En una edició d’estudi i d’investigació feta per la germana Quer, filla de Reus, religiosa de l’ordre de les Carmelites Decalces del convent del carrer de l’Amargura (ja desaparegut), es troba que sobre l’any 1900 a l’església del citat convent, en un altar entrant a la dreta, s’hi trobava la imatge de la Verge del Pilar. És aleshores quan un bon grup de persones devotes, tant reusenques com oriundes de l’Aragó, i amb l’assessorament de Mn. Fèlix Barri, rector de la parròquia, funden la confraria.
Uns anys després i sota la direcció de M. Jacund Bonet, es va augmentar el grup de persones.
A l’any 1926 es parla de la construcció d’una capella nova sota l’advocació de la Mare de Déu del Pilar, al temple de nova construcció de la parròquia de Sant Joan Baptista. Aleshores es va rebre un copiós donatiu d’una família de Reus per l’obra proposada.
L’any 1936 la capella ja estava construïda i fou l’única que romangué bastant intacte de la destrucció, i en aquest cas, l’altar no ha variat mai el seu emplaçament.
L’any 1942 es restablia totalment la veneració a la Mare de Déu del Pilar. Tant el retaule com l’altar són d’estil gòtic. Als vitralls s’hi troven la imatge de la Mare de Déu sobre el pilar, unes figures de pastors i Sant Jaume Apòstol.
Des de l’any 1954 la confraria té una Benedicció Apostòlica i Indulgència Plenària (in articulo mortis) pel Sant Pare Pius XII per tots els seus membres.