En aquesta pàgina, us anirem posant al dia de les novetats que hi hagi respecte de l'Expedició. En una primera fase, es tractarà de temes organitzatius, i més endavant, un cop l'Expedició ja estigui en marxa, us hi anirem explicant el desenvolupament de la mateixa, ja que mitjançant un ordinador portàtil i un telèfon satèl·lit global, anirem actualitzant la WEB des del mateix CB.

24 d'agost de 2002:

Per fi ja ha arribat el dia, avui marxem cap a Kathmandú, via Londres i Doha (Katar).
Si no hi ha cap entrebanc, demà diumenge a les 4 de la tarda, hora de Nepal (les deu del matí, hora d'aquí), aterrararem a l'aeroport de Kathmandú.
En aquesta ciutat hi romandrem un parell de dies per fer els inevitables tràmits administratius, i desseguida que poguem començarem la marxa d'aproximació.

25 d'agost de 2002:

L'expedició ja ha arribat a Katmandú (Nepal). Per problemes en l'enllaç amb el vol de la "PIA" (Pakistan International Airlines) a l'aeroport de Katar, aquesta arribada s'ha produït amb 8 hores de retard segons l'horari previst.

26 d'agost de 2002:

S'adquireixen els ultims suministraments (gas, benzina) i es fan els tràmits administratius necessàris amb les autoritats nepaleses.

27 d'agost de 2002:

S'inicía l'aproximació. Malgrat que les carreteres estan molt malmeses per el monzó, s'arriba amb relativa rapidesa a Kodari, últim poble nepalès abans de la frontera amb el Tibet. Una vegada solventats tot els tràmits burocràtics i duaners amb les autoritats xineses, l'expedició s'endinsa al Tibet, via Zhangmo fins arribar a la població de Nyalam (3650 m.), amb intenció de passar-hi dues nits, la del dia 27 i 28, a fi efecte d'iniciar també l'aclimatació d'alçada.

29 d'agost del 2002:

Durant l'estada a Nyalam, s'han contractat el sherpes, que més endavant,  junt amb els membres de l'expedició, hauran de pujar el material fins el Camp Base.
Continúa la marxa d'aproximació a  través de l' "Highway" per arribar al coll de L'Alung La (4910 m.).
Malgrat que les distàncies entre les poblacions esmentades son relativament curtes (200 km.), la precarietat tan de les vies de comunicació com dels mitjans de transport, fa que semblin molt més llargues.
De moment la climatología ès estable.

30 d'agost de 2002:

Ja s'ha arribat al C.B.X. (Camp Base Xinès) a 5.000 m. d'alçaca, on hi passaran 2 dies d'aclimatació. La situació climatológica ha empitjorat

31 d'agost de 2002:

De moment el temps no millora i les prediccions meteorológiques no són massa favorables. Sembla ser que el Monzó no vol marxar. Continúa l'aclimatació.

1 de setembre de 2002:

Demà, si la muntanya ho permet, es pujarà al Camp Base Avançat. Avui es pujarà fins un Camp intermig (5.400 m.) Continúa el mal temps. Fa fred i neva amb intensitat.

CAMP INTERMIG (5400 m.)

2 de setembre de 2002:

Avui s'ha arribat al C.B.A. (Camp Base Avançat), a 5.600 m. d'alçada. La marxa fins l'esmentat C.B.A. s'ha fet a peu amb l'ajut de sherpes i iaks. Les condicions climatològiques continúen essent adverses, situació que a fet que aquest darrer tram de la marxa d'aproximació hagi estat molt dur. Per altra banda el fet de que no faci sol desde ja fa dies, impedeix la recarga de bateries del sistema de comunicació via satel.lit.
Ara per ara, es la primera expedició que ha arribat a l'esmentat C.B. per fer el "Shisha" per la seva vessant nord.

3 de setembre de 2002:

L'expedició continúa al C.B. i aprofita el temps per descansar, aclimatar-se i preparar el material i les racions d'alçada per el Camp I (6.200 m.).

4 de setembre de 2002:

Avui s'ha començat a pujar part del material necessàri pel Camp I. Aquesta part de l'ascenció es porta a terme per unes duríssimes pendents de neu que travessen la cara oest de la muntanya. La situació climatològica ès més estable i l'estat d'anim dels expedicionaris excel.lent.

5 i 6 de setembre de 2002:

Sembla ser que les condicions climatològiques han millorat, malgrat cada nit neva i les temperatures al matí volten el 15 graus sota zero. S'ha instal.lat un dipòsit de material a 5850 m. d'alçada  que farà menys dura l'ascenció fins el que serà el Camp I, a 6500 m. L'expedició passa aquests dos dies al C.B., descansant i millorant l'aclimatació. Ara per ara continúa essent l'única expedició instal.lada a l'esmentat C.B.

C.B. (5600 m.)

7 de setembre de 2002:

Avui es pujarà fins a 6.500 m. d'alçada per muntar-hi el Camp I. L'ascenció fins l'esmentat Camp serà molt dura, ja que l'aproximació fins el peu del glaciar ès molt llarga i pesada. L'intenció ès que una vegada muntat, passar-hi la nit fins demà dia 8, per desprès baixar al C.B per descansar  un parell de dies.

8 de setembre de 2002:

No s'han assolit el 6500 m d'alçada per muntar-hi el Camp I. La gran quantitat de neu que hi ha a la muntanya ha fet que la travessa del glaciar hagi estat complicada i perillosa per la gran quantitat d'escletxes soterrades a la neu, cosa que ha fet perdre molt de temps i ha obligat a l'expedició a retrocedir fins el C.B.

9 de setembre de 2002:

La gran quantitat de neu acumulada i el conseqüent perill d'allaus, obliga a l'expedició a romadre el dia d'avui al C.B. Es planifica una nova estratègia ; Demà dia 10 es pujarà a 6.500 m. per montar-hi el Camp I aprofitant que tot el material d'alçada  ja ès al peu del glaciar (5850 m.). Si tot va bé, s'hi passarà la nit i l'endemà, per la Diada, s'intentarà assolir el camp II, ja a 7000 m., sense baixar al C.B., això vol dir, que si tot va bé i s'acompleixen els objectius, no hi haurà cap més comunicació fins divendres dia 13. De moment les condicions meteorològiques continúen estables, malgrat neva cada nit i el fred ès intens.

14 de setembre de 2002:

Segons e-mail enviat pels membres de l'expedició, el passat dia 10 es va instal·lar el Camp I, a 6350 m. d'alçada després d'una duríssima jornada a causa de la gran quantitat d'escletxes, xeracs i pendents de més de 60º.  Una vegada instal·lat es va baixar al niu de material instal.lat a 5850 m. a buscar la resta de l'equip i es va tornar a pujar al Camp I per passar-hi la nit, amb intenció d'iniciar l'ascens al que serà el Camp II, divendres 13.
Una vegada iniciat l'esmentat ascens, i a la vista d'un perill imminent d'allaus a causa de la gran quantitat de neu acumulada per les intenses nevades dels últims dies, es va prendre la decisió, juntament amb una cordada internacional, de baixar al C.B. a l'espera de que la muntanya es "descarregui" per ella mateixa o bé la neu es compacti. Fins dilluns no hi ha haurà un nou intent d'assolir el 7000 m. per muntar-hi el camp II.
Malgrat el fred intens, la climatología ès estable. Per altra banda, ja hi ha 2 expedicions més al C.B; una japonesa i un altre de suïssa.

  CAMP I.

15 i 16 de setembre de 2002

L'expedició passa aquests dies als C.B. recuparant-se de l'esforç realitzat i estudiant l'estratègia d'atac al cim. El permís concedit per les autoritats xineses acaba el dia 25, per la qual cosa el definitiu atac al cim ès imminent. Malgrat les baixes temperatures, les condiciones climatològiques continúen estables i l'estat d'ànim excel·lent. Per altra banda ja hi han 4 expedicions més al C.B., una d'elles catalana.
 

17 de setembre de 2002

Avui a les 2 de la matinada (8 del mati hora tibetana) s'ha iniciat el que ha d'ésser el definitiu atac al cim. Si tot va bé, avui es farà nit al Camp I (6350 m.), per demà ascendir al Camp II (7000 m.), fer-hi nit i pujar desprès fins el Camp III (7500 m) per fer cim  el proper 20 ó 21. No tindrem cap més comunicació amb el C.B. fins el dia 23.

  Dia 14. Ascens al Camp II
 

23 de setembre de 2002 :

Segons e-mail enviat pels membres de l'expedició, no s'ha aconseguit l'objectiu esperat. Les dures condicions climatològiques i un empitjorament sobtat de les mateixes  han impedit assolir el cim del Shisha Pagma.
Segons l'estratègia inicial, el dia 16 es va ascendir al Camp I amb intenció de passar-hi la nit i continuar l'endemà l'ascensió fins el camp II, a 7000 m. L' arribada a l'esmentat Camp I es va produïr a les 16 h. (hora tibetana), però un empitjorament sobtat de la climatología va obligar als membres de l'expedició a romandre 3 dies a l'interior de la tenda d'alçada  (2-3 places), amb temperatures per sota els 35º  sota zero,  vent constant i sota una nevada intensíssima, que obligava a sortir de la tenda aproximadament cada 3 h tan de dia com de nit, per descarregar la neu acumulada a les lones.
Dijous la tempesta va començar a minvar, però els 3 dies perduts eren vitals , ja que el permís de permanència al Tibet acaba el dia 25 i per altra banda l'estat físic dels expedicionàris tampoc era el més idoni desprès de les dures condicions fisiques a les que havien estat sotmesos durant els 3 dies d'estada al Camp I.
De moment cap de les expedicions internacionals ubicades al C.B. han ascendit per damunt dels 6000 m. La gran quantitat de neu acumulada fa quasi bé impossible l'ascensió per l'imminent perill d'allaus i totes estan replegades al C.B., fins i tot 3 expedicions internacionals han abandonat ja el C.B, en  vista de la perillositat de la situació.
L'expedició es troba ja al C.B. recollint el material per tornar a casa.