faðernis·próf <n. -prófs, -próf>: test m de paternitat
        gangast undir faðernispróf: sotmetre's a un test de paternitat



faðir <m. föður, feður>: pare m

faðma <faðma ~ föðmum | faðmaði ~ föðmuðum | faðmað ║ e-n>:

abraçar algú

◊ ég þrái að faðma þig: em deleixo per abraçar-te

faðm·lag <m.-lags, -lög>: abraçada f



fag <n. fags, fög>: 1. (EDUC = námsgrein) assignatura f
        2. (sérgrein) especialitat f
        3. (iðn) ram m (branca de la indústria o els negocis)

fagna <fagna ~ fögnum | fagnaði ~ fögnuðum | fagnað>:

1. <e-u>: alegrar-se d'una cosa

♦ fagna sumri: alegrar-se de l'arribada de l'estiu

2. <e-m>: donar la benvinguda a algú

♦ fagna e-m vel: fer una bona rebuda a algú, rebre bé algú  (alegrar-se de l'arribada d'algú i saludar-lo efusivament a tall de benvinguda)

fagnaðar·ár <n. -árs, -ár>:

1. <RELIG CRIST> any m jubilar, any m de jubileu

2. <RELIG JUD> xenàt m ha-yovèl (שְׁנַת הַיּוֹבֵל)

fagnaðar·boðskapur <m. -boðskapar, pl. no hab.>:

<RELIG> bona nova  (evangeli)

fagur, fögur, fagurt: bonic -a, bell -a

fagur·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

margaridoia f [perenne], botonets m.pl, pasqüeta f  (planta Bellis perennis)

fagur·kornblóm <n. -kornblóms, -kornblóm>:

gratabous m (planta Centaurea scabiosa)

fagur·lim <n. -lims, -lim>:

1. boix m  (planta Buxus sempervirens)

♦ balerískt fagurlim: boix baleàric, boix m (Mall.) (planta Buxus balearicus)

2. <○ = skógur> forest f  (lit. “bell brancam”)

fagur·lind <f. -lindar, -lindir>:

tell m de fulla grossa  (planta Tilia platyphyllos)

falinn, falin, falið <adj.>: amagat -ada



fall <n. falls, föll>: 1. <GEN> caiguda f
        2. <FIG> mort f en combat
        3. <LING & tilfelli> cas m
           í versta falli: en el pitjor dels casos
           í öllu falli: en tot cas, de totes maneres, sigui com sigui, de totes totes
           → nefnifall “nominatiu”
           → ávarpsfall “vocatiu”
           → þolfall “acusatiu”
           → eignarfall “genitiu”
           → þágufall “datiu”
           → sviptifall “ablatiu”
           → tækisfall “instrumental”
           → verkfærisfall “instrumental”
           → staðarfall “locatiu”
        3. (á prófi) suspès m (en un examen)
        4. (í kosningum) desfeta f (en unes eleccions)
        6. <MAT> funció f
           talnafræðilegt fall: funció aritmètica
           →  veldisfall “funció exponencial”
           →  veldisvísisfall “funció exponencial”
           →  vísisfall “funció exponencial”
        8. vera komin að falli: haver trencat aigües, estar a punt de parir (en la llengua antiga, es deia de dones i animals femella; en la llengua moderna, es diu sobretot parlant de dones; parlant d’animals →  burður 2.)



fall·byssa <f. -byssu, -byssur>: canó m (arma)



fallegur, falleg, fallegt: bell -a, bonic -a, guapo -a (Mall. & col·l.)



fall·hlíf <f. -hlífar, -hlífar>: paracaigudes m
        fallhlífin opnaðist ekki: el paracaigudes no es va obrir
        hún neyddist til að stökkva út í fallhlíf: va haver de saltar amb paracaigudes



fall·velti <n. -veltis, no comptable>: efimeritat f, caducitat f (caràcter transitori de la vida, bellesa etc.)
        fallvelti fegurðarinnar: la caducitat de la bellesa
        fallvelti lífsins: l'efimeritat de la vida

fall·vindur <m. -vinds, -vindar>:

vent catabàtic

♦ kaldur fallvindur: vent catabàtic fred (→ [kaldur] fjallvindur)

♦ hlýr fallvindur: vent catabàtic tebi (→ [hlýr] hnúkaþeyr)

fanga·klefi <m. -klefa, -klefar>: cel·la f de presó



fangelsi <n. fangelsis, fangelsi>: presó f
        ævilangt fangelsi: cadena perpètua
        þeir geta ekki haldið okkur í fangelsum um allan aldur: no ens poden pas tenir sempre tancats a les seves presons



fangelsis·dómur <m. -dóms, -dómar>: pena f de presó



fangelsis·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: director f de centre penitenciari, directora f de centre penitenciari



fanginn, fangin, fangið: captiu -iva, captivat -ada
        halda e-m föngnum: <FIG> captivar algú, captivar l'atenció d'algú

fantasía <f. fantasíu, fantasíur>:

<MÚS> fantasia f (composició musical)

◊ ‘fantasía í d-moll’ eftir Mozart: ‘Fantasia en re menor’ de Mozart

fara <fer ~ förum | fór ~ fórum | farið>:   1. anar
        2. fara af: (straumur) anar-se'n (la llum, haver-hi una apagada)
                rafmagn (o: straumur) fór af: hi ha hagut una apagada, la llum se n'ha anat
        3.fara burt: anar-se’n
                ég fer burt í kvöld: partiré al vespre / aquest vespre, avui vespre (Mall.)
                ég fer burt í fyrramálið: partiré demà al matí / demà de matí (Mall.)
        4. fara framhjá: passar (per un lloc)
        5. fara frá e-m: deixar algú (abandonar)
           fyrsta konan mín fór frá mér á þínum aldri: la meva primera dona em va deixar quan tenia la teva edat
        6. fara hjá: passar (per un lloc, sense aturar-s'hi)
           hann fór hjá fyrir skömmu: ha passat per aquí no fa gaire
        6b. fara hjá sér: <LOC> voler-se fondre, estar (o: sentir-se) avergonyit -ida, estar (o: sentir-se) molt empegueït -ïda (Bal.)
        7. fara inn: pujar (a un vehicle)
        8. fara inn: entrar (dins edifici)
        9. fara nánar í e-ð: entrar en detall en una cosa, ocupar-se amb detall d'una cosa
        10. fara niður: baixar (descendir)
        11. fara upp: pujar (muntar)
        11b. fara upp: pujar (o: anar) a dalt (anar al pis de dalt)
        12. fara út: baixar, davallar (d’un vehicle)
           viljið þér segja mér hvenær ég á að fara út? Que em podria dir quan he de davallar / baixar?
        12b. fara út: sortir (d’edifici)
        12c. fara út: sortir (a divertir-se)
           ég fer ekki út með kúnnunum: no surto pas amb els clients
           mér datt í hug að við gætum farið út að borða í kvöld: se m'ha ocorregut que anit podríem sortir a sopar [fora]
           hún getur ekki farið út í kvöld: anit no podrà sortir
        13. farðu vel með þig!: cuida't molt!
        14. fara niður: anar a caure



farangur <m. farangurs, pl. no hab.>: equipatge m
        farangurinn minn er í bílnum: el meu equipatge és a dins el cotxe
        gerið svo vel að sækja farangurinn minn: que podria recollir-me l’equipatge, sisplau?
        get ég geymt farangurinn minn hér?: que podria guardar-me el meu equipatge aquí?
        má ég skilja farangurinn minn eftir hér?: que podria deixar el meu equipatge aquí?
        setja ~ láta farangurinn í geymlsu: deixar l'equipatge [guardat] a la consigna
        setja farangurinn í geymslu í skáp í flugstöðvarbyggingunni: deixar l'equipatge a una consigna de la terminal de l'aeroport
        skilja farangurinn eftir á flugvellinum ~ hótelinu: deixar l'equipatge [guardat] a l'aeroport ~ l'hotel



farangurs·afgreiðsla <f. -afgreiðslu, -afgreiðslur>: facturació f d’equipatge (a estacions, aeroports etc.)



farangurs·geymsla <f. -geymslu, -geymslur>: 1. (geymsluklefi fyrir farangur á járnbrautarstöðvum) consigna f
        2. <AUTOM = farangursrými, skott> maleter m
        flytjið þér farangurinn minn í farangursgeymsluna: porti el meu equipatge al maleter del cotxe



farangurs·geymsluhólf <n. -geymsluhólfs, -geymsluhólf>: consigna automàtica



farangurs·grind <f. -grindar, -grindur>: baca f de cotxe, portaequipatges m



farangurs·miði <m. -miða, -miðar>: resguard m d'equipatge (de consigna o d'haver lliurat l’equipatge al mostrador de facturació de l'aeroport)



farangurs·rými <n. -rýmis, -rými>: <AUTOM> maleter m



farangurs·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>: assegurança f d'equipatge

faraó <m. faraós, faraóar>:

faraó m

farar·greiði <m. -greiða, -greiðar>: provisions i equipament per a un viatge
        Sigmundi konungi var hvarvetna sett torg og annar farargreiði: pertot es feia mercat per al rei Sigmundur (perquè s'hi pogués reavituallar) i se li posava a disposició tot allò que li pogués facilitar el viatge



farar·heill <f. -heillar, pl. no hab.>: 1. bon viatge
           hafa fararheill: tenir un bon viatge
           óska einhverjum fararheillar: desitjar un bon viatge a algú
        2. presagi m de bon viatge
           fall er fararheill: caure és un presagi que el viatge serà bo


farast:
        farast fyrir: no fer-se (no tenir lloc, no dur-se a terme, no realitzar-se, no succeir, no passar etc.)
           það fórst fyrir vegna sviplegs andláts forsætisráðherra: no es va dur pas a terme a causa del sobtat traspàs del primer ministre
           það fórst fyrir hjá mér: no ho tinc pas fet, no ho he fet, no m'ha llegut de fer-ho (Bal.)



farði <m. farða, farðar>: (andlitsfarði) fons m de maquillatge, base f de maquillatge (tipus de maquillatge)



farfugla·heimili <n. -heimilis, -heimili>: 1. <GEN> alberg m per a excursionistes
        2. (fyrir æskumenn) alberg m de joventut



farmiða·sala <f. -sölu; -sölur>: 1. <GEN> venda f de bitllets
	2. taquilla f (indret on es venen els bitllets)



farmiða·sjálfssali <m. -sjálfssala, -sjálfssalar>: màquina f de vendre bitllets, màquina expenedora de bitllets, taquilla automàtica



far·miði <m. -miða, -miðar>: bitllet m (d'autobús, avió, vaixell, etc.)
        farmiði aðra leið: bitllet només d’anada
        farmiði báðar leiðir: bitllet d'anada i tornada
        farmiði fram og aftur: bitllet d’anada i tornada

faró <m. farós, faróar>:

faraó m

far·rými <n. -rýmis, -rými>: classe f (categoria de viatge en transport públic)
        [far]miði á fyrsta farrými: un bitllet de primera classe
        [far]miði á öðru farrými: un bitllet de segona classe
        ferðast á fyrsta farrými: viatjar en primera classe

farsíma·loftnet <n. -loftnets, -loftnet>:

<TÈCN> antena f de telefonia mòbil 

♦ sótt er um leyfi til að setja upp farsímaloftnet á þaki fjölbýlishússins nr. 30 við Austurberg: se sol·licita autorització per instal·lar una antena de telefonia mòbil a la teulada de la casa plurifamiliar situada al n. 30 de l'Austurberg

far·sími <m. -síma, -símar>: 1. <GEN> telèfon m de cotxe
        2. (gemsi) mòbil m (tipus de telèfon)	



farsíma·númer <n. -númers, -númer>: número m de mòbil



far·skrá <f. -skrár, -skrár>: llista f de passatgers



farþega·skip <n. -skips, -skip>: vaixell m de passatgers



farþega·vél <f. -vélar, -vélar>: avió m de passatgers



far·þegi <m. -þega, -þegar> passatger m, passatgera f



fasta <f. föstu, föstur>: dejuni m

fasta·fjármunir <m.pl -fjármuna>:

(fastafé) actiu fix, capital fix, actiu immobilitzat, capital tècnic

fasta·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

comissió f permanent

fast·eign <f. -eignar, -eignir>: immoble m
        fasteignir f.pl: [béns] immobles m.pl



fasteigna·mat <n. -mats, -möt (pl. no hab.)>: taxació f del preu d’un immoble



fasteigna·sali <m. -sala, -salar>: API m & f



fasteigna·skattur <m. -skatts, -skattar>: impost m pels béns immobles, contribució urbana, contribució de la propietat rústica



fasteigna-veð <n. -veðs, -veð>: hipoteca f

fastur, föst, fast <adj.>: 

1. <GEN> fix -a

♦ föst laun: sou fix

♦ fast verð: preu fix

♦ binda e-n fastan: lligar algú

◊ og getur þú bundið hann fastan fyrir smámeyjar þínar?: i que el pots lligar [amb un cordill] per a les teves filletes?

♦ fastur á fé: moderat en les despeses (molt estalviador, sovint eufem. per ‘garrepa’)

♦ standa fastur: estar fix (estar ben subjecte, clavat etc. de manera que no pot moure's)

◊ örin klauf loftið og <...> stóð föst í trénu fyrir ofan höfuð drengsins: la fletxa va fendre l'aire i <...> va quedar clavada a l'arbre just part damunt el cap del vailet

♦ standa fastur á e-u: restar aferrat a una cosa, insistir en una cosa

◊ hann stóð fastur á þeirri trú: s'aferrava a aqueixa creença

♦ standa fastur á því að <+ subj.>: perseverar [en el fet] que <+ ind.>

♦ taka e-n fastan: detenir algú (arrestar la policia algú)

◊ lögreglukonan sem tók hann fastan rökstuddi aðgerðina með því að...: la policia que el va detenir va justificar l'operació argumentant que...

2. (ekki fljótandi) sòlid -a (no líquid)

◊ í föstu formi: en estat sòlid

3. (sem getur ekki hreyft sig [úr stað]) encallat -ada  (que no pot pas moure's de lloc)

♦ vera fastur í sama farinu: estar empantanegat (estar aturat en el mateix lloc, no poder avançar & no tenir idees noves)

4. (þéttur, harður & staðfastur) ferm -a (compacte, consistent, fort & FIG)

♦ fastur í sér: ferm -a

◊ veggurinn þarf að vera sléttur og fastur í sér: la paret ha d'ésser llisa i ferma

◊ þótt sandurinn sé fastur í sér á einum stað þá...: encara que la sorra sigui ferma en un indret...

♦ standa fastur fyrir: parar (o: mantenir-se) ferm -a (estar decidit i segur de voler fer una cosa, entestar-se & romandre ferm, no cedir pas)

◊ en Eleasar Dódóson stóð fastur fyrir og barði á Filistum, uns hann varð þreyttur í hendinni: però Elazar, fill de Dodó, va parar ferm i lluità amb els filisteus fins que la mà li quedà cansada

◊ ...og ef hann stendur fastur fyrir og segir...: però si ell es manté decidit [a fer-ho] i diu...

5. (sem getur ekki losað sig) enganxat -ada, aferrat -ada  (que no pot pas alliberar-se o desprendre's)

♦ fastur á e-u: enganxat a una cosa, aferrat a una cosa

◊ þá varð Abraham litið upp, og hann sá hrút bak við sig, sem var fastur á hornunum í hrísrunni: Aleshores Abraham va alçar els ulls i veié al seu darrere un be que havia quedat aferrat a un arbust per les banyes

fat¹ <n. fats, föt>: (fatnaður) → föt ‘vestit, roba’



fat² <n. fats, föt>: (ílát) ribella f
        kringlótt fat: ribella rodona
        kantað fat: ribella quadrada



fata <f. fötu, fötur>: galleda f, poal m (Bal.)



fata·bursti <m. -bursta, -burstar>: raspall m de roba, espalmador (Mall.) de roba



fata·geymsla <f. -geymslu, -geymslur>: guarda-roba m (a restaurants, teatres etc.)

fata·lús <f. -lúsar, -lýs>:

poll m del cos, poll m dels vestits (insecte Pediculus humanus var. corporis sive vestimentorum)

fata·mölur <m. -möls, -melir>:

arna f de la roba (insecte Tineola bisselliela)

fata·skápur <m. -skáps, -skápar>: guarda-roba m, armari m [de roba]



fata·skipti <n.pl -skipta>: muda f [de roba]
        hafa fataskipti: mudar-se de roba



fata·verslun <f. -verslunar, -verslanir>: botiga f de roba

fatlaður, fötluð, fatlað <adj.>:

discapacitat -ada (que pateix de discapacitat física o mental)

♦ bifreiðastæði fyrir fatlaða: [lloc d']aparcament per a discapacitats

♦ ferlimál fatlaðra: accés per a discapacitats

◊ líkamlega fatlaðir: discapacitats físics

◊ → geðfatlaður ‘discapacitat mental’

fatta <fatta ~ föttum | fattaði ~ föttuðum | fattað ║ e-ð>:

<FAM = skilja> copsar una cosa, captar una cosa

◊ fattarðu?: ho captes?

◊ fattarðu hvað ég meina?: entens el que vull dir?

fax·númer <n. -númers, -númer>: número m de fax



fax·tæki <n. -tækis, -tæki>: aparell m de fax



fá: rebre

        fá e-n til e-s: trobar algú per fer una cosa

        fá sér í staupinu: xumar-li, xarumbar

        fá sér neðan í því: <LOC> fer un glop

        fæst hér...: tenen...?

        get ég fengið...? doni’m...

           get ég fengið blýant?: que em pot donar un llapis?

        hvað mikið viljið þér fá? què li dec?

        hvar fæ ég...? on puc comprar...?

        látið mig fá... (láta einhvern fá eittvað): doni’m..., porti’m un/una..., voldria un/una...

        ég vil fá mat dagsins fyrir átta hundruð peseta: voldria el menú del dia per 800 pesetes



fá-farinn, -farin, -farið: poc transitat, poc visitat

fá·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:

ignorant

♦ vera fáfróður um e-ð: ésser ignorant en matèria de...

fá·fræði <f. -fræði, no comptable>:

ignorància f

fága <fága ~ fágum | fágaði ~ fáguðum | fágað ║ e-ð>:

1. <GEN> polir una cosa, brunyir una cosa, forbir una cosa

♦ fága e-ð upp: renovar una cosa (donar nou espledor o aspecte de nou a un indret)

2. <e-ð>: <FIG> polir una cosa, depurar una cosa (retocar una obra acabada, donar els darrers tocs a una obra acabada)

3. <e-n>: <FIG> refinar algú

fágaður, fáguð, fágað <adj.>:

refinat -ada (de conducta i hàbits molt ben educats)

fágun <f. fágunar, no comptable>:

refinament m (bona educació, hàbits exquisits etc.)

fá·látur, -lát, -látt: taciturn -a

fálmari <m. fálmara, fálmarar>:

antena f (d'insecte)

fámennis·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

oligarca m & f (þátttakandi í fámennisstjórn)

fámennis·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:

oligarquia f

fáni <m.fánar>: bandera

fárán·lega <adv.>:

ridículament, grotescament (absurdament)

◊ við vitum hve fáránlega það hljómar: sabem com d'absurd sona això

fárán·legur, -leg, -legt <adj.>:

(fjarstæðukenndur) ridícul -a, grotesc -a (absurd)

fáránleika·leikhús <n. -leikhúss, no comptable>:

teatre m de l'absurd

fáránleika·sinni <m. -sinna, -sinnar>:

filòsof m de l'absurd, filòsofa f de l'absurd

fáránleika·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

[filosofia f de l']absurd m

fárán·leiki <m. -leika, no comptable>:

absurd m

fást <fæst ~ fáumst | fékkst ~ fengumst | fengist>:

1. (vera fáanlegur) heure's (ésser obtenible & obtenir-se)

♦ vera að fást (o: fá): estar en venda

♦ það fæst ekki lengur: ja no es pot aconseguir, ja està exhaurit

2. <um e-ð>: (kvarta um e-ð) fer enrenou per una cosa, fer esvalot per una cosa (queixar-se armant rebombori)

3. <við>: dedicar-se [a], fer una cosa (escometre, abordar un assumpte & treballar en & tenir a veure amb & ocupar-se amb o de)

◊ hvað hyggst ég fást við þegar ég verð eldri?: què vull fer quan seré gran?

◊ það sem konur á Íslandi eru að hugsa og fást við: el que les dones islandeses pensen i fan

♦ fást við e-ð: fer una cosa, treballar en una cosa, dedicar-se a una cosa

♦ fást við e-n: heure-se-les amb algú

◊ við erum ekki að fást við dóphausa lengur heldur harðsvíraða glæpamen: ja no ens les tenim a veure amb drogates sinó amb criminals despietats

fát <n. fáts, no comptable>:

[estat m d']agitació f, trasbals m (anímica, gran nerviosisme o excitació)

fá·tíður, -tíð, -títt <adj.>:

poc freqüent, ocasional, infreqüent, rar -a

fátæk·lingur <m. -lings, -lingar>:

pobre m, pobra f

fá·tækt <f. -tæktar, no comptable>: pobresa f



fá·tækur, -tæk, -tækt: pobre -a

fá·vís, -vís, -víst <adj.>:

ignorant

febrúar <m. febrúars (o: febrúar), febrúarmánuðir>: febrer m (mes de l'any)

freð·mýri <f. -mýrar, -mýrar>:

(túndra) tundra f

feðgar <m.pl feðga>: 1. (faðir og sonur) pare i fill
       2. (faðir og synir) pare i fills



feðgin <n.pl feðgina>: 1. (faðir og dóttir) pare i filla
       2. (faðir og dætur) pare i filles



fegurð <f. fegurðar, pl. no hab.>: bellesa f



fegurðar·ímynd <f. -ímyndar, -ímyndir>: ideal m de bellesa

feigur, feig, feigt <adj.>:

[que es troba] a les portes de la mort

♦ vilja e-n feigan ~ e-a feiga: desitjar la mort a algú ~ alguna

feiki-: prefix elatiu molt
	feikigamall: vellíssim
	feikivel: molt bé, beníssim



feilast <feilast | feilaðist>: 1. fracassar, fallar
           lagið feilaðist: la cançó va ser un fracàs
           en nei það feilaðist allt hjá greyið stelpunni!: però no, tot li va sortir malament a la pobre desgraciada!
        2. (†) acoquinar-se, acovardir-se, emporuguir-se, titubejar
           en Sinfjötli lét sér ekki feilast og bregður sverði og drepur hvorttveggja barnið: però en Sinfjotli no va vacil·lar pas: desembeinà l’espasa i hi matà tots dos nens 



feill <m. feils, feilar>: error m,f



feiminn, feimin, feimið: empegueïdor (Mall.), tímid



feiti <f. feiti, feitir>: greix m (esp. el ja elaborat, amb ús culinari, com a lubrificant, per a greixar etc.)
        feiti og olíur: greixos i olis



feit·laginn, -lagin, -lagið: obès -esa



feitur, feit, feitt: 1. <GEN> gras -assa
        2. (fitumikill) greixós -osa (que conté molt de greix)
           feit súpa: una sopa greixosa
        3. (feitletraður) en negreta (tipus de lletra)
           þetta er feitt letur: això està en caràcters en negreta

fela¹ <fel ~ felum | fól ~ fólum  (o:)  <†>  fal ~ fálum | falið║ e-m e-ð>:

1. (láta annast) encarregar una cosa a algú (encomanar)

♦ fela e-m að gera e-ð: encarregar a algú de fer una cosa

♦ fela e-m e-ð á hendur: confiar una cosa a algú (fent-l'hi a mans perquè la guardi)

♦ fela e-m e-ð á hendi: encomanar una cosa a algú

◊ Faðir, í þínar hendur fel ég anda minn!: Pare, en tes mans encomano el meu esperit!

♦ fela sig e-m á hendi: encomanar-se a algú

◊ fálu sig og sálir sínar guði almáttkum á hendi: van encomar-se a si mateixos i les seves ànimes a Déu totpoderós

◊ Þorkell máni <...> fal sig á hendi þeim guði, er sólina hafði skapað: Þorkell máni (abans de morir) <...> va encomanar-se al déu que havia creat el sol

2. <fela í sér>: (merkja, taka yfir eitthvað) adonar-se d'una cosa (fer-se'n càrrec, témer-se'n)

fela² <fel ~ felum | faldi ~ földum | falið ║ e-ð ~ e-n>: 1. amagar una cosa ~ algú (perquè hom no els trobi pas)
        2. fela sig: amagar-se


felast <felst ~ felumst | faldist ~ földumst | falist>: 1. (fela sig) amagar-se
        2. (liggja í e-u) estar implícit -a en
           það fólst í orðum hans: estava implícit en les seves paraules
        3. felast í e-u: (vera fólginn í e-u) consistir en una cosa
           það felst í því, að <+ inf.>: consisteix en <+ inf.>

feldur <m. feldar, feldir>:

1. (á loðdýrum) pelatge m (esp. el dels animals la pell dels quals hom empra en pelleteria)

2. (loðfeldur, pels) abric m de pells (esp. el portat per les dones)

3. <HIST> pellissa f (sense braços, portat únicament pels homes)

4. <HERÀLD> camp m (part llisa de l'escut heràldic damunt la qual hom hi fa el dibuix etc.)

fell <n. fells, fell>: pujol isolat i, tot sovint, de cim aplatat



fella: 1. fer caure

        2. connectar

felli·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir>:

1. (á Miðvestur-Atlantshafi og á Austur-Kyrrahafi) huracà m (a l'Atlàntic occidental)

2. (á suðvestanverðu Kyrrahafi og í Indlandshafi) cicló m (en el Pacífic sudoccidental i a l'Oceà Índic)

3. (á norðvestanverðu Kyrrahafi) tifó m (en el Pacífic nordoccidental)

felling <f. fellingar, fellingar>:

1. (stór hrukka) arruga f, rua f (Val., Bal.) (plec a la pell, esp. de la cara)

2. (brot á fati) plec m (tavella)

3. <GEOL> plec m, plegament m

4. (botnfelling) precipitació f  (de partícules en suspensió en líquid al fons del recipient)

fellingar·hvörf <n.pl -hvarfa>:

<QUÍM> reacció f de precipitació

felu·blóm <n. -blóms, -blóm>:

buguenvíl·lia f (o: buguenvíl·lea f) (planta Bougainvillea glabra)

felu·búa <-bý ~ -buum | -bjó ~ -bjuggum | -búið ║ e-ð>:

<MIL> camuflar una cosa

felu·búningur <m. -búnings, -búningar>: <MIL> uniforme m de camuflatge

felu·leikur <m. -leiks, no comptable>:

conillons m.pl d'amagat  (joc infantil)

♦ vera í feluleik: jugar a conillons d'amagat

felu·lita <aji>: de camuflatge



felu·lita <-lita ~ -litum | -litaði ~ -lituðum | -litað ║ e-ð>: <MIL> camuflar una cosa (amb colors o pintures de camuflatge)



felu·litur <m. -litar, -litir. Emprat hab. en pl.>: color m,f de camuflatge



felu·mála <-mála ~ -málum | -málði ~ -máluðum | -málað ║ e-ð>: <MIL> pintar una cosa amb amb colors o pintures de camuflatge



felu·málun <f. -málunar, -málanir>: camuflatge m (acció de camuflar)

fen <n. fens, fen>:

aiguamoll m, pantà m, sanya f (Ross.) (terreny pantanós, molt aigualós, amb grans superfícies cobertes d'aigua)

feng·rani <m. -rana, -ranar>:

silur m (peix Silurus glanis)

fengur <m. fengs (o: fengjar), fengir>:

1. (fiskveiði) pesca f (captures obtingudes, quantitat de peix capturada)

2. (dýraveiði) presa f (animal capturat en cacera)

3. (vinningur) guany[s] m.pl (beneficis, profit)

♦ illur fengur: guanys bruts, guanys obtinguts de mala manera

♦ óvæntur fengur: benefici caigut del cel

4. <FIG = ávinningur> benefici m (profit que hom obté d'un llibre, una conversa etc.)

5. (stríðsfengur & ránsfengur, þýfi) botí m (de guerra & de robatori)

◊ fengur hans fer á undan honum: els seus trofeus el precedeixen

fenja- <en compostos>:

palustre, palúdic -a, helo-, telmato-

fenja·gleypir <m. -gleypis, -gleypar>:

eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)

fenjagúmmí·tré <n. -trés, -tré>:

eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)

fenjagúm·viður <m. -viðar, -viðir>:

eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)

fenjóttur, fenjótt, fenjótt <adj.>:

pantanós -osa

fenna: nevar, fer neu (Mall)

        það fennir: neva, fa neu (Mall.)



fennikka <f. fennikku, fennikkur>: variant de fennika “fonoll”



fennika <f. fenniku, fennikur>: fonoll m (planta Foeniculum vulgare)



fennill <m. fennils, fenlar>: fonoll m (→ fennika)



fenníka <f. fenníku, fenníkur>: fonoll m (→ fennika)

fenól <n. fenóls, no comptable>:

<QUÍM> fenol m (C6H5OH)

fer-: quadrat -ada



ferð <f. ferðar, ferðir>: viatge m

        er nokkur fljótari ferð? No hi ha una combinació més ràpida? (Per anar a un lloc determinat)

        góða ferð! Bon viatge! (=fararheill)

        snögg ferð: excursió

        fara í ferð: fer un viatge

        ferð fram og tilbaka: viatge d'anada i tornada



ferða-áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>: horari m [d'autobusos]

ferða·heildsali <m. -heildsala, -heildsalar>:

tour operator m

ferða·maður <m. -manns, -menn>:

1. <GEN> viatger m, viatgera f

2. (tómstundaferðamaður, í fríi) turista m & f (viatger de lleure, durant vacances)

ferðamanna-bíll <m.-bílar>: autobús de turistes (viatge discrecional)

ferða·mennska <f. -mennsku, no comptable>:

turisme m

♦ sjálfbær ferðamennska: turisme sostenible

♦ vistvæn ferðamennska: ecoturisme

ferða-skrifstofa <f.-stofur>: oficina de viatges



ferða-taska <f.-töskur>: maleta



ferða-tékki <m.-tékkar>: xec de viatge

fer·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>:

<GEOM> quadrilàter m, tetràgon m, quadrangle m

ferill <m. ferils, ferlar>:

1. (braut, leið) camí m  (viarany, corriol)

♦ á ferli: (á ferðinni)  en moviment, en marxa

♦ vera á ferli: <LOC FIG> ja ésser (o: ja campar-li) pel món (haver-se llevat i haver ja sortit de casa)

♦ hvað er hér á ferli?: <LOC FIG>  què està passant aquí?

2. (drefjar, slóð) rastre m  (pista, petjades, traces etc.)

♦ rekja feril: seguir un rastre

◊ rekja feril sendingar á netinu: resseguir l'estat d'una tramesa a través d'internet

3. (æviferill) currículum m vitae (trajectòria vital i laboral)

♦ náms- og starfsferill: currículum vitæ

4. (braut í gegnum loftið eða himingeiminn) trajectòria f  (línia descrita en l'espai per un cos mòbil)

♦ ferill byssukúlunnar: la trajectòria de la bala

◊ útreikna feril byssukúlunnar: calcular la trajectòria de la bala

♦ ferill stjörnunnar: la trajectòria de l'estrella

5. <GEOM> corba f

♦ einfaldur lokaður ferill: corba tancada simple

♦ Jordan ferill: corba de Jordan

ferja <f. ferju, ferjur>:

ferri m, transbordador m

ferju·maður <m. -manns, -menn>:

barquer m  (persona que duu gent d'una riba a l'altra)

◊ ferjumaðurinn Karon: el barquer Caront

ferli <n. ferlis, ferli>:

1. <GEN> trajecte m, trajectòria f 

2. <FIG> procés m (seqüència d'esdeveniments, procediment)

♦ stöðugt ferli: procés estable

fer·metri <m. -metra, -metrar>:

metre quadrat

fernings·rót <f. -rótar, -rætur>:

<MAT> arrel quadrada

ferningur <m. fernings, ferningar>:

<GEOM> quadrat m

fer·skeytla <f. -skeytlu, -skeytlur>: quarteta f
	ferskeytlur Nostradamusar: les quartetes de Nostradamus



ferskja <f. ferskju, ferskjur>: préssec m, melicotó (Mall., Men.)



ferskju·tré <n. -trés, -tré>: presseguer m, melicotoner m (Mall., Men.)



fersk·ostur <m. -osts, -ostar>: formatge tendre



ferskur, fersk, ferskt: 1. fresc -a (aliments)
           fersk egg: ous frescos
        2. dolç -a (aigua)
           ferskt vatn: aigua dolça



fersk·vatn <n. -vatns, no comptable>: aigua dolça



ferskvatns·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: peix m d’aigua dolça



fertugasti, fertugasta, fertugasta: quarantè -ena

fervika·greining <f. -greiningar, -greiningar>:

(breytileikagreining) anàlisi f de la variància, ANOVA f

festa: fixar

        participi passat: festur, fest, fest

feta <feta ~ fetum | fetaði ~ fetuðum | fetað ║ sig>:

entrar (anant amb compte, avançant pas a pas)

◊ hann fetaði sig inn í íbúðina: va entrar amb cautela dins el pis

fé <n. fjár, no comptable>: (peningar) diners m.pl, dobbers m.pl (Mall.)



fé·bætur <f.pl -bóta>: multa f



fé·fletta: estafar, timar



fé·fletting <f. -flettingar, -flettingar>: estafa f



fé-glæframaður <m.-glæframenn>: estafador



félag <n>: 1. societat 2. associació

        Félag Germanskafræðinganna var stofnað 1981: l’Associació de Germanistes es va fundar el 1981



félaga-samtök <n>:

        frjáls félagasamtök: ONG, Organització no-governamental



félagi <m.félagar>: 1. company

        2. company o companya (en el si d’una parella)



félags·hyggja <f. -hyggju, no comptable>: socialisme m



félags·legur, -leg, -legt: social



félags·lyndur, -lynd, -lynt: sociable



félags·lyndi <n. -lyndis, no comptable>: sociabilitat f

félags·mannfræði <f. -mannfræði, -no comptable>:

antropologia f social

félags- og menningar·mannfræði <f. -mannfræði, no comptable>:

antropologia f social i cultural

fé·sekt <f. -sektar, -sektir>: multa f



fiðla <f. fiðlu, fiðlur>: violí m



fiðlu·leikari <m. -leikara, -leikarar>: violinista m & f

fiðrilda·blóm <n. -blóms, -blóm>:

nemèsia f (planta Nemesia strumosa)

fiðrildi <n. fiðrildis, fiðrildi>:

<ZOOL> papallona f

♦ → egg “ou”

♦ → fiðrildislirfa “eruga”

♦ → hreisturvængja “lepidòpter”

♦ → nýmfa “nimfa”

♦ → púpa “crisàlide”

♦ → púpuhýði “capoll”

♦ → tólffótungur “eruga”

fiðrildis·lirfa <f. -lirfu, -lirfur>:

<ZOOL> eruga f

filet <m. filets, filetar>: <CULIN = lundir & þunnt kjötstykki af hryggvöðva lamba, uxna o.s.fr.> filet m (de carn)



filet <n. filets, filet>: <CULIN  = lundir & þunnt kjötstykki af hryggvöðva lamba, uxna o.s.fr.> filet m (de carn)
        2 stykki filet af hreindýri: dos filets de ren



filett <n. filetts, filett>: <CULIN  = lundir & þunnt kjötstykki af hryggvöðva lamba, uxna o.s.fr.> filet m (de carn)



filma <f. filmu, filmur>: film m, pel·lícula f (per a càmera fotogràfica o cinematogràfica)



filter-sígaretta <f.-sígarettur>: cigarreta amb filtre



fimleika-: gimnàstic



fimleika-maður <m.-menn>: gimnasta



fimleika-kennari <m.-kennarar>: professor de gimnàstica



fim-leikar <m.pl>: gimnàstica, exercicis de gimnàstica



fimm: cinc



fimma <f. fimmu, fimmur>: cinc m (de cartes, daus i número de bus o tramvia)



fimm·tán: quinze



fimmtándi, fimmtánda, fimmtánda: quinzè -ena



fimmti, fimmta, fimmta: cinquè -ena



fimm·tíu: cinquanta



fimmtu·dagur <m. -dags, -dagar>: dijous m



fimmtugasti, fimmtugasta, fimmtugasta: cinquantè -ena



fimmþúsundpeseta-seðill <m.-seðlar>: bitllet de cinc-mil pessetes



fimur, fim, fimt: àgil

fingra·far <n. -fars, -för>: 

empremta f digital

◊ leita að fingraför: cercar empremptes digitals

fingur <m. fingurs, fingur>: dit m (de mà)
        spretta fingrum: fer espetegar els dits

fingurbjarga·blóm <n. -blóms, -blóm>:

didalera f, guantera f, boca f de llop, digital purpúria, didals m.pl [de la Mare de Déu] (planta Digitalis purpurea)

fingur·björg <f. -bjargar, -bjargir>: 1. <GEN> didal m
        2. (fingurbjargablóm) didalera f, guantera f, boca f de llop, digital purpúria, didals m.pl [de la Mare de Déu] (planta Digitalis purpurea)



finkull <m. finkuls, finklar>: fonoll m (→ fennika)



finna: trobar



finnast <finnst ~ finnumst | fannst ~ fundumst | fundist>: 1. trobar-se (esp. veure's dues persones)
        2. ésser trobat -ada
        3. <impers.>: trobar una cosa (tenir un judici sobre una cosa)
           finnst þér gaman að hlusta á truflanir?: que t'agrada sentir interferències (a la ràdio)
           e-m finnst réttast að <+ inf.>: algú considera correcte [de] <+ inf.>

finnungur <m. finnungs, finnungar>:

pèl caní (planta Nardus stricta)

fis·eind <f. -eindar, -eindir>:

<FÍS> neutrí m

fiska·búr <n. -búrs, -búr>: aquari m (recipient per a tenir-hi peixos)



fisk·bolla <f. -bollu, bollur>: → fiskibolla “mandonguilla grossa de peix”



fisk·búð <f. -búðar, -búðir>: peixateria f



fisk·búðingur <m. -búðings, -búðingar>: púding m de peix



fiski·bolla <f. -bollu, -bollur>: <CULIN> pilota f de peix (Bal.), mandonguilla grossa de peix



fiski·búð <f. -búðar, -búðir>: variant de →  fiskbúð  “peixateria”

fiski·kóngur <m. -kóngs, no comptable>:

<LITER MEDIEV> rei pescador 

♦ fiskikóngurinn: el rei pescador

fiski·skip <n. -skips, -skip>: pesquer m



fiski·súpa <f. -súpu, -súpur>: sopa f de peix



fiski·önd <f. -andar, -endur>: bec de serra gros, serreta grossa, ànnera peixatera grossa (Bal.) (ocell Mergus merganser)



fiski·örn <m. -arnar, -ernir>: àguila peixatera, foradadora f d'aigua (Bal.) (ocell Pandion haliaetus)



fisk·roð <n. -roðs, -roð>: pell f de peix



fisk·sali <m. -sala, -salar>: 1. peixater m
        2. (fiskbúð) peixateria f



fisk·súpa <f. -súpu, -súpur>: variant de →  fiskisúpa  “sopa de peix”



fisk·sölukona <f. -sölukonu, -sölukonur>: peixetera f, pescatera f



fiskur <m. fisks, fiskar>: peix m

fisk·veiðar <f.pl -veiða>:

pesca f

♦ fara á fiskveiðar: sortir a pescar

fisk·vinnsla <f. -vinnslu, -vinnslur>: elaboració f [industrial] del peix (processament del peix, un cop capturat, per la indústria, a fi de preparar-lo per a la seva venda)

fita <f. fitu, fitur>:

greix m (sense elaborar, així com es troba a l'animal, planta etc. & lípids constituïts per àcids grassos i glicerina)

♦ einómettuð fitusýra: greix monoinsaturat

♦ fita úr jurtaríkinu: greix[os] m.[pl] [d'origen] vegetal

♦ fjölómettuð fita: greix poliinsaturat

♦ mettuð fita: greix saturat

♦ ómettuð fita: greix insaturat

fitu·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:

<MED> glàndula sebàcia

fitu·mergur <m. -mergs (o: -mergjar), no comptable>:

<MED> medul·la adiposa, medul·la greixosa, medul·la òssia groga, <†> medul·la òssia flava (→ gulur beinmergur)

fitu·sog <n. -sogs, -sog>: liposucció f

fitu·sýra <f. -sýru, -sýrur>:

<QUÍM> àcid gras

♦ einómettuð fitusýra: àcid gras monoinsaturat

♦ fjölómettuð fitusýra: àcid gras poliinsaturat

♦ mettuð fitusýra: àcid gras saturat

♦ ómettuð fitusýra: àcid gras insaturat

fífill <m. fífils, fíflar>:

pixallits m (qualsevol planta del gènere Taraxacum)

fífl <n. fífls, fífl>:

ximple m & f, enze m (beneit)

♦ gera sig að fífli: posar-se en ridícul, fer el beneit

fífl·djarfur, -djörf, -djarft <adj.>:

temerari -ària

fífli¹ → fífl

fífli² → fífill

<†>  fífrildi <n. fífrildis, fífrildi>:

variant arcaica de → fiðrildi “papallona”

fíkill <m. fíkils, fíklar>: addicte m, addicta f



fíkja <f. fíkju, fíkjur>: figa f (fruita de la figuera)



fíkjublaðs·grasker <n. -graskers, -grasker>: carabassa f de cabell d'àngel (fruit de la planta Cucurbita ficifolia syn. Cucurbita melanosperma)



fíkju·tré <n. -trés, -tré>: figuera f



fíkn <f. fíknar, pl. no hab.>: 1. <GEN> deler m, anhel m (passió, desig molt fort)
           fíkn í e-ð: deler per una cosa
        2. (sjúkleg fíkn í ávanaefni) addicció f (dependència anímica d'una substància com ara l'alcohol etc.)



fíkniefna·lögregla <f. -lögreglu, -lögreglur>: brigada f d’estupefaents de la policia, brigada antidroga de la policia, brigada de narcòtics de la policia



fíkniefna·neysla <f. -neyslu, -neyslur>: consum m d'estupefaents



fíkniefna·neytandi <m. -neytanda, -neytendur>: consumidor m d'estupefaents, consumidora f d'estupefaents



fíkni·efni <n. -efnis, -efni>: estupefaent m, droga f



fíla·bein <n. -beins, no comptable>: ivori m

fílabeins·elfting <f. -elftingar, -elftingar>:

cua f de cavall grossa, coa f de cavall grossa (Bal., Val.), coa f de rossí grossa (Mall.) (planta Equisetum telmateia syn. Equisetum maximum syn. Equisetum fluviatile)

fílabeins·turn <m. -turns, -turnar>: <FIG> torre f d’ivori



fíla·pensill <m. -pensils, -penslar>: barb m, gra m (del cos humà)

fílharmóníu·hljómsveit <f. -sveitar, -sveitir>:

orquestra filharmònica

◊ Fílharmóníuhljómsveit Berlínar: l'orquestra filharmònica de Berlín

fíll <m. fíls, fílar>: elefant m

fíls·eyra <n. -eyra, -eyru>:

1. <GEN> orella f d'elefant

2. taro m (planta Colocasia antiquorum var. esculenta)

fíls·rani <m. -rana, -ranar>:

trompa f d'elefant

fínn, fín, fínt: fi fina



fínhakkaður, fínhökkuð, fínhakkað: (carn etc.) finament picat -ada
       fínhakkað kjöt: carn picada finament (o: carn finament picada), carn ben capolada (Bal.)


fín·korna <aji>: <GEOL> microcristal·lí -ina
       fínkorna berg: roca microcristal·lina


fín·kornóttur, -kornótt, -kornótt <adj.>: <GEOL> microcristal·lí -ina

físi·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>:

1. (blástursbelgur) manxa f (per bufar el foc)

2. (smiðjubelgur) manxa f (o: manxes f.pl) de ferrer

fjaðra <f. fjöðru, fjöðrur>: donzell m (planta Artemisia absinthum) (→ malurt)

fjaður·gras <n. -grass, -grös>:

pelagot m, pelaguer plomós (planta Stipa pennata)

fjaður·magn <n. -magns, no comptable>:

elasticitat f, força elàstica 

fjaður·magnaður, -mögnuð, -magnað <adj.>:

elàstic -a (flexible, no rígid)

fjaður·perlulilja <f. -lilju, -liljur>:

calabruixa grossa (planta Muscari comosum syn. Leopoldia comosa) (→ fluguperlulilja)

fjaður·þríkirni <n. -þríkirnis, -þríkirni>:

triosti pinnatífid (planta Triosteum pinnatifidum syn. Triosteum rosthornii)

fjall <n. fjalls, fjöll>: muntanya f, puig m (esp. Bal.)



fjalla um: 1. ocupar-se de, treballar amb

        hann hefur fjallað mikið um óperur Richards Wagners

        2. tractar de

        bókin fjallar um...: el llibre tracta de

fjalla·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur>:

truita alpina  (peix Salvelinus alpinus) (→ silungur)

fjalla·finka <f. -finku, -finkur>:

pinsà mec, pinsà m mè (Bal.) (ocell Fringilla montifringilla)

fjalla·fjaðra* <f. -fjöðru, -fjöðrur>:

donzell m de muntanya, donzell bord, donzell arbustiu (planta Artemisia arborescens)

fjalla·gasella <f. -gasellu, -gasellur>:

gasela f de muntanya  (mamífer Gazella gazella)

fjalla·geit <f. -geitar, -geitur>:

1. (steingeit) cabra f dels Alps  (mamífer Capra ibex)

2. (dīšon) àddax m (mamífer Addax nasomaculatus)

◊ hirtir, skógargeitur, dáhirtir, steingeitur (אַקּוֹ), fjallageitur (דִּישֹׁן), antílópur og gemsur: ...el cérvol, la gasela, la daina, la cabra salvatge, l'àddax, l'antílop i l'isard. אַיָּל וּצְבִי, וְיַחְמוּר; וְאַקּוֹ וְדִישֹׁן, וּתְאוֹ וָזָמֶר.

fjalla·goði <m. -goða, -goðar>:

adonis pirinenc, adonis m dels Pirineus (planta Adonis pyrenaica)

fjalla·grös <n.pl -grasa>:

liquen m d'Islàndia (planta Cetraria islandica)

fjalla·hérað <n. -héraðs, -héruð>:

regió muntanyenca (o: muntanyosa) 

◊ í fjallahéruðum Mið-Evrópu: a les regions muntanyenques de l'Europa central

fjalla·hjól <n. -hjóls, -hjól>:

mountain bike f, bicicleta f de muntanya

fjalla·hnyðra <f. -hnyðru, -hnyðrur>:

senet m de pobre  (planta Globularia vulgaris)

fjalla·laukur <m. -lauks, -laukar>:

all colombí, all m de muntanya (planta Allium senescens)

fjalla·rúta* <f. -rútu, -rútur>:

ruda f de muntanya (planta Ruta montana)

fjalla·skeiðsveppur <m. -skeiðsvepps, -skeiðsveppar (o: -skeiðsveppir) >:

pentinella f, esclata-sang m de suro (Mall.) (bolet Amanita vaginata)

fjalldala·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

gèum m de riera, meligó m de riera, benedicta f (planta Geum rivale)

fjall·drapi <m. -drapa, -drapar>:

bedoll nan (planta Betula nana)

fjall·fress <n. -fress, -fress>:

golut m (mamífer Gulo gulo)

fjall·garður <m. -garðs, -garðar>:

serralada f, cadena f de muntanyes 

fjall·kjói <m. -kjóa, -kjóar>:

paràsit m cuallarg (ocell Stercorarius longicaudus)

fjall·rjúpa <f. -rjúpu, -rjúpur>:

perdiu blanca, mussola f (ocell Lagopus mutus)

fjall·ræna <f. -rænu, -rænur>:

(fjallvindur, fallvindur) vent catabàtic, vent m de les muntanyes

fjalls·hlíð <f. -hlíðar, -hlíðar (o: -hlíðir)>:

vessant m de muntanya 

fjall·skarð <n. -skarðs, -skörð>:

1. <GEN> coll m (o: pas m; o:collada f; o:port m) de muntanya (pas entre dues muntanyes o puigs)

2. (gil) gorja f, congost m

fjall·skil <n.pl -skila>:

<ISL> fjallskil m.pl, quota proporcional que ha de satisfer cada propietari d'un ramat d'ovelles que hagi passat l'estiu pasturant a lloure a les muntanyes, quan els ramats s'arrepleguen a la tardor. Serveix per a pagar el cost de l'operació d'aplegar les ovelles que estan a lloure i es calcula sovint dividint el cost total de l'operació d'aplec de les ovelles per ovella propietat de l'amo del ramat

♦ niðurjöfnun fjallskila: fixació de la quantitat que cada propietari de ramat s'ha de pagar en concepte de fjallskil o aplegada de les ovelles a les muntanyes

fjallskila·kostnaður <m. -kostnaðar>:

<ISL> cost dels fjallskil d'un any

◊ heildar fjallskilakostnaður er 2.922.510.- kr. sem gerir 305 kr. á kind: el cost total dels fjallaskil puja a 2.922.510 corones que fan 305 corones per ovella

fjalls·múli <m. -múla, -múlar>:

pic m, agudell m 

fjalls·tindur <m. -tinds, -tindar>:

cim m, cimadal m (de puig o muntanya)

♦ uppi á fjallstindi: a dalt d'un puig

fjall·vindur <m. -vinds, -vindar>:

vent catabàtic fred

fjandi <m. fjanda, fjendur>:

(óvinur) enemic m 

fjandi <m. fjanda, fjandar>:

(djöfull) dimoni m, diable m 

♦ fjandinn hirði hann: <LOC FIG> que el bombin!

♦ fjandinn hossi þér: <LOC FIG> vés i que et bombin!

fjara <f. fjöru, fjörur>:

1. (lágfjara) marea baixa

♦ flóð og fjara: marea alta i marea baixa

2. (