de sobre irritant-lo, incomodant-lo etc.)
3.  <frá sér>: (verja sig) mossegar (defensar-se a si mateix amb acerbitat de paraula)
4. ♦ hægt og bítandi: (rólega en rækilega eða duglega) lentament però amb eficàcia
bíti <n.>. Mot emprat en l'expressió adverbial:
♦ í bítið de matinada
bjalla <f., bjöllu, bjöllur>:
1. (skordýr) escarabat m  (nom de diversos coleòpters)
2. (dyrabjalla, skólabjalla, reiðhjólabjalla) timbre m  (de casa, d'escola, de bicicleta)
♦ hringja  (o: leggjast; o: þrýsta) á bjölluna: tocar el timbre
3. (sleðabjalla, kisubjalla) cascavell m  (de gat, de trineu)
♦ hengja bjölluna á köttinn: posar-li el cascavell al gat
4. (lítil klukka á hálsinn á kúm, kúabjalla) esquella f  (de vaca)
5. (lítil klukka á hálsinn á sauðum) picarol m  (d'ovella)
bjarg <n. bjargs, björg>:
1.  (klettur) paret f de roca  (espadat, cingle de roca)
2.  (fuglabjarg) penya-segat m  (espadat marí on hi solen criar els ocells)
3.  (stór steinn) roca f, penya f  (pedra grossa)
bjarga¹ <berg ~ björgum | barg ~ burgum | borgið ║ e-m ~ e-u>:
<†> variant arcaica de → bjarga² “salvar; rescatar”
bjarga² <bjarga ~ björgum | bjargaði ~ björguðum | bjargað ║ e-m ~ e-u>:
1. <GEN & FIG & RELIG> salvar una cosa ~ algú
◊ bjargaðu mér!: salva'm
◊ þú getur bjargað henni: la pots salvar
◊ bjarga e-m frá því að lenda í helvíti : salvar algú d'anar a l'infern
2. (úr sjávarháska, úr sjónum, úr flaki, úr brennandi húsi o.s.fr.) rescatar una cosa ~ algú (de naufragi, d'avió estavellat, de casa en flames, gent perduda a la muntanya etc.)
◊ bjarga skipi undan sjó: rescatar un vaixell en perill de sotsobrar
◊ 318 kílóa þungri konu var í síðustu viku bjargað út af baðherberginu í íbúð hennar: la setmana passada van rescatar una dona que pesava 318 quilos del lavabo del seu pis
bjarg·dúfa <f. -dúfu, -dúfur>:
colom roquer, xixell m, <†> saixell m (ocell Columba livia)
bjarg·feti <m. -feta, -fetar>:
pela-roques m, aranyer m (ocell Tichodroma muraria)
bjarg·hringur <m. -hrings, -hringar (o:) -hringir>:
<GEN & FIG> salvavides m 
♦ kasta (o: fleygja) bjarghring til e-s: llençar un salvavides a algú
bjarg·snúra <f. -snúru, -snúrur>:
corda f de salvament
bjarg·vesti <n. -vestis, -vesti>:
armilla f salvavides
bjarg·vættur <n. -vættar, -vættir>:
salvador m (persona que salva algú o una cosa)
bjarkar·skógur <m. -skógar (o: -skógs), -skógar>:
bosc m de bedolls, bedollar m, bedora f 
bjarmi <m. bjarma, bjarmar>:
lluentor f, lluïssor f, lluor f
bjarn·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
ós m polar
bjarnar·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all m silvestre, all ursí, all m d'ós, all m de bruixa (planta Allium ursinum)
bjarnar·tunga <f. -tungu, -tungur>:
llengua f de bou, buglossa f, llengua bovina  (planta Anchusa azurea syn. Anchusa italica)
bjart·sýni <f. -sýni, -sýnar>:
optimisme m
bjart·sýnn, -sýn, -sýnt <adj.>:
optimista
bjartur, björt, bjart <adj.>:
1.  (skínandi, ljós) brillant  (lluent, resplendent, lluminós)
♦ bjartur eldur: foc resplendent
2.  (skýjalaus, heiður) clar -a, estitllat -ada  (dit del cel, dia o temps sense núvols)
♦ bjart veður: temps serè 
♦ bjart loft: cel clar 
◊ sólin skín bjart: fa un dia radiant
3. ♦ það er orðið bjart [af degi]: ja s'ha fet de dia 
bjálfi <m. -bjálfa, -bjálfar>:
1. (auli) beneit -a, bàmbol -a (Mall.) (idiota)
2. (heilsuleysingi) nyicris m & f, malaltís m, malaltissa f (persona de salut sempre delicada)
bjálki <m. bjálka, bjálkar>:
biga f
bjána·legur, -leg, -legt <adj.>:
beneit -a, estúpid -a 
◊ þetta er það bjánalegasta sem ég hef heyrt: és el més estúpid que hagi sentit mai
bjóða <býð ~ bjóðum | bauð ~ buðum | boðið>:
I.
1.  (skipa fyrir): ordenar (manar)
◊ hann bauð þeim að fara: els va manar que se n'anessin
2.  (þröngva): abusar de (molestar)
♦ ég læt ekki bjóða mér þetta: <LOC FIG> no ho consentiré pas
♦ nú er mér nóg boðið!: <LOC FIG> ja n'he tingut prou!
3.  (bjóða upp á): oferir (posar una cosa a disposició d'algú)
♦ bjóða e-m e-ð: oferir una cosa a algú
◊ má bjóða þér eitthvað að drekka?: puc oferir-te res per beure?
4.  (bjóða heim) convidar (invitar)
♦ bjóða e-m: convidar algú 
♦ bjóða e-m heim: convidar algú a casa 
♦ bjóða e-m í mat: convidar algú a dinar ~ sopar 
◊ bjóddu mér í kvöldmat: convida'm a sopar
♦ bjóða e-m til sín: convidar algú a casa 
♦ bjóða e-m út: convidar algú a sortir 
◊ hefur hann aldrei boðið þér út?: no t'ha convidat a sortir mai amb ell?
II. <sig>
1. presentar-se (voluntari, com a candidat etc.)
♦ bjóða sig fram: presentar-se com a candidat -a 
♦ bjóða sig fram til þings: presentar-se com a candidat -a al parlament 
♦ bjóða sig fram til e-s: presentar-se voluntari -ària a una cosa 
III. <amb adverbis>
♦ bjóða á móti e-m: licitar contra algú  (en una subhasta, licitació, encant etc.)
♦ bjóða í e-ð: licitar per una cosa  (participar en una subhasta, licitació, encant etc.)
♦ bjóða e-m í e-ð: convidar algú a una cosa 
◊ bjóða e-m í mat ~ morgunverð ~ te ~ bjór...: convidar algú a sopar, esmorzar, a [fer] un te, a [fer] una cervesa...
◊ má bjóða þér í bjór?: que et puc convidar a [fer] una cervesa?
♦ bjóða e-ð upp: subhastar una cosa 
♦ bjóða e-m upp [í dans(i)]: demanar a algú de sortir a ballar 
♦ bjóða e-m upp á bjór ~ te ~ kaffi ~ veitingar:  # 1. oferir a algú una cervesa ~ un te ~ un cafè ~ menjar i beure  (a un hoste, esp. a casa) # 2. convidar algú a fer una cervesa ~ a un te ~ a un cafè ~ a menjar i beure (fora de casa)
♦ bjóða e-ð út: fer una oferta de treball, de participació en un projecte etc. 
♦ bjóða e-m út: convidar algú a sortir 
IV. <impersonal>
♦ mér býður í grun: tinc la sospita, sospito 
♦ mér býður við þessu: això em fastigueja 
V. <locucions>
♦ bjóða af sér góðan þokka: <LOC FIG> ésser encantador -a  (desprendre o irradiar encant, tenir un caràcter molt agradable)
♦ vera boðinn og búinn til e-s: <LOC FIG> estar [més que] disposat -ada a fer una cosa  (voler fer de bell grat o ben volenterosament una cosa)
bjóðast <býðst ~ bjóðumst | bauðst ~ buðumst | boðist>:
I.
1.  (bjóða sig fram til e-s): oferir-se
♦ bjóðast til að <i>: oferir-se a
II. <impersonal>
1.  (vera boðinn): rebre una oferta
♦ bjóðast e-m e-ð <=acusatiu>: rebre algú una oferta de
◊ leikkonu bauðst hlutverk [í myndinni]: han ofert a l'actriu un paper [a la pel·lícula]
♦ bjóðast ný tækifæri: <LOC> presentar-se una nova oportunitat
bjór¹ <m. bjórs, bjórar>:
(öl) cervesa f 
♦ froðan á bjórnum: escuma de la cervesa
♦ dökkur bjór: cervesa negra
♦ ljós bjór: cervesa rossa
◊ má bjóða þér bjór?: que et puc oferir una cervesa?
bjór² <m. bjórs, bjórar>:
castor m  (mamífer Castor fiber)
bjór·dós <f. -dósar, -dósir>:
llauna f de cervesa
bjór·flaska <f. -flösku, -flöskur>:
ampolla f de cervesa, botella f de cervesa (Mall.) 
bjór·froða <f. -froðu, no comptable>:
escuma f de la cervesa
bjór·glas <n. -glass, -glös>:
got m de cervesa, tassó m de cervesa (Mall.) 
bjór·skinn <n. -skinns, -skinn>:
pell f de castor 
bjór·vömb <f. -vambar, -vambir>:
panxa cervesera
bjúga <n. bjúga, bjúgu  (o:) f. bjúgu, bjúgur>:
salsitxa f  (de carn de xai i sovint fumada)
bjúg·aldin <n. -aldins, -aldin>:
<†> plàtan m, banana f
bjúg·borð <n. -borðs, -borðs>:
<HIDROL> menisc m
bjúg·flötur <m. -flatar, -fletir>:
<HIDROL> menisc m
bjúg·linsa <f. -linsu, -linsur>:
<ÒPT> menisc m
bjúg·lopi <m. -lopa, -lopar>:
<MED> edema m
bjúg·nefja <f. -nefju, -nefjur>:
bec m d'alena, alena f, primavera f (Val.) (ocell Recurvirostra avosetta)
bjúg·nefur <m. -nefs, -nefir>:
bec m d'alena (ocell Recurvirostra avosetta) (→ bjúgnefja)
bjúg·skekkja <f. -skekkju, no comptable>:
<ÒPT> astigmatisme m
bjúg·tanni <m. -tanna, -tannar>:
*ogre m, *peix ogre m (peix Anoplogaster cornuta)
bjúg·verpill <m. -verpils, -verplar>:
bumerang m
bjöllu·hljómur <m. -hljóms, -hljómar>:
cascavelleig m (dringadissa de cascavells)
björgunar·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
operació f de salvament (o: rescat) 
björgunar·bátur <m. -báts, -bátar>:
1.  (á skipum) bot m salvavides (bot de reserva a vaixells)
2.  (hraðbátur sjóbjörgunarmiðstöðvarinnar) llanxa f salvavides (bot del servei de rescat marítim)
björgunar·belti <n. -beltis, -belti>:
cinturó m salvavides, flotador m [salvavides]
björgunar·laun <n.pl -launa>:
despeses f.pl de salvament (preu del salvament)
björgunar·leiðangur <n. -leiðangurs, -leiðangar>:
1.  <GEN> expedició f de rescat
2.  (björgunaraðgerðir) operació f de salvament
björgunar·lið <n. -liðs, -lið>:
equip m de salvament (o: rescat) 
björgunar·maður <m. -manns, -menn>:
rescatador m
björgunar·reipi <n. -reipis, -reipi>:
cable m de salvament
björgunar·skip <n. -skips, -skip>:
nau f de salvament (o: rescat) 
björgunar·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
equip m de salvament (o: rescat) 
björgunar·tilraun <f. -tilraunar, -tilraunir>:
intent m de salvament (o: rescat) 
björgunar·vesti <n. -vestis, -vesti>:
armilla f salvavides
björgunar·þurla <f. -þurlu, -þurlur>:
helicòpter m de salvament (o: rescat) 
björk <f. bjarkar, bjarkir>:
bedoll m, beç m  (arbre Betula pendula)
björn <m. bjarnar, birnir>:
ós m, orso m (Val.), onso m (Mall., Men.) (qualsevol mamífer del gènere Ursus)
 ♦ litli Björninn: <ASTRON> l'Óssa Menor, el Carro Petit (→ Litlibjörn)
 ♦ stóri Björninn: <ASTRON> l'Óssa Major, el Carro (→ Stóribjörn; → Karlsvagninn)
blað <n. blaðs, blöð>:
1.  (laufblað) fulla f (part de planta)
2.  (blaðsíða) pàgina f (part de llibre o publicació escrita)
3.  (stykki af pappír) full m [de paper]
4.  (dagblað) diari m (tipus de publicació, periòdic)
♦ blöð: premsa f
♦ erlernd blöð: premsa estrangera
5.  (þunn plata af gulli, silfri) pa m (d'or, d'argent)
blaða·grein <f. -greinar, -greinar>:
article m de diari
blaða·kona <f. -konu, -konur>:
periodista f
blaða·maður <m. -manns, -menn>:
periodista m,f
blaðamanna·fundur <m. -fundar, -fundir>:
conferència f de premsa
♦ koma fram á blaðamannafundi: comparèixer a una conferència de premsa
blaða·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
periodisme m
blaða·viðtal <n. -viðtals, -viðtöl>:
entrevista periodística
blað·beðja <f. -beðju, -beðjur>:
bleda f  (planta Beta vulgaris var. vulgaris)
blað·deig <n. -deigs, no comptable>:
<CULIN> pasta f de full
blað·hnappur <m. -hnapps, -hnappar>:
<BOT> gemma f, botó m
blað·kál <n. -káls, no comptable>:
<CULIN> col xinesa, col f de la Xina, napicol xinès
blað·laukur <m. -lauks, -laukar>:
porro m (planta Allium porrum)
blaðra <f. blöðru, blöðrur>:
1.  (þvagblaðra, gallblaðra) bufeta f (de l'orina, del fel)
2.  (upphlaup, blína, brunablaðra) ampolla f, butllofa f, bòfega f (Mall.)
3.  (blaðra fyllt gasi) globus m, bufeta f (Mall.) (joguina d'infant plena d'aire)
blað·selja <f. -selju, -seljur>:
(blaðsellerí) api m, àpit m (Mall., ekki ritm./no lit.), àbit m (Men., ekki ritm./no lit.) (planta Apium graveolens var. secalinum)
blað·sellerí <n. -sellerís, no comptable>:
api m de fulla, api m de tall (planta Apium graveolens var. secalinum)
blað·síða <f. -síðu, -síður>:
pàgina f 
blak <n. blaks, pl. no hab.>:
<ESPORT> voleibol m
blanda <blanda ~ blöndum | blandaði ~ blönduðum | blandað>:
1.  <GEN> barrejar, mesclar (Mall.)
♦ blanda e-u saman við e-ð: barrejar una cosa amb una altra
♦ blanda e-ð e-u: barrejar una cosa amb una altra
2. ♦ blanda sér í e-ð: <FIG> ficar-se en una cosa
blandaður, blönduð, blandað <adj.>:
1. <GEN> barrejat -ada, mesclat -ada (Mall.)
2. <QUÍM> conjugat -ada
3. Á Maljorka nefnist ‘mesclat’ ‘blandaður’ jóhannesbrauðlíkjör (‘palo’) blandaður saman við þurrt kryddvín eða ‘herbes seques’
blandari <m. blandara, blandarar>:
batedora f [de vas]
blaut·klútur <m. -klúts, -klútar>:
tovallonet humit (per a torcar el cul dels infants etc.)
blaut·moppa <f. -moppu, -moppur>:
(moppa fyrir vatn) fregona f (estri per a fregar el trispol)
blautur, blaut, blautt <adj.>:
(votur) mullat -ada, banyat -ada (Mall.)
♦ blautur í gegn: completament mullat -ada, xop -a
◊ að sjálfsögðu byrjaði að mígrigna á okkur, þannig að maður var blautur í gegn þegar við komum heim: naturalment va començar a ploure a bots i barrals, de manera que quan vam arribar a casa estàvem completament xops
blá·ber <n. -bers, -ber>:
nabiu uliginós, nabiu m d'aiguamoll, nabiu negre  (fruit de la planta Vaccinium uliginosum)
bláberja·lyng <n. -lyngs, -lyng>:
nabinera uliginosa, nabinera negra, nabinera f d'aiguamoll  (planta Vaccinium uliginosum)
blá·doppa <f. -doppu, -doppur>:
llengua f de bou, buglossa f, llengua bovina  (planta Anchusa azurea syn. Anchusa italica)
bládrengja·kór* <m. -kórs, -kórar>:
cor m de blavets (o: blauets) m (cor del santuari de Lluc)
blá·drengur* <m. -drengs, -drengir>:
blavet (o: blauet) m (infant del santuari de Lluc)
blá-dumbrauður, -dumbrauð, -dumbrautt <adj.>:
<ESPORT = litir knattspyrnufélagsins Barselónu> [de color] blaugrana (colors del Barça)
◊ blá-dumbrauði bolurinn: la samarreta blaugrana
◊ blá-dumbrauða liðið: l'equip blaugrana
◊ blá-dumbrauðu áhangendurnir: l'afecció blaugrana, l'afició blaugrana (cast., ekki ritm./no lit.) 
blá·eygur, -eyg, -eygt <adj.>:
d'ulls blaus 
blá·flekkur <m. -flekks (o:) -flekkjar, -flekkir>:
càntera f  (peix Spondyliosoma cantharus)
blá·góma <f. -gómu, -gómur>:
peix llop blau, llop de mar blau  (peix Anarhichas denticulatus)
blá·gresi <n. -gresis, -gresi>:
gerani m de bosc  (planta Geranium sylvaticum)
blá·grýti <n. -grýtis, no comptable>:
<GEOL> basalt afanític (basalt de coloració blava amb grans/cristalls no visibles a ull nu, de tipus microcristal·lí a criptocristal·lí)
blágúmmí·tré <n. -trés, -tré>:
eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)
blá·haus <m. -hauss, -hausar>:
peix llop [de l'Atlàntic] m, llop m de mar [de l'Atlàntic]  (peix Anarhichas lupus)
blá·háfur <m. -háfs, -háfar>:
tintorera f  (peix Prionace glauca)
blá·hákarl <m. -hákarls, -hákarlar>:
tintorera f  (peix Prionace glauca)
blá·hnyðra <f. -hnyðru, -hnyðrur>:
senet m de pobre  (planta Globularia vulgaris)
blá·hrani <m. -hrana, -hranar>:
gàrola f, gaig blau  (ocell Coracias garrulus)
blá·karpi <m. -karpa, -karpar>:
rascàs m, dot m, pàmpol m, pàmpol rascàs m  (peix Polyprion cernium syn. Polyprion americanus)
blá·klukka <f. -klukku, -klukkur>:
campaneta f de fulla rodona  (planta Campanula rotundifolia)
bláklukku·lyng <n. -lyngs, -lyng>:
fil·lòdoce blava, andròmeda blava, bruc boreal blau  (planta Phyllodoce caerulea)
blá·kúlublóm <n. -kúlublóms, -kúlublóm>:
senet m de pobre  (planta Globularia vulgaris)
blá·langa <f. -löngu, -löngur>:
escolà blau, molva blava, llengua f de bacallà blava  (peix Molva byrkelange syn. Molva dypterygia)
blá·lilja <f. -lilju, -liljur>:
mertènsia marítima  (planta Mertensia maritima)
blá·leitur, -leit, -leitt <adj.>:
blavenc -a
blá·maður <m. -manns, -menn>:
tuàreg m, home blau (habitant del nord d'Àfrica)
bláma·mælir <m. -mælis, -mælar>:
cianòmetre m
blá·meisa <f. -meisu, -meisur>:
mallerenga blava, capferrerico blau (Mall.), ferreret m (Val.) (ocell Parus caeruleus)
blámyglu·ostur <m. -osts, -ostar>:
<CULIN> formatge blau
blár, blá, blátt <adj.>:
blau -ava
blá·röndungur <m. -röndungs, -röndungar>:
llissa (o: llíssera) caluga (o: calua</