Marià Fortuny i Marsal (Reus(Tarragona),1838-Roma,1874).
- Va néixer a Reus(Tarragona) en 1838.
- Va morir a Roma en 1874.
- Va ser pintor, dibuixant i gravador.
- D'una família d'artesans, fomentat pel seu avi modelador de figures de cera, va assistir a l'escola municipal de pintura (1847) i a l'estudi Domènec Soriano, on aviat va mostrar gran facilitat per a pintar.
- Quedant orfe en 1850, va anar a viure amb el seu avi a Barcelona (1852), on un amic vell, l'escultor Joan Roig i Soler, introduït en al Domènec Talarn, ho va ajudar.
- Va passar per l'estudi de Claudi Lorenzale, i en 1853 va entrar en La Llotja, on la doctrina de Nazarene era preeminent.
- Fugint del còlera, en 1854 va anar a Berga i al santuari de Queralt, on va realitzar paisatges (Institut Gaudí, Reus) i, va tornar a Reus, pintant "El Dr. Alberich visitant un malalt de còlera" un oli encara superficialment pintant, però un document realista i vivaç.
- De tornada a Barcelona, per la institució de pensions per l'Acadèmia de Belles Arts, en 1857 promoguda pel diputació, va guanyar el primer premi, amb "Berenguer III al castell de Foix".
- Andreu de Bofarull ho va pagar la seva exempció al servei militar; va marxar amb Josep Armet a Roma (1858), on va quedar impressionat per les Sales Vaticanes de Rafael i pel Velázquez "Innocent X".
- Va assistir a l'acadèmia Giggi i en les seves proximitats realitzava paisatges de la naturalesa.
- Al 1859 va rebre una comissió de la Diputació de Barcelona proposada per Manuel Duren i Bas, aleshores diputat, per a pintar la guerra en Africa, que havia començat. De Febrer a Abril, sobre els camps de batalla del Marroc, va prendre nombroses notes que va portar a Madrid on va visitar el Museu del Prat i va tornar a Barcelona.
- Va seguir un viatge ràpid a Versailles per a veure les grans pintures de guerra de Horace Vernet, i va tornar A Roma on va pintar la "Odalisca", l'aquarel·la "Il contino", de tècnica prodigiosa (Museu d'Art Modern, Barcelona), amb el que la Diputació va organitzar una exposició.
- Va visitar Florence (1862) i novament El Marroc. Establert a Roma, on va aconseguir gran prestigi, va pintar sobre la base de les seves notes i a un esbós tàctic pel general Prim, la gran Batalla de Tetuán (10 per 3m.)(1862-64), (Museu d'Art Modern, Barcelona).
- Al 1865 la Reina Maria Cristina de Borbó li va donar una pensió perquè pintés.
- Aleshores el negociant de París Adolphe Goupil ho va cridar i ho va oferir l'oportunitat de finalment resoldre els seus problemes financers.
- Després de passar per Madrid, va anar a París, on una exposició anterior dels seus treballs li havia donat molt prestigi, i va dur "El col·leccionista d'estampes". Durant una nova estadancia a Madrid (1867) es va casar amb Cecilia de Madrazo, filla de Federico de Madrazo, i va començar "La Vicarķa", que va continuar a Roma, on va establir un estudi.
- Novament a París (1869), va acabar "La Vicarķa" , amb que la galeria Goupil va obtenir un dels més ressonants èxits en l'historial de la pintura (1870).
La Vicarķa (ambient gollesc).
- Al 1870-72 va viure a Granada, on va continuar amb el grup Goupil i pinta "Noia morta" (Museu d'Art Modern, Barcelona).
- En Roma (1872-74) va pintar "L'elecció de la model" i "El jardí dels poetes". Després d'un viatge ràpid a París i Londres, va tornar A Roma. Els paisatges lluminosos de la platja de Portici estan des d'aquesta etapa italiana.
- Va ser un home d'interessos artístics amplis, va reunir una important quantitat d'art i objectes exòtics, i era un entusiasta fervent de Beethoven. Un pintor summament minuciós i extraordinàriament destre, en tots costats popular pels seus temes moriscs.
- En les seves pintures més convencionals es veu la perfecció de la seva tècnica, un freqüentment troba les figures d'una força extraordinària, que recorden a Goya, i remeis cromàtics originals.
- Desprès de la seva estada a Granada, els seus colors lluminosos, donats a conèixer al Marroc i intensificats a Itàlia, arriben a ser molt més lliures i més nítids, amb un abast que ha estat consecutivament relatiu a la nasquem escola impressionista, un corrent a la qual estava encadenat pel seu gust.
