bú·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

hàbitat m

bútan·gas <n. -gass, no comptable>:

[gas m] butà m

bútangas·kveikjari <m. -kveikjara, -kveikjarar>:

encenedor m de gas, metxero m de gas (cast., ekki ritm./no lleng. escr.) 

bú·staður <m. -staðar, -staðir>:

lloc m de residència 

♦ hafa fastan bústað: tenir [un] domicili fix

♦ taka sér fastan bústað: fixar la seva residència

bygg <n. byggs, no comptable>:

ordi m  (planta Hordeum vulgare)

♦ tvíraða bygg: ordi palmell (planta Hordeum distichon)

byggð¹ <f. byggðar, byggðir>:

1.  <GEN> zona habitada, contrada habitada, terra habitada (en oposició a l'ermàs i al camp;→ óbyggðir;→ óræfi)

♦ þéttleiki byggðar: densitat f de població

2.  (bæjarsvæði, þéttbýli) aglomeració urbana (indret habitat, centre urbà)

♦ koma til byggða: baixar a vila (o: al poble) (algú que viu normalment a muntanya, a l'ermàs etc.)

3.  (landnám, það að byggja land) colonització f (establiment en un país nou)

♦ byggð Íslands: la colonització d'Islàndia

♦ jörðin er í byggð: el mas és (o: està) habitat, el mas no està abandonat

4.  (byggðarlag, hérað, svæði) regió f (contrada, comarca)

♦ neðri byggðir: #1. <FAM> baixos m.pl (eufemístic-jocós per: ‘els genitals’). #2. <MITOL> regions f.pl infernals (el submón, les contrades habitades pels morts)

5. (ný íbúðabyggð) urbanització f (nova zona d'habitatges)

byggð²:

nom. sg. f. & nom./ac. pl. nt. de → byggður, byggð, byggt "habitat"

byggðar·lag <n. -lags, -lög>:

demarcació f

byggða·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:

nucli m de població

byggða·safn <n. -safns, -söfn>:

1. (það að smala fé saman) Amb el terme byggðasafn es designa el replec de les ovelles d’una contrada quan arriba la tardor -se sol fer a la segona meitat de setembre- i llur conducció a les réttir (tanques, cledes) on hom les separa per les marques que duen a les orelles i dóna a llurs amos

2. (minjasafn) museu m [comarcal] (museu de l'àmbit local o comarcal)

byggða·þróun <f. -þróunar, no comptable>:

desenvolupament m regional

♦ byggðaþróun í dreifbýli: desenvolupament rural

♦ → landsbyggðaþróun “desenvolupament rural”

byggðaþróunar·sjóður <m. -sjóðs, no comptable>:

fons m per al desenvolupament regional

♦ byggðaþróunarsjóður Evrópu: FEDER m, Fons Europeu de Desenvolupament Regional

byggður, byggð, byggt <adj.>:

1. <GEN> habitat -ada

2. (reistur, hlaðinn) construït -ïda (bastit, edificat)

3. (studdur, sem grunnvallast á) basat -ada (fonamentat)

♦ byggður á e-u: basat en...

bygging <f. byggingar, byggingar>:

1. <GEN> edificació f, construcció f

2. (hús) edifici m (casa)

3. (gerð) constitució f (estructura, composició)

4. (jarðar) arrendament m (de terra)

5. (það að byggja) colonització f, panxa f (ocupació de nou país o terres)

◊ bygging Íslands: la colonització d'Islàndia

byggingar- <en compostos>:

de la construcció, constructor -a

byggingar·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki>:

[empresa f] constructora f

byggingar·verktaki <m. -verktaka, -verktakar>:

constructor m, constructora f

bygg·mjöl <n. -mjöls, no comptable>:

<CULIN> farina f d'ordi

bylgja <f. bylgju, bylgjur>:

<GEN & FÍS> ona f 

bylgju·flötur <m. -flatar, -fletir>:

<FÍS> superfície f d'ona

bylgju·lengd <f. -lengdar, -lengdir>:

<FÍS> longitud f d'ona

♦ sýnileg bylgjulengd: longitud d'ona visible

bylgju·pappi <m. -pappa, -pappar>:

cartró corrugat

bylgju·stafn <m. -stafns, -stafnar>:

<FÍS> front m d'ona

bylgju·þröm <f. -þramar, -þremir>:

<FÍS> front m d'ona (→ bylgjustafn)

byngill* <m. byngils, bynglar>:

melcoratge m [femella], malcoratge m [femella] (planta Mercurialis annua)

byrgja <byrgi ~ byrgjum | byrgði ~ byrgðum | byrgt>:

I. 

1. <e-ð> (fela) amagar una cosa, tapar una cosa (cobrir una cosa perquè no es vegi)

♦ byrgja andlitið í höndum sér: tapar-se la cara amb les mans

2. <e-ð> (loka) tancar una cosa en fort (especialment un edifici o algú dins un edifici)

◊ þeir byrgðu bæði dyr og glugga: van tancar en fort portes i finestres

◊ þeir byrgðu kálfana inni heima: van tancar les vedelles a dins l'estable

II. <sig>

1. <sig niður> (grúfa sig niður) amagar-se (agotnar-se darrere alguna cosa per no ésser vist)

2. <sig> (í leik) amagar-se (jugar els infants a conillons d'amagat)

byrja <byrja ~ byrjum | byrjaði ~ byrjuðum | byrjað>:

I. <absolut>

1. començar 

◊ rétt áður en síðasta kennslustundin byrjaði...: tot just abans de començar la darrera classe...

II. <amb complement en acusatiu>

2. <e-ð>: començar una cosa 

◊ á föstudaginn byrjaði ég að lesa bókina “Katz und Maus” (Köttur og mús) eftir Günther Grass: aquest divendres he començat a llegir el llibre “Gat i Ratolí” d'en Günther Grass

♦ vera byrjaður ~ byrjuð að + inf.: haver començat a + inf

◊ hann er byrjaður að læra að lesa: ha començat a aprendre a llegir

III. <amb adverbi / complement preposicional>

1. <á e-u>: (stofna til, taka til [við]) començar una cosa (esp. a fer una cosa)

◊ byrjið [þið] á prófinu!: comenceu l'examen!

◊ kláraðu allt sem þú hefur byrjað á: acaba tot el que hagis començat

2. <aftur e-ð>: reiniciar una cosa (tornar a començar una cosa & reprendre una cosa)

◊ Siglufjarðarbíó hefur nú aftur byrjað kvikmyndasýningar: el cinema del Siglufiord ha reprès les projeccions de pel·lícules

3. <í e-u>: (að vinna, að kenna, að fara í skólann o.s.fr.) començar [a] una cosa (iniciar un treball a una empresa, els estudis a una escola etc.)

◊ ...áður en ég byrja í skólanum: abans que no comenci l'escola (abans que no hagi de començar a anar a classe)

◊ ...en þrátt fyrir að hún hafi byrjað í háskólanum oftar en einu sinni veit hún ekki enn hvað hún vill gera við líf sitt: ...però encara que hagi començat a la universitat més d'un cop, encara no sap què fer de la seva vida (a despit del fet que ja hagi començat més d'una carrera...)

◊ í dag byrja ég í vinnu: avui començo a la feina

4. <[e-ð] upp á nýtt>: tornar a començar [una cosa]

byrjandi <m. byrjanda, byrjendur>:

principiant m & f

byrjenda·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:

curs m per a principiants

♦ byrjendanámskeið í e-u: curs de... per a principiants

byrjun <f. byrjunar, byrjanir>:

començament m, principi m, inici m

♦ í byrjun júní: a[l] començament de juny

♦ í byrjun næsta árs: a[l] començament de l'any vinent

♦ í byrjun næsta mánaðar: a[l] començament del mes que ve

byrjunar·stig <n. -stigs, -stig>:

punt m de partida, punt m d'arrencada

byssa <f. byssu, byssur>:

1. (skammbyssa) pistola f (arma de foc de mà)

2. (fallbyssa) canó m (arma d'artilleria)

byssu·gnýr <m. -gnýs, -gnýir>:

retruny m de canons

byssu·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:

canó m (de pistola, escopeta, fusell etc.)

byssu·kjaftur <m. -kjafts, -kjaftar>:

boca f de canó (de canó & de canó de pistola, escopeta etc.)

byssu·kúla <f. -kúlu, -kúlur>:

bala f (d'arma de foc)

bý <n. býs, bý>:

abella f

♦ → býfluga “íd.”

bý·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:

abella reina

bý·fluga <f. -flugu, -flugur>:

abella f

býflugna·bit <n. -bits, -bit>:

picada f d'abella

býflugna·bóndi <m. -bónda, -bændur>:

apicultor m, apicultora f

býflugna·bú <n. -bús, -bú>:

1. (býkúpa gerð af náttúrunnar hendi, sjálfgerð af býjum) abeller m (niu d'abelles)

2. (býkúpa býflugnaræktanda) rusc m, caera f (Mall.), buc m d'abelles (fet per l'apicultor)

býflugna·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:

abella reina f

býflugna·ofnæmi <n. -ofnæmis, no comptable>:

<MED> al·lèrgia f al verí d'abella

býflugna·rækt <f. -ræktar, no comptable>:

apicultura f

býflugna·ræktandi <m. -ræktanda, -ræktendur>:

apicultor m, apicultora f

býflugna·stunga <f. -stungu, -stungur>:

picada f d'abella

býflugna·sveimur <m. -sveims, -sveimar>:

eixam m d'abelles

Býsans- <en compostos>:

bizantí -ina, de Bizanci

býsans·gríska <f. -grísku, no comptable>:

grec bizantí (llengua grega parlada a l'Imperi bizantí)

Býsans·keisari <m. -keisara, -keisarar>:

emperador m de Bizanci, emperador m de Constantinoble

Býsans·ríkið <n. -ríkisins, no comptable>:

Imperi Bizantí, Imperi m de Bizanci

bý·svelgur <f. -svelgs, -svelgir>:

abellerol m (ocell Merops apiaster)

bægsl <n. bægsls, bægsl>:

variant antiquada o literària de → bægsli “aleta anterior de cetaci i tauró” 

bægsli <n. bægslis, bægsli>:

1. <GEN> aleta f (extremitat anterior de balena i dofí & aleta pectoral de tauró)

2. <MITOL = vængur á dreka> ala f de drac

bæjar·blokk <f. -blokkar, -blokkir>:

bloc m de pisos (de grans dimensions i no tocant a d'altres, com els dels suburbis; tot sovint, socials)

bæjar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

visita f a la ciutat (anada a una ciutat per fer-hi compres, anar al cinema etc.)

bæjar·félag <n. -félags, -félög>:

entitat f municipal rural

bæjar·fógeti <m. -fógeta, -fógetar>:

<JUR> jutge m de primera instància d'un kaupstaður.

bæjar·lögregla <f. -lögreglu, -lögreglur>:

policia f municipal

bæjar·mörk <n.pl -marka>:

terme m municipal

♦ innan bæjarmarkanna: dins el terme municipal

♦ utan bæjarmarkanna: fora del terme municipal

bæjar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

alcalde m, batle m (Mall.)

bæjar·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:

ajuntament m

bæjarstjórnar- <constituent determinant en compostos>:

municipal

bæjar·svala <f. -svölu, -svölur>:

oreneta cuablanca, culblanc m (Empordà), cabot m (Mall.), vinjolita f (Men.) (ocell Delichon urbica)

<† > bæki·skógur <m. -skógs (o: -skógar), -skógar>:

fageda f

bæklunar·læknir <m. -læknis, læknar>:

ortopedista m i f, [metge] ortopèdic m, [metgessa] ortopèdica f 

bæklunar·lækningar <f.pl -lækninga>:

ortopèdia f (disciplina mèdica)

♦ bæklunar- og slysalækningar: ortopèdia i traumatologia

bæklunar·skurðlækningar <f.pl -skurðlækninga>:

cirurgia ortopèdica 

bæn <f. bænar, bænir>:

<RELIG> pregària f (oració)

bæna·beiða <f. -beiðu, -beiður>:

pregadéu m, plegamans m, beata f, resadora f, cavall m de serp (Mall., Men.) (insecte Mantis religiosa)

bæna·dagar <m.pl -daga>:

<RELIG> dijous i divendres sants (designació col·lectiva de tots dos dies)

bæna·kallari <m. -kallara, -kallarar>:

<RELIG = múassíni> muetzí m (المؤذِّن, مُؤَذِّن)

bæna·salur <m. -salar, -salir>:

1. <GEN> sala f de pregària, oratori m, sala f d'oració

2. <RELIG ISL í mosku> haram m, sala f de pregària de mesquita, oratori m de mesquita ( حرم )

bæna·staður <m. -staðar, -staðir>:

1. <GEN> lloc m de pregària, lloc m d'oració

2. <RELIG ISL> mussal·là f, oratori m ( المصــلى )

bæna·turn <m. -turns, -turnar>:

<RELIG = moskuturn, mínaretta> minaret m (المَنارة, مئذنة)

bænda·ánauð <f. -ánauðar, no comptable>:

servitud f (o: servatge m) dels camperols

◊ Rússakeisari afnam bændaánauð 1861: el tsar de Rússia va abolir la servitud dels camperols el 1861

bænda·menning <f. -menningar, -menningar>:

cultura pagesa (o: agrícola; o: rural)

bæn- og samkomu·hús <n. -húss, -hús>:

<RELIG JUD = bet ha-kenèsset> sinagoga f 

bær <m. bæjar, bæir>:

1. (kaupstaður) poble m (vila)

2. (borg) ciutat f (vila gran)

♦ gamli bærinn ~ gamall bær: ciutat vella

♦ kort af bænum: mapa m de la ciutat

♦ neðan úr bæ: [del centre] de la ciutat (en oposició als barris d'extraradi, als pobles dels voltants etc.)

♦ nýkominn neðan úr bæ: acabat d'arribat del centre de la ciutat

♦ skipulag bæjarins: planificació urbana

3. (bóndabær) mas m, possessió f (Mall.), lloc m (Men.) (predi, masada, masoveria)

♦ á bænum: a pagès, al mas

♦ bærinn er í eyði: el mas està abandonat

4. (stór bóndabær) alqueria f (possessió gran)

bæri·lega <adv.>:

(sæmilega, vel) força bo (més o menys bo)

bæta <bæti ~ bætum | bætti ~ bættum | bætt ║ e-s>:

I. <amb acusatiu>:

1. <e-ð>: (gera betri) millorar una cosa (perfeccionar una cosa, fer-la millor)

◊ Kári bætti tímann sinn um 22 sekúndur í 43:55 mínútur: en Kári va millorar el seu temps en 22 segons deixant-lo en 43:55 minuts

◊ bæta fjárhag sinn: millorar les seves finances

♦ bæta ráð sitt: <LOC FIG> esmenar-se (menar una vida més ordenada)

♦ bæta gráu ofan á svart: <LOC FIG> empitjorar una cosa

2. <e-ð>: (gera við) reparar una cosa (adobar una cosa espanyada)

◊ bæta ketil: adobar un calderó

3. <e-ð>: (setja bót á) apedaçar una cosa (aparracar)

◊ bæta buxur: apedaçar uns pantalons

4. <e-ð>: (greiða gjald fyrir) indemnitzar per una cosa, compensar per una cosa (rescabalar)

♦ bæta e-m tjón: rescabalar algú per un dany, indemnitzar algú per un dany

5. <e-ð>: (greiða gjald fyrir) corregir una cosa (esmenar errors)

II. <amb datiu>:

1. <við>: (auka) afegir (addicionar, agregar una cosa a una altra)

◊ hann bætti við: "Kannski hittumst við á morgun": va afegir: "demà potser ens trobarem"

♦ bæta e-u við: afegir una cosa

♦ bæta e-u við e-ð: afegir una cosa a...

♦ bæta e-u inn í e-ð: afegir una cosa a..., posar una cosa a...

III. <amb complement preposicional>:

1. <e-u á>: (um eld) posar llenya al foc (realimentar)

♦ bæta á eld: afegir llenya al foc

♦ bæta e-u á e-n: <LOC FIG> carregar una cosa a algú

2. <á sig>: (drekka meira) beure més (reomplir got)

♦ bæta á sig manni: <LOC FIG> afegir un home més al grup (de treballadors que un té)

♦ bæta nokkrum kílóum á sig: <LOC FIG> engreixar-se alguns quilos

♦ bæta á sig tímum: <LOC FIG> agafar-se més hores

◊ bæta á sig störfum ~ verkefnum: agafar més feines ~ tasques

3. <fyrir e-ð>: (gera eitthvað gott aftur) compensar una cosa, pagar per una cosa (amb un favor, comportant-se d'una manera determinada etc.)

4. <um>: (verða betri) canviar a millor, esmenar-se (redreçar la vida)

5. <um e-ð>: (gera eitthvað betra) millorar una cosa (fer-la millor)

6. <e-m e-ð upp>: (greiða til að bæta upp) rescabalar algú d'una cosa, substituir a algú una cosa (suplir per rescabalar de pèrdua o dany ocasionat)

◊ bæta sér upp hráefni með öðru hráefni: substituir una matèria primera per una altra (per no poder-se obtenir l'original, per haver-se exhaurit etc.)

◊ ...af því að þeir hafa bætt mér upp fjarvist yðar: ...per tal com ells m'han suplert la vostra absència

7. <sér e-ð upp>: refer-se d'una cosa, rescabalar-se d'una cosa

◊ Darwin bætti sér upp móðurmissinn með óvenjulegri ást á föður sínum: en Darwin es va rescabalar de la pèrdua de sa mare amb un amor inusual per son pare

8. <úr e-u>: (ráða bót á einhverju) posar remei a una cosa, remeiar una cosa (redreçar una cosa, dreçar una cosa, aportar una millora)

♦ það bætir ekki úr: <LOC FIG> no hi ha remei

9. <úr skák>: posar remei a una cosa, remeiar una cosa

10. <við e-ð>: (fylla) completar una cosa (complementar)

11. <e-u við e-ð>: (auka) afegir una cosa a (agregar)

12. <við sig>: <LOC FIG> ampliar horitzons

bættari, bættari, bættara <adj. en grau comparatiu>:

millor, més esmenat -ada

♦ hann er ekki að bættari: <LOC FIG> és incorregible (no pot pas canviar a millor)

böðull <m. böðuls, böðlar>:

botxí m

böggla <böggla ~ bögglum | bögglaði ~ böggluðum | bögglað ║ e-ð>:

rebregar una cosa, masegar una cosa, arrugar una cosa, mastegar una cosa (Bal.) 

♦ böggla e-u saman: fer una pilota amb una cosa (p.e., un full de paper, abans de tirar-lo a la paperera)

böggull <m. bögguls, bögglar>:

(smápakki) paquet m

bögu·bósi <m. -bósa, -bósar>:

1. (kvennamaður) faldiller m (donjoan)

2. (klunni, böngunarsmiður) potiner m, barroer m, pastifa m, manyà m (Mall., Men.) (persona que no fa polidament les coses)

3. (maður gjarn á mismæli eða málvillur) trabucaparaules m (persona que té tendència a cometre errors de llengua, lapsus linguae, canviar els sons d'un mot etc.)

böku·deig <n. -deigs, no comptable>:

<CULIN> massa trencada, [pasta] brisa f, pasta brisée (gal·l.) 

bökunar·kartafla <f. -kartöflu, -kartöflur. Emprat hab. en pl.>:

<CULIN> patata brava [sencera], patata f al forn (hab. en pl.: patates braves [senceres], patates al forn)

bökunar·ofn <m. -ofns, -ofnar>:

(bakaraofn) forn m (de cuina)

böllur <m. ballar, bellir>:

1. (reður) titola f, xigala f, pardal m (Mall.) (membre viril)

2. (pungur) collonera f (escrot)

böngunar·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:

potiner m, barroer m, pastifa m, manyà m (Mall., Men.) 

börkur <m. barkar, berkir>:

1. (á tré) escorça f, escorxa f (Mall.) (d'arbre)

2. (á ávexti) pela f, pell f (Mall.) (de fruita)

Chíle <n. Chíle, no comptable>:

Xile m (→ Síle)

Chíle·búi <m. -búa, -búar>:

xilè m, xilena f (→ Sílebúi)

Chíle·maður <m. -manns, -menn>:

xilè m, xilena f (→ Sílemaður)

chílenskur, chílensk, chílenskt <adj.>:

xilè -ena (→ síleskur)

chíleskur, chílesk, chíleskt <adj.>:

xilè -ena (→ síleskur)

CNI <abrev. de Centre Nacional d'Intel·ligència f.>:

([spænsk] leyniþjónustumiðstöð ríkisins) CNI m

© 1998 Macià Riutort i Riutort.
Vinsamlega komið athugasendum, ábendingum og uppástungum til mín með tölvupósti.
Netfangið mitt er mrr@tinet.fut.es

		A Ba Bi Bo Br Bs-C D-E F G-H I-Í J-K L M Na Ní O-Ó P-Q R S T-Ú V-Ö           INDEX

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 27/11/07