♦ láta krók koma á móti bragði: respondre amb manya a una manya (usar un ardit amb algú que pretén enganyar-nos amb un)
♦ hér eru brögð í tafli: <LOC FIG> aquí hi ha gat amagat (no juguen net etc.)
2b. <NO PEJ> ardit m, estratagema m
3. (úrræði) sortida f (solució a una situació difícil, per vèncer un adversari etc.)
♦ taka [e-ð] til bragðs: trobar una sortida (trobar una solució)
♦ hvað á til bragðs að taka með e-ð ~ e-n...?: què [cal] fer amb una cosa ~ algú...? (com actuar davant una cosa, amb algú etc.?)
4. (í glímu) clau f (en esports de combat)
5. (útlit, svipur) aspecte m (posat, aparença externa d'algú)
♦ vera glaður ~ glöð ~ glatt í bragði: semblar content -a (fer una cara alegre, tenir un posat d'alegria)
6. (snögg hreyfing, athöfn o.s.fr.) estrebada f (reacció ràpida, rapidesa en actuar, moviment ràpid etc.)
♦ að fyrra bragði: #1. (ótilkvaddur) sense haver-li-ho hagut de demanar, de motu propi (espontàniament). #2. (að ófyrirsynju) d'improvís (de cop descuit, de cop i volta, cop en sec, totalment inesperadament).
♦ að (o: <†> af) bragði: (strax, á augabragði) immediatament, a l'acte, a l'instant
<MED> agut -uda (dit de malaltia amb un transcurs relativament ràpid)
brár·baugur<m. -baugs, -baugar>:
<MED> cos m ciliar (part de l'ull)
♦ → brárkleggi “íd.”
brár·hyrnur<f.pl -hyrna>:
<MED> processos m.pl ciliars
♦ → brárklakkar “íd.”
brár·klakkar<m.pl -klakka>:
<MED> processos m.pl ciliars
brár·kleggi<m. -kleggja, -kleggjar>:
<MED> cos m ciliar (part de l'ull)
brár·vöðvi<m. -vöðva, -vöðvar>:
<MED> múscul m ciliar (part de l'ull)
breidd<f. breiddar, breiddir>:
1. <GEN> amplària f, amplada f
◊ breidd, lengd og hæð: amplada, llargària i alçada
2. <GEOG> latitud f
♦ norðlæg breidd: latitud nord
♦ 15" norðlægrar breiddar: 15" de latitud nord
breiddarbaugs·lína<f. -línu, -línur>:
<GEOG> línia f de latitud
breiddar·baugur<m. -baugs, -baugar>:
<GEOG> paral·lel m de latitud
breiddur, breidd, breitt <adj.>:
estès -esa, desplegat -ada
♦ nú sérðu þína sæng út breidda: <LOC FIG> això és el que n'has tret! (no hi has guanyat res i a més a més ara et toca d'acceptar-ne les conseqüències)
◊ hún breiddi dúkinn á borðið: va estendre les estovalles damunt la taula
♦ breiða á borð: <LOC> posar les estovalles a una taula
♦ breiða fyrir glugga: <LOC> córrer la cortina
♦ breiða ofan á e-n: <LOC> tapar algú amb una vànova, flassada o manta, o simplement el tapament
♦ breiða upp yfir höfuð: <LOC> tapar-se el cap amb el tapament del llit
2. <e-u úr>: (kort, vefnaður) estendre una cosa, desenrevoltillar una cosa (cosa enrevoltillada: mapa, tela)
3. <úr sér>: (vökvi & gas & FIG) estendre's, escampar-se (líquid o gas & FIG)
◊ ...áður en borgin breiddi úr sér um öll tún, ása, hæðir og jafnvel heiðar: ...abans que la ciutat no s'estengués per tots els camps de fenàs, les serralades, els pujols i fins i tot la landa
◊ á meðan Hakakrossinn breiddi úr sér eins og skuggi Helvítis um Evrópu...: mentre l'esvàstica s'escampava com l'ombra de l'infern per Europa...
4. <e-ð út>: #1. (vængi, faðm) desplegar una cosa, estendre una cosa (obrir ales, braços & cosa plegada)
◊ þegar stormurinn skellur á, verða sumir frávita af skelfingu, og sumir breiða út vængi sína sem ernir og fljúga: quan esclata la tempesta, n'hi ha que perden el seny de terror, però d'altres despleguen llurs ales com les àguiles i aixequen el vol
◊ breiða út faðminn: obrir els braços
#2. (dreifa fregn) escampar una cosa, fer circular una cosa (propagar o difondre notícia, rumor, brama)
◊ breiða út fregn: fer circular una notícia, escampar una notícia
5. <e-ð yfir>: <FIG> tirar un vel sobre una cosa, ocultar una cosa
◊ breiða yfir gallana: [intentar] amagar els defectes, camuflar els defectes
2. <út til e-s>: escampar-se a, estendre's a (propagar-se a)
◊ eldurinn breiddist út frá bensínstöð til nærliggjandi húsa: el foc es va escampar d'una benzinera a les cases veïnes
breið·stræti<n. -strætis, -stræti>:
avinguda f
breiður, breið, breitt<adj.>:
ample -a
breið·þota<f. -þotu, -þotur>:
jumbo m (tipus d'avió)
breima<adj. inv.>:
en zel, moguda (gata)
◊ læðan er breima: la gata està en zel, sa moixa va (o: està) moguda (Mall.)
brekka <f. brekku, brekkur>:
1. (halli) pendent m, pendís m ([grau d']inclinació del terreny, de la paret d'una vall o un puig etc.)
♦ brött brekka!: compte! pendent molt pronunciat! (pujada o baixada -capamunta o capavallada- perillosa a causa del fort grau d'inclinació del terreny)
2. (hallandi vegur, gata o.s.fr.) costa f, capamunta f (Mall. = de pujada), capavallada f (Mall. = de baixada) (de camí, carretera etc.)
3. (hlið á fjalli) coster m (vessant de pujol, puig etc.)
brekku·bobbi<m. -bobba, -bobbar>:
caragol m (o: cargol) ratllat, caragol m (o: cargol) de jardí, caragol m mongeta (Mall.), caragola retxada (Mall.) (mol·lusc terrestre Cepaea hortensis)
brekku·fax<n. -fax, -föx>:
llistó m de fulla ampla, fenàs m de ploma (planta Brachypodium pinnatum)
brekku·sóley<f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
pensament m, herba f de la Trinitat, viola f de la Mare de Déu (planta Viola tricolor)
1. (bál) foguera f, fogueró m (Mall.) (pila de llenya)
♦ gera brennu á antonsmessunótt: fer un fogueró la nit de Sant Antoni
2. (eldsvoði) incendi m (foc devastador)
3. <HIST> brenna, incendi provocat d'una casa amb la intenció de matar els seus estadants. La brenna es considerava una gran deshonra per al qui l'havia ordenat o feia.
◊ móðir ykkar vildi ákveðið láta brenna sig: la vostra mare volia fermament fer-se incinerar
◊ löggilt eða ekki: við brennum hana ekki eða stráum öskunni af brúnni: legal o no: no la incinerarem pas ni escamparem la seva cendra des del pont
4. (framleiða) fer una cosa (produir determinats productes per mitjà de l'escalfor)
♦ brenna brennivín: destil·lar aiguardent
♦ brenna kalk: fer calç, calcinar pedres calcàries, coure calç (al forn de calç)
♦ brenna möndlur: garapinyar ametlles
♦ brenna tigla: coure rajoles (i qualsevol producte fet d'argila: maons, gerros, teules etc.)
♦ brenna viðarkol: fer carbó (a la sitja)
5. ♦ brenna e-n inni: <HIST> matar algú calant-li foc a la casa mentre hi és o hi dorm. Es considerava una forma ignominiosa -per al qui la feia- de matar algú, com es pot desprendre de la frase següent:
◊ "Brennum vér hann inni!” - "Það skal verða aldrei," segir Gissur, "þó að eg viti að líf mitt liggi við: “cremem-lo amb la casa!” - “mai de la vida” va dir en Gissur, “ni encara que sabés que m'hi anava la vida”
II. <+ Dat.>:
1. (nota til eldsneytis) cremar una cosa (consumir una substància com a combustible, perquè faci llum, escalfor etc.)
♦ brenna kertinu: tenir encesa l'espelma
♦ brenna kolum: #1. <GEN> cremar carbó. #2. (hita upp með kolum) escalfar la casa amb carbó
III. <reflexiu>:
1. <sig>: cremar-se (fer-se una cremada)
♦ brenna sig á fingrunum: cremar-se els dits [de la mà]
brenndur, brennd, brennt <adj.>:
1. <GEN> cremat -ada
◊ þau liggja brennd í bílnum við húsið og dáin: es troben calcinats i morts a l'interior del cotxe devora la casa
♦ vera brenndur ~ brennd á bálkesti (o: báli) [fyrir e-ð]: ésser cremat -ada a la foguera [per una cosa]
♦ vera brenndur ~ brennd á bálkesti (o: báli) fyrir að <+ inf.>: ésser cremat -ada a la foguera per <+ inf.>
2. (brennivín) destil·lat -ada (obtingut per destil·lació)
♦ brenndir drykkir: begudes destil·lades
3. (kaffi) torrat -ada (cafè)
♦ mikið brennt kaffi: cafè torrefacte
4. (kalk) viu viva (calç)
♦ brennt kalk: calç viva
5. (vörur úr leir) cuit -a, cogut -uda (productes d'argila)
♦ múrsteinar, tígulsteinar og byggingarvörur úr brenndum leir: maons, rajoles i [d'altres] materials de la construcció fets d'argila cuita
brenni<n. brennis, no comptable>:
1. (eldiviður) llenya f (fusta per cremar)
2. (viður af beykitré) fusta f de faig (material de fusteria obtingut de faig)
♦ úr brenni: de [fusta de] faig
brenni·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIG> holocaust m
brenni·netla<f. -netlu, -netlur>:
<BOT> ortiga f
brenni·sóley<f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
botonet m d'or, botó m d’or [de prat], botó daurat, gata rabiosa (planta Ranunculus acris)
Recomanem d'emprar botonet d'or per a designar de manera específica la planta Ranunculus acris i el terme botó d'or per a la planta Ranunculus macrophyllus o fenjasóley.
brenni·steinn<m. -steins, no comptable>:
sofre m (metal·loide S)
brennisteins·díoxíð<n. -díoxíðs, -díoxíð>:
diòxid m de sofre, anhídrid sulfurós
brennisteins·járn<n. -járns, no comptable>:
<QUÍM> sulfur m de ferro
brennisteins·kís<m. -kíss, no comptable>:
<GEOL> pirita f de sofre, ferro sulfurat
brennisteins·kopar<m. -kopars, no comptable>:
<QUÍM> sulfur m de coure
brennisteins·sýra<f. -sýru, no comptable>:
àcid sulfúric, <†> [oli m de] vidriol m (H2SO4)
brennisteins·sýringur<m. -sýrings, no comptable>:
<QUÍM> anhídrid sulfurós, diòxid m de sofre
brennisteins·sýrlingur<m. -sýrlings, no comptable>:
◊ og ég mun margfalda ávöxtu trjánna og gróða vallarins, til þess að þér þurfið ekki að þola brigsl meðal heiðnu þjóðanna fyrir hallæri: multiplicaré els fruits dels arbres i els productes dels camps, a fi que no hàgiu de passar més l'oprobi de la fam entre els pagans
reprotxar una cosa a algú, recriminar una cosa a algú, retreure una cosa a algú
brigsli<n. brigslis, brigsli>:
1. (álösun, ávítur) retret m (reprotxe, recriminació)
2. (hneisa, skömm) oprobi m (vergonya)
◊ í dag hefi ég velt af yður brigsli Egypta!: avui he tret l'oprobi d'Egipte que portàveu damunt vostre!
◊ "Braut tók," kvað hún, "Drottinn, brigsli mitt frá mér": "El Senyor", va dir, "ha posat fi al meu oprobi entre els homes"
brigsl·yrði <n.pl -yrða>:
improperis m.pl, paraules f.pl de vituperi
bringa<f. bringu, bringur>:
1. (brjóst) pit m (si, sina)
2. (brjósthluti á mönnum og dýrum) pit m, pitrera f (Mall.) (part o regió del pit & pit d'aviram)
3. ♦ skjóta e-m skelk í bringu: donar un bon ensurt a algú (esglaiar algú, espantar algú)
bring·spalir<f.pl -spala>:
post f del pit
◊ hann ferr nú á millum fótanna á henni og leggr síðan neðan í kviðinn á henni, svá at allt gekk upp undir bringspölu: aleshores es va posar entre les seves cames i tal va esser l'embotonada que li pegà des de baix que ell tot li va arribar fins a la post del pit
bringu·bein<n. -beins, -bein>:
<MED> estèrnum m, estern m
bringu·breiður, -breið, -breitt<adj.>:
de pit ample, ample -a de pit
bringu·sund<n. -sunds, no comptable>:
<ESPORT> braça f (forma de nedar)
bris<n. briss, bris>:
<MED> pàncrees m
bris·kirtill<m. -kirtils, -kirtlar>:
<MED> pàncrees m
bris·krabbamein<n. -krabbameins, -krabbamein>:
<MED> càncer m de pàncrees
brislingur<m. brislings, brislingar>:
amploia f, patoia f (peix Sprattus sprattus syn. Clupea sprattus)
brík <f. bríkar, bríkur>:
1. (armur á stól) braç m (de cadira, poltrona i d'altres mobles que serveixen per seure-hi)
◊ bríkur voru báðumegin sætisins: a cada costat del setial hi havia braços
2. (fjöl) post f (peça de fusta més ampla que no gruixuda)
3. (rúmbrík) post f de llit (peça de fusta, col·locada verticalment, que limita la part del cap i la part dels peus d'un llit)
♦ → fótabrík “post dels peus, peuer”
♦ → höfðabrík “[post de la] capçalera”
4. (sængurbrík) post f de matalàs, taula f de matalàs (peça de fusta damunt la qual hi va el matalàs o la màrfega)
5. <†> (altaristafla) retaule m (obra artística que sol anar, dins una capella, darrere l'altar)
brjálaður, brjáluð, brjálað<adj.>:
boig boja, foll -a
◊ hann ~ hún ~ það er að gera mig brjálaðan: em fa tornar boig
tornar-se boig boja, tornar boig boja (Mall.), tornar loco -a (Mall., ekki ritm./no lit.)
brjál·æði<n. -æðis, no comptable>:
bogeria f, follia f
brjál·æðingur<m. -æðings, -æðingar>:
boig m, foll m, boja f, folla f
◊ hver er brjálæðingur og hver ekki?: qui està boig i qui no?
brjósk<n. brjósks, no comptable>:
cartílag m
brjóst<n. brjósts, brjóst>:
1. <GEN> pit m
◊ inn með magann, út með brjóstin!: panxa endins, pit cap a fora!
♦ bera e-ð í brjósti: <LOC FIG> dur-ne alguna de cap
♦ bera e-n fyrir brjósti: <LOC FIG> estar interessat -ada per algú
♦ blása e-m e-u í brjóst: <LOC FIG> infondre una cosa a algú, insuflar una cosa a algú
♦ e-m býr e-ð í brjósti: <LOC FIG> en duu alguna de cap
◊ honum býr ekkert illt í brjósti: no du mala intenció, no té pas males intencions
♦ honum rann (o: seig) í brjóst: es va quedar adormit -ida
♦ kenna í brjósti um e-n: <LOC FIG> compadir-se d'algú (apiadar-se d'algú, sentir compassió o llàstima per algú)
♦ hann lætur sér ekki allt fyrir brjósti brenna: <LOC FIG> no tenir por de res(no ésser gens aturat, tenir molta d'empenta)
2. (konubrjóst) mamella f (cadascun dels pits d'una dona)
♦ gefa [barni] brjóst: donar el pit [a un infant]
♦ hafa barn á brjósti: donar el pit a un infant
brjósta·barn<n. -barns, -börn>:
infant m de pit
brjósta·fræði<f. -fræði, no comptable>:
mastologia f, sinologia f
brjósta·hald<n. -halds, -höld. Emprat hab. en pl.>:
sostenidors m.pl
brjósta·haldari<n. -haldara, -haldarar>:
sostenidors m.pl
brjósta·krabbamein<n. -krabbameins, -krabbamein>:
<MED> càncer m de mamella (o: mama)
brjósta·mjólk<f. -mjólkur, no comptable>:
llet materna
brjósta·þoka<f. -þoku, no comptable>:
<FAM> manca f de memòria, pèrdua f de memòria
brjóst·bein<n. -beins, -bein>:
<MED> estèrnum m, estern m
brjóst·góður, -góð, -gott<adj.>:
(góðhjartaður) de bon cor, que té bon cor
brjóst·grind<f. -grindar, -grindur>:
<MED> tòrax m
brjóst·himna<f. -himnu, -himnur>:
<MED> pleura f
brjósthimnu·bólga<f. -bólgu, -bólgur>:
<MED> pleuresia f, pleuritis f
brjóst·hol<n. -hols, -hol>:
<MED> cavitat toràcica
brjósthols·ástunga<f. -ástungu, -ástungur>:
<MED> toracocentesi f
brjóst·kassi<m. -kassa, -kassar>:
<MED> caixa toràcica
brjóst·myndataka<f. -myndatöku, -myndatökur>:
<MED> mammografia f
brjóst·mynd<f. -myndar, -myndir>:
(brjóstlíkan) bust m (representació pictòrica o escultòrica)
♦ brjóstmynd af e-m: bust d'algú
brjóst·nál<f. -nálar, -nálar>:
agulla f de pit
brjóst·næla <f. -nælu, -nælur>:
agulla f de pit
brjóst·skoðun<f. -skoðunar, -skoðanir>:
<MED> exploració mamària
brjóst·sviði<m. -sviða, no comptable>:
<MED> coragre m, coragror f, agrura f (Mall.)
brjóst·uggi<m. -ugga, -uggar>:
aleta f pectoral
brjóst·varta<f. -vörtu, -vörtur>:
<MED> mugró m
♦ → geirvarta “íd.”
brjótast <brýst ~ brjótumst | braust ~ brutumst | brotist ║ inn í e-ð>:
entrar a robar a...
◊ lögreglan handtók innbrotsþjóf undir morgun, þar sem hann var að brjótast inn í verslun: la policia va detenir un lladre a la matinada que havia entrat a robar a un comerç
brodd·epli<n. -eplis, -epli>:
estramoni m, herba pudenta, herba talpera (o: talpinera), herba f de l'ofec (planta Datura stramonium)
brodd·greni<n. -grenis, -greni>:
pícea blava (arbre Picea pungens)
brodd·göltur<m., -galtar, -geltir>:
eriçó m (mamífer Erinaceus europaeus)
brodd·heggur<m. -heggs, -heggir>:
aranyoner m, pruneller m (arbre Prunus spinosa)
brodd·hlynur<m. -hlyns, -hlynir>:
erable m (arbre Acer platanoides)
brodd·kollur* <m. -kolls, -kollar>:
herba forrera, herba f dels talls (Val.), pentinella f (Mall.) (planta Sanguisorba muricata syn. Poterium muricatum syn. Sanguisorba minor ssp. muricata syn. Poterium sanguisorba ssp. muricatum)
brodd·mjólk<f. -mjólkur, no comptable>:
<CULIN> bracal m (llet de les vaques que han acabat de vedellar o de les ovelles que han acabat d'anyellar)
brodd·súla<f. -súlu, -súlur>:
(óbelíska) obelisc m
broddur <m. brodds, broddar>:
1. (oddur) punxa f, punta f (de fletxa, llança etc.)
2. <FIG> part capdavantera
♦ standa (o: vera) í broddi lífsins: estar (o: trobar-se) en la flor de la vida
3. (eiturbroddur) fibló m (d'abella, escorpí, vespa etc.)
◊ broddur af geitungi: fibló de vespa
4. <CULIN> bracal m (llet de les vaques que han acabat de vedellar o de les ovelles que han acabat d'anyellar)
5. <LING = yfir sérhljóðum> accent agut (´)
6. <MIL> avantguarda f (part capdavantera d'exèrcit)
♦ í broddi fylkingar: al capdavant de la host
brokkolí<n. brokkolís, no comptable>:
<CULIN> bròquil m, colibròquil m
♦ → spergilkál “íd.”
brokkolí·haus<m. -hauss, -hausar>:
bròquil m (planta Brassica oleracea var. italica)
♦ → spergilkál “íd.”
brons<n. brons, no comptable>:
bronze m, bronzo m (Mall., ekki ritm./no lit.) (aliatge & tercer premi en competicions esportives & estàtua de bronze)
brons·litaður, -lituð, -litað<adj.>:
1. <GEN> de color de bronze (objecte)
2. (bronsgylltur) bronzejat -ada (colrat pel sol)
◊ ljóshærð og bronslituð: rossa i bronzejada
brons·litur<m. -litar, -litir>:
1. <GEN> color m,f de bronze (d'objecte)
2. (gylltur húðlitur) bronzejat m (de pell humana)
◊ hvar fær maður svona bronslit?: on es pot aconseguir un bronzejat així?
brons·merki<n. -merkis, -merki>:
<esp. ESPORT> medalla f de bronze
brons·stytta<f. -styttu, -styttur>:
estàtua f de bronze
♦ afhjúpa bronsstyttu: inaugurar una estàtua de bronze
