ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁORÐABÓK
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

       
   
 
 
 
 
 
 
       

© Macià Riutort i Riutort, 2007



boddí <n. boddís, boddí>:
carrosseria f (de vehicle)
◊ boddí bílsins, sem var 2ja dyra blæjubíll, var allt úr trefjaplasti: tota la carrosseria del cotxe, que era un descapotable de dues portes, era de polièster reforçat amb fibra de vidre
boð·háttur <m. -háttar, -hættir>:
<GRAM> [mode m] imperatiu m
boðs·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
carta f d'invitació, carta f de convit, <LIT> lletra f de convit
♦ boðsbréf í 100 ára afmælisveislu e-s: lletra de convit a la celebració del centenari de...
boðs·kort <n. -korts, -kort>:
tarja f d'invitació
♦ boðskort á sýninguna mína: tarja d'invitació a la meva exposició
boga·göng <n.pl -ganga>:
1. <ARQ> arcada f (empr. sov. en pl.: arcades)
2. <MED> canals m.pl semicirculars
boga·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:
→ bogkrabbi “cranc sabater”
bogi <m. boga, bogar>:
<vopn/arma & ARQUIT & ELECT> arc m
♦ hvelfdi boginn: <ARQUIT> arc de mig punt
bog·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:
cranc m de mar comú, cranc sabater (Mall.), cranc merder (Tarr.), cranc ver (Men.), cranc m de fang (Men.) (crustaci Carcinus maenas)
bog·maður <m. -manns, -menn>:
1. (bogaskytta) arquer m, arquera f (tirador amb arc) 
2. (merki dýrahringsins) sagitari m & f (signe d'horòscop) 
◊ ég er bogmaður: sóc sagitari
3. Bogmaðurinn: (stjörnumerki dýrahringsins) El Sagitari (constel·lació zodiacal) 
bogna <bogna ~ bognum | bognaði ~ bognuðum | bognað>:
vinclar-se
♦ betra er að bogna en bresta: <LOC FIG> millor vinclar-se que no pas trencar-se 
bog·uggi <m. -ugga, -uggar>:
àmia f  (peix Amia calva)
bola·blóm <n. -blóms, -blóm>:
llengua f de bou, buglossa f, llengua bovina  (planta Anchusa azurea syn. Anchusa italica)
boli <m. bola, bolar>:
toro m [de llavor], brau m (Mall. & ritm./lleng. lit.) 
bolla <f. bollu, bollur>:
pasta f  (pastís petit per a esmorzar, per a menjar amb el te o cafè etc.: brioix, magdalena, croissant etc.)
bolla·par <n. -pars, -pör>:
tassa f i platet  (contituent bàsic de joc de cafè)
bolli <m. bolla, bollar>:
tassa f 
◊ bolli af kaffi: una tassa de cafè
bolti <m. bolta, boltar>:
(knöttur) pilota f  (objecte esfèric per jugar-hi)
bolur <m. bols, bolir>:
1. (búkur, kroppur & trjástofn) tronc m (cos sense cap ni extremitats & arbre sense arrels ni branques)
2. (ermalaus nærskyrta) samarreta f, mariol·lo m (Mall.) (peça de roba interior, sense mànegues)
3. (ermalaus upphlutur) jersei m de mànega curta (peça de roba exterior, esp. estiuenca)
4. (líkneski án höfuðs og útlima) tors m (tipus d'escultura)
bomsa <f. bomsu, bomsur. Emprat hab. en pl.>:
1.  (ökklahá skóhlíf) botí m <emprat hab. en pl.> (sobrecalça, calçó)
2.  (stígvél fyrir konur) botina f <emprat hab. en pl.> (calçat femení que arriba poc més amunt del turmell)
◊ nýjar bomsur: botines noves
3.  (stígvél fyrir karlmenn) bota f [baixa] <emprat hab. en pl.> (calçat masculí que arriba poc més amunt del turmell)
bor <m. bors, borar>:
1. <GEN> trepant m
2. (skurðlæknisins) trepà m (de cirurgià)
3. (tannlæknisins) fresa f (de dentista)
bora <bora ~ borum | boraði ~ boruðum | borað>:
1. <GEN> fer un forat(amb un trepant, perforadora etc.)
◊ ég boraði með eigin borvél: vaig fer un forat amb el meu propi trepant
♦ bora e-ð: perforar una cosa
♦ bora gat á e-ð: fer un forat a... 
♦ bora gat á hauskúpu: <MED> trepanar un crani, fer un forat a un crani
2. <eftir e-u>: fer una perforació cercant cosa (petroli, aigua potable etc.)
♦ bora eftir olíu: fer un perforació cercant petroli
3. <í e-ð>: fer una perforació a una cosa 
♦ bora í tönn: (tannlæknir) fresar una dent (dentista, per a obturar-la)
♦ bora í nefið: <LOC> ficar-se el dit al nas, punyir-se el nas amb el dit
4. <[í] gegnum e-ð>: travessar una cosa, traspassar una cosa (perforar una cosa de banda a banda)
♦ bora í gegnum fjallið: fer un túnel, perforar un tínel a través del puig
borð <n. borðs, borð>:
1.  <GEN> taula f
♦ kalt borð: bufet fred
♦ leggja á borð: parar taula
◊ leggja á borð fyrir þrjá: parar taula per a tres
♦ ‘Lagt á Borð’ eftir Josef Karo frá Toledo: <RELIG JUD> ‘La Taula Parada’ o ‘Xulhan Aruc’ de Josep Caro de Toledo (codificació, feta de forma entenedora, de la halacà practicada en el ritu sefardita, sense indicació de fonts ni argumentada) (שֻׁלְחָן עָרוּךְ)
♦ ryðja borð: fer taula rasa
♦ sitja yfir borðum (o: sitja til borðs): seure a taula
◊ er þetta borð laust?: que està lliure aquesta taula? 
◊ ég mundi vilja fá borð við gluggann: voldria una taula devora la finestra 
◊ ég ætla að panta borð fyrir tvo í kvöld: voldria reservar una taula per a dos per aquest vespre 
◊ mig vantar borð fyrir einn: voldria una taula per a una sola persona 
◊ mig vantar borð fyrir tvo ~ þrjá ~ fjóra ~ fimm ~ sex: voldria una taula per a dues ~ tres ~ quatre ~ cinc ~ sis persones 
2.  (skákborð) escaquer m (tauler d'escacs)
3.  (lúdóborð, dammtaflborð eða dammborð, “gæsaspilaborð” o.s.fr.) tauler m (de parxís, de jugar a dames, del joc de l'oca etc.)
4.  (planki & strauborð) post f (planxa de fusta & post de planxar)
5.  <MAR> bord m (costat de vaixell & contorn superior de vaixell & situació dins el vaixell)
♦ fara um borð: pujar a bord
◊ hvenær á ég að vera kominn ~ komin um borð?: a quina hora he d'ésser a bord?
6.  <MAR = skjólborðsbrún> borda f (vorada de vaixell arran de coberta)
♦ detta (o: falla) fyrir borð: caure per la borda
borða <borða ~ borðum | borðaði ~ borðuðum | borðað>:
1. <absolut>: <GEN = neyta matar & snæða ~ matast> menjar (ingerir un aliment sòlid & fer un àpat)
◊ hvar er hægt að borða vel og ódýrt?: on es pot menjar bo i barat?
◊ ég er búinn að borða: ja he menjat
2. <e-ð>: menjar una cosa 
◊ við erum ekki matvandir: við skulum borða hvað sem er: no som pas triats, menjarem del que hi hagi
◊ ég borða ekki kjöt: no menjo pas carn
♦ borða e-ð upp til agna: menjar-se tota una cosa (acabar-se totalment una cosa que hom ha menjat)
◊ borða hádegismat: dinar
◊ borða hádegisverð: dinar
◊ borða kvöldmat: sopar
◊ borða kvöldverð: sopar
◊ borða miðdegismat: dinar
◊ borða morgunmat: esmorzar, berenar (Mall.) 
borða·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
rivetat -ada, enrivetat -ada
borð·búnaður <m. -búnaðar, pl. no hab.>:
vaixella f, servei m de taula (conjunt de plats i gots que es posen a taula abans de fer-hi un àpat)
borð·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:
tovalles f.pl, estovalles f.pl
♦ ‘Borðdúkurinn’ eftir Moses Isserles: <RELIG JUD> ‘Les Estovalles o Mappat Xulhan’ de Móses Ísserles (codificació de lleis religioses jueves aixquenazites del segle XVI) (מַפַּת שֻׁלְחָן, מַפַּת הַשֻּׁלְחָן)
borð·hald <n. -halds, pl. no hab.>:
àpat m, menjada f (i, de man. esp., la festiva o solemne)
♦ við borðhaldið: a taula, durant l'àpat
borð·salt <n. -salts, no comptabe>:
sal f de taula, sal fina
borð·stofa <f. -stofu, -stofur>:
menjador m
borð·stokkur <m. -skokks, -stokkar>:
1.  <MAR> orla f, borda f (barana de vaixell o altra embarcació)
2.  <MAR á timburskipum> macarrons m.pl, regala f (orla de barca o vaixell de fusta)
borði <m. borða, borðar>:
rivet m (cinta, orla)
borð·tennis <m. -tenniss, pl. no hab.>:
ping-pong m, tennis m de taula
borðtennis·borð <n. -borðs, -borð>:
taula f de ping-pong
borðtennis·spaði <m. -spaða, -spaðar>:
paleta f de ping-pong
borðtennis·kúla <f. -kúlu, -kúlur>:
pilota f de ping-pong
borð·tuska <f. -tusku, -tuskur>:
1.  (klútur til að þurrka af borðinu, vaskinn o.s.fr.) drap m (o: pedaç m -Mall.- ) d'eixugar la taula
2.  (klútur til að þurrka upp) drap m d'eixugar els plats, pedaç m d'eixugar l'escurada (Mall.) 
borg <f. borgar, borgir>:
1.  (bær, staður) ciutat f (vila important; a Islàndia, trad. només Reykjavík)
♦ Forboðna borgin: la Ciutat Prohibida (palau de l'emperador a Beijing)
2.  (kastali, virki) castell m [roquer] (fortalesa, esp. medieval)
3.  (brött klettahæð) puig en forma de mola i costats formats per espadats verticals, com ara el Puig d'Alaró
4.  (byrgi) borja f, barraca f [de pedra] (barracó o refugi de pedra per soplujar-s'hi)
5.  (í leikjum barna) mare f (en jocs d'infants, l'indret on un infant es pot "refugiar" del qui l'encalça i, així, "salvar-se")
  Nota: Els topònims que acompanyin el mot borg en islandès van en el mateix cas que vagi borg. Verbi gràcia, borgin Barselóna, borgin Pálma ‘la ciutat DE Barcelona’ o ‘la ciutat DE Palma’, però hægja á allri umferð inn í borgina Valensíu ‘alentir tot el trànsit d'entrada a la ciutat de València’.  
borga <borga ~ borgum | borgaði ~ borguðum | borgað>:
I. 
1. <absolut>: pagar
◊ get ég borgað með evrum?: que puc pagar amb euros?
◊ get ég borgað með kreditkorti?: que puc pagar amb tarja de crèdit?
◊ við viljum borga í sitt hvoru lagi: els comptes, per separat, si us plau (cadascú paga el que ha consumit al restaurant)
◊ við viljum borga hver fyrir sig: els comptes, per separat, si us plau (cadascú paga el que ha consumit al restaurant)
2. <e-ð>: pagar una cosa 
◊ ég borgaði reikninginn: vaig pagar la factura
3. <e-m e-ð fyrir e-ð>: pagar a algú una quantitat per una cosa
◊ hvað borguðu Bandaríkjamenn fyrir Alaska þegar þeir keyptu það?: què van pagar els nord-americans per Alasca quan la van comprar?
II. <sig>
1. ♦ borga sig: <& FIG> pagar la pena
◊ það borgar sig ekki: no s'ho paga, no s'ho val
III. <amb adverbis>
1. ♦ borga með e-u: subvencionar una cosa
2. ♦ borga [e-ð] út í hönd: pagar [una cosa] al comptat
IV. <locucions>
1. ♦ borga alla súpuna: <LOC FIG> pagar [tota] la festa
2. ♦ borga e-m e-ð í sömu mynt: <LOC FIG> pagar a algú una cosa amb la mateixa moneda
3. ♦ borga e-m undir borðið: <LOC FIG> pagar a algú sense fer factura
4. ♦ borga með barni: <LOC FIG> pagar la manutenció d'un infant, pagar aliments
borga·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:
geografia urbana
borgara-lega <adv.>:
civilment 
♦ giftast borgaralega: casar-se civilment, contreure matrimoni civil
borgara-legur, -leg, -legt <adj.>:
1.  <GEN & JUR & ekki hernaðarlegur> civil (GEN & JUR & no militar)
♦ borgaralegar flugvélar: avions civils
♦ borgaraleg gifting: casament m civil
♦ borgaraleg hjónavígsla: matrimoni civil
2.  (borgarastéttar) burgès -esa (propi de la classe social de la burgesia & ideològicament)
♦ borgaraleg skáldsaga: la novel·la burgesa 
♦ borgaraleg leikritun: dramatúrgia burgesa, teatre burgès
borgara·réttindi <n.pl>:
drets m.pl civils
borgara·stétt <f. -stéttar, -stéttir>:
burgesia f
borgara·varðlið* <n. -varðliðs, sense plural>:
guàrdia f civil
borgara·varðliði* <m. -varðliða, -varðliðar>:
guarda m,f civil
borgaravarðliðs·maður* <m. -manns, -menn>:
guarda m civil
borgar·dómari <m. -dómara, -dómarar>:
<JUR> borgardómari, que, literalment es pot traduir com a “jutge municipal”, equival, a grans trets, al jutge de primera instància de l'Estat Espanyol. És un càrrec específic de Reykjavík
borgar·fulltrúi <m. -fulltrúa, -fulltrúar>:
regidor m, regidora f
borgar·gas <n. -gass, no comptable>:
gas m ciutat
borgar·hlið <n. -hliðs, -hlið>:
portal m (o: porta f) de castell, ciutat o fortalesa
borgar·hluti <m. -hluta, -hlutar>:
barri m, barriada f (Mall.)
borgar·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:
districte m municipal 
borgar·ísjaki <m. -ísjaka, -ísjakar>:
iceberg m
◊ allt í einu birtist ægistór borgarísjaki fyrir framan skipið: de cop i volta va aparèixer un iceberg gegantí davant el vaixell
borgar·kort <n. -korts, -kort>:
mapa m de ciutat
◊ ég þarf að kaupa borgarkort: he de comprar un mapa de la ciutat
borgar·lögregla <f. -lögreglu, -lögreglur>:
policia f municipal
borgar·múr <m. -múrs, -múrar>:
muralla f, murada m (Mall.)
borgar·mörk <n.pl -marka>:
límits m.pl municipals, límits m.pl de la ciutat 
borgar·skjalasafn <n. -skjalasafns, -skjalasöfn>:
arxiu m municipal 
borgar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
alcalde m, batle m (Mall.)
borgar·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
consistori m municipal, ajuntament m 
♦ fundur borgarstjórnar: ple m municipal
borgarstjórnar- <constituent determinant en compostos>:
municipal
borgar·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
àrea urbana
bor·króna <f. -krónu, -krónur>:
broca f (per a perforar-hi)
bor·pallur <m. -palls, -pallar>:
1. <GEN> torre f de perforació (de pou de petroli)
2. (á sjó) plataforma m petroliera (a la mar)
borrelía <f. borrelíu, borrelíur>:
 <ZOOL> borrèlia f (nom de diferents espècies de bacteris del gènere Borrelia i llurs individus)
borrelíósa* <f. borrelíósu, no comptable>:
 <MED> borreliosi f de Lyme (malaltia de Lyme)
bor·vél <f. -vélar, -vélar>:
1. <GEN> trepant m (elèctric)
2. (á námugreftri, til að bora eftir jarðolíu o.s.fr.) perforadora f (en mines, extracció petroliera)
3. (gangaborvél) tuneladora f (en construcció de túnels)
Bosnía <f. Bosníu, no comptable>:
Bòsnia f
♦ Bosnía og Hersegóvína: Bòsnia i Hercegovina f
Bosnía-Hersegóvína <f. Bosníu-Hersegóvínu, no comptable>:
Bòsnia-Hercegovina f
Bosníu·maður <m. -manns, -menn>:
bosnià m, bosniana f
bosníska <f. bosnísku, no comptable>:
bosnià m (llengua de Bòsnia-Hercegovina)
bosnískur, bosnísk, bosnískt <adj.>:
bosnià -ana
Bosporus·sund <n. -sunds, no comptable>:
[estret m d]el Bòsfor m
  A l'Edat Mitjana, es coneixia amb el nom de Sjáviðarsund o Sæviðarsund. Val a dir, però, que Snorri utilitza aquest terme a la seva Heimskringla per a designar la Banya d'Or o  τὸ κέρας τὸ Βυζαντίων, islandès modern hið gullna horn.  
bossi <m. bossa, bossar>:
1. <GEN> anques f.pl, darreres m.pl (Mall.), panera f (Mall.) (mig eufemístic o jocós per dir “cul”)
2. (barnabossi) culet m, anquetes f.pl (mig eufemístic o jocós per anomenar el “cul” d'un infant)
botn <m. botns, botnar>:
1. <GEN> fons m (esp. el marí)
♦ gefa í botn: <LOC FIG> pitjar a fons l'accelerador, donar gas
2. (rass & neðsti hluti) cul m (anques & part inferior d'objecte)
◊ botn í íláti: el cul del recipient
◊ annars getið þið kysst botninn á mér: altrament em podeu besar el cul
3. (tunnubotn) cul m, fon m, sòl m (de bóta)
4. (fjarðar- og Miðjarðarhafsbotn) extrem m interior (part de fiord o de la Mediterrània oposada a la seva entrada per mar)
botna <botna ~ botnum | botnaði ~ botnuðum | botnað>:
1. <e-ð>: (setja botn) posar cul (o: fon; o: sòl) a... (posar el cul a un recipient, esp. de fusta)
◊ botna tunnu: posar el cul a una bóta
2. <e-ð>: <LITER ISL> en literatura islandesa, hom designa amb el verb botna la composició del botn, els dos darrers versos d'una quarteta. En els certàmens poètics o ‘vísnakeppni’, sovint fa el botn un poeta diferent del qui ha compost els dos primers versos de la quarteta.
◊ Karl Bjarnason á Sauðárkróki, sem orti undir nafninu Stjúmann, botnaði (segueixen els dos versos creats per ell): en Karl Bjarnason de Sauðárkrókur, que componia amb el nom de Stjúmann (‘Stewman’), va completar la quarteta amb els versos...
3. <í e-u>: (ná til botns) tocar el fons, topar amb el fons
◊ hún botnaði í grunnu lauginni: a la piscina infantil ella tocava el terra amb els peus
4. <e-ð í e-u>: (komast að botni í e-u) descobrir el que hi ha [amagat] en el fons d'una cosa (esp. entendre o desxifrar el que s'amaga darrere un text, una pel·lícula etc. de significat fosc)
◊ botnarðu eitthvað í orðsendingunni?: que creus que pot voler dir aquest missatge?
◊ ég sá þessa mynd fyrst þegar ég var 15 ára og botnaði voða lítið í henni: la primera vegada que vaig veure aquesta pel·lícula tenia 15 anys i en vaig entendre ben boca cosa
botn·fall <n. -falls, pl. no hab.>:
solatge m, pòsit m
botn·gata <f. -götu, -götur>:
carreró m sense sortida, cul-de-sac m
botnlanga·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
<MED> operació f d'apendicitis
♦ fara í [opna] botnlangaaðgerð: ésser operat -ada d'apendicitis
botnlanga·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:
<MED> apendicitis f
botnlanga·kast <n. -kasts, -köst>:
<MED> atac m d'apendicitis
♦ fá botnlangakast: tenir un atac d'apendicitis
botnlanga·taka <f. -töku, -tökur>:
<MED> apendicectomia f
botn·langi <m. -langa, -langar>:
1. <MED = botnristill> [budell m] cec m
2. <MED = botnlangatota> apèndix m [vermiforme  (o: cecal)]
botn·varpa <f. -vörpu, -vörpur>:
bou m, xarxa f  (o: art m) de ròssec, xarxa f d'arrossegament
boxara·nef <n. -nefs, -nef>:
nas m de boxador
bófaflokka·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
guerra f entre bandes de gàngsters
bófa·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
banda f de gàngsters
bófi <m. bófa, bófar>:
1. <GEN> malfactor m, malefactor m (criminal que actua tot sol)
2. (meðlimur í skipulagðri glæpastarfsemi) gàngster m (criminal membre de banda)
bóg·eitill <m. -eitils, -eitlar>:
<MED = briskirtill> pàncrees m
bók¹ <f. bókar, bækur>:
llibre m
♦ bera saman bækur sínar: <LOC FIG> intercanviar impressions 
♦ bók hinna dauðu: <EGIPT> Llibre dels Morts
♦ kunna e-ð utan bókar: saber-se una cosa de cor
♦ liítil bók: llibret m
♦ læra e-ð utan bókar: aprendre una cosa de cor
♦ það er allt á eina (o: sömu) bókina lært: <LOC FIG> “s'ha pastat en el mateix mal motlle“ (és igual de dolent que una situació anterior, uns fets anteriors etc. Lit.: “s'ha après en el mateix llibre”)
♦ það stendur eins og stafur á bók: <LOC FIG> com si estigués escrit (o:  hi pots ben pujar de peus)
<†>  bók² <f. bókar, bækur>:
(beykitré) faig m (arbre Fagus sylvaticus)
bóka·búð <f. -búðar, -búðir>:
llibreria f
bóka·herbergi <n. -herbergis, -herbergi>:
biblioteca f (cambra de casa particular destinada a biblioteca)
bóka·kaupstefna <f. -kaupstefnu, -kaupstefnur>:
fira f del llibre
◊ bókakaupstefnan í Frankfurt: la fira del llibre de Frànkfurt
bóka·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>:
club m del llibre
bóka·messa <f. -messu, -messur>:
fira f del llibre
◊ bókamessan í Frankfurt: la fira del llibre de Frànkfurt
bókar·korn <n. -korns, -korn>:
llibret m (llibre petit, de poca extensió)
bóka·safn <n. -safns, -söfn>:
biblioteca f
bókasafns·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
biblioteconomia f
bókasafns·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
diplomat m -ada f en biblioteconomia
bókasafns·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:
carnet m de biblioteca
bóka·skápur <m. -skáps, -skápar>:
1. armari m de llibres (prestatgeria per a llibres en forma d'armari)
2. biblioteca f (prestatgeria per a llibres)
bóka·skrá <f. -skrár, -skrár>:
catàleg f de llibres
bóka·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur>:
(bókaforlag) editorial f
bóka·útgefandi <m. -útgefanda, -útgefendur>:
editor m, editora f
bóka·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
llibreria f
bóka·vörður <m. -varðar, -verðir>:
bibliotecari m, bibliotecària f
bók·fell <n. -fells, -fell>:
pergamí m, plegamí m (Mall., ekki ritm./no lleng. escr.) (pell preparada per a escriure-hi)
bók·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
bibliografia f (ciència que s'ocupa de l'estudi de les edicions, dates d'aparició etc. de llibres i manuscrits)
bók·hald <n. -halds, -höld>:
1. <GEN> comptabilitat f (esp. comptes d'empresa)
♦ rafrænt bókhald: comptabilitat electrònica
2. (bókhaldsdeild í fyrirtæki o.s.fr.) [departament m de] comptabilitat f, comptadoria f
bókhalds·gagn <n. -gagns, -gögn>:
anotació f comptable, assentament m (en llibre de comptabilitat)
bókhalds·kerfi <n. -kerfis, -kervi>:
<ECON> sistema m comptable, règim m comptable
♦ rafrænt bókhaldskerfi: sistema comptable electrònic, SCE m
bók·hlaða <f. -hlöðu, -hlöður>:
1. (bókasafn) biblioteca f (edifici on hi ha una biblioteca)
2. (bókageymsla) magatzem m de llibres
3. (bókabúð) llibreria f
bókhlöðu·verð <f. -verðs, -verð>:
preu m de venda en llibreria (preu final de llibre)
bók·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:
fajol m, blat negre (cereal Fagopyrum esculentum)
bók·mál <n. -máls, no comptable>:
dano-noruec m, bokmål m (una de les dues llengües oficials de Noruega)
bókmennta·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
[ciència f de la] literatura f, estudis literaris (part de la filologia que estudia la literatura)
♦ almenn bókmenntafræði: literatura general
♦ → samanburðarbókmenntafræði: literatura comparada
bókmennta·rýni <f. -rýni, -rýnir>:
crítica literària  (judici emès sobre una obra literària)
bókmennta·gagnrýni <f. -gagnrýni, -gagnrýnir>:
crítica literària  (judici emès sobre una obra literària)
bókmennta·gagnrýnandi <m. -gagnrýnanda, -gagnrýnendur>:
crític literari, crítica literària 
bókmennta·saga <f. -sögu, -sögur>:
història f de la literatura 
bók·menntir <f.pl -mennta>:
literatura f 
◊ katalónskar (o: katalanskar) bókmenntir: [la] literatura catalana
◊ katalónsku (o: katalönsku) bókmenntirnar: la literatura catalana (construcció molt rara: el mot bókmenntir es construeix gairebé sempre sense article)
bókun <f. bókunar, bókanir>:
reserva f (comanda de certs productes o prestacions: viatges, cambra d'hotel etc.)
bókunar·dagsetning <f. -dagsetningar, -dagsetningar>:
data f de reserva
ból <n. bóls, ból>:
<† o LIT> 1. (aðsetur, dvalarstaður) estatge m, residència f, sojorn m (lloc de residència)
<† o LIT> 2. (bólstaður, jörð) mas m, possessió f (Mall.) (lloc de residència en el camp i terres que hi pertanyen)
♦ hvergi á byggðu bóli: enlloc del món [habitat], absolutament enlloc
♦ taka ból: posar un mas, establir una possessió (Mall.)
3. (bæli) cau m (amagatall, cova o catau de bèstia)
4. (rúm) jaç m (llit)
♦ það stendur illa í bólið hans : <LOC FIG> s'ha aixecat amb el peu esquerre, està que mossega
bóla <f. bólu, bólur>:
1. (loftbóla, vatnsbóla) bambolla f, bombolla f, bufolla f (Tarr.) (bola d'aire, esp. en líquid)
♦ það er ekki ný bóla : <LOC FIG> això no és res de nou
♦ þetta er [nú] engin ný bóla : <LOC FIG> això no és res de nou (això no és cap novetat, això no és la primera vegada que passa, líquid)
♦ þetta er bara bóla : <LOC FIG> això no és res de l'altre món (i aviat hom deixarà de parlar-ne)
2. (blaðra á húðina) butllofa f, bufolla f (Tarr.), bòfia f (Tarr., Lleida), bòfega f (Mall., Eiv.), bufoga f (Men.) (vesícula a la pell)
3. (bólusótt) verola f, pigota f (Val., Bal.)
♦ látast úr bólu: <MED> morir de verola
♦ stóra bóla : #1. <MED = illkynjuð bólusótt> gran verola, verola f major, pigota f major (variola major). #2. <HIST> la Gran Verola, epidèmia de pigota major que va assolar Islàndia entre 1707 i 1709, a conseqüència de la qual va morir aprox. un terç de la població islandesa d'aleshores, unes divuit-mil persones.
♦ vægari bóla : <MED = góðkynjuð bólusótt> petita verola, verola petita, alastrim m, verola blanca, verola menor, verola atenuada, verola de Sanaga, paraverola f, ronya cubana, pigota f menor (variola minor)
♦ → apabóla “verola simiana, verola del simi”
♦ → fjárbóla “verola ovina”
♦ → hestabóla “verola equina”
♦ → kúabóla “verola bovina”
4. (graftarbóla, nabbi) granet m (barb, pústula petita)
♦ → unglingabólur “acne f juvenil”
5. (teiknibóla) xinxeta f (clau petitet)
6. (söðulbóla, skjaldarbóla) tatxó m (de sella, d'escut)
7. (hattbóla) bombí m (part semiesfèrica de barret de bolet & barret de bolet)
8. (skjaldarbunga) umbó m, cóp m, copa f d'escut, broquer m (cassoleta de metall enmig d'escut)
◊ Halli lagði til Ljóts í skjöldinn og kom í bóluna svo hart að sverðið festi: en Halli va colpir l'escut d'en Liot i va endevinar-ne la cópa amb tanta de força, que l'espasa l'hi va quedar clavada
bóla <bólar | bólaði | bólað ║ ekki á e-u. Impersonal unipersonal>:
[començar a] despuntar, començar a veure's, llucar
♦ það bólar á e-u : una cosa comença a despuntar, una cosa va apareixent a poc a poc a la llum
♦ það bólar ekki á honum : <LOC FIG> no hi ha cap senyal d'ell, ha desaparegut sense deixar ni rastre (no se'l veu penlloc, no se'n sap res)
ból·félagi <m. -félaga, -félagar>:
amant m & f, company m de llit, companya f de llit
◊ þú ert besti bólfélagi sem ég hef átt: ets el millor amant que he tingut
bólga <f. bólgu, bólgur>:
1. <MED = þrútnun> inflor f
2. <MED = þroti> inflamació f
3. <MED = constituent determinat en compostos mèdics> -itis f
bólginn, bólgin, bólgið <adj.>:
inflat -ada, inflamat -ada 
◊ bólgnir liðir: articulacions inflamades
bólgu·hnúður <m. -hnúðs, -hnúðar>:
<MED> granuloma m
bólm·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
jusquiam negre, herba f d'era, herba queixalera [negra], herba d'esquelleta, herba f de la Mare de Déu [negra], herba f de Santa Maria, herba f de l'ira (Ross.), capsetes negres (Mall., Men.), xuclamel m [negre] (Bal., Empordà), caramel·lera negra (Mall., Eiv.), mamellera negra (Mall.) (planta Hyoscyamus niger)
bólna·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<†> variant arcaica de → bólusótt “pigota [major]”
bólu·efni <n. -efnis, -efni>:
vacuna f, (†) vaccí m  (substància, preparat)
♦ bóluefni gegn hundaæði: vacuna contra la ràbia, vacuna antiràbica, vaccí antiràbic 
♦ bóluefni gegn kóleru: vacuna contra el còlera, vacuna anticolèrica, vaccí anticolèric 
bólu·grafinn, -grafin, -grafið <adj.>:
(með ör á húðinni eftir bólur) ratat -ada de verola, tacat -ada de verola, ferit -ida de pigota (Mall.) 
bólu·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ settum | -sett>:
1. <absolut>: vacunar, (†) vaccinar
2. <e-n>: vacunar algú
3. <e-n gegn e-u>: vacunar algú contra una malaltia
♦ láta bólusetja sig gegn e-u: fer-se vacunar contra... 
bólu·setning <f. -setningar, -setningar>:
vacunació f, vacuna f, (†) vaccinació f  (acte de vacunar)
♦ bólusetning gegn hundaæði: vacuna contra la ràbia 
Bólusetningaráætlun í Katalóníu og á Baleareyjum
contra
diftèria - tètanus - catarro acel·lular
poliomielitis (intramuscular)
haemophilus influenzae tipus b
meningocòccica conjugada del grup C
xarampió - rubèola - parotiditis (“triple vírica”)
hepatitis B
tètanus i diftèria de tipus adult
edat
2 mesos
x
x
x
x
-
x
-
4 mesos
x
x
x
x
-
x
-
6 mesos
x
x
x
x
-
x
-
15 mesos
-
-
-
-
x
-
-
18 mesos
x
x
x
-
-
-
-
4
anys
-
-
-
-
x
-
-
4-6 anys
x
x
-
-
-
-
-
14-16 anys (i cada 10 anys)
-
-
-
-
-
-
x
gegn
barnaveiki - stífkrampa - kíghósta með frumulausu (hreinsuðu) bóluefni
mænusótt (m. sprautu í vöðva)
haemophilus influenzae af hjúpgerð B
meningókokkum af hjúpgerð C með blönduðu (samtengdu) bóluefni
mislingum - hettusótt - rauðum hundum (“MHR”)
lifrarbólgu B
stífkrampa og barnaveiki með bóluefni af tegundinni “handa fullorðnum”
aldur
2
mánaða
x
x
x
x
-
x
-
4
mánaða
x
x
x
x
-
x
-
6
mánaða
x
x
x
x
-
x
-
15
mánaða
-
-
-
-
x
-
-
18
mánaða
x
x
x
-
-
-
-
4
ára
-
-
-
-
x
-
-
4-6
ára
x
x
-
-
-
-
-
14-16
ára
(og á 10 ára fresti)
-
-
-
-
-
-
x
bólu·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<MED> verola f, pigota f (Val., Bal.)
bóm·olía <f. -olíu, no comptable>:
oli m d'oliva de pinyolada
bóm·ull <f. -ullar, no comptable>:
cotó m (tipus de fibra tèxtil & cotó fluix)
bómullar·bolur <m. -bols, -bolir>:
samarreta f de cotó
bómullar·nærbuxur <f.pl -buxna>:
calces f.pl (o: calcetes f.pl) de cotó, bragues f de cotó (Mall.) (peça de roba interior femenina)
bónda·hugsun <f. -hugsunar, no comptable>:
(hugsunarháttur bænda) mentalitat f de pagès
bónda·rós <f. -rósar, -rósir>:
rosa f de la Mare de Déu, rosa albardera, rosa f de muntanya, peònia f de muntanya, llampoina f, ampoina f (Val.) (planta Paeonia officinalis)
bónda·tunga* <f. -tungu, -tungur>:
herba f de les puces, herba pucera, saragatona f, llavor f de puça, afrontallauradors m (Tortosa) (planta Plantago psyllium syn. Plantago afra)
bóndi <m. bónda, bændur>:
pagès m (a Cat.: propietari de mas; a Mall.: senyor de possessió que hi viu i en viu)
bónító <m. bónító (o: bónítós), bónító>: 
bacoreta ratllada, bonítol m de ventre ratllat (peix Katsuwonus pelamis syn. Euthynnus pelamis) (→ randatúnfiskur)
bónító·bróðir <m. -bróður, -bræður>: 
*melva llisa, *bísol m (peix Auxis thazard syn. Auxis thazard thazard) (→ barðamakríll; → freigátumakríll)
  Recomanam d'emprar melva llisa o bísol per a l'espècie Auxis thazard thazard i reservar melva o melva vera per a l'espècie Auxis rochei.

En el cas de melva llisa, es tracta d'una encunyació nostra; pel que fa al mot bísol, proposam de ressuscitar, a fi i efecte d'emprar-lo en aquest sentit, el mot bísol, que, segons el DCVB, designava antigament l'espècie Scomber japonicus ‘bis’.

En català, la tònica general és d'emprar el mot melva tant per a l'espècie Auxis rochei com per a l'espècie Auxis thazard (Cf., per exemple, B.O.E., en versió catalana, de dilluns, 17 de febrer del 2003, p. 1190: ORDRE APA/62/2003, de 20 de gener, per la qual es regula l’exercici de l’activitat pesquera amb art d’almadrava i la concessió de les llicències.)		  
bór <n. bórs, no comptable>:
bor m (metal·loide B</