PLA
PASTORAL
DE LA PARRÒQUIA
La parròquia, com a institució de l'Església, està vertebrada entorn
de tres eixos: la pastoral litúrgica (les celebracions de la fe), la pastoral
profètica (l'evangelització i la catequesi, bàsicament) i la pastoral odegètica
(el guiatge i atenció a les persones: des de càritas fins als joves i infants,
passant, per exemple, pels malalts). Els responsables d'aquests grans sectors de
la pastoral són els preveres enviats per l'arquebisbe de Tarragona, els
"ministres extraordinaris de l'eucaristia" (amb nomenament diocesà) i
tot un seguit de laics i laiques que treballen en aquests tres grans camps de la
pastoral. Al servei de les celebracions eucarístiques hi ha un equip de lectors
i de monitors, uns organistes, uns altres músics i el cor de cant gregorià.
La parròquia, com a comunitat cristiana (i com a comunitat de
comunitats), està estructurada sobre la base d'un Consell Pastoral, els membres
del qual ho són per raó de l'edat (dos, de 17 a 25; dos, de 26 a 35; tres, de
36 a 65; i dos, de més de 65 anys), per raó de les zones (2 per cada una de
les cinc zones de la parròquia), per raó dels grups pastorals (catequesi,
malalts, càritas, batejos, esplai, confraries i obres) i per designació
directa del rector (sis més), total trenta dos membres. Del Consell emana una
Junta de Govern formada per quatre membres, entre els quals hi ha el segretari i
l'ecònom de la parròquia.
Pel que fa a l'activitat econòmica, la parròquia té un Consell
d'Economia format per deu persones (més l'ecònom), la competència del qual és
la supervisió la marxa de l'economia parroquial, vetllar pel finançament de
les activitats que la parròquia du a terme i especialment tot el que fa referència
a les obres.
La parròquia manté diversos tipus de trobades dels seus feligresos (els
que ho són perquè viuen en la seva demarcació parroquial i els que han triat
de formar-ne part per raons d'activitat pastoral). En primer lloc, hi ha les
trobades setmanals a les misses del diumenge, que culminen en la celebració
anyal de la pasqua. Hi ha, en segon lloc, la trobada de l'Assemblea Parroquial,
que es reuneix ordinàriament una vegada a l'any en el temps pasqual. Hi ha, en
tercer lloc, trobades per a diverses activitats pastorals (pastoral dels batejos,
pastoral de la catequesi, pastoral dels malalts, pastoral de càritas,
l'esplai). Hi ha, en quart lloc, les trobades de les confraries (Sant Crist,
Sagrat Cor, Santa Teresa, Mare de Déu de Montserrat i Mare de Déu del Pilar).
Finalment, hi ha les trobades de formació: la dels pares dels infants de la
catequesi, la dels pares que bategen un fill, la catequesi d'adults, grups de la
Legió de Maria i les assemblees familiars.
Una peça clau de l'organització de la parròquia són els "enllaços".
Per tal d'informar a les famílies de la feligresia de les diverses activitats
de la parròquia, hi ha unes persones que s'encarreguen de repartir entre els
seus veïns el Full Informatiu, que surt quatre o cinc vegades l'any. Al mateix
temps, aquestes persones permeten conèixer les situacions en les quals la parròquia
pot fer-se present. De fet aquesta categoria dels "enllaços"
s'inscriu en una de les grans preocupacions de la parròquia: arribar al major
nombre de famílies de la seva demarcació; els "enllaços"
substitueixen d'alguna manera la visita personal del mossèn a les llars, visita
que el mossèn reserva a les famílies que han batejat un infant.
El Full Informatiu és un bon instrument per a donar a conèixer les
activitats de la parròquia. També ho és el Full setmanal que s'inclou en el
Full Parroquial que els feligresos poden adquirir a l'església, quan van a
missa. Els feligresos poden adquirir, a més del Full Parroquial, altres
pulbicacions, com ara Catalunya Cristiana, El Pregó o Església de Tarragona,
així com alguns llibres que es troben normalment a la sala de recepció de les
dependències parroquials. A més, la parròquia edita fulls informatius sobre
diversos aspectes de les celebracions litúrgiques, fulls que es poden trobar a
la tauleta que hi ha davant del cancell de l'església. La parròquia envia una
tarja de felicitació a les persones que figuren en el seu fitxer, amb ocasió
de llur onomàstica.
No cal dir que, per a dur a terme tota aquesta tasca, a més de l'atenció
als qui requereixen els serveis del despatx parroquial, calen molts més
voluntaris dels qui actualment hi col.laboren. L'equip de set persones que hi
treballen, és encara insuficient.
L'economia de la parròquia s'alimenta de tres fonts de finançament: les
col.lectes, els donatius i les quotes. De col.lectes, n'hi ha de tres classes:
les ordinàries (dies feiners i diumenges i festes), destinades a les despeses
ordinàries; les manades (algunes festes durant l'any), destinades a subvenir o
sufragar les despeses de l'Església ("Germanor", Epifania, Santa Infància,
Fam en el món, Seminari, Llocs Sants, Càrites Corpus, Domund) i les extraordinàries
o per obres. Són donatius tot el que la parròquia rep amb ocasió d'algunes
celebracions (enterraments, batejos, casaments, estipendis de misses, etc.) o
per altres motius, a més, naturalment, dels que tenen un destí concret (obres,
càrites, missions, etc.). Finalment, entenem per quotes les aportacions fixes a
la parròquia (i creiem que és la millors manera de subvencionar-la!).
Com a despeses, en el pressupost de l'any 2001 figuraven les següents:
per compres, 800.000 ptes.; per personal, 1.600.000 ptes.; per despeses
financeres, 2.000.000 ptes.; per sumnistraments i conservació, 1.950.000 ptes.;
per adquisicions i obres majors, 1.700.000 ptes.; per despeses de funcionament,
1.000.000 ptes.; per accions pastorals, 2.400.000 ptes.; per obres assistencials,
1.700.000 ptes.; per altres despeses, 100.000 ptes.; per comunicació de béns,
2.850.000 ptes.; per prèstecs tornats (només capital), 6.100.000 ptes. Total:
22.880.000 ptes.
Del
total del cost de les obres dutes a terme a la parròquia (al temple i fora del
temple) resten per a pagar uns vint-i-nou milions de pessetes, que es van
tornant a base de 670.000 ptes. cada mes. Per a fer noves obres al temple
parroquial caldrà trobar noves fonts de finançament i caldrà fer un
pressupost extraordinari. La parròquia continua confiant en la generositat dels
seus feligresos i amics.