ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁ-ORÐABÓK HANDA MAJORKUFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

       
   
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998


d <n. d, pl. no hab.>:
<MÚS> re m (nom de nota)
♦ d-ið: el re
♦ d dúr (o: d-dúr): re major
♦ í d-dúr: en re major
♦ d moll (o: d-moll): re menor
♦ í d-moll: en re menor
◊ ‘fantasía í d-moll’ eftir Mozart: ‘Fantasia en re menor’ de Mozart
♦ → dís “re sostingut”
♦ → des “re bemoll”
♦ hækkað d: re sostingut (→ dís)
♦ lækkað d: re bemoll (→ des)
dada·hreyfing <f. -hreyfingar, no comptable>:
moviment m Dadà (o: dadà), moviment m dadaista
dadaismi <m. dadaisma, no comptable>:
dadaisme m
dadaisti <m. dadaista, dadaistar>:
dadaista
daðla <f. döðlu, döðlur>:
dàtil m
daðra <daðra ~ döðrum | daðraði ~ döðruðum | daðrað>:
I. <absolut>: flirtejar (um karlmenn & konu / homes i dones), coquetejar (um konu / dones)
II. <amb complement preposicional>: ♦ daðra við e-n: flirtejar amb algú
daga <dagar | dagaði | dagað. Impersonal>:
començar a fer claror (fer-se de dia, apuntar el dia)
♦ það dagar: comença a fer claror
daga·tal <n. -tals, -töl>:
calendari m
dagatals·bók <f. -bókar, -bækur>:
agenda f
dag·blað <n. -blaðs, -blöð>:
diari m (publicació que surt cada dia)
dag·bók <f. -bókar, -bækur>:
1. (til þess að skrifa niður atburði dagsins í) diari m (dietari)
2. <NÀUT> quadern m de bitàcola
dagdrauma·pési <m. -pésa, -pésar>:
somniador m de despert, somniadora f de desperta (persona que somnia desperta, "amb els ulls oberts", que està sovint a la lluna)
dag·fiðrildi <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:
papallona diürna
daggar·mark <n. -marks, -mörk>:
<METEO> punt m de rosada
dag·heimili <n. -heimilis, -heimili>:
guarderia f, llar f d'infants (institució preescolar)
dag·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (hversdagslegur) diari -ària, quotidià -ana
♦ daglegt líf: vida diària (o: quotidiana) 
2. <LING> col·loquial (propi de la llengua parlada)
♦ daglegt mál: llengua col·loquial 
dag·mamma <f. -mömmu, -mömmur>:
mainadera f (dona que té cura dels infants d'altri a ca seva)
dag·móðir <f. -móður, -mæður>:
mainadera f (dona que té cura dels infants d'altri a ca seva)
dag·renning <f. -renningar, -renningar>:
alba f
♦ fyrir dagrenningu: abans de l'alba
dags·brún <f. -brúnar, -brúnir>:
alba f, albada f
dags. <abrev. de dagsetning>:
data
dag·setning <f. -setningar, -setningar>:
data f
dag·skrá <f. -skrár, -skrár>:
1. (fundardagskrá) ordre f del dia (de reunió, assemblea, junta etc.)
♦ ganga á dagskrá: passar a l'ordre del dia
♦ setja mál á dagskrá: incloure un assumpte a l'ordre del dia
♦ taka fyrir næsta mál á dagskrá: incloure a l'ordre del dia
♦ vera á dagskrá: figurar a l'ordre del dia
2. (útvarps- og sjónvarpsdagskrá & ráðstefnudagskrá) programa m (de televisió, ràdio, congrés, jornades etc.)
♦ ...verður tekið á dagskrá...: ...s'inclou en el programa
♦ við rjúfum dagskrána með sérstöku fréttaskoti: interrompem la programació amb un avenç informatiu especial 
dagskrár·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
programació f [diària] (esp. de televisió, de ràdio, d'activitats de vacances etc.)
dagur <m. dags, dagar>:
dia m, <† eða ritm.> jorn m
♦ allan daginn: tot el dia, tot lo dia (Mall.) 
♦ allan liðlangan daginn: tot el sant dia, tot lo sant dia (Mall.) 
♦ á dag: per dia
♦ á daginn: de dia
♦ á dögunum: fa uns dies, fa un parell de dies (Mall., Men.) 
♦ á hverjum degi: cada dia
♦ dag eftir dag: dia rere dia
♦ dag frá degi: de dia en dia
♦ daginn út og [daginn] inn: tots els dies, dia sí i dia també
♦ dagurinn í dag: el dia d'avui
♦ deginum ljósara: més clar que [no] l'aigua 
♦ dögum (o: dögunum) saman: durant uns quants dies, un parell de dies [seguits] (Mall.) 
♦ góðan dag!: 1. (fyrir hádegi) bon dia! (abans de migdia)  # 2. (eftir hádegi) bona tarda!  (després de migdia)
♦ góðan daginn!: 1. (fyrir hádegi) bon dia! (abans de migdia)  # 2. (eftir hádegi) bona tarda!  (després de migdia)
♦ hinn daginn: demà passat, passat-demà (Mall.) 
♦ hinn efsti dagur: <RELIG> el dia del judici final
♦ í allan dag: tot el dia, tot lo dia (Mall.) 
♦ í dag: avui, hui (Val.) 
♦ í fyrra dag: abans d'ahir, despusahir (Bal.) 
◊ nýttu daginn: carpe diem
♦ til þessa dags: fins avui, fins al dia d'avui
♦ um daga <+ Gen.>: en els dies de... 
♦ um daginn: l'altre dia 
♦ virkur dagur: dia feiner, dia fener (Mall.) 
◊ “Dagurinn óttast” eftir Ausiàs Marc: “Lo jorn ha por” d'Ausiàs Marc
◊ “Verk og Dagar” eftir Hesíódosi: “Els Treballs i els Dies” per Hesíode
dag·vistun <f. -vistunar, -vistanir>:
llar f (institució on poden passar-hi el dia els infants, certs tipus de malalts, jubilats etc., podent-hi menjar i ésser-hi atesos)
♦ dagvistun [fyrir] barna: llar d'infants
♦ dagvistun [fyrir] aldraða: llar de jubilats 
♦ dagvistun [fyrir] Alzheimerssjúklinga: llar per a malalts d'Àlzheimer 
dal·rjúpa <f. -rjúpu, -rjúpur>:
perdiu f d'Escòcia, perdiu f d'Escandinàvia (ocell Lagopus lagopus)
dal·ræna <f. -rænu, -rænur>:
(vindur sem blæs upp fjallshlíð, hitagola upp eftir fjallshlíð) vent anabàtic, vent m [que puja] de les valls (→ hlíðaruppstreymi)
dalur¹ <m. dals, dalir>:
1. <GEN> vall f
2. (fjalladalur) coma f (vall enrevoltada de muntanyes)
3. (dalur með hallandi botni) comellar m (vall de sòl inclinat)
dalur² <m. dals, dalir>:
(dollari) dòlar m (moneda)
dama <f. dömu, dömur>:
1. (aðalskona, hefðarkona) dama f  (dona noble & dona de gran distinció)
2. (í kurteisu ávarpi) senyora f  (dona, esp. en tractament cortès)
♦ dömur [mínar] og herrar!: senyores i senyors!
dans <m. dans, dansar>:
1. <GEN> ball m
2. (þjóðdans & dans sem list) dansa m (esp. tradicional popular i com a art)
dans·gólf <n. -gólfs, -gólf>:
pista f de ball
dans·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
ballable 
◊ danshæf lög: melodies ballables
dans·salur <m. -salar (o: sals), -salir>:
saló m de ball
dans·staður <m. -staðar, -staðir>:
1. <GEN> local m de ball
2. (fínn dansstaður) saló m de ball (de categoria, per a balls de saló etc.)
dapur, döpur, dapurt <adj.>:
trist -a
♦ dapur í svipinn: tenir un posat trist, semblar trist -a
dapur·leiki <m. -leika, pl. no hab.>:
tristesa f, tristor f
Dardanella·sund <n. -sunds, no comptable>:
[estret m dels] Dardanels m.pl
  A l'Edat Mitjana, es coneixia -si la identificació és correcta- amb el nom de Ellipaltar. Modernament hom ha encunyat el terme Hellusund per a designar aquest freu a l'antiga, ço és, com a Hel·lespont.
Segons això:
Dardanellasund = Dardanels
Hellusund = Hel·lespont.		  
     
darka <darka ~ dörkum | darkaði ~ dörkuðum | darkað>:
caminar feixugament, arrossegant els peus
♦ darka á góðum klæðum: <LOC> anar amb la roba d'anar endiumenjat quan no n'és l'ocasió i fer-la malbé o embrutar-la  (p.e., per fer certes feines del camp etc.)
♦ darka á góðum skóm: <LOC> anar amb sabates bones quan no n'és l'ocasió i fer-les malbé  (p.e., quan es fa feina i toca dur les de fer feina etc.)
darwinismi <m. darwinisma, no comptable>:
darwinisme
darwinisti <m. darwinista, darwinistar>:
darwinista m & f
dauða·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de la mort
◊ ...og dauðadagur er betri en fæðingardagur: ...i el dia de la mort és millor que no pas el del naixement
dauða·dans <m. -dans, -dansar>:
<HIST> dansa f de la mort
dauða·dá <n. dás, pl. no hab.>:
1. <MED = dá 1.> coma m
♦ falla í dauðadá: caure en coma
♦ fara í dauðadá: entrar en coma
♦ liggja í dauðadái: estar en coma
♦ rakna úr dauðadái: sortir del coma
2. <MED = dauðamók> catalèpsia f  (mort aparent)
dauða·stirðnun <f. -stirðnunar, no comtpable>:
rigidesa cadavèrica, rigor m mortis
dauða·stjarfi <m. -stjarfa, no comtpable>:
rigidesa cadavèrica, rigor m mortis
dauða·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
agonia f
dauða·stund <f. -stundar, -stundir>:
hora f de la mort (moment de la mort)
◊ nú og á dauðastundu vorri: ara i en l'hora de la nostra mort
dauð·dagi <m. -daga, -dagar>:
mort f (forma de morir)
♦ sviplegur dauðdagi:  mort sobtada
♦ voveiflegur dauðdagi:  mort violenta
♦ hræðilegur ~ eðlilegur ~ virðulegur dauðdagi:  mort espantosa ~ natural ~ digna
♦ fá eðlilegan dauðdaga: morir de mort natural
dauð·hreinsa <-hreinsa ~ -hreinsum | -hreinsaði ~ -hreinsuðum | -hreinsað ║ e-ð>:
esterilitzar una cosa
dauð·hreinsaður, -hreinsuð, -hreinsað <adj.>:
esterilitzat -ada (estèril, lliure de gèrmens i microbis)
◊ dauðhreinsuð sprauta: xeringa esterilitzada
dauð·hreinsun <f. -hreinsunar, -hreinsanir>:
estirilització f
dauð·hræddur, -hrædd, -hrætt <adj.>:
mort -a de por, terroritzat -ada
dauði <m. dauða, no comptable>:
mort f (cessament de vida)
◊ þegar dauðinn knýr dyra: quan la mort truca a la porta
♦ dauði yfir e-ð ~e-n: mort a... (exclamació desitjant la mort o la desaparició d'algú o d'una cosa)
♦ óska e-m dauða: desitjar la mort a algú
dauð·leiðast <-dauðleiðist | -dauðleiddist | -dauðleiðst. Verb impersonal amb subjecte lògic en datiu>:
avorrir-se com una ostra
♦ mér dauðleiðist: m'avorreixo com una ostra (o: estic més avorrit -ida que [no] una ostra)
dauð·leiki <m. -leika, no comptable>: 
mortaldat f
dauðs·fall <n. -falls, -föll>:
defunció f
dauður, dauð, dautt <adj.> <ús atributiu>:
mort -a
◊ rísa upp frá dauðum: ressuscitar d'entre els morts
dauð·yfli <n. -yflis, -yfli>:
1. (letiblóð, ónytjungur) dropo m (gandul, putifeiner)
2. (framtaksleysingi, rola, dáðleysingi) aturat m (mancat d'empenta i iniciativa)
3. <†> (hræ) [restes f.pl de] cadàver m (cos mort, carronya, carcassa)
dauf·blindur, -blind, -blint <adj.>:
sordcec -ega
dauf·dumbi <m. -dumba, -dumbar>:
sordmut m, sordmuda f
dauf·dumbur, -dumb, -dumbt <adj.>:
sordmut -uda
dauf·fruma <f. -frumu, -frumur>:
<MED> neutròfil m
dauf·kyrningur <m. -kyrnings, -kyrningar>:
<MED> neutròfil m
daufur, dauf, dauft <adj.>:
1. <†> (heyrnarlaus) sord -a (que no hi sent)
2. (bragðdaufur) insípid -a, fat -ada (Mall.)  (molt poc condimentat, sense gust)
3. (veikur, um hljóð) esmorteït -ïda, apagat -ada (molt fluix, so)
4. (veikur, um ljós) somort -a, feble (molt fluix, claror)
5. (fjörlítill) ensopit -ida, apagat -ada (gens actiu)
6. ♦ daufur í dálkinn: abatut -uda, entristit -ida (malencònic, deprimit)
dauna <dauna ~ daunum | daunaði ~ daunuðum | daunað>:
(þefja illa) pudir, fer pudor
♦ dauna af e-u: fer pudor de
daun·illur, -ill, -illt <adj.>:
pudent -a
daunn <m. dauns, no comptable>:
pudor f
Davíð <m. Davíðs>:
David
◊ Sál og Davíð: Saül i David
Davíðs·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur>:
estel m (o: estrella f) de David 
♦ Rauða Davíðsstjarnan: Estrella de David Roja (מגן דוד אדום, מָגֵן דָּוִד אָדֹם, māγēn Dāwið ʔāðom ~ Maguén David Adom) 
dá <n. dás, pl. no hab.>:
1. <MED = dauðadá> coma m
♦ falla í dá: caure en coma
♦ fara í dá: entrar en coma
♦ liggja í dái: estar en coma
2. (vetrardvali, svefndá) hibernació f  (dormida hivernenca)
dá·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
daina m  (mamífer Dama dama)
dá·hjörtur <m. -hjartar, -hirtir>:
daina m  (mamífer Dama dama)
dáinn, dáin, dáið <adj. Ús predicatiu>:
mort -a  (finat, traspassat)
♦ vera dáinn ~ dáin: ésser mort -a
◊ “Herra, ef þú hefðir verið hér, væri bróðir minn ekki dáinn”: ”Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no seria pas mort”
◊ hinn dáni kom út úr hellinum vafinn líkblæjum á fótum og höndum og með sveitadúk bundinn um andlitið: I el mort sortí de dins la cova, lligat de peus i mans amb benes d'amortallar, i la cara lligada amb un sudari
◊ þá sagði Jesús þeim berum orðum: “Lasarus er dáinn”: Llavors Jesús els digué obertament: “en Llàtzer és mort”
dá·leiddur, -leidd, -leitt <adj.>:
hipnotitzat -ada
dá·leiða <-leiði ~ -leiðum | -leiddi ~ -leiddum | -leitt ║ e-n>:
hipnotitzar algú
dá·leiðandi <m. -leiðanda, -leiðendur>:
hipnotitzador m, hipnotitzadora f
dá·leiðandi, -leiðandi, -leiðandi <adj.>:
<GEN & FIG> hipnòtic -a
◊ augun hans eru dáleiðandi: els seus ulls són hipnòtics
dá·leiðing <f. -leiðingar, no comptable>:
hipnotització f
dá·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:
hipnosi f, hipnotisme m 
dá·lítið <adv.>:
un poc, una mica
dá·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
molt petit -a, menut -uda  (minúscul & expressant una quantitat molt petita)
◊ ég tala dálitla íslensku: parlo una mica d'islandès
dánar·afmæli <n. -afmælis, -afmæli>: 
aniversari m  (de la mort d'algú)
◊ á dánarafmæli hans: en l'aniversari de la seva mort
dánar·ár <n. -árs, -ár>: 
any m de la mort
dánar·beður <m. -beðs (o: beðjar), -beðir>:
llit m de mort, llit mortuori
dánar·bú <n. -bús, -bú>: 
massa hereditària, cabal hereditari
dánar·dagur <m. -dags, -dagar>: 
dia m de la mort
dánar·dægur <n. -dægurs, -dægur>: 
1. (dánarafmæli) aniversari m de la mort
♦ 450 dánardægur Jóns biskups Arasonar: 450è aniversari de la mort del bisbe Jón Arason
2. (dánardagur) dia m de la mort
dánar·fregn <f. -fregnar, -fregnir>: 
notícia f de la mort d'algú
dánar·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>: 
llegat m, deixa f
dánar·hlutfall <n. -hlutfalls, -hlutföll>: 
taxa f de mortalitat
dánar·líkur <f.pl -líka>: 
taxa f de mortalitat esperada
dánar·orsök <f. -orsakar, -orsakir>: 
causa f de la mort
dánar·staður <m. -staðar, -staðir>: 
lloc m de la mort
dánar·stuðull <m. -stuðuls, -stuðlar>: 
coeficient m de mortalitat
dánar·tala <f. -tölu, -tölur>: 
mortalitat f
dánar·tilkynning <f. -tilkynningar, -tilkynningar>: 
esquela f [mortuòria]
dánar·tíðni <f. -tíðni, pl. no hab.>: 
taxa f de mortalitat
♦ dánartíðni vegna barnsburðar (o: við barnsburð) : mortalitat materna
♦ dánartíðni vegna mýraköldu (o: af völdum mýraköldu) : mortalitat per malària
dánar·tími <m. -tíma, -tímar>:
hora f de la mort
◊ staðfestur dánartími var 20:45, að spænskum tíma: l'hora fixada de la mort han estat les 20:45, hora espanyola
dánar·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>: 
certificat f de defunció
♦ skrifa undir dánarvottorð: signar el certificat de defunció
dára·aldin <n. -aldins, -aldin>:
dúrio m (fruit de la planta Durio zibethinus)
dásam·legur, -leg, -legt <adj.>: 
1. (undursamlegur) meravellós, -osa  (portentós)
◊ mikil og dásamleg eru verkin þín, Drottinn Guð: grans i meravelloses són les teves obres, Senyor, Déu
2. (aðdáanlegur) extraordinari -ària  (molt admirable, sensacional)
◊ því að honum hlotnaðist dásamlegt liðsinni, uns hann var voldugur orðinn: per tal com va obtenir el seu extraordinari ajut fins que va esdevenir puixant
dásemdar·verk <n. -verks, -verk>: 
meravella f  (portent, obra o fet portentós)
dá·stjarfi <m. -stjarfa, pl. no hab.>:
<MED> cataplexia m
dá·svefn <m. -svefns, pl. no hab.>:
<MED> coma m
dá·valdur <m. -valds, -valdar>:
hipnotitzador m, hipnotitzadora f
de <n. des (o: de), de>:
de f (nom de lletra)
◊ de-ið: la de
deig <n. deigs, deig>:
<CULIN> massa f, pasta f
♦ hnoða deig: pastar [la farina]
deigla <f. deiglu, deiglur>:
(málmbræðsluílát) gresol m (recipient per a fondre-hi metall) 
deila <deili ~ deilum | deildi ~ deildum | deilt>:
I. 
1. (þrátta) barallar-se 
♦ deila við e-n: barallar-se amb algú
♦ deila við e-n um e-ð: barallar-se amb algú per una cosa
II. 
1. <e-u>: (skipta) dividir una cosa 
2. <e-u>: (skipta milli sín) compartir una cosa 
♦ deila e-u með e-m: compartir una cosa amb algú
3. <e-u>: (skipta milli e-a) repartir una cosa 
4. <e-u>: <MAT> dividir una cosa (fer la divisió matemàtica d'un nombre)
♦ deila e-u með þremur: dividir un nombre per tres
III. <amb adverbi / complement preposicional>
1. <á e-n>: (átelja) criticar algú (blasmar, reprendre)
deilandi <m. deilanda, deilendur>:
<MAT> dividend m 
deild <f. deildar, deildir>:
1. (háskóladeild) facultat f (divisió d'universitat) 
2. (alþingisdeild) cambra f (òrgan polític)
♦ efri deild: Cambra alta, senat m
♦ neðri deild: Cambra baixa, congrés m
3. <FUTBOL & MIL> divisió f (bloc esportiu & part d'exèrcit)
♦ spila í fyrstu deildinni: jugar a primera divisió
4. (stofnunar, fyrirtækis) departament m (d'empresa)
5. (eining í flokkunarkerfi lífvera) tàxon m (fl./pl.: tàxons), grup m, taxó m (fl./pl.: taxons) (unitat en el sistema de classificació dels éssers vivents)
Vísindaleg flokkunarkerfi lífvera - Classificació taxonòmica dels éssers vivents
lén n
domini m
ríki n
regne m
fylking f
fílum m
<BOT> divisió f
<ZOOL> embrancament m
undirfylking f
subfílum m
<BOT> subdivisió f
<ZOOL> subembrancament m
yfirflokkur m
superclasse f
flokkur m
classe f
undirflokkur m
subclasse f
deiliflokkur m
infraclasse f
yfirættbálkur m
superordre m
ættbálkur m
ordre m
undirættbálkur m
subordre m
yfirætt f
superfamília f
ætt f
família f
undirætt f
subfamília f
yfirættflokkur m
supertribu m
ættflokkur m
tribu f
undirættflokkur m
subtribu f
ættkvísl f
gènere m
tegund f
espècie f
undirtegund f
subespècie f
afbrigði n
varietat f
stofn m
soca f
tilbrigði n
forma f especial
deildar·forseti <m. -forseta, -forsetar>:
degà m, degana f
deildar·fundur <m. -fundar, -fundir>:
junta f de facultat
deildar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
1. <GEN> cap m de departament (per al cap d'un departament universitari → skorarformaður)
2. (í sendiráði) cap m de conselleria d'ambaixada, cap m de secció d'ambaixada (càrrec a ambaixades)
♦ deildarstjóri menningarmála: conseller m -a f de cultura, agregat m -ada f cultural d'ambaixada
deilda[r]·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
grans magatzems
deiling <f. deilingar, delingar>:
<MAT> divisió f 
♦ deiling án afgangs: divisió exacta, divisió amb residu zero
deilir <m. deilis, deilar>:
<MAT> divisor m 
♦ stærsti sameiginlegi deilirinn: el màxim comú divisor
deka·gramm <n. -gramms, -grömm>:
decagram m
deka·lítri <m. -lítra, -lítrar>:
decalitre m
deka·metri <m. -metra, -metrar>:
decàmetre m
dekk <n. dekks, dekk>:
1. (hjólbarði) pneumàtic m
2. (á skipi) coberta f (de vaixell)
♦ uppi á dekki: a coberta
dekur·barn <n. -barns, -börn>:
[infant m] aviciat m
<†>  deleþ <n. deleþs (o: deleþ), deleþ;>:
dàlet f (nom de lletra de l'alfabet hebreu דָּלֶת, ד)
◊ Z, hann er samsettr af deleth, ebreskum staf svá ritnum: ד, ok settr er fyr d, ok af þeim ǫðrum, er heitir sade, ok er svá ritin: צ, ok er fyr es í látínu settr. Alls hann sjálfr er ebreskr stafr, er þó sé hann í látínustafrófi ok hafðr, því at ebresk orð vaða opt í látínunni: La z està composta de dàlet, una lletra hebrea escrita així: ד i posada per la d, i d'una altra que es diu çade, i s'escriu així: צ i s'empra per a representar la essa del llatí. Encara que sigui una lletra hebrea, tanmateix es retroba i a l'alfabet llatí i s'hi empra perquè en llatí s'hi fan anar sovint mots hebraics
delta <f. deltu, deltur>:
1. <Δ, δ> delta f
2. (þríhyrndur óshólmi, óseyri) delta m (desembocadura triangular de riu)
delta <n. delta, deltu>:
1. <Δ, δ> delta f
2. (þríhyrndur óshólmi, óseyri) delta m (desembocadura triangular de riu)
demantur <m. demants, demantar>:
diamant m
deoxýríbósa·kjarnsýra <f. -kjarnsýru, no comptable>:
àcid desoxiribonucleic
♦ samfallandi deoxýríbósakjarnsýra: àcid desoxiribonucleic complementari
depla·háfur <m. -háfs, -háfar>:
gató m  (peix Scyliorhinus canicula)
depla·lúra <f. -lúru, -lúrur>:
bruixa f  (peix Lepidorhombus boscii)
depla·skata <f. -skötu, -skötur>:
rajada f de cua curta  (peix Raja raja brachyura)
depla·sól <f. -sólar, -sólir>:
rosella f, roella f (Mall., Tarr.) (planta Papaver rhoeas)
◊ sefgífill og deplasólir (sem þjóðarblóm Katalóníu: þau tákna liti katalónska fánans): ginesta i roselles
deplasólar·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
de color vermell rosella
depla·tunga <f. -tungu, -tungur>:
llenguadina f [vera]  (peix Dicologoglossa hexophthalma)
depurð <f. depurðar, pl. no hab.>:
tristesa f, tristor f
der·húfa <f. -húfu, -húfur>:
gorra f (amb visera) 
des <n. dess, no comptable>:
mesc m, almesc m 
des <n. des, pl. no hab.>:
<MÚS> re m bemoll (nom de nota)
♦ lækkað → d
des·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
mesquer m (mamífer Moschus moschiferus)
desember <m. desembers (o: desember), desembermánuðir>:
desembre m
desert <m. deserts, desertar>:
postra f
desert·skál <f. -skálar, -skálar>:
plata f de postres (bol, platet fondo etc. per a servir-hi les postres)
desi·gramm <n. -gramms, -grömm>:
decigram m
desi·lítri <m. -lítra, -lítrar>:
decilitre m
desi·metri <m. -metra, -metrar>:
decímetre m
des·köttur <m. -kattar, -kettir>:
civeta f, gat d'algàlia (mamífer Viverra civetta) 
desmerkattar·deig <n. -deigs, no comptable>:
algàlia f
◊ ambra, bifurbelgur, desmerkattardeig og moskus: ambre gris, castori, algàlia i mesc
desmer·köttur <m. -kattar, -kettir>:
civeta f, gat d'algàlia (mamífer Viverra civetta) 
deyfi·lyf <n. -lyfs, -lyf>:
anestèsic m (fàrmac que anestesia) 
deyfing <f. deyfingar, deyfingar>:
anestèsia f local 
deyja <dey ~ deyjum | dó ~ dóum | dáið>:
1. (andast) morir (traspassar) 
◊ ég dey ef ég sé þig ekki: em moriré si no et veig
◊ sá sem trúir á mig, mun lifa, þótt hann deyi: Qui cregui en mi, encara que mori, viurà
♦ deyja fyrir e-ð: morir per una cosa
◊ deyja fyrir sannleikann: morir per la veritat
◊ ég gæti dáið fyrir hana: podria morir per ella
♦ deyja úr e-u <+ sjúkd.>: morir de <+ nom de malaltia>
◊ hún dó úr fuglaflensu: va morir de grip aviària
♦ deyja úr (o: af) kulda: morir de fred
♦ deyja úr þorsta ~ hungri: morir de set ~ de fam
♦ deyja af barnsförum ~ elli ~ sulti: morir de part ~ de vellesa ~ de fam
♦ þau deyja ung sem guðirnir elska: moren joves aquells a qui els déus estimen
2. (sofna af ofdrykkju víns) quedar inconscient [d'embriaguesa] (quedar-se profundament adormit a causa de la ingestió excessiva d'alcohol) 
3. (um eld) apagar-se (foc) 
4. <deyja út>: extingir-se (desaparèixer una espècie vegetal o animal) 
digitalín <n. digitalíns, no comptable>:
digitalina f
digitoxín <n. digitoxíns, no comptable>:
digitoxina f
digoxín <n. digoxíns, no comptable>:
digoxina f
digur, digur, digurt <adj.>:
1. (feitur) gras -assa (de carn abundosa)
♦ stuttur og digur: baix i gras
2. (gildur) ferreny -a, cepat -ada, corpulent -a (robust, fort i gros, fornit)
♦ digur sem naut: corpulent i gros com un bou
◊ feitur varðstu þú, digur og sællegur: gras, cepat i feliç t'has tornat
◊ Eglón var maður digur mjög: Egon és un home molt gros
◊ litlifingur minn er digrari en lendar föður míns: el meu dit petit és més gros que els lloms de mon pare
◊ Ólafur Haraldsson hinn digri, síðar nefndur hinn helgi: Olaf Haraldsson el Cepat, anomenat posteriorment el Sant
3. (þykkur) gruixut -uda, gruixat -ada (Bal.) (que té gruixa & profund i fosc, espec. veu)
◊ digur raust: una veu gruixuda i fosca (ordinària, gens fina)
◊ digur trjábolur: un tronc [d'arbre] gruixut
◊ Egyptinn hafði spjót í hendi, digurt sem vefjarrif: l'egipci portava a la mà una llança, gruixuda com la plegadora dels teixidors
♦ digur orð: paraules pretensioses, grans paraules 
♦ gera sig digran: donar-se aires, fer el gallet, estufar-se
♦ skíta digurt: cagar gruixut (es diu per indicar que algú frueix d'una gran prosperitat o que, si més no, en presumeix)
digurbarka·legur, -leg, -legt <adj.>:
jactanciós -osa (que parla amb molta d'estufera)
digur·mæli <n.pl -mæla>:
grans paraules, paraules altisonants
digur·nefjaður, -nefjuð, -nefjað <adj.>:
que té el nas gros
digur·rómaður, -rómuð, -rómað <adj.>:
que té la veu profunda i fosca
digur·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
paraula altisonant, paraula pretenciosa
dikka* <f. dikku, dikkur>:
<RELIG ISL> dica f  (cadafalc a mesquites) ( دكة, الدكة, دِكَّـة, دَكَّة )
dill <n. dills, no comptable>:
<CULIN> anet m, fonoll m pudent  (condiment culinari a base de la planta Anethum graveolens)
dimma <f. dimmu, dimmur>:
fosca f, foscor f (esp. la que es produeix per absència del sol) 
dimma <dimmir | dimmdi | dimmt. Impersonal>:
fer-se fosc (fer-se de nit) 
♦ það dimmir: es fa fosc
♦ það fer að dimma: s'està fent fosc, comença a fer-se fosc
dimm·blár, -blá, -blátt <adj>:
blau fosc -a
dimmur, dimm, dimmt <adj>:
1. (myrkur) fosc -a (obscur) 
♦ það er orðið dimmt: s'ha fet fosc
♦ e-m verður dimmt fyrir augum [inni]: <LOC FIG> algú té un rodament de cap (o: a algú els ulls se li ennuvolen) 
♦ dimm ský eru sjaldan án skúra: <LOC FIG> les desgràcies no solen venir totes soles
2. (digur, um rödd) greu (veu no aguda, de baix) 
3. <LING> greu (tret fonològic) 
dimm·viðri <n. -viðris, no comptable>:
temps rúfol, negror f (Mall.) (temps núvol o bromós i fosc) 
dirfast <dirfist ~ dirfumst | dirfðist ~ dirfðumst | dirfst ║ e-s>:
tenir la gosadia de
diska·drif <n. -drifs, -drif>:
<INFORM> disquetera f
♦ útvært diskadrif: disquetera externa 
diska·motta <f. -mottu, -mottur>:
posaplats m (estoreta damunt la qual es posen els plats quan no s'empren estovalles) 
diska·þurrka <n. -viðris, no comptable>:
drap m de cuina per a eixugar-hi els plats, drap m d'eixugar els plats 
disk·brún <f. -brúnar, -brúnir (o: -brýr)>: 
vorera f de plat
◊ leggja bein á diskbrúnina: deixar un osset a la vorera del plat
disk·lingur <m. -lings, -lingar>:
<INFORM> disquet m
disk·máni <m. -mána, -mánar>:
<MED> menisc discoide
♦ meðfæddur diskmáni: menisc discoide congènit 
diskótek <n. diskóteks, diskótek>:
discoteca f
◊ hann reyndi við 19 ára frænku mína á diskóteki: va intentar lligar-se la meva cosina de 19 anys a la discoteca
diskur <m. disks, diskar>:
plat m (recipient per a menjar-hi) 
♦ djúpur diskur: plat fondo 
♦ grunnur diskur: plat pla 
diskútera <diskútera ~ diskúterum | diskúteraði ~ diskúteruðum | diskúterað ║ e-ð [við e-n]>:
discutir sobre (o: de) una cosa [amb algú]
díabas <n. díabass, díabös>:
<GEOL> diabasa f
díla·basalt <n. -basalts, -basölt>:
<GEOL> basalt fenocristal·lí, basalt feldspàtic
díla·gaukur <m. -gauks, -gaukar>:
cucut m reial, cucut garser, cucui m reial (Mall.) (ocell Clamator glandarius)
díla·skarfur <m. -skarfs, -skarfar>:
corb marí gros (ocell Phalacrocorax carbo)
díla·smokkur <m. -smokks, -smokkar>:
calamar m atlantoboreal (mol·lusc Gonatus fabricii)
díll <m. díls, dílar>:
1. <GEOL> fenocristall m
2. <INFORM> píxel m
dílóttur, dílótt, dílótt <adj.>:
1. <GEN> pigallat -ada
2. <GEOL> fenocristal·lí -ina
díórít <n. díóríts, díórít>:
<GEOL> diorita f
dís <n. dís, pl. no hab.>:
<MÚS> re m sostingut (nom de nota)
♦ hækkað → d
dísar·fingur <m. -fingurs, -fingur>:
rementerola f, tarongina borda, calamenta f, borriol m  (planta Calamintha nepeta syn. Calamintha officinalis syn. Satureia nepeta syn. Clinopodium nepeta syn. Satureia calamintha)
dísar·kyndill <m. -kyndils, -kyndlar>:
rementerola f, tarongina borda, calamenta f, borriol m  (planta Calamintha nepeta syn. Calamintha officinalis syn. Satureia nepeta syn. Clinopodium nepeta syn. Satureia calamintha)
dísil·bíll <m. -bíls, -bílar>:
[cotxe m] dièsel m
dísil·hreyfill <m. -hreyfils, -hreyflar>:
motor m dièsel
dísil·olía <f. -olíu, no comptable>:
gasoil m, dièsel m, gasoïl m (Mall., ekki ritm./no lit.) 
dísilolíu·forði <f. -forða, -forðar>:
reserves f.pl de gasoil
dísil·vél <f. -vélar, -vélar>:
motor m dièsel
djarfur, djörf, djarft <adj>:
1. (fífldjarfur) atrevit -ida, agosarat -ada, temerari -ària (arrogantment o eixelebradament audaç) 
◊ ...og gjörðuð yður svo djarfa að leggja upp á fjöllin: ...i vau tenir la gosadia de pujar a les muntanyes
◊ En ef nokkur gjörir sig svo djarfan, að hann vill eigi hlýða á prestinn, sem...: i si cap d'ells té la gosadia de no obeir el sacerdot que...
2. (hugdjarfur, kjarkmikill) audaç, coratjós -osa -a (valerós, intrèpid) 
3. (með berum ástalífslýsingum) atrevit -ida, desvergonyit -ida (pel·lícula, llibre etc. que conté escenes eròtiques més o menys explícites) 
◊ Emanuelle var td “djörf mynd”: Emanuelle, per exemple, va ésser una “pel·lícula atrevida”
djass <m. djass, no comptable>:
<MUS> jazz m
djass·búlla <f. -búllu, -búllur>:
antre m de jazz
djúp <n. djúps, djúp>:
1. <GEOL = langur vogur> diüp, badia o entrada de mar, ampla i -sobretot- llarga, que s'endinsa profundament dins terra
♦ Ísafjarðardjúp: el “diüp” de l'Isafiord (aquest “diüp” representa el més gran dels fiords occidentals d'Islàndia; fa uns 75 km. de llargària; deu el seu nom al fet que en el seu extrem interior s'hi troba l'Isafiord) 
2. <GEOL = dýpi> fondària f, profunditat f
3. <GEOL = hið djúpa haf> alta mar, mar fonda
◊ út á djúpið hann Oddur dró: n'Oddur va sortir remant a alta mar
4. <GEOL = hafdýpi> abisme m [marí], abís m (grans profunditats marines) 
djúp·áll <m. -áls, -álar>:
anguila abissal necròfaga, anguila nassuda  (peix Synaphobranchus kaupi)
djúp·berg <n. -bergs, -berg>:
<GEOL> roca plutònica
djúp·frystur, -fryst, -fryst <adj>:
ultracongelat -ada 
djúp·hverfa <f. -hverfu, -hverfur>:
peluda f de Rüppell  (peix Arnoglossus rueppelii)
djúphyggju·maður <m. -manns, -menn>:
gran pensador, pensador profund
djúp·hygli <f. -hygli, pl. no hab.>:
profunditat f de pensament
djúp·karfi <m. -karfa, -karfar>:
sebast m del nord, sebast atlàntic, sebast m de Terranova  (peix Sebastes mentella)
djúp·rækja <f. -rækju, -rækjur>:
gambeta f [boreal]  (crustaci Pandalus borealis)
djúpsjávar·veiðar <f.pl -veiða>:
pesca f d'altura 
djúp·skata <f. -sköu, -skötur>:
rajada f batial  (peix Raja rajella bathyphila)
djúp·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:
<GEOL> sisme profund
djúpsteikingar·pottur <m. -potts, -pottar>:
fregidora f  (elèctrica)
djúp·sær <m. -sjávar (o: sævar), -sævar>:
aigües abissals
djúpsævis- <constituent determinant de compostos>:
abissal
djúp·tunga <f. -tungu, -tungur>:
llen