Comtes-2

Ramon Berenguer III el gran (1096-1131).

Ocupa el tron als quinze anys. L'any 1108 els almoràvits van envair el comtat de Barcelona fins Gelida i van arribar a assetjar Barcelona.
Va demanar i no va obtenir auxili del rei de França Luis VI.
Va rebutjar als invasors i va patrocinar la restauració de Tarragona que va donar en feu a Sant Oleguer, bisbe de Barcelona, perquè la repoblés.
Va conquerir temporalment les Balears.
Abuabdala Mohamed Abenhalach va arribar a Barcelona i la va assetjar.
Va tornar el comte i va aixecar el lloc.
Es va casar tres vegades, la primera amb una filla del Cid i de la tercera va tenir a Ramon Berenguer IV que li va succeir.

Castell del Bisbe de Vic (1109).

Sant Oleguer (1060-1136).

Fill de noble família va néixer a Barcelona.
El seu pare era gran valgut del Comte de Barcelona, Ramón Berenguer I.
La seva mare, Guilia, descendia de la noblesa goda.
Als 10 anys d'edat va entrar en el gremi de canonges de la catedral de Barcelona.
En 1116 va obtenir la mitra de Barcelona, sent consagrat pel cardenal llegat Bosón, en la catedral de Magalona (Provença), sota Pascual II.
Va concedir en feu la ciutat de Tarragona i el seu Camp al cavaller normand Robert d'Aguiló.
En 1117 va anar a Roma i va prestar obediència al papa Gelasi II.
A petició de la Casa condal de Barcelona, és promogut a arquebisbe de Tarragona (capella), sense perdre per això la mitra barcelonina i rebent a més, com administrador eclesiàstic, els territoris de l'encara no restaurada diòcesi de Tortosa.
Va assistir als concilis de Tolosa, Reims, i al Lateranense I, novè dels ecuménics.
Enviat pel papa Inocencio II al concili de Clermont, va coincidir allí amb Sant Bernard i Sant Bonaventura.
L'eloqüència dels seus arguments va aconseguir l'excomunió del antipapa Anacleto.

Robert d'Aguiló.

El 17 de Gener de 1116 va fer Berenguer III donació de Tarragona a l'Església.
Li concedeix facultat de poder portar de qualsevol part poblacions, i que visquin lliurement, i siguin governats segons les lleis i costums que li semblin al Prelat.
El Papa Gelasi II va confirmar l'elecció de Sant Oleguer el 21 de Març de 1118 i la donació que l'any 1116 li havia fet el Comte de la Ciutat i el Camp de Tarragona.
Orderic al seu llibre diu que l'arquebisbe Oleguer presidia la Metropolis de Tarragona quan el Comte Normand Robert d'Aguiló es va retirar a aquesta ciutat.
En 1128 Sant Oleguer va nomenar Princep de Tarragona a Robert que va anar a Roma perquè el Papa Honori ho aprovés. Després Robert va anar a reclutar soldats a Normandia.
En absència de Robert va cuidar la ciutat la seva esposa Sibil·la filla de Guillem Capra.
Sibil·la no sol donava ordres sinó que de nit amb armadura pujava a les muralles i donant voltes a la plaça exortaba als sentinelles i altres soldats de vigilància.

Castell del Rei o de Pilats.

En els soterranis va ser martiritzat el príncep Sant Hermenegild, fill del Rei Leovigild l'any 585.
De Robert Bordet o d'Aguiló i la seva família (1118).
Va ser remodelat com castell de reis.
En 1281 va ser destruït pels agricultors.
En 1295 Jaume II destina fons a les seves obres.
Pere III fa construir una nova planta.
Pere IV el Cerimoniós ho va convertir en seu dels monarques de la Confederació Catalano-Aragonesa.
En el S. XIV es converteix en presó.
El S. XV deixa de ser residència real.
Es converteix en presidi i caserna (1698).
En 1813 va ser minat i destruït per francesos.
Del S. XIX a 1953 ha estat presó provincial.
Actualment és equipament museístic.