ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁ-ORÐABÓK HANDA MAJORKUFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

       
   
 
 
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998


gabardín <n. gabardíns, no comptable>:
(ofið efni, snöggt kamgarnsefni) gavardina f (tipus de tela)
gabba <gabba ~ göbbum | gabbaði ~ göbbuðum | gabbað ║ e-n>:
ensarronar algú, engalipar algú
♦ láta gabba sig: deixar-se ensarronar, deixar-se ensibornar
gabbró <n. gabbrós, gabbró>:
<GEOL> gabre m
gaberdín <n. gaberdíns, no comptable>:
variant de → gabardín “íd.”
gadd·epli <n. -eplis, -epli>:
estramoni m, herba pudenta, herba talpera (o: talpinera), herba f de l'ofec (planta Datura stramonium) 
gaddur <m. gadds, gaddar>: (broddur úr geitungum, býflugum o.s.fr.) fibló m (d'abella, vespa etc.)



gaffall <m. gaffals, gafflar>: 1. <GEN> forquilla f, forqueta f (Bal.)
        2. forca f (de fenàs, palla etc.)
        3. gaffall á reiðhjóli: forquilla f de bicicleta
        4. <nàut> pic m de cangrea



gaffal·makríll <m. -makríls, -makrílar>: xorla f, palomida f (peix Lichia amia)



gaffal·segl <n. -selgs, -segl>: <nàut> cangrea f, aurica f



gafl <m. gafls, gaflar>: 1. frontó m de casa, frontispici m (sovint triangular)
        2. <arquit> timpà m (→ gaflflötur)



gaflak <n. gaflaks, gaflök>: <hist> javelina f (llança lleugera i curta)



gafl·flötur <m. -flatar, -fletir>: <arquit> timpà m (part del frontó en els temples greco-romans)



gafl·hlað <n. -hlaðs, -hlöð>: 1. capcer m de casa, coster m de casa (part superior del frontis d’una casa, sovint de forma triangular)
        2. frontó m (de temple greco-romà)
           gaflhlað forngrísku hofanna: el frontó dels temples grecs antics



gafl·kæna <f. -kænu, -kænur>: iola f



gaflok <n. gafloks, gaflok>: variant de → gaflak “javelina”



gagn·auga <n. -auga, -augu>: <MED> templa f



gagn·áróður <m. -áróðurs, -áróðrar>: contrapropaganda f



gagn·grunnur <m. -grunns, -grunnar>: <INFORM> base f de dades
gagn·kvæmur, -kvæm, -kvæmt <adj.>:
mutu mútua 
gagnkyn·hneigður, -hneigð, -hneigt: heterosexual
gagn·laus, -laus, -laust <adj.>:
inútil, que no serveix pas
♦ vera ekki ganglaus: no ésser útil, no servir
gagn·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (nytsamlegur) útil (que és d'utilitat)
♦ það er gagnlegt að <inf.>: resulta útil [de] <inf.>
2. (hagkvæmur) beneficiós -a (profitós, bo)
3. (duglegur, áhrifamikill) eficaç (efectiu, eficient) 
gagn·orður, -orð, -ort: concís -isa, lacònic -a
gagnsemis·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
pragmatisme m
gagns·laus, -laus, -laust <adj.>:
inútil (ineficaç, que no serveix de res)
gagn·verkandi, -verkandi, -verkandi <adj.>:
recíproc -a 
♦ gagnverkandi fornafn: pronom recíproc 
galdra·kona <f. -konu, -konur>: fetillera f, bruixa f
        eigi skalt þú láta galdrakonu lífi halda: no deixis pas amb vida cap bruixa



galdra·maður <m. -manns, -menn>: fetiller m, bruixot m
        lærlingur galdramannsins: l'aprenent de bruixot



galdra·ofsóknir <f.pl -ofsókna>: persecució f de les bruixes (esp. a finals de l'Edat Mitjana i temps posteriors)



Galisíu·búi <m. -búa, -búar>: gallec m, gallega f



Galisíu·kona <f. -konu, -konur>: gallega f



Galisíu·maður <m. -manns, -menn>: gallec m



galisíska <f. galisísku>: gallec m (llengua romànica)



galisískur, galisísk, galisískt: gallec -ega



gall <n. galls, göll>: 1. (hjá bæði mönnum og dýrum) fel m (Bal.: f)
        2. (aðeins á mönnum) bilis f
gallaður, gölluð, gallað <adj.>:
defectuós -osa 
gall·blaðra <f. -blöðru, -blöðrur>: bufeta f del fel, colecist m, bufeta f biliar, vesícula f biliar



gallblöðru·bólga <f. -bólgu, no comptable>: colecistitis f



gallblöðru·brottnám <n. -brottnáms, brottnám>: colecistectomia f



gallblöðru·myndataka <f. -myndatöku, -myndatökur>: colecistografia f



gallblöðru·rás <f. -rásar, -rásir>: conducte cístic



gallblöðru·raufun <f. -raufunar, -raufanir>: colecistostomia  f



gallblöðru·skurður <m. -skurðar, -skurðir>: colecistotomia f



gallganga·krabbamein <n. -krabbameins, -krabbamein>: colangiocarcinoma m



gall·gangur <m. -gangs, -gangar>: conducte m biliar



galli <m. galla, gallar>: defecte m, mancança f, tara f
galli¹ [-tl-] <m. galla, gallar>:
1. <GEN> defecte m, tara f, mancança f, falta f
♦ galli á e-u: defecte d'una cosa (defecte que afecta una cosa o algú)
2. <LIT> (spillir, skemmdir, tjón, skaði) noedor m, noedora f (que destrueix o fa malbé)
♦ Hǫ́alfs galli: el noedor d'en Hálfur (= el foc) 
◊ Lífs bǫ́ðu sér lýðir. Logi þingaði Hringum nauðgan dóm áðr nǽmisk niðrfall Hǫ́alfs galla: els homes van demanar que se'ls respectés la vida. Logi (= el gegant del foc) va pronunciar la seva sentència inexorable sobre els de Hringaríki abans que la consumpció del noedor d'en Hálfur (galli Hǫ́alfs= el foc) no cessés
galli² [-l:-] <m. galla, gallar>:
1. (vinnugalli) granota f (vestit de treball d'una peça)
2. (íþróttagalli) xandall m (vestit per a practicar esports)
3. (skíðagalli) vestit m d'esquiar, roba f de neu (vestit d'una peça per a practicar-hi l'esquí)
4. (útigalli) vestit m d'exterior (vestit d'una sola peça o combinació de roba aconjuntada per a sortir a fora de casa en circumstàncies no formals)
5. (barnagalli) vestit m amb pitet, peto m (cast., ekki ritm./no lit.)  (granoteta per a nou-nat o per a infant molt petit)
Galli³ [-l:-] <m. Galla, Gallar>:
<HIST> gal m, gal·la f
Gallía <f. Gallíu, Gallíur>:
<HIST> Gàl·lia f
♦ Gallía hin narbónska: la Gàl·lia narbonesa
♦ Gallía hérna megin Alpafjalla[nna]: la Gàl·lia cisalpina
♦ Gallía norðan Alpafjalla[nna]: la Gàl·lia transalpina
♦ Gallía sunnan Alpafjalla[nna]: la Gàl·lia cisalpina
♦ Gallía handan Alpafjalla[nna]: la Gàl·lia transalpina
gallískur, gallísk, gallískt <adj.>:
<HIST> gal gal·la, gàl·lic -a
gallneskur, gallnesk, gallneskt <adj.>:
<HIST> gal gal·la, gàl·lic -a
galló·rómanska <f. -rómönsku, no comptable>:
<LING> gal·loromànic m
galló·rómanskur, -rómönsk, -rómanskt <adj.>:
<LING> gal·loromànic -a 
gall·pípa <f. -pípu, -pípur>: <MED> colèdoc m
gall·rauði <m. -rauða, -rauðar>:
<MED> bilirubina f 
gall·rás <f. -rásar, -rásir>: <MED> colèdoc m



gallrásar·bólga <f. -bólgu, no comptable>: colangitis f, coledoquitis f



gallrásar·myndataka <f. -myndatöku, -myndatökur>: colangiografia f



gallrásar·skurður <m. -skurðar, -skurðir>: coledocotomia  f, coledocendisi f
gall·sótt <m. -sóttar, no comptable>:
1. <MED> icterícia f (→ gula)
2. <VETER> febre f biliar 
gall·steinn <m. -steins, -steinar>: 1. càlcul m biliar
        2. gallsteinar <m.pl -steina>: colelitiasi f, litiasi f biliar
galtar·mustarður <m. -mustarðs, -mustarðar>:
ravenissa blanca  (planta Diplotaxis erucoides)
gallverskur, gallversk, gallverskt <adj.>:
<HIST> gal gal·la, gàl·lic -a
gamal·gróinn, -gróin, -gróið <adj.>:
de gran tradició, de llarga tradició, amb una gran tradició 
gamall, gömul, gamalt: vell -a
        gamli maðurinn og hafið eftir Hemingway: El vell i la mar de Hemingway
        hvað ertu gamall?: quants d'anys tens?; quina edat tens? (home)
        hvað ertu gömul?: quants d'anys tens?; quina edat tens? (dona)
        hvað ertu gamalt?: quants d'anys tens?; quina edat tens? (infant)
        barnið er tveggja mánaða gamalt: l'infant té dos mesos
        þegar barnið er orðið tveggja mánaða gamalt: quan l'infant hagi fet els dos mesos, quan l'infant tingui dos mesos
        ég er tuttugu [ára gamall]: tinc vint anys (home)
        ég er tuttugu [ára gömul]: tinc vint anys (dona
        Móse er þrjátíu og fjögra [ára gamall]: en Moïsès té trenta-quatre anys
        Sippóra er alveg að verða fjörutíu og eins [árs gömul]: la Seforà ja està a punt de fer els quaranta-un anys



gamal·menni <n. -mennis, -menni>: vell m, vella f (persona vella, ancià)
        er ég orðin gamalmenni?: que m'he convertit (Bal.: convertida) en una vella?
        ungmenni og gamalmenni: els joves i els vells
        kveðjið saman lýðinn, <...>, stefnið saman gamalmennum, safnið saman börnum og brjóstmylkingum: convoqueu el poble, <...>, aplegueu els vells, reuniu els infants i els qui encara mamen
        ...sem eigi skeytir manngrein gamalmenna og enga vægð sýnir ungmennum: ...que no té consideració pels ancians ni compassió pels joves



gaman <n. gamans, no comptable>: gust m, plaer m (goig, alegria)
gaman <n. gamans, no comptable>:
1. (yndi) alegria f (joia, gaubança)
♦ gaman að sjá þig!: m'alegro de veure't!
♦ mér þætti gaman að heyra frá <+ Dat.>: m’alegraria sentir alguna cosa de...
◊ -hringdu og við gerum eitthvað — -það væri gaman!: -truca i quedem! — -estaria bé!
2. (skemmtun) diversió f (delit, divertiment, entreteniment)
♦ finnast gaman a-ð <+ inf.>: <LOC> trobar divertit <+ inf.>, divertir-se <+ part. pres.>, agradar <+ inf.>, tenir plaer <+ part. pres.> 
◊ finnst þér gaman að elda?: [que] t'agrada cuinar?
♦ gera e-ð sér til gamans: <LOC> fer una cosa per divertir-se (o: per diversió) 
♦ hafa gaman a-f e-u: <LOC> passar-s'ho bé amb una cosa, gaudir d'una cosa (o: fruir d'una cosa) (sentir plaer amb una cosa)
◊ ég hef gaman af því: m'encanta això
♦ það er ekki gaman: <LOC> [això] no és pas divertit, [això] no fa pas gràcia
♦ þykja gaman a-ð e-u: <LOC> trobar molt divertida una cosa (o: fruir d'una cosa) (sentir plaer amb una cosa, trobar plaer en una cosa)
◊ mér þykir gaman að því: m'encanta això
3. (ánægja) plaer m, gust m (Bal.) (goig)
4. (spaug) broma f (plasenteria, facècia)
◊ græskulaust gaman: una broma inofensiva
♦ gera að gamni sínu: <LOC> bromejar (o: fer broma) (dir o fer una cosa per riure)
◊ ég er bara að gjöra að gamni mínu: només faig broma
♦ gera e-ð að gamni sínu: <LOC> fer una cosa de broma (o: [de] per riure) 
♦ henda gaman a-ð e-u: <LOC> fer broma d'una cosa (o: fotre-se'n d'una cosa) 
♦ henda (o: gera) gaman a-ð e-m: <LOC> burlar-se d'algú (o: riure-se'n d'algú) 
♦ í gamni: <LOC> de broma (de per riure, per diversió, per riure)
◊ í gamni og alvöru: de broma i de debò 
gaman- <en compostos>: 1. còmic -a
        2. de plaer
gaman·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge m de plaer
gaman·leikur <m. -leiks, -leikir>:
comèdia f (peça de teatre)
gaman·mynd <f. -myndar, -myndir>:
comèdia f (pel·lícula) 
gamlárs·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>: 1. vespre m de cap d'any
        2. (aðfaranótt nýársdags) nit f de cap d’any



gamlingi <m. gamlingja, gamlingjar>: iaio m, vellardo m (Mall.)



gammur <m. gamms, gammar>: 1. voltor m
	2. (†) griu m (animal fabulós)



gamm·örn <m. -arnar, -ernir>: àguila f imperial (ocell Aquila heliaca)



ganga: 1. anar a peu
        hvað er langt að ganga til...?: és molt lluny per anar a ... a peu?
        gangi þér vel!: bona sort!
        2. partir, sortir
        gengur bíll / bátur / skip til...? surt cap autobús / bot / vaixell cap a ...?
        3. hvað gengur á? Què passa?
        hvernig gengur [það]? Com estem? Com va?
        hvernig gengur verk þitt? com et va la feina?
        ég skil bara ekki hvað gengur að mér!: simplement no entenc pas qué em passa

ganga yfir: perir, morir <?>; sotsobrar, anar-se’n a fons, enfonsar-se -Völsunga Saga, cap. 9
ganga·borvél <f. -borvélar, -borvélar>:
tuneladora f
ganga·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur>:
(á sjúkrahúsi) auxiliar f d'hospital, auxiliar f de clínica
gang·berg <n. -bergs, -berg>:
<GEOL> roca f hipabissal, roca filoniana
gang·braut <f. -brautar, -brautir>:
pas m zebra, pas m per a vianants  
gang·stígur <m. -stígs, -stígar (o: -stígir)>: voravia f



gangur <m.gangar>: 1. corredor m 2. m pas 3. marxa f

        vélin fer ekki í gang: el cotxe no s’engega, no es posa en marxa
Gaóni <m. Gaóna, Gaónar>:
<HIST RELIG JUD = “stórfróður, vitringur”> gaó (o: gaon) m (fl./pl gaons og/i geonim) (“gran erudit, gran savi” = = gran mestre de la Torà, גָּאוֹן, גאון)
gap <n. gaps, göp>:
buit m (espai buit)
obertura f (en el terra, a paret, tanca etc.)
garða·blóðberg <n. -blóðbergs, -blóðberg>:
(timjan, tímían) farigola f, timó m, frígola f (Val., Bal.) (planta Thymus vulgaris)
garða·brúða <f. -brúðu, -brúður>:
valeriana f, herba gatera, herba f de moix (Mall.) (planta Valeriana officinalis)
garða·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:
fals plàtan (o: plàtan fals), blada f (Garrotxa) (arbre Acer pseudoplatanus)
garða·kerfill <m. -kerfils, -kerflar>:
cerfull m (planta Cerefolium sativum)
garða·kornblóm <n. -kornblóms, -kornblóms>:
blauets m.pl, capblaus m.pl, angelets m.pl, escombrera f, peu m de colom (planta Centaurea cyanus)
garða·lúpína <f. -lúpínu, -lúpínur>:
llobí m de jardí (planta Lupinus polyphyllus)
garða·mustarður <m. -mustarðs, -mustarðar>:
ruca f [d'hort], ruqueta f [d'hort], [card m] eruga f, rúcola f (planta Eruca vesicaria syn. Eruca sativa syn. Eruca vesicaria ssp. sativa)
  A fi i efecte de distingir entre Eruca sativa i Diplotaxis muralis, recomanem de reservar l'ús de rúcola per a la planta Eruca sativa i ruqueta o roqueta per a la planta Diplotaxis muralis.  
garða·platan <m. -platans, -platanar>:
plàtan m d'ombra (arbre Platanus hybrida syn. Platanus x hispanica syn. Platanus orientalis x occidentalis syn. Platanus acerifolia)
garða·sól <f. -sólar, -sólir>:
cascall m d'Islàndia, cascall àrtic (planta Papaver nudicaule syn. Papaver croceum)
garða·súra* <f. -súru, -súrur>:
agrella f d'hort (planta Rumex rugosus syn. Rumex acetosa var. hortensis)
garð·humla <f. -humlu, -humlur>:
abegot m, matabous m (Men.) (insecte Bombus hortorum)
garð·perla <f. -perlu, pl. no hab.>:
morritort m, ensiamet m de caputxí, morrissà m (Men.) (planta Lepidium sativum)
garð·stóll <m. -stóls, -stólar>:
gandula f, tumbona f  
garður <m. garðs, garðar>: 1. (skemmtigarður) parc m, jardins públics
        2. (kálgarður, ávaxtagarður) hort m
        3. (aldingarður) fruiterar m
        4. (RELIG = aldingarður) paradís m [terrenal]
        5. (bústaður háskólastúdenta) residència f d'estudiants
        6. (girðing) tanca f, tàpia f (de jardí, de casa, per pasturar-hi els cavalls etc.)
        7. (húsagarður) pati m, corral m, clasta f
        8. (ræktað húsagarður) jardí m
        9. <HIST> grup de cases protegit per una palissada, una estacada, un terraplè etc. 
        10. fara fyrir ofan garð og neðan [hjá e-m]: <LOC FIG> no entendre ni un borrall d'una cosa
           þetta fór fyrir ofan garð og neðan hjá mér: <LOC FIG> no en vaig entendre ni un borrall
           þessi ritsmíð fór fyrir ofan garð og neðan hjá mér: d'aquest article no en vaig entendre ni un borrall



garðyrkju·maður <m. -manns, -menn>: jardiner m, jardinera f



garna·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: <MED> enteritis f



garna- og ristil·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: <MED> enterocolitis f



gas <n. gass, gös>: gas m



gas·brennari <m. -brennara, -brennarar>: bec m de Bunsen, fogó m de Bunsen, bunsen m
gas·eldavél <f. -eldavélar, -eldavélar>:
cuina f de gas
gasella <f. gasellu, gasellur>:
1. <GEN> gasela f  (qualsevol mamífer del gènere Gazella)
2. (eyðimerkurgasella) gasela f [del desert]  (mamífer Gazella dorcas) 
gas·flaska <f. -flösku, -flöskur>: bombona m de gas (contenidor de gas butà, propà etc.)



gas·geymir <m. -geymis, -geymar>: 1. (stór gastankur) tanc m de gas (contenidor gros de gas)
        2. (gasflaska) bombona f de gas



gas·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>: clau f del gas (esp. de bombona de gas)



gas·hella <f. -hellu, -hellur>: fornet m de gas (per a coure-hi a sobre, esp. a càmpings)



gas·hylki <n. -hylkis, -hylki>: 1. (gasflaska) bombona f de gas
        2. (smágasflaska) cartutx f de gas (recipient de gas molt petit, p.e., per a recarregar encenedors, escopetes de balins, botelles de nata  etc.)



gas·kútur <m. -kúts, -kútar>: bombona f de gas
        blár gaskútur: bombona de gas de càmping



gas·leki <m. -leka, -lekar>: fuga f de gas



gas·lukt <f. -luktar, -luktir>: llum m de gas, llanterna f de gas



gas·ofn <m. -ofns, -ofnar>: estufa f de gas



gas·olía <f. -olíu, -olíur>: gasoil m



gast: → geta “poder”



gas·tæki <n. -tækis, -tæki>: aparell m de gas (per a cuina i llar: cuina, encimera etc.)



gat <n. gats, göt>: 1. <GEN> forat m
        2. (hnappagat) trau m (de botó)



gata <f. götu, götur>: carrer m
        liggur þessi gata til...? aquest carrer duu (fins) a...? per aquest carrer es va fins a...?



gauk·skata <f. -skötu, -skötur>: rajada vestida, menjamoixines <f> (peix Raja leucoraja naevus syn. Raja naevus)



gaukur <m. gauks, gaukar>: cucut m, cucui m (Bal.) (ocell Cuculus canorus)
gaulverja·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:
auró negre (arbre Acer monspessulanum) 
gaupa <f. gaupu, gaupur>: linx m, gat m cerval, llop cerver (o: cerval)
gaur <m. gaurs, gaurar>: 
1. (stöng) perxa llarga  (verga llarga, vara llarga)
2. (gátt) obertura f de porta (forat o buit a la paret on hi va la porta)
♦ hurðin stendur upp á gaur: la porta està oberta de pinte en ample
3. (langur sláni) pallanga m, pallard m (gànguil, persona alta i prima i sovint maldestra)
4. (óþokki) trinxeraire m, canalla m (rufià, brètol, pòtol, trinxa)
5. (klunni, durgur) taujà m, toixarrut m (Mall.) (pagesot, tros d'animal, persona mancada de refinament, salvatge)
6. (strákur) xicot m, noi m, al·lot[et] m (Mall.) (individu jove)
◊ sjö ára gaur: un bordegàs de set anys
7. (náungi) paio m, tio m (cast., ekki ritm./no lit.) (individu, tipus)
♦ þessi gaur er lúsablesi: aquest paio és un puta desgraciat (o: arreplegat) 
♦ ég er þinn gaur: sóc el teu tipus (o: home) 
gaura·gangur <m. -gangs, no comptable>: 
1. (hark) escandalera f  (esvalot, xivarri, renouer)
◊ og er Álfdís heyrði hark þeirra þá spyr hún hvað gauragangi þar væri eða hverjir glóparnir störfuðu á mönnum um nætur: i quan l'Álfdís va sentir el renouer que feien, va preguntar que quina escandalera era aquella o quina mena de bajans eren aquells que destorbaven la gent durant la nit
2. (fyrirgangur) gatzara f  (guirigall, cridòria, xerradissa)
gá <gái ~ gáum | gáði ~ gáðum | gáð>:
1. <að e-u>: (huga að e-u) anar a veure una cosa (amb la intenció d'informar-se)
◊ gá að nýjum innleggjum: mirar si hi ha nous ingressos (al compte)
2. <að sér>: anar amb compte
◊ gáðu að þér!: compte!
◊ gáðu nú að!: vés amb compte!
3. <til e-s>: (skyggnast eftir e-u) cercar una cosa mirant (pegar un cop d'ull a una cosa)
◊ gá til veðurs: mirar quin temps fa 
gáfaður, gáfuð, gáfað: 1. <:GEN> ple -ena de talent, dotat -ada, intel·ligent
        2. (barn) superdotat -ada (infant)



gáfna·far <n. -fars, no comptable>: intel·ligència f (específica d'una persona)



gári <m. gára, gárar>: periquito m (ocell Melopsittacus undulatus)



(†) gás <f. gásar, gæss>: variant arcaica de → gæs “oca”



gás·haukur <m. -hauks, -haukar>: astor m (ocell Accipiter gentilis syn. Astur palumbarius)



gáta <f. gátu, gátur>: endevinalla f
gátt <f. gáttar, gáttir (o: gættir)>: 
1. (gætt, dyragátt) obertura f de la porta, forat m de la porta  (buit ocupat per la porta)
◊ um gáttir allar, áður maður gangi inn, skal maður skoða, skal maður skyggna: pel forat de la porta ja cal que s'hi guaiti, ja cal que s'hi sotgi abans de passar-hi (en islandès antic el text fa: gáttir allar, áðr gangi fram, um scoðaz scyli, um scygnaz scyli) 
♦ hurðin er í hálfa gátt: la porta està ajustada, la porta està empesa (Mall., Men.) 
♦ innan gátta: de portes endins  (a dins la casa)
♦ utan gátta: #1. (utan dyra) de portes enfora  (fora de casa). #2. <FIG = utan við sig> absent (abstret, absort, distret)
2. (inngangssvæði, fordyri) portal m (entrada d'edifici)
3. (bil milli dyrastafs og hurðar) badall m, retxillera f (Mall., Men.) (espai entre el muntant i la porta)
4. (rifa) escletxa f, encletxa f (Mall., Men.) (fenella, clivella)
5. <†> (dyrastafur) rebranca f de portal  (muntant, brancal)
6. (flóðgátt) comporta f (de resclosa)
7. <MED> atri m, aurícula f
♦ hægri gátt: atri dret, aurícula dreta
♦ vinstri gátt: atri esquerre, aurícula esquerra
♦ ósamstæð tenging gátta og slegla: connexió atrioventricular discordant
gátta·flökt <n. -flökts, -flökt. Pl. no hab.>: 
<MED> fibril·lació f auricular, fibril·lació f atrial
gáttar- og slegils·knippi <n. -knippis, -knippi>: 
<MED> fascicle m atrioventricular
gáttar- og slegla·loka <f. -loku, -lokur>: 
<MED> vàlvula f atrioventricular
gáttar·stífla <f. -stíflu, -stíflur>: 
resclosa f
gáttar·stokkur <m. -stokks, -stokkar>: 
canal m 
gátta·skipt <f. -skiptar, -skiptir>: 
<MED> septe m interatrial
gáttaskiptar·galli <m. -galla, -gallar>: 
<MED> defecte m septal atrial
gátta·tif <n. -tifs, pl. no hab.>:
<MED> fibril·lació f auricular 
gedda <f. geddu, geddur>: lluç de riu <m>, lluci <m> (peix Esox lucius)



geddu·borri <m. -borra, -borrar>: sandra f, percalluç m, luciperca m (peix Sander lucioperca syn. Stizostedion lucioperca syn. Lucioperca lucioperca)



geð <n. geðs, geð>: ment f



geð-: mental



geð·bilaður, -biluð, -bilað: guillat -ada, tocat -ada [de l'ala], malament del cap (Bal.)



geð·bilun <f. -bilunar, -bilanir>: follia f (com a malaltia mental)
geð·fatlaður -fötluð, -fatlað <adj.>:
discapacitat -ada mental (que pateix de discapacitat mental, deficient mental) 
geð·felldur, -felld, -fellt: simpàtic -a, agradable (en el tracte)



geð·flækja <f. -flækju, -flækjur>: (duld) complex m



geð·fötlun <f. -fötlunar, -fatlanir> deficiència f mental



geð·góður, -góð, -gott: 1. (í góðu skapi) de bon humor
        2. (mildur í skapi, skapgóður) afable
        3. (góðlyndur, sem reiðist sjaldan) bondadós -osa, bonhomiós -osa



geð·hjúkrun <f. -hjúkrunar, -hjúkranir>: atenció (o: assistència) f als malalts mentals



geð·hjúkrunarkona <f. -hjúkrunarkonu, -hjúkrunarkonur>: infermera psiquiàtrica



geð·hjúkrunarmaður <m. -hjúkrunarmanns, -hjúkrunarmenn>: infermer psiquiàtric



geðhvarfa·sjúkur, -sjúk, -sjúkt: bipolar (maníac-depressiu)



geðhvarfa·sýki <f. -sýki, no comptable>: trastorn m bipolar



geð·hæð <f. -hæðar, -hæðir>: mania f, fase maníaca (fase d'exaltació en un malalt de trastorn bipolar)



geðklofa·einkenni <n. -einkennis, -einkenni>: símptoma m d'esquizofrènia, símptoma esquizofrènic



geðklofa·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>: esquizofrènic m, esquizofrènica f
        ofsóknaróður geðklofasjúklingur: esquizofrènic paranoide



geð·klofi <m. -klofa, no comptable>: 1. (geðrof) esquizofrènia f
        2. (geðklofasjúklingur) esquizofrènic m, esquizofrènica f



geð·klofinn, -klofin, -klofið: esquizofrènic -a



geð·lyf <n. -lyfs, -lyf>: psicofàrmac m



geð·lækning <f. -lækningar, -lækningar. Empr. hab. en pl.>: psiquiatria f (tractament de les malalties i desordres mentals)



geð·læknir <m. -læknis, -læknar>: psiquiatra m & f



geðlæknis·fræði <f. -fræði, no comptable>: psiquiatria f



geð·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>: tractament psiquiàtric



geð·rænn, -ræn, -rænt: psíquic -a (mental)
        geðræn vandamál: problemes psíquics



geðs·hræring <f. -hræringar, -hræringar>: emoció f (afectament o reacció de l'ànima davant un fet o uns fets)
        vera í mikilli geðshræringu: estar molt excitat -ada (molt afectat per uns fets)



geðsjúkdóma-: psiquiàtric -a



geðsjúkdóma·fræði <f. -fræði, no comptable>: psiquiatria f



geð·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>: malaltia f mental



geð·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>: psicòpata m & f (malalt mental en general)



geð·sjúkrahús <n. -sjúkrahúss, -sjúkrahús>: manicomi m, hospital psiquiàtric



geðs·legur, -leg, -legt: simpàtic -a



geð·stjarfi <m. -stjarfa, no comptable>: <med> catatonia f



geð·truflun <f. -truflunar, -truflanir>: desordre m mental



geðvef·rænn, -ræn, -rænt: psicosomàtic -a



geð·veiki <f. -veiki, no comptable>: 1. <GEN = geðvilla> psicopatia f (malaltia mental en general)
        2. (sturlun) psicosi f



geðveiki·einkenni <n. -einkennis, -einkenni>: símptoma psicòtic



geð·veikur, -veik, -veikt: 1. <GEN = geðsjúkur> psicòpata (malalt psíquic en general)
           geðveikur maður: psicòpata m
        2. (sturlaður) psicòtic -a



geðveikra·hæli <n. -hælis, -hæli>: manicomi m



geð·veila <f. -veilu, -veilur>: desordre m de la personalitat



geð·villa <f. -villu, -villur>: psicopatia f



geð·villtur, -villt, -villt: psicòpata, psicopàtic -a



geð·vondur, -vond, -vont: 1. (í vondu skapi, geðillur) de mal humor, malhumorat -ada (ocasionalment)
        2. (skapvondur, uppstökkur) de mal geni (de natura malombrosa)



gefa: 1. donar
        2. gefa sig fram: lliurar-se (a la policia, a les autoritats)



gefins <adv.>: gratis, de franc



geggjaður, geggjuð, geggjað: esbojarrat, increïble



gegnum: a través de



gegnum-steikt: molt fet (parlant de carn que es cuina)
geiri <m. geira, geirar>:
sector m
♦ → einkageirinn “el sector privat”
♦ opinberi geirinn: el sector públic
♦ → ríkisgeirinn “el sector estatal”
<†>  geir·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all m (planta Allium sativum)
geir·nyt <f. -nytjar (o: -nytar), -nytjar (o: -nytar)>:
quimera f, guineu f (peix Chimaera monstrosa) 
geir·varta <f. -vörtu, -vörtur>: mugró m
geirvörtu- <en compostos>:
<MED> telo-, tel-, teli-, del mugró 
geisa: fer tempesta

        það geisar (ofviðri): quina tempesta que fa



geisla-diskur <m.-diskar>: C.D. m, compact disc m, disc compacte



geisla-drif <n>: lector de CD-Rom



geisla·plata <f. -plötu, -plötur>: [aparell m de] CD m
       tvöföld geislaplata: compact disc doble
geit <f. geitar, geitur>:
1. (klaufdýr) cabra f  (mamífer Capra hircus)
2. ♦ geitur í höfði: <MED> tinya f, costra f del cap, escara f, favus m (malaltia de la pell causada pel fong Trichophyton schoenleinii syn. Achorion schoenleinii)
geita·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:
llet f de cabra 
geita·ostur <m. -osts, -ostar>:
formatge m de [llet de] cabra 
geit·hvönn <f. -hvannar, -hvannir>:
angèlica borda (planta Angelica silvestris)
geitunga·ofnæmi <n. -ofnæmis, no comptable>:
<MED> al·lèrgia f al verí de vespa
geitungur <m. geitungs, geitungar>:
1. (holugeitungur) vespa [comuna], abella groga (Mall.) (insecte Vespa vulgaris syn. Vespula vulgaris syn. Paravespula vulgaris)
2. (húsageitungur) vespa carnissera, vespa alemanya, abella sagetera (Mall.), abella carnissera (Mall.) (insecte Vespula germanica syn. Paravespula germanica)
gelatín·sneyddur, -sneydd, -sneytt <adj.>:
desgelatinitzat -ada
geld·bygg <n. -byggs, no comptable>:
maragall (o: margall) m (Cat., Val.), fletxes f.pl (Mall.), coa f d'egua (Men.) (planta Hordeum murinum syn. Critesion murinum) 
geld·hani <m, -hana, -hanar>: capó m



geld·hæna <f.-hænu, -hænur>: capona f, pularda f
geldinga·gras <n. -grass, -grös>:
silene f de mar  (planta Silene maritima)
geldinga·hnappur <m. -hnapps, -hnappar>:
gasó alpí  (planta Armeria vulgaris syn. Statice armeria syn. Armeria maritima syn. Statice maritima)
geldingur <m. geldings, geldingar>:
eunuc m
geldur, geld, gelt <adj.>:
1. (geltur, vanaður) castrat -ada, sanat -ada (Mall., Men.) 
2. (sem gefur ekki frá sér mjólk) que s'ha quedat sense llet (que ha deixat de tenir llet, p.e., vaca, per no haver vedellat en tot l'any)
♦ kýrinn stendur geld: la vaca s'ha quedat sense llet
◊ ...og vorum mjólkurlaus, því að hún Skjalda okkar stóð geld: ...i no teníem llet perquè la nostra [vaca] Skjalda s'havia quedat sense
3. (ófrjór) estèril, eixorc -a (que no pot tenir descendència)
4. <FIG> mancat -ada d'idees, [mentalment i espiritualment] eixorc -a, toix -a (Mall.)  
gelgja <f. gelgju, gelgjur> qualsevol peix del gènere Chauliodus
        slóans gelgja: peix dimoni m (peix Chauliodus sloani)



gelgju·skeið <n. -skeiðs, pl. no hab.>: pubertat f



gella¹ <f. gellu, gellur>: (stúlka) noia f, clavellina f (Mall.) (curra)



gella² <f. gellu, gellur>: (kverksigi í fiski) ganya f (de peix)
geltur, gelt, gelt <adj.>:
castrat -ada, sanat -ada (Mall., Men.) 
gemara <f. gemöru, gemörur>:
<RELIG JUD> guemarà f (גְּמָרָה) (fl./pl.: guemaràs og/i guemarot) 
gemsa <gemsu, gemsur>: isard m
gen <n. gens, gen>:
<GENET> gen m 
♦ jafnríkjandi gen: gen codominant
♦ ríkjandi gen: gen dominant
♦ víkjandi gen: gen recessiu
gena·mengi <n. -mengis, -mengi>:
<GENET> genoma m (→ erfðamengi)
genamengis·áætlun <f. -áætlunar, no comptable>:
projecte m del genoma [humà] (→ mannerfðamengisáætlun) 
gengi <n>: tipus de canvi (d’una moneda estrangera a una altra)



gengis-felling <f.-fellingar>: 1. depreciació (d’una moneda) 2. devaluació



gengis-hækkun <f.-hækkanir>: revaloració (d’una moneda)



gengis-lækkun <f.-lækkanir>: devaluació (d’una moneda)



gengis-skráning <f>: tipus de canvi
Georgía <f. Georgíu, no comptable>:
Geòrgia f
georgíska <f. georgísku, no comptable>:
georgià m (llengua de Geòrgia)
georgískur, georgísk, georgískt <adj.>:
georgià -ana
Georgíu·maður <m. -manns, -menn>:
georgià m, georgiana f
ger <n. gers, ger>:
<GEN> llevat m
♦ → eplavínger “llevat de sidra”
♦ → pressuger “llevat de pa, llevat de panificació”
♦ → sérríger “llevat de xerri”
♦ → ölger “llevat de cervesa” 
gera: fer

        gera við eitthvað: reparar una cosa

                ég vil fá gert við þetta: podria reparar-me (Mall.: adobar-me) això?

        ég get ekkert gert í þessu: no hi puc fer res

        ég get ekki að því gert: no hi puc fer res més

                þau geta ekkert í því gert: no hi poden fer res

        ég get ekki að því gert að...: no [hi] puc fer res més que...

        gerðu ekki það í dag sem þú mögulega getur gert á morgun: no facis avui el que pots fer demà

        gerðu það: fés-ho! (Sovint, però, s’usa amb el sentit nostre de “sisplau”)

        hvað á ég að gera?: què he de fer?!



gerast <gerist ~ gerumst | gerðist ~ gerðumst | gerst>: esdevenir-se, tenir lloc
        myndin gerist á 18. öld: la pel·lícula transcorre en el segle XVIII
        þetta gerist oft: això passa sovint
gerð <f. gerðar, gerðir>:
1. <GEN> tipus m, mena f
◊ tvö eintök af hverri gerð: dos exemplars de cada tipus
2. (framleiðslulag) model m (forma de producte, patró)
♦ hvaða gerð er bíllinn?: de quin model és el cotxe?
3. (snið) format m (dimensió de producte, disseny de producte)
4. (framleiðsla) fabricació f, factura f (faiçó de producte)
♦ af bestu gerð: de la millor qualitat
♦ gerð samningsins: la redacció del tractat
♦ kista af íslenskri gerð: caixa de factura islandesa
5. (bygging) estructura f (composició de construcció)
6. (gerðardómur) arbitratge m (resolució de conflicte per àrbitre)
7. (útgáfa, afbrigði) versió f (variant de producte, esp. de tipus intel·lectual)
◊ stytt gerð fyrir erlendan markað: versió reduïda per al mercat estranger
8. (athöfn) acte m (fet, acció)
♦ ábyrgður gerða sinna: responsable dels seus actes
gerill <m. gerils, gerlar>:
bacteri m (♦ → baktería “íd.”)
geril·sneyddur, -sneydd, -sneytt <adj.>:
pasteuritzat -ada
geril·sneyðing <f. -sneyðingar, -sneyðingar>:
pasteurització f
gerjun <f. gerjun, gerjanir>:
<QUÍM> fermentació f
♦ gerjun mustsins: la fermentació del most
gerjunar·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
<BIOL> brou m de cultiu
ger·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:
extracte m de llevat
germana·lilja <f. -lilju, -liljur>:
lliri comú, lliri blau, giriblau m (Val.), greujol m  (Val.), grejol m, gatjol m (Eiv.)  (planta Iris germanica)
ger·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<GRAM> veu activa
germyndar- <en compostos>:
<GRAM> actiu -iva
ger·semi <f. -semi, -semar>:
(dýrgripur) joia f (joiell, objecte valuós)
◊ gull og gersemar: or i joies
ger·sveppir <m.pl -sveppa>:
<BIOL> llevats m.pl (fongs microscòpics)
gervigras·völlur <m. -vallar, -vellir>:
<ESPORT> camp m de gespa artificial (terreny de joc cobert de gespa artificial)
gervi·hellir <m. -hellis, -hellar>:
1. <GEN> cova f artificial, gruta f
2. (kjallari fyrir freyðivín og/eða kampavín) cava f (per a cava i/o xampany)
gervihnattar·diskur <m. -disks, -diskar>:
antena parabòlica
♦ setja upp gervihnattardisk upp á þak: instal·lar una antena parabòlica a la teulada
gervihnattar·sjónvarp <n. -sjónvarps, -sjónvörp>:
televisió f per satèl·lit
gervi·hnöttur <m. -hnattar, -hnettir>:
satèl·lit m [artificial]
♦ útsendingar um gervihnött: emissions f.pl [televisives] per satèl·lit
gest·risinn, -risin, -risið <adj.>:
hospitalari -ària
gest·risni <f. -risni, pl. no hab.>:
hospitalitat f 
gestur <m. gests, gestir>: hoste m



gesta·bók <f. -bókar, -bækur>: llibre m de visites



geta: poder

        regeix el supí, no l’infinitiu: getið þér bent mér á góðan lækni? Que em pot indicar un bon metge?



getnaðar-færi <n.pl>: òrgans sexuals



getnaðar-limur <m.-limir>: penis, membre viril



getnaðar-verja <f.-verjur>: preservatiu (condom)



getnaður <m.getnaðir>: concepció



gettó <n. gettós, gettó>: gueto m
        búa í gettóinu: viure al gueto
getu·laus, -laus, -laust <adj.>:
<GEN & MED> impotent 
getu·leysi <n. -leysis, no comptable>:
<GEN & MED> impotència f  
geyma <geymi ~ geymum | geymdi ~ geymdum | geymt ║ e-ð>: 1. <GEN & FIG> guardar una cosa, estotjar una cosa (Bal.) (conservar)
           geyma e-ð í eldspýtustokk: guardar una cosa dins una capsa de mistos
           geyma e-ð vel: guardar bé una cosa, guardar una cosa en lloc segur
           hafa að geyma e-ð: contenir una cosa
              hver er stysta þekkta setning á íslensku sem hefur að geyma alla bókstafi íslenska stafrófsins?: quina és la frase islandesa més curta coneguda que contingui totes les lletres de l'alfabet islandès?
        2. <e-s> guardar una cosa (tenir esment de ramat, vigilar-lo)
           geyma kinda (o: kindur): guardar [les] ovelles
        3. deixar una cosa per més endavant (postposar)
           það er geymt, en ekki gleymt: està guardat, no pas oblidat
           geyma að gera e-ð: postposar de fer una cosa



geymir <m.geymar>: dipòsit (=rafgeymir)



geymslu-hólf <n. -hólfs, -hólf>: 1. (á lestarstöðinni) consigna f (d'estació de tren)
        2. (í bankahvelfingunni) caixa f de seguretat (en cambra cuirassada de banc)
           ég þarf að komast í geymsluhólf: he d'accedir a la meva caixa de seguretat
           mig langar að taka geymsluhólf á leigu: voldria llogar una caixa de seguretat



geymslu·skápur <m. -skáps, -skápar>: taquilla f (armari per deixar-hi roba etc.)



geysi·stór, -stór, -stórt: gegantí -ina, enorme, ingent



gifs <n. gifs, no comptable>: guix m (material de construcció i mineral)
giftast <giftist ~ giftumst | giftist ~ giftumst | gifst ║ e-m>:
1. (frumlag: kona) casar-se amb, <LIT> maridar-se amb (subjecte: dona)
2. (frumlag: karlmaður og kona hvort öðru) casar-se (subjecte: home i dona entre si)
◊ ef einhver veit ástæðu þess að þau megi ekki giftast, skal hann mæla nú eða ávallt halda friðinn: si ningú coneix cap impediment perquè se celebri aquest casament, que parli ara o que calli per sempre
◊ þau hafa gifst: s'han casat!
3. (frumlag: samkynhneigðir karlmenn hvor öðrum & samkynhneigðar konur hvor annarri) casar-se (subjecte: home i home & dona i dona entre si) 
gifting <f.giftingar>: noces f.pl
giftingar·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:
cerimònia f nupcial, cerimònia f del casament
giftingar·hringur <m. -hrings, -hringir (o: -hringar) >:
anell m de casament, anell m de casat -ada, tumbaga f (Mall.) 
giftingar·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>: 1. <GEN> certificat m de matrimoni
        2. (á Spáni = svo kölluð ‘ættarbók’, formlegt hefti sem brúðhjón fá til staðfestingar hjónabandinu þegar þau giftast) llibre m de família (quadernet lliurat al cap de família en el moment del casament)



giftur, gift, gift: casada, maridada (dona o parella entre si)
        hún er gift Gylfa Torfasyni: està (o: és, Bal.) casada amb en Gylfi Torfason
        við erum gift: estem (o: som, Bal.) casats (l'un amb l'altre)



gigt <f. gigtar, no comptable>:: 1. (þvagsýrugigt) gota f
        2. (gigtveiki) reuma m
        3. (slitgigt) artrosi f
        4. (liðagigt, gigtarbólga) artritis f



gigtar·bólga <f. -bólgu, no comptable>: artritis f



gigt·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>: reumàtic m, reumàtica f (persona malalta de reuma)



gigt·veiki <f. -veiki, no comptable>: reuma m



gigt·veikur, -veik, -veikt <adj.>: reumàtic -a



gikk·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: [peix m] ballesta f



gil <n>: avenc o fondalada amb un torrent al fons

        gilið Pareis: el torrent de Pareis



gilda: valer, tenir validesa
        [greiðslukortið] gildir ú 05/04: [tarja de crèdit] vàlida fins al 05/04



gilda-skáli <m.-skálar>: bar-restaurant



gildis-tími <m>: temps de validesa, data de caducitat
gildur, gild, gilt <adj.>:
1. (feitur) gras -assa (de carn abundosa)
♦ stuttur og digur: baix i gras
2. (sem er í gildi) de curs legal (que té validesa legal)
♦ góðir og gildir landaurar: corpulent i gros com un bou
♦ taka e-ð gilt: sancionar una cosa (donar sanció a llei, fet etc., aprovar-ne la plena vigència)
3. (þykkur) vàlid -a (que val plenament)
◊ af góðum og gildum ástæðum: per raons fermes i vàlides 
gimbill <m. gimbils, gimblar>: anyell m (específ. de sexe masc. i de menys d'un any)



gimbur <f. gimbrar, gimbrar> anyella f (específ. de sexe fem. i de menys d'un any)
	veturgamlar (o: vetrargamlar) gimbrar: anyelles d’any, toïsses f.pl (Bal), primales f.pl (Bal)



gimsteina-sali <m.-salar>: joier



gim-steinn <m.-steinar>: gemma, pedra preciosa



gin <n. gins, gin>: mandíbula f
        gin hákarlsins: les mandíbules del tauró
gin·klofi <m. -klofa, no comptable>:
<MED> tètanus m neonatal, tètan m neonatal  
gips <n. gips, no comptable>: variant de → gifs “guix”



gista: passar la nit, pernoctar

        hvar gistir þu? On estàs estatjat?



gisti-heimili <n>: pensió familiar



gisti·hús <n. -húss, -hús>: 1. pensió f (casa d'hostes)
        2. alberg m



gisting <f.gistingar>: allotjament (per passar la nit)



gisti·staður <m. -staðar, -staðir>: alberg m
gífill <m. gífils, gíflar>:
1. (gullsópur) ginestell m, gódua f (planta Cytisus scoparius syn. Sarothamnus scoparius)
2. (Spánargífill) ginesta f, ginestera f (planta Spartium junceum) 
gífur·legur, -leg, -legt: enorme
gíg·brún <f. -brúnar, -brúnir (o: -brýr)>:
<GEOL> vorera f de cràter 
gígur <m. gígs, gígir (o: gígar)>: cràter m
gír <m. gírs, gírar>:
<AUTOM> marxa f
♦ hlutlaus gír: punt mort 
♦ skipta um gír: canviar de marxa 
gírugur, gírug, gírugt <adj.>:
àvid -a 
gítar <m. gítars, gítarar>: guitarra f (instrument musical)



gítar·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: guitarra f, peix guitarra petit (peix Rhinobatos rhinobatos)



gjafa·vara <f. -vöru, -vörur>: article m de regal



gjald <n. gjalds, gjöld>: 1. tarifa f (telefònica, postal, elèctrica)
           fast gjald: tarifa plana
        2. taxa f (per gaudir de servei públic)
        3. gjöld <n.pl>: despeses f
           bein gjöld: despeses directes
           öbein gjöld: despeses indirectes
        4. opinber gjöld <n.pl>: contribució f, impostos m.pl



gjald·dagi <m. -daga, -dagar>: data f de pagament (o: venciment)
gjald·eyrir <m. -eyris, no comptable>:
<ECON> moneda f (unitat monetària)
♦ erlendur gjaldeyrir: #1. <GEN> divises f.pl. #2. (gjaldeyrisskipti á bönkum o.s.fr.) CANVI (indicació a bancs, caixes d'estalvi etc.). 
gjaldeyris·forði <m. -forða, -forðar>:
<ECON> reserva f de divises 
gjald·keri <m. -kera, -kerar>: 1. caixer m, caixera f (empleat de banc)
        2. tresorer m, tresorera f (d'associació etc.)
gjald·skyldur, -skyld, -skylt <adj.>:
subjecte -a a pagament de taxes 
gjald·stofn <m. -stofns, -stofnar>: base imposable (en declaració de renda)
gjald·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona tarifària 
gjald·þrot <n. -þrots, -þrot>: bancarrota f, fallida f



gjall <n. gjalls, no comptable>: 1. <GEN> escñria f (material de rebuig de farga o alts forns)
        2. <GEOL = sindur> escòries volcàniques



gjall·örn <m. -arnar, -ernir>: àguila cridanera (ocell Aquila clanga)



gjamma: lladrar



gjarnan: amb gust

        Sovint expressa el concepte de “m’agradaria”

        ég vil gjarnan líta á ódýrara herbergi: m’agradaria veure una habitació més barata



gjá <f.gjár>: 1. <gen> fondalada amb aigua estancanda al fons o sense aigua
        2. <GEOL> fissura f [oberta]



gjóður <m. gjóðs, gjóðar>: àguila peixatera, foradadora f d'aigua (Bal.) (ocell Pandion haliaetus)



gjóska <f. gjósku, no comptable>: <GEOL> tefra f
gjóta <gýt ~ gjótum | gaut ~ gutum | gotið>:
1. (kvendýr kattar) gatinar, gatonar, tenir moixets (Mall.) (parir la gata)
◊ læðan gaut fyrir nokkrum vikum: la gata va gatinar fa unes setmanes
♦ gjóta e-u: parir gatets, tenir moixets (Mall.) 
◊ læðan gaut nokkrum kettlingum: la gata va tenir uns quants gatets
2. (tík) cadellar (parir la gossa)
3. (kvendýr rottu, músar og tófu)