DIUMENGE V de PASQUA
Diumenge 18 de maig
Evangeli
segons Sant Joan.
En
aquell tems, Jesús digué als seus deixebles: “Jo sóc el cep veritable, i el
meu Pare és el vinyater. La sarment que no dóna fruit en mi, el Pare la talla,
i la que dóna fruit, l’esporga i la neteja perquè encara en doni més.
Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i
jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit,
tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo sóc el cep, i
vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè
sense mi, no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, es llançat fora, com
ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen,
les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en
vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu
Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus”.
Jn
15,1-8
Pau
va passar de perseguidor a deixeble. Però els germans no hi creien i el
defugien. Per una banda, s’havia d’amagar dels jueus ja que, segons ells,
els havia traït. Per una altra, els cristians se’n recelaven. Quina
complicació no li ha suposat la trobada amb Jesús! Abans tot ho tenia clar i
cada cosa era en el seu lloc, ara tot ho té capgirat. Però Pau s’ha enamorat
del Crist i ja no pot fer altrament que comunicar-lo amb valentia.
L’amor
de Pau pel Crist no és només de frases o de paraules, sinó de fets i de
veritat. Sap que si està empeltat a ell donarà fruits de veritat i de vida. La
poda ha estat dura, però amb Jesús pot donar molt de fruit. Sense ell no
podria fer res.
Mirem
on estem empeltats, a qui estem units? Pels seus fruits els coneixereu. Si estem
units a Jesús donarem fruits de vida. Quins són aquests fruits? La donació,
l’amor, la generositat, la pau, l’esperança... i tants d’altres! Fer-nos
una sola cosa amb Jesús ens permet d’apropar-nos a Déu amb tota confiança
sabent que som fills i filles estimats amb un amor preferent. Per això ens
atrevim a demanar allò que desitgem amb la certesa que serem escoltats. Diu un
Pare de l’Església: No t’entristeixis si Déu no et concedeix tot seguit
allò que li demanes. Ell t’està concedint un do encara més gran, que és el
de romandre amb ell per la pregària.
Feliços
nosaltres que podem viure com a sarments, empeltats en un cep així!
Què
et diu el text? Podries fer-m’ho saber? Ho tindré present en
l’ homilia. Gràcies.