|
Història del PSUC (1936-1976)
 Resum d'una història des de 1936 a 1976
1936
Juny: es funden les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.
21 de Juliol: neix "Treball". Pere Ardiaca el seu primer Director.
23 de Juliol: Es funda el PSUC , per fusió de la USC, la Federació
Catalana del PSOE, el PCC i el PCP. Joan Comorera és elegit
Secretari General.
Setembre: el PSUC entra a formar part del govern de la Generalitat
presidit per Lluís Companys.
1937
Maig: enfrontament armat entre el Govern de la Generalitat i POUM i
FAI. El PSUC resta fidel al govern legítim de Catalunya.
Juliol: Iª Conferència Nacional del PSUC a Barcelona.
Juliol: el PSUC passa de 6.000 militants en el moment de la seva
fundació a 60.000.
Novembre: III Congrés de la UGT de Catalunya (amb participació de
socialistes i comunistes)
1938
Març: acord d'unitat d'acció entre UGT i CNT contra el feixisme.
Agost: Josep Moix, del PSUC, és nomenat ministre del govern de la
república.
1939
Febrer: les tropes franquistes ocupen totalment Catalunya. Els
militants del PSUC que no han mort en combat, s'exilien o resten
clandestins.
Març es reuneix el Comitè Central del PSUC a la Ciutat francesa
d'Anvers: es decideix continuar la lluita antifeixista en la
continuïtat del front popular.
Abril: fi de la guerra civil.
Juny: primer intent de reconstrucció clandestina de les JSU a
Catalunya.
Juliol Octubre: el PSUC és reconegut com a secció catalana de la
Internacional, cas únic de reconeixement d'un Partit d'una nació
sense estat.
1940
Gener: detenció de la primera direcció del PSUC a la clandestinitat.
Alejandro Matos és assassinat a comissaria. Otilio Alba i Tomás Pons
són afusellats.
Comença a emetre Radio Espanya Independiente, "La Pirenaica" sota la
direcció de "Pasionaria". Emet des de la Unió Soviètica, des de 1955
i fins a 1977 des de Bucarest.
A Mèxic, el PSUC publica "Catalunya", que durarà fins als anys 70.
1942
Son afusellats Jaume Girabau, Isidoro Diéguez i Jesús Larrañaga,
arribats clandestins de Mèxic i detinguts a la frontera de Portugal.
Detenció de la direcció del PSUC encapçalada per Antoni Pardinillas
i Albert Assa.
Nou intent de reorganitzar el PSUC a Barcelona dirigit per Vicenç
Peñarroya i Lluís Fernández "Roca", que morirà per no delatar els
seus companys.
Apareixen els primers números de "Treball", d'un full per les dues
cares. Primera publicació en català durant la dictadura franquista.
Mor el secretari General del PCE , José Díaz.
EL PCE i el PSUC llencen la política de "Unió Nacional", que pretén
aplegar tots els antifeixistes.
1943
Nous intents de reorganitzar el PSUC a Barcelona, dirigits per
Andrés Paredes "Gromán", Andrés Echauri "Luis" i Piedrafita. Hi
haurà més de 20 detinguts.
Dolores Ibarurri, "Pasionaria", elegida Secretaria General del PCE.
Arriben a Catalunya, Josep Serradell "Román" i Margarida Abril, que
formen la delegació del Comitè Central per reorganitzar el PSUC.
Es reprèn la publicació de Treball, dirigit per Joaquim Puig
Puidemunt, que apareix quinzenalment.
A la presó Model es publiquen uns números doblement clandestins, de
Treball.
1944
Un grup d'uns 4.000 guerrillers, majoritàriament comunistes, entren
a Catalunya des de França, per la Vall d'Aran, per instaurar un
govern provisional que pretén ser reconegut pels aliats. Es retiren
davant la mobilització de l' exercit de Franco.
Es constitueix la Agrupació Guerrillera de Catalunya, impulsada pel
PSUC. Miquel Núñez és el seu màxim responsable.
Joan Comorera publica "La Nació en la nova etapa històrica".
1945
"Resolució de març", primera elaboració política del PSUC realitzada
a l'interior on es proposa: impuls de la lluita guerrillera, unitat
antifeixista, confiança en la victòria dels aliats.
A França, el PSUC comença a editar "Lluita", que serà prohibida al
1950.
EL PSUC forma part del Govern de la Generalitat a l'exili.
1946
Son afusellats Francesc Serret i Joan Arévalo.
Vagues a Manresa, amb repercussions al Vallés, Maresme i Barcelonès.
Activitat guerrillera.
A França el PSUC publica "Quaderns de Comunisme", revista mensual
d'orientació teòrica.
EL PCE mitjançant Santiago Carrillo forma part del govern espanyol a
l'exili, presidit per Giral.
1947
Són detinguts més de cent militants del PSUC. Aquesta caiguda és
coneguda com la "dels vuitanta".
Es dissol el govern de la República a l'exili.
Es reprèn la publicació de "Treball", dirigit per Hidalgo.
Arriba a Barcelona , Gregori López Raimundo, responsable de la
delegació del Comitè Central del PSUC a l'interior.
1948
Es dissol el govern de la Generalitat a l'exili.
El PCE i el PSUC proposen dissoldre les "guerrilles".
Josep Raventós, director de "Treball".
1949
Puig Puidemunt, Numén Mestre, Angel Carrero i Pere Valverde són
afusellats a Barcelona.
Joan Comorera, en desacord amb el canvi de línia del PSUC i PCE, és
expulsat del PSUC.
Joan Comorera torna clandestinament a Catalunya a primers de 1951
per connectar a les organitzacions del Partit.
La direcció del PSUC a l'exili queda formada per: Josep Moix, Rafael
Vidiella, Wenceslao Colomer, Josep Romeu, Margarida Abril i Pere
Ardiaca. La direcció a l'interior pren força.
1950
Eduard Segrià es comdemnat a mort i executat.
Són detinguts a França 150 membres del PSUC I del PCE.
Radio Belgrad, Radio Praga i Radio Moscou emeten en català.
Antoni Tàpies i Joan Brossa fa el llibre "U no es ningú", que serà
editat l'any 1979, dedicat "als lluitadors del PSUC, amb l' horitzó
dels quals hem identificat sempre les nostres aspiracions de
guerrillers culturals".
1951
12 de març : vaga dels tramvies a Barcelona.
Juny: Gregori López Raimundo encapçala la llista de trenta-tres
detinguts, acusats d'afavorir el moviment dels vaguistes. Després
d'una campanya internacional i de recollida de signatures, seran
comdemnats només a quatre anys de presó com a pena màxima.
1952
"Treball" és coordinat per Pere Ardiaca.
1953
En un enfrontament armat a Besalú amb la guàrdia civil moren els
enllaços del PSUC: Panyella, Solsona i Moreno.
Acords del govern de Franco amb el Vaticà.
Mort de Stalin.
1954
És detingut a Barcelona Joan Comorera. Serà comdemnat a 30 anys de
presó.
A França el PSUC publica "Cultura Nacional" (precedent de Nous
Horitzons).
V Congrés del PCE a Txecoslovàquia.
S'instal·la la fàbrica de SEAT a Barcelona.
Josep Tarradellas és elegit President de la Generalitat a l'exili
amb els vots de republicans i del PSUC.
1955
Ingrés d' Espanya a l'ONU.
1956
Primeres vagues obreres al metall i tèxtil d'ençà del 1951.
I Congrés del PSUC a França. Nou punt de partida polític i
organitzatiu. Hi participen 50 delegats de l'exili i de l'interior (universitaris
i obrers). S'aprova la política de "reconciliació nacional". El
Comitè executiu queda format per : Josep Moix (Secretari general),
Margarida Abril, Pere Ardiaca, Josep Bonifaci, Emili Fàbregas,
Gregori López Raimundo, Miquel Núñez, Carles Rebellón, Josep
Serradell "Román", Antoni Senserrich i Rafael Vidiella.
Víctor Mora, militant del PSUC comença la seva carrera plena d'èxits
com a escriptor i guionista del "Capitán Trueno".
1957
Emili Fàbregas és detingut a Barcelona i comdemnat a presó.
Iª Assemblea lliure d'estudiants al paranimf de la Universitat de
Barcelona.
El PSUC publica "Universitat", que apareix fins a 1977.
A Brussel·les apareix "Nuestras Ideas", amb nombroses
col·laboracions de militants del PSUC.
1958
És detingut a Barcelona es responsable del PSUC, Miquel Núñez, que
serà comdemnat a 25 anys de presó per un consell de guerra.
El PSUC fa seva la iniciativa de convocar una Jornada de
Reconciliació Nacional, que tindrà escassa repercussió a Catalunya.
Es crea a la Universitat de Barcelona el Comitè de Coordinació
Universitària (CCU) que agrupa als estudiants del PSUC, del MSC, la
NEU (del F.L.P.) i més tard del FNC.
Comença a publicar-se "Serra D'Or", on escriuen militants comunistes
des del principi.
Mor Joan Comorera a la presó de Burgos, amb el reconeixement i
solidaritat dels companys comunistes que complien pena.
L' Estat espanyol forma part del F.M.I. i del Banc Mundial.
Pla d' Estabilització.
Migracions de treballadors cap a Europa i cap a Catalunya.
Francesc Vicens coordina "Treball" des de França.
18 de Juny: el PSUC, el MSC i el FLP, convoquen una Vaga Nacional
Pacífica de 24 hores. Fracàs relatiu, malgrat que serà un antecedent
de la política unitària que reeixirà el 1966.
VI Congrés del PCE, que aprova la via de la Vaga Nacional pacífica
per enderrocar el franquisme. Santiago Carrillo és elegit Secretari
General. Dolores Ibarruri, Presidenta.
1960
Són detinguts i empresonats els responsables del PSUC a Barcelona,
Carles Rebellón i d'altres militants. El PSUC publica la revista
Horitzons, la qual prendrà aviat el nom de "Nous Horitzons".
1961
És detingut i empresonat el responsable del PSUC a Barcelona ,
Vicente Cazcarra.
El PSUC publica "El problema Nacional Català", on s'analitza el fet
nacional des d'una aproximació marxista.
1962
Josep Sendrós i Leonor Bornau, s'encarreguen de la coordinació de
"Treball".
Esclat vaguista a Astúries: neixen les Comissions Obreres.
Detinguts i empresonats a Barcelona: Antoni Gutiérrez Díaz, Pere
Ardiaca i altres militants.
Carta de cent trenta intel·lectuals demanant la fi de la repressió i
les llibertats democràtiques.
Fundació del Front Obrer de Catalunya (vinculat al F.L.P.). Alguns
militants del FOC, s'incorporaran en diferents moments al PSUC, com
Xavier Folch, Manuel Vazquez Montalbán, Angel Abad, Alfons
CarlesComín, etc.
1963
A Barcelona apareix "Unitat".
Es comdemnat a mort i afusellat a Madrid, Julián Grimau. A Barcelona
es realitzen manifestacions de protesta.
El moviment de la "nova cançó" apareix a la televisió.
Aprovació del I Pla de Desenvolupament.
1964
Es funda la Comissió Obrera Central de Barcelona, a la església de
Sant Medir a Sants, amb participació d'obrers comunistes,
socialistes i catòlics.
I Setmana de Renovació Universitària.
Debat intern al PCE sobre el significat i la transcendència dels
canvis econòmics a Espanya. Són expulsats del PCE Fernando Claudín i
Jorge Semprún. Igualment Francesc Vicens del C.E: del PSUC.
Paco Candel publica "Els altres catalans".
1965
23 de febrer: primera manifestació important de CC.OO. a la Via
Laietana.
VII Congrés del PCE a França.
II Congrés del PSUC a França. Participen 90 delegats i delegades.
S'aprova una línia d'impuls al moviment estudiantil i obrer.
Gregori López Raimundo és elegit Secretari General i Josep Moix
President del Partit.
Victòria de les candidatures democràtiques als col·legis
d'arquitectes i d'advocats.
Apareix "Crítica", revista teòrica i política del sector
universitari del PSUC.
1966
Es funda el SDEUB en una assemblea d'estudiants , professors i
intel·lectuals.
Nova etapa de política unitària. Es funda la Taula Rodona, organisme
de coordinació dels Partits antifranquistes. El PSUC es representat
per Josep Solé Barberá.
Es funda la CONC
Llei de premsa: comença l'aventura del periodisme democràtic.
El PSUC, conjuntament amb altres grups d'oposició, fa una crida al
boicot al Referèndum de la Llei Orgànica de l'Estat.
1967
El SDEUB organitza un acte d' homenatge a Pablo Picasso.
Comissions Obreres participa en la manifestació de l'Onze de
setembre.
Nous Hortizons coordinada per Francesc Vallverdú i dirigit fins al
1971 per Manuel Sacristán, dedica un número especial a Gramsci.
1968
La Primavera de Praga i el Maig francès són motiu de reflexió i
presa de posició per part del PSUC. La Condemna a la invasió
soviètica és el seu resultat.
Joan Miró fa el cartell del Primer de Maig.
1969
Estat d'excepció promulgat per la dictadura.
Inici de la lluita urbana las barris de les grans ciutat industrials
de Catalunya. Es creen les primeres Associacions de Veïns.
Escàndol Matesa.
Joan Carles de Borbó es nomenat successor a títol de rei.
Es funda la Coordinadora de Forces polítiques de Catalunya.
1970
Procés de Burgos. Solé Barberá, entre els advocats defensors.
Manifestacions i assemblees en solidaritat amb el poble basc.
Tancada a Monserrat
Es constitueix el Comitè Nacional de la Joventut Comunista de
Catalunya.
1971
Vaga a la Seat. La policia mata a l'obrer de CC.OO i del PSUC Antoni
Ruiz Villalba.
7 de novembre: es funda l' Assemblea de Catalunya a l'església de
St. Agustí de Barcelona. El PSUC hi és representat per Antoni
Gutierrez Díaz.
Mitin comunista al parc de Montreau a París amb la assistència de
50.000 persones i en el que intervé S. Carrillo i "Pasionaria".
"Testament a Praga" de Teresa Pàmies guanya el premi Josep Pla de
novel·la.
1972
14 de febrer. Jornada contra la Llei General d'Educació.
Intensa campanya de solidaritat amb Vietnam
Primera convocatòria important de l'Assemblea de Catalunya: el 12 de
novembre a Ripoll.
"Treball" torna a ser editat totalment a Catalunya. Es dirigit per
Joaquim Sampere, que és també secretari de redacció de Nous
Horitzons.
VIII Congrés de PCE a Praga.
1973.
Gener: III Congrés del PSUC. Hi participen 200 delegats i delegades.
Josep Moix i Gregori López Raimundo tornen a ser escollits President
i S. Gral respectivament.
Vaga a la central tèrmica del Besòs. Mort per la policia el militant
del PSUC Manuel Fernández Márquez.
1er de Maig a S. Cugat del Vallés. Convoca la Assemblea de
Catalunya.
Agost: Mor a Praga el President del PSUC Josep Moix.
Son detinguts els 113 membres de la Comissió permanent de la
Assemblea de Catalunya. Ampli moviment de solidaritat.
Es funda a Calafell "Cristians pel socialisme".
1974
Són detinguts seixanta membres de la Comissió permanent de
l'Assemblea de Catalunya. Davant les protestes són ràpidament
alliberats.
Es funda la Unió de Pagesos.
Es presenta a París la Junta Democràtica.
La majoria dels militants del grup "Bandera Roja", encapçalats per
Jordi Solé Tura, Alfons Carles Comín, Jordi Borja, etc. s'
incorporen al PSUC.
Vaga a la Seat
Felipe González és escollit Secretari General del PSOE en el XXIII
Congrés.
1975
Es celebra el cicle de conferencies "Terceres vies a Europa",
primera presentació en un acte legal de les propostes polítiques
dels partits antifranquistes. El PSUC hi és representat per J. Solé
Barberà., que parlà sobre el "compromís històric".
A les darreres eleccions del sindicat vertical obtenen un gran
triomf les candidatures unitàries i democràtiques. Promogudes per
CC.OO: amb participació d'USO i independents.
II Conferència del PCE. S'hi aprova un manifest-programa on es
concreta l'alternativa democràtica al franquisme.
Són executats dos militants d'ETA i tres del FRAP, enmig de grans
protestes internacionals.
20 de novembre: mor el general Franco.
10 de desembre: Primer míting públic del PSUC. Es realitza a la
Universitat i hi parla Isidor Boix.
Constitució del Consell de Forces Polítiques de Catalunya en
substitució de la Coordinadora. El PSUC hi és representat per J.
Solé Barberà i Gregori López Raimundo.
1976
40 aniversari del PSUC. Antoni Tàpies autor del cartell.
Esclat vaguista sense precedents. L'1 i 8 de febrer, manifestacions
a Barcelona, convocades per l'Assemblea de Catalunya i la FAVB, per
la llibertat, l'amnistia i l'Estatut de Autonomia. Seran un element
decisiu per evitar el continuisme.
Març: es constitueix a Madrid Coordinació Democràtica, plataforma
unitària dels partits antifranquistes de l'àrea central d'Espanya,
per fusió de la Junta i la Plataforma.
Míting comunista al Pavelló Esportiu de Terrassa, sense permís per
utilitzar la sigla del PSUC. És el primer acte autoritzat del
Partit, el qual seguiran presentacions arreu de Catalunya, sempre
amb restriccions.
Juny: míting socialista al Palau Blaugrana (10.000 persones).
Participació massiva de la militància del PSUC.
Reunió del Comitè Central del PCE a Roma. Representa l'aparició
pública dels dirigents comunistes de tot l'Estat i inicia la sortida
a la superfície del PCE i el PSUC. S'hi adopta l'organització per
agrupacions i s'obren diferents locals.
11 de setembre: primera celebració autoritzada de la Diada Nacional
de Catalunya autoritzada des de 1938 a Sant Boi de Llobregat.
Octubre: Gregori López Raimundo es detingut i alliberat al cap de
poques hores.
Comencen a retornar els exiliats, entre ells R. Vidiella.
15 de desembre: Referèndum per a la Reforma Política. Socialistes i
Comunistes fan una crida a l'abstenció. L'aprovació de la Llei
representa la liquidació de la legalitat franquista.
La Història del PSUC (1977-1999) continua |