BOPO's
i altres ERRORS LÒGICS
- Què vol dir "BOPO"?
- En FEM MOLTS, de "BOPOS"?
- Tipus de BOPO's
- REPERCUSSIONS NEGATIVES dels BOPO'S en la nostra vida
- ALTERNATIVES, solucions als BOPOS
- COMPTE amb eliminar "FALSOS BOPOS" (o sigui, "BOVOS"), que se semblen molt...
- Altres ERRORS LÒGICS freqüents
- Veure també: Els COLORS de la RealitatQUè vol dir "BOPO" ????
És una PARAULA que m'INVENTO
per referir-me a un tipus d'ERROR LÒGIC,
o "Pufo lògic", o RAONAMENT no del tot CORRECTE,
i que és molt típic de la nostra forma de pensar, al menys dins la cultura occidental.(Veure: ALTRES ERRORS LÒGICS)
Un "BOPO vindria a ser
una "FALSA DISJUNCTIVA", o una "ELECCIÓ EXAGERADA"...Els BOPOS són raonaments de l'estil:
"O AIXÒ, O ALLÒ (i res més)",
"O UNA COSA O el seu CONTRARI",
"O SÍ, O NO",
"O és O no és",
"AIXÒ I RES MES",
"AQUEST I CAP ALTRE",
"AIXÍ i de CAP ALTRA MANERA",
"A CAUSA d'AIXÒ i de RES MÉS"
"O és PERFECTE O NO VAL RES",
"O TOT O RES",
segons el que es diu "Lògica Binaria" ("O SÍ O NO"),
per cert, bastant utilitzada en el món del ordenadors (O 'Ú', O 'ZERO'),
encara que els ordenadors ens permeten com a usuàris escapar d'aquesta lògica massa simplista
(bases de dades amb classificacions més flexibles, etc.).Vindria a ser una COMPARACIÓ en la qual ES PREFEREIX alguna cosa, i a continuació,
ES "DESCARTEN", menyspreen, ignoren, desqualifiquen, etc.,
les COSES "NO PREFERIDES".La primera vegada que un BOPO ens mareja és quan tot just hem començat a parlar, de nens, i alguna persona ens pregunta:
"¿A quién quieres más, al papa o a la mama?"(Però COMPTE ...!... també trobarem "FALSOS BOPOS",
és a dir, raonaments que semblen BOPOS i no ho són. . . ! ! !)
La SOLUCIÓ a la mania de fer BOPOs contínuament passaria per:
- Tenir clar que es tracta d'un vell "vici mental", adquirit a la nostra infància,
que no és la forma de pensar i actuar lògica, ni biològica, ni congènita nostra,
sinó que és la teologia cristiana medieval de sant Tomàs d'Aquí,
la que se'ns fica per les orelles ja des de que estaven en un bressol.
- Considerar que molt sovint, coses que ens semblen oposades o exclusives
poden existir al mateix temps, etc. etc.Els BOPOS estàn basats en els "principis lògics del filòsof grec Aristòtil"
(que ni ell mateix seguia tan "al peu de la lletra", tal i com sovint fem nosaltres),
recollits al final de l'època medieval pel monjo sant Tomàs d'Aquí,
coneguts com a "Principis Lògics Racionalistes clàssics ",
i que encara gairebé ningú s'ha ocupat de millorar (**).
"BOPO" són les sigles (o primeres lletres) de:
"Bipolar Oposició de Pseudo-Oposats", el qual vol dir:
- "Bipolar", vol dir "entre dos POLS ben definits, com ara
els POLS Nord i el Sud de la Terra"
(per EXEMPLE: el "SÍ" categòric i el "NO" categòric a qualsevol afirmació),
- "Oposició", lluita entre dues postures
(que semblen oposades, però que no sempre ho seràn, o no del tot...),
- "de Pseudo-Oposats",
és a dir, de "falsos oposats", "falsos contraris", i/o "aparents contraris", segons el cas.
En FEM MOLTS, de "BOPOS"?
En fem CONTÍNUAMENT, exagerant una mica.
Fins i tot la persona que això escriu, que fa anys que procura anar-los evitant,
els va fent molt sovint, i se'ls ha de continuar auto-corregint a cada moment
(ja m'anireu avisant dels que trobeu en aquests escrits, per mirar d'anar-los millorant).El pitjor de tot és que la nostra evolució no és cap a millor,
i que la gent CADA VEGADA funcionem MÉS exageradament per simplificacions excessives
(veure un editorial de Paco Valero, director de la revista "Integral",
que explica que en part això és degut a les simplificacions que introdueixen els grans titulars dels diaris, les notícies de TV, super-breus, les frases dels anuncis, etc.).I, FINS QUE NO APRENGUEM a comprendre i superar
els continus BOPOS que ens asalten la ment
(com en un d'aquest petits jocs electrònics dels nanos,
que van eliminant "monstres" tot el temps)
ens costarà molt IMAGINAR SOLUCIONS que NO siguin RESTRICTIVES,
limitants, coercitives, repressives, ...
Intents de CLASSIFICACIÓ dels BOPO's
No resulta gaire fàcil classificar els BOPO's, perquè n'hi a molts i bastant variats.
Després de pensar-nos-ho molt, els hem classificat:
- Segons el TIPUS d'"ERROR lògic" (classificatoris, preferències exagerades...)
- Segons el TEMA de què tracten. (polítics, filosòfics, religiosos...)I continuem buscant, per arribar a ORDENAR-LOS una mica,
i PODER DIR, per exemple:
"- Això sembla una barreja dels BOPOS 1-18 i 3-7" -(és broma).Com anireu veient, un mateix BOPO pot ser
de DOS o TRES TIPUS al mateix temps, i d'un parell o tres de TEMES.
(NO hem trobat una "CLASSIFICACIÓ PERFECTA",
d'aquestes que agraden tant al/la "racionalista" que tot/e/s portem dintre...).
Los casos concretos RESULTAN ser VARIADÍSIMOS,
y se hace muy difícil y problemático generalizar, clasificarlos,
buscar algunos puntos comunes, o parecidos...
Además, se observará en los EJEMPLOS que cada caso tiene sus particulares matices,
leyes de funcionamiento, etc., y suelen ser los MATICES, y los DETALLES,
o las LEYES de FUNCIONAMIENTO etc., muy especiales de cada caso,
los que deciden la mejor SOLUCIÓN a cada BOPO en ese caso concreto,
pudiendo también variar esto con el tiempo para un mismo caso.Lo cual refuerza nuestra teoría de que el SENTIDO COMUN,
(que también tiene sus "fallos", sus formas de usarlo no del todo bien...)
junto a una FLEXIBILIDAD mental SUFICIENTE,
y una muy ESPECIAL COMPRENSIÓN de las especiales características de cada caso concreto,
están entre nuestras "herramientas" mentales más útiles.També cal dir que fins i tot dos casos que semblen ben iguals
poden resultar en el fons ben diferents.
Diferents classes de "BOPOS" que anem trobant
segons el TIPUS d'ERROR LÒGIC :
BOPO 1: CONSIDERAR INCOMPATIBLES, O OPUESTAS, cosas que no lo son.
BOPO 2: En general, el PENSAMIENTO BIPOLAR demasiado SIMPLISTA.
BOPO 3: CONSIDERAR que una VERDAD PARCIAL es una VERDAD TOTAL.
BOPO 4: CONFONDRE la Realitat amb els ESQUEMES MENTALS que ens fem d'Ella,
o en relació amb ella, i sobretot, ESTIMAR-se més l'ESQUEMA que la Realitat.
- Exemples de diferents ESQUEMES MENTALS:
TEORIES, LLEIS, CLASSIFICACIONS, PLANIFICACIONS, CONCEPTES, OPINIONS, CREENCES, etc.BOPO 5: La POCA FLEXIBILITAT MENTAL, i/o IDEOLÓGICA, en general.
Verlo todo a través de unas ideas demasiado rígidas e inmutables...BOPO 6: La mania de PRIORITZAR, però EXCLOENT-NE massa allò no prioritzat.
(AIXÒ i RES MÉS)BOPO 7: La mania de PREFERIR quan no cal preferir
(El papa o la mama - Madrid o Barcelona - El dia o la nit...)BOPO 8: GENERALITZAR INCORRECTAMENT.
BOPO 10: Funcionar massa d'acord amb OBJECTIUS.
BOPO 11: Una incompleta comprensió de la CAUSALITAT:
Pensem, molt sovint, com si UN EFECTE tinguès només UNA SOLA CAUSA.
I no es pensa prou en les causalitats combinades
d'uns quants factors "sincrònics" o "simultanis (és a dir, que succeeixen al mateix temps).BOPO 12: Anti-MANIQUEÏSME teòric, Maniqueïsme en la pràctica
(pensar que les coses, les persones, idees, coses, etc.
són, "O BONES, o DOLENTES", com al cine, en plan extremat).BOPO 13: Pensar que ALLÒ QUE NO ÉS PERFECTE, ja no val la pena
(BOPO "del 100%",
o també: BOPO de "LLENÇAR al NEN amb l'AIGUA de BANYAR-LO").BOPO 14: Pensar que la SOLUCIÓ CORRECTA està a meitat de camí entre el que vol l'un i l'altre (BOPO del 50%).
BOPO 15: El PENSAMENT massa EGOÏSTA
(que acostuma ser un BOPO entre allò que és BO per a tú, i allò que és BO per l'altra gent).BOPO 16: Un MASOQUISME de fons, OMNIPRESENT,
que ens pot impedir DISFRUTAR plenament dels PLAERS de la VIDA.BOPO 17: VALORAR excessivament les ESPECIALITZACIONS
(i MENYSPREAR el que no prové d'especialistes).BOPO 18: QUANTIFICAR, VALORAR i COMPARAR contínuament, sobretot en DINERS.
BOPO 19: ???
Alguns "BOPOS" classificats
segons el TEMA de què tracten:
BOPO "A" = BOPO relacionat amb les nostres formes d'ESTIMAR
("A" d'AMOR)BOPO "C" = BOPOS COMUNICATIUS
(relacionat amb la nostra comunicació amb altres persones, amistat etc.)BOPO "F" = BOPOS FILOSÒFICS (un d'aquests que fan contínuament els filòsofs)...
BOPO "I" = BOPOS INDIVIDUALS (coses que pensem sobre nosaltres mateix@s,
i que seran segurament semblant a les que pensem sobre els altres).BOPO "M" = BOPOS relacionats amb les MALALTIES , salut, sanitat...
BOPO "P" = BOPOS POLÍTICS (es tracta d'un dels temes amb més BOPOS)...
BOPO "S" = BOPOS relacionats amb el SEXE, la SENSUALITAT,
l'AMOR, la FAMÍLIA...BOPO "T" = BOPOS del món del TREBALL
Etc. etc. (((LLISTAT obert)))
BOPO 1: CONSIDERAR INCOMPATIBLES, O OPUESTAS,
cosas que no lo son, o no tendrían que serlo necesariamente...És un PENSAMENT BIPOLAR massa simplista,
que no veu més que "extrems" i "oposats" per tot arreu.Hauríem de tenir sempre en compte que, molt sovint,
la REALITAT ÉS clarament POLIFACÈTICA
(TÉ MOLTES CARES, com un ICOSAEDRE (figura geomètrica amb 20 cares),
o millor encara, com un DIAMANT molt treballat)EXEMPLES:
- O bé creïem que "allò que compta és la nostra VOLUNTAT" (i/o ACTITUD, etc.),
o bé creïem que "allò que compta és el DESTÍ" (i/o l'ATZAR, etc.).- O CONSERVADOR o PROGRESISTA.
- Cal ser "GENERÓS" O "EGOÏSTA" ? Tots i totes som ambdues coses alhora, una bona combinació, variable segons cada cas concret, seria interessant.
Però quan es planteja així, com a oposats, porta a la gent a ser o MASSA GENEROSA,
o, més sovint, (i sovint després d'haver estat massa generosa),
a ser MASSA EGOÏSTA, sense cap punt de generositat,
el qual és una forma de ser supertancada que no porta a massa bo.-El cos i la ment (i/o l'esperit, segons com ho entén i ho veu cadascú)
són una mateixa cosa o són coses diferents?
Es pot parlar amb propietat de l'un i l'altra per separat?
Probablement són la mateixa cosa, ja què semblen formar part inseparable d'una mateixa entitat existent, una persona, per exemple) i al mateix temps, de vegades, estarà bé poder parlar d'elles (distingir-les, sense separar-les) com a coses diferents
(com qui parla del nas i del coll d'una mateixa persona).- La postura correcta és l'optimisme o el pessimisme? Doncs lògicament ni l'un ni l'altre, sinó una postura constructiva, realista i adaptable, que sàpigue comprendre els perills i oportunitats en cada moment sense menysprear-los ni supervalorar-los, que combini els ingredients positius de tots dos.
- El MUNDO (al menos el material, el que se pesa y mide) es SIMPLE, o es COMPLEJO?
Respuesta ganadora: El MUNDO (al menos el material, que se pesa y mide)
es MUY SIMPLE, y MUY COMPLEJO a la VEZ.
SIMPLE, porque todo él parece hecho CON "BOLITAS" de SOLO TRES TIPOS
( os protones, los neutrones y los electrones).
Y COMPLEJO, porque no hay más que mirar alrededor para ver la complejidad que se ha montado a partir de esas tres bolitas combinadas...
BOPO 2: El PENSAMENT BIPOLAR massa SIMPLISTA
Vindria a ser quan pensem i ens expressem
COM SI HAGUÈSSIM de TRIAR ENTRE DOS
"POLS", o posicions extremes,
quan no sempre és així.
O quan no veïem més que extrems i oposicions per tot arreu.
EXEMPLES:
- Una PERSONA, IDEOLOGIA, etc., "O" ens agrada, "O" no ens agrada.
Sense massa matissacions. Vé a ser, en certa forma, com això que diuen els anglesos de
"Llençar el nen amb l'aigua bruta":
en quant algun detall no ens agrada, ja res ens agrada, ho llencem tot
(és clar que també depén molt del detall que sigui...).
Si decidim que una PERSONA, o IDEOLOGIA, ens agrada, defendrem tot el que digui,
i si decidim que no ens agrada, res del que digui ens interessarà,
si no és per opinar el contrari automàticament.- Els amics dels meus amics són els meus amics, i el mateix amb els enemics
(el qual sovint resulta massa simplificant de la Realitat,
tant en política com en relacions humanes etc.)- Considerar una altra persona com d'esquerres o de dretes massa a la lleugera,
o dividir a la gent en "burgesos" o "capitalistes", i "proletaris",
sense distingir cap altra consideració personal...
-Opció 1: Les MALALTIES estan CAUSADES, i també poden ser CONTROLADES,
per la MENT i/o la CONDUCTA i/o ACTITUD de la persona malalta
- Opció 2: Les MALALTIES estan CAUSADES per BACTÈRIES ETC.,
i porten la seva pròpia trajectòria evolutiva.
La gent, generalment, pensa "O una cosa O l'altra", ja què són DUES OPCIONS
que a primera vista SEMBLEN OPOSADES,
però que de fet PODEN COEXISTIR, com a FACTORS de CAUSALITAT COMPLEXA,
juntament amb altres, depenent molt de cada cas concret (Veure Ampliació)- "GUERRA al COMPROMÍS"
és una frase que ha estat bastant de moda aquests últims anys,
i que en molts aspectes està molt bé, podria seguir estant de moda, només afegint-hi:
- "Guerra al compromís innecessari, o exagerat..."
És una CONSIGNA que, sobretot en el món de les amistats,
hauria de servir per viure amb més tranquil·litat, anar una mica més relaxats,
procurar que la gent que ens envolta no ens tregui la llibertat d'acció, de decisió...
però no ha de servir, per exemple,
per deixar un amic plantat en una cantonada del carrer una hora esperant-nos.
Potser sí, si quedem en un bar
i a la persona que espera li agraden els bars, i només és mitja hora...
Fins i tot pot ser més temps si l'altrae espera a casa seva,
sempre i quan no es tracti d'una cita amorosa, en les quals convé no fer esperar tant...
BOPO 3:
CONSIDERAR una VERDAD PARCIAL como si fuera una VERDAD TOTAL
Hauríem de tenir en compte que
la VERITAT "no s'ho fa" sempre de la mateixa manera:
- de vegades s'amaga només en un lloc,
- de vegades està només en un altre(o meitat en un meitat en altre),
però no està sempre en el lloc que ens sembla a primera vista, ni molt menys,
- i que de vegades (molt sovint) coexisteixen diferents veritats,
una o més des de la perspectiva de cada persona o entitat implicada...
- etc. etc.(veure CONTE sobre "Com dues VERSIONS DIFERENTS poden ser al mateix temps VERDADERES").EXEMPLES:
- Pensar que la Realitat NOMÉS és com la veïem
des de la NOSTRA PERSPECTIVA PERSONAL (o la perspectiva d'una altra persona).
Aquest tipus de BOPO's fa molt difícil qualsevol negociació entre persones.- Pensar que la Realitat NOMÉS és com es veu
des de la NOSTRA PERSPECTIVA POLÍTICA o SOCIAL etc.
Aquest tipus de BOPO's fa molt difícil qualsevol negociació política.- Considerar que NOMÉS la RAÓ és vàlida
per analitzar les qüestions, formar les nostres opinions, decidir les nostres actuacions...
És el que es diu RACIONALISME. És confiar massa en els nostres cervells,
en la nostra capacitat de raonar correctament...
no considerar que la nostra raó acostuma a estar molt influïda pels nostres sentiments...
I tot el que no és la raó es fica en el mateix sac
amb el nom d'IRRACIONAL (= no racional),
com si la intuïció o la imaginació o els sentiments etc. no tinguèssin cap relació amb la raó.- També seria un BOPO considerar que NOMÉS són vàlides
la INTUÏCIÓ, o el SENTIT COMÚ, o el COR, o el que sigui.- Si diem: "La cara és el reflexe de l'ànima", és veritat, però no sempre. He conegut d'a prop persones que sempre estaven maquinant i utilitzant els altres, amb una cara d'angelets i angeletes que confonien a gairebé tothom.
- Si diem: "Som el que pensem", caldria afegir "entre
altres coses"
(massa reduccionista, com a explicació de l'enorme misteri del
que som...).
Ja sé que vol dir que "allò que pensem influeix molt en el
que fem", i fins i tot
(encara que parcialment, juntament en moltes altres causes, sinó tornariem
a fer un altre BOPO), en "allò que ens va passant".
Però és millor parlar amb propietat: Som el que pensem, entre
altres coses.
BOPO 4: CONFONDRE
la Realitat
amb els ESQUEMES MENTALS
que ens fem sobre Ella, i
sobretot,
ESTIMAR-se més aquests "ESQUEMES MENTALS"
( IDEES, TEORIES, LLEIS, CLASSIFICACIONS,
PLANS, etc.)
que a la REALITAT MATEIXA.
És un BOPO en el qual penso que
fem una TRIA bastant EQUIVOCADA,
molt basada en el NOSTRE ORGULL en relació
a la capacitat de la nostra ment,
juntament amb un cert desig de CONTROL EXAGERAT i de
NEGACIÓ de la Realitat mateixa
(amb la seva impredecibilitat, desordre, etc., que ens posen una mica nervios@s).
CONSIDEREM MÉS important el nostre ESQUEMA,
i fem com sigui per tal que la Realitat s'adapti a
ell.
I ens fa detestar els IMPREVISTOS, encara que arreglin altres imprevistos,
així com les EXCEPCIONS, etc.
BOPO 5: La
POCA FLEXIBILITAT mental
És una falta de comprensió de la complexitat,
evolució, característiques particulars, etc.
de cada situació concreta, per anar adaptant les nostres idees
a la situació, i no al contrari)
EXEMPLES:
- Volem, per exemple, que
la Realitat vagi venint tal com la preveiem en les nostres tosques
i poc reals planificacions.
I ens prenem com una gran contrarietat o fins i tot fracàs del nostre
pla qualsevol imprevist o necessitat de variació del pla.
- O volem i procurem que la Realitat sigui com el
model que ens fem d'Ella
(que la nostra dona o home es comportin com nosaltres pensem que s'ha de comportar
en cada moment, etc.).
- Tenir una IDEOLOGIA molt marcada és una de les causes més
freqüents de la poca flexibilitat mental.
Estem tan convençuts/des de què el que diu l'ideòleg de
turn és la "línia correcta", que davant la Realitat
procurem aplicar-la sovint sense pensar massa per compte propi, no sigui que
arribem a unes altres conclusions que ens donin problemes després dins
del nostre grup.
BOPO 6: La mania de PRIORITZAR EXCLOENT-NE allò no prioritzat.
Sempre anem buscant "alló més important",
per posar-ho tot després en funció d'això, oblidant tot
l'altre.
I així, creem exclusions i repressions per tot arreu i a cada moment.
Exemples:
- La típica discussió
sobre "qué es alló més important"
o encara pitjor, sobre "qué és l'unic important":
El sexe, no, l'amistat, no, l'estòmac, no, la cartera...
(cadascú/na la seva tria particular...).
- Quan ens marquem unes
tasques prioritàries,
i a partir d'aquest moment ens prohibim o reprimim qualsevol pas que no apunti
a aquests objectius,
encara que la cosa vingui "rodada" i no costi gaire aprofitar per
fer-la,
encara que ens vingui de gust en un moment de descans,
encara que de fet ajudi a embellir l'objectiu prioritzat...
- Desautoritzar el que diu qualsevol persona que no parli exclusivament del
seu camp d'ESPECIALITZACIÓ. I al
contrari, refiar-nos al 100% quan ho fa.
En realitat, aquest BOPOS són una variant
o conseqüència d'un dels BOPOS
més típics,
que és el "pensament binari exagerat".
BOPO 7: La
mania exagerada de PREFERIR
(a nivell estètic, afectiu,
polític, intel·lectual, etc.),
que acostuma implicar un MENYSPREU d'allò
no preferit.
Sovint preferim una cosa entre dues o vàries
(i ho fem contínuament, encara que no vingui al cas, o no ens resulti
necessari).
I al mateix temps (o a continuació), acostumem menysprear les altres
opcions
(una mica per sentir qu hem encertat amb la nostra elecció).
Com si haguèssim de triar necessàriament entre les coses bones
que tenim al nostre abast.
I així, veiem i creem
encara més exclusions per tot arreu i a cada moment.
EXEMPLES:
- Si decidim que ens
agraden les CABRES, o els GATS,,
ens esforçarem per explicar perquè no ens agraden per res les
OVELLES, o els GOSSOS,
i els buscarem més inconvenients dels que tenen (i
viceversa).
- ENTRE DUES PERSONES o més, preferim una, (o unes),
que serà la simpàtica, i/o lista, i/o intel·ligent, etc.,
i rebutjem l'altra (o les altres), que serà la més tonta, o parada,
o demasiado movida, o antipàtica...
- ¿A quién QUIERES más, a tu
PAPÁ o a tu MAMÁ?
Típica pregunta que tod@ niñ@ acaba oyendo, en cuanto sabe decir
"SÍ" y "NO",
planteada de una manera que le pone a elegir entre dos cosas
entre las que no tendría seguramente que elegir.
Y como no será la única falsa disyuntiva que le plantearán
como necesaria,
le acostumbrarán desde muy pronto a pensar con uno de nuestros "tics":
PREFERIR continuamente.
- <<PREGUNTA: -¿MADRID
o BARCELONA? RESPUESTA: -Ya
no me pillaréis. AMBAS>>.
Así se libra de un "BOPO" tonto
Gemma Nierga en una entrevista (El Periódico, 3-6-02, p.43).
Se ve que alguna vez sí le habían pillado
y le habían hecho hacer una elección con consecuencias negativas.
Y es que os casi aseguro que a tod@s nos pillan un
par de veces al día...
Y tod@s vamos tendiendo BOPOS contínuamente, casi sin querer...
Pero está claro que preferir tiene que estar muy justificado cuando es
entre personas, ciudades, y en general, cosas complementarias y ambas positivas...).
- <<PREGUNTA: -¿Fútbol
o toros? RESPUESTA: -Fútbol>>
( Gemma Nierga, el Periódico, 3-6-02).
Mira por dónde, a veces elegir y preferir puede estar hasta justificadísimo.
Está claro que cada BOPO es un caso diferente.
- ¿AMOR o SEXO? (en TV, a 5 mujeres; 3 responden amor, 2 sexo, como si no estuviesen mezcladísimos).
- "A mí solo me gusta el BACALAO al PIL-PIL"
(puede sonar distinguido, pero se pierde muchas otras recetas que también
están muy buenas...).
- Probablement, també fem malament de considerar que les nostres
RELACIONS ERÒTIQUES
han de ser només amb persones amb tals i tals característiques...
- "Es mi ÚNICO DESEO..."
- "ERES MI ÚNICO AMOR..."
- El CONSERVADURISME SOCIOPOLÍTIC, l'acceptació exagerada
del sistema,
també és un BOPO en què ES PREFEREIXEN:
- les COSES tal i com ESTÀN ARA,
- a les coses com podríen ser si MILLORÈSSIN.
BOPO 8: GENERALITZAR INCORRECTAMENT
en algun punt dels nostres raonaments.
Les generalitzacions són molt útils,
però cal fer-les sapiguent en tot moment que ho són,
i que tenen moltes limitacions, matisacions a fer, etc.
I caldrà ser especialment delicats quan es tracti de "defectes",
precisament perquè gairebé sempre en trobarem excepcions,
i estarem sent injustos, almenys amb aquestes excepcions.
BOPO 9: Confondre la
idea que se'n dedueix d'unes xifres
ESTADÍSTIQUES amb el que realment passa a La Realitat.
Diuen que "L'Estadística és la ciència segons la qual si tu et menjes un pollastre i jo ni el tasto, tu t'hauràs menjat mig pollastre i jo un altre mig".
EXEMPLES dels efectes de les ESTADÍSTIQUES:
- Les estadístiques en què es basa la PSIQUIATRIA per dir que l'esquizofrènia és incurable, són molt curioses: Només compten les persones que tenen la mala sort de passar per les seves mans quan pateixen una crisi mental, i és clar aquestes ja no es curen mai...
- L'efecte de SENTIR-SE part d'una XIFRA estadística: "Sólo
somos un número"
(artículo sobre l@s parad@s en "El País Domingo", 17-11-02).
- (((Completar)))
BOPO 10: Funcionar massa d'acord amb OBJECTIUS
- Especialment greu resulta considerar que la CONSECUCIÓ dels OBJECTIUS
està per sobre de les consideracions ÈTIQUES de cada moment.
- GREU també resulta funcionar NOMÉS per OBJECTIUS.
- Considerar aquests OBJECTIUS com a MASSA INAMOVIBLES, impossibles de retocar, d'anar canviant...
- Anar amb PRESSA per tal d'assolir-los EL MÉS AVIAT POSSIBLE
(diuen que "les presses espatllen el curry")..
- Considerar OBJECTIUS el que serien HORITZONS. Per exemple, treure el carnet de conduir sí que seria un "objectiu", que s'aconsegueix en un moment donat, però "conduir millor" seria un "horitzó", que "es va aconseguint" però no s'aconsegueix mai del tot, sempre convé mantenir-ho.
- Considerar que els objectius ens marquen "PRIORITATS
ABSOLUTES".
Tot el que no vagi encaminat a aconseguir-ho perd la seva importància.
- Exemple més concret:
"No m'aturo per res per aconseguir els meus objectius, i jugo per guanyar",
declarava una concursant d' "El Gran Hermano" a El Periódico
del 4-4-01, p.25.
BOPO 11:
CONSIDERAR una CAUSA ÚNICA per a cada EFECTE
Es tracta d'una
incompleta i simplista comprensió de
la CAUSALITAT .
Pensem molt sovint com si
un efecte tinguès sempre una sola causa, i poques vegades
és així.
De vegades sí que ho és, sobretot en els experiments de laboratori,
en què els científics procuren aïllar una sola causa per
estudiar-la.
Però normalment, a la vida real, que
de vegades resulta molt complexa,
un efecte és degut a TOT UN VENTALL de CAUSES (CAUSALITAT MÚLTIPLE),
les quals sovint interactuen entre sí (sumant-se, restant-se, multiplicant-se...).
Així, sovint trobem a la gent, fins i tot als especialistes,
repartits en"escoles" bastant irreconciliables que
discuteixen entre elles sobre si l'esquizofrènia,
o la risa, o la tendència a la delinqüència, etc., són
degudes a causes genètiques, o fisiològiques,
o psicològiques causades per l'entorn... i sovint cada persona o escola
defen una sola possibilitat,
quan normalment, en la Realitat, es combinen totes elles, amb diferents proporcions
en cada cas concret.
Té també a veure amb el pensament
binari:
es tria una causa ("la causa") i es rebutjen activament les altres.
És un BOPO de l'estil: "AIXÒ i RES MES", "AQUESTA
CAUSA i CAP ALTRA"
ALTERNATIVES al BOPO:
- Començar a imaginar, considerar, descobrir al nostre voltant, etc.
coses que passen per una sèrie de CAUSES DIFERENTS i SIMULTÀNIES
que se sumen, es reforcen, es contraresten, etc. (Veure
AMPLIACIÓ).
Una cosa pot passar perquè moltes altres coses estaven d'una determinada
manera
en els moments precedents (CAUSALITAT SIMULTÀNIA i COMPLEXA).
- Quan es troba una causa, no pensar: "Ja l'he trobada, la causa",
i deixar de buscar.
Pot haver-hi unes quantes més, fins i tot més determinants,
o importants.
- Quan donem una possible causa d'alguna cosa,
dir que pot ser això "entre altres".
Per exemple: <<No estimem al nostre cos,
entre altres coses,
perquè la religió que ens han inculcat no ens ensenya a estimar-lo,
sinó tot al contrari.>>
- (((completar)))
EXEMPLES:
- Una discussió entre dues persones, les dues especialistes
en el seu tema respectiu:
L'una deia que la baixada d'espermatozoïdes en els homes amb hàbits
occidentals era deguda als insecticides dels aliments. L'altra deia que
no, que la causa era l'estrés de la vida occidental.
En cap moment cap d'elles va considerar la possibilitat de què es
tractés d'ambdós factors.
Parlàven com si només pugués ser un d'ells, i com cada
una creia tenir la raó,
cap de les dues donava ni una mica de raó a l'altra.
- De vegades se sent dir que
els nens d'ara són indisciplinats, violents etc. perquè
no se'ls pega com abans.
La meva experiència com a mestra en èpoques en què en algunes
escoles encara es castigava físicament amb molta duresa m'ho desmenteix
bastant:
els nens d'aquestes escoles eren més violents que els d'escoles on ja
no es pegava.
Penso que quan es diu això s'obliden ALTRES CAUSES importants:
- Horaris laborals i esgotament mental dels pares que els impedeixen
d'educar als seus fills
(l'escola no pot fer-ho tot).
- Abandó dels fills a la TV, on s'empassen contínuament
escenes violentes, amb la qual cosa acaben interioritzant-la.
- Desorientació dels pares sobre com contrarestar aquests valors
(televisius etc.).
- ETC. (((completar)))
- Molt sovint (gairebé sempre),
les decisions que anem prenent es deuen a unes quantes causes
simultànies,
i aquestes decisions seràn causes d'uns quants efectes més.
BOPO 12:
Antimaniqueïsme "de boquilla",
i Maniqueïsme en la pràctica
(= creure en l'"existència"
del "BÉ" i el "MAL")
D'una banda ens trobem un
REBUIG
de molts intel·lectuals
a la tan evident, encara que també tan relativa,
"EXISTÈNCIA DEL BÉ
i DEL MAL".
"A mi generación la habíamos machacado con eso de la guerra contra el maniqueísmo"
( de la novel·la "Que todo es imposible", de P.I.Taibo II).
El rebuig teòric rebuig de les idees del
"bé" i el "mal" té arrels sovint nietzschianes.
Els nostres intel·lectuals (i la "penya" en general)
cotinuen massa enamorats de Nietzsche
i de la seva poc lògica i/o
poc realista idea
de "viure més enllà del bé i del mal".
- D'una altra banda, aquests mateixos intel·lectuals
tatxen massa de pressa les persones, idees, ideologies, etc.,
de "bones" i "dolentes", com si les coses fòssin tan senzilles:
"Els intel·lectuals s'han refugiat en el maniqueisme" ,
diu JM Mendiluce a un dels seus llibres.
Potser perquè les inèrcies són
difícils de vèncer,
el pensament occidental continua sent profundament maniqueïsta
(una persona o cosa o acció ha de ser o bona o dolenta, com en les pel.lícules...
quan normalment la realitat no és tan "binària").
I encara no acabem de saber on ens trobem en relació a aquests assumptes.
EXEMPLES de BOPOS MANIQUEISTES:
- Considerar
que "Si una cosa és correcta, la
seva contrària és incorrecta: L'una BONA, l'altra DOLENTA"
- Confondre l'ús
que es fa d'una EINA
amb la seva "BONDAT o MALDAT".
Es tendeix molt a caure en aquest malentès,
sobretot quan es tracta de privar a la gent d'alguna cosa interessant...
D'acord que hi ha eines que només estan fetes
per matar, com una pistola,
però hi ha els ganivets, que no es poden eliminar
perquè serveixen per a moltes més coses que fer mal.
- Un altre Exemple: Internet
és una eina que no es pot rebutjar radicalment,
com fan al final del segle XX molts intel·lectuals,
només perquè les grans empreses i els estats l'utilitzen per comunicar-se
millor,
perquè aleshores potser estem rebutjant a una eina de comunicació
bastant interessant,
i que, a més a més, ja existeix
(les grans empreses no deixaran de fer-la servir, com a molt ho treuríen
de l'abast popular).
BOPO 13:
Pensar que
ALLÒ QUE NO ÉS PERFECTE, ja no val la pena,
o no és digne de ser estudiat, etc.
El podríem dir també BOPO "del
100%" (o del "tot o res"),
i també: BOPO de "LLENÇAR al NEN amb l'AIGUA de BANYAR-LO"
(és una expressió anglesa que vol dir que trobem que el nen
està brut, el rentem ben rentat,
i després ho llencem tot, aigua i nen, pel clavegueram).
EXEMPLES:
- Quan alguna cosa no surt al 100% com estava
planificada,
i per això es considera una greu contrarietat, o fins i tot un fracàs.
- Hi ha més gent del que es pensa que
diu que l'ecologisme és una tonteria, o una presa de pel,
perquè "els ecologistes tenen cotxes".
I què la gent que va a les manifestacions "antisistema" no
és sincera perquè té tarjes de crèdit.
És com dir que només pot protestar dels problemes del nostre sistema
qui no tingui tarjes decrèdit,
és a dir, gairebé ningú.
S'adopta una posició molt purista,
però en el fons sembla que es tinguin poques ganes de què vagin
canviant algunes coses...
- No fixar-se en cap aspecte interessant de l'organització social
i/o política d'un país que visitem,
només perquè hem vist en ell alguns captaires
(qui sap si ser captaire hauria de ser un dret humà reconegut?)
- Com als dos bàndols de la Guerra Civil espanyola alguna gent es va
passar molt,
decidir que cap dels dos teníen raó i que, globalment, teníen
la mateixa culpa
(per veure qui té menys raó i més culpa caldrà considerar
qui va començar aquesta guerra,
creant una situació en què la gent fa coses tan cruels).
- Decidir que una persona no val res perquè fa una cosa no del tot
ben feta,
potser entre altres 20 de ben fetes... Ho fan molt els patrons i patrones amb
els aprenents,
els i les mestres amb els nens i nenes...
- Això de "llençar el nen amb l'aigua bruta de rentar-ho"
ho fa clarament Nietzsche
amb l'Ètica, o la Moral (penso
que ell no distingia entre ambdues).
- Qualsevol CRÍTICA que vol ser DESTRUCTIVA,
quan es refereix a alguna cosa que no convé destruir, que té un
cert valor...
No perquè alguns aspectes d'una cosa no ens agradin, aquesta cosa no
val res.
BOPO 14: Pensar
que la SOLUCIÓ CORRECTA està
a meitat de camí entre el que vol l'un/a i l'altre
(BOPO del 50%).
Algunes vegades pot se així, però no sempre, ni molt menys.
EXEMPLES:
- Una persona (la que mana normalment) considera
que la DISCIPLINA és bona en si mateixa.
Una altra no ho considera així, i s'arriba a una postura de més
o menys el 50% de la disciplina inicial,
però allò que sembla una solució
equitativa és en realitat una solució que queda molt més
a prop de l'opinió del partidari de la disciplina, que de
seguida intentarà probablement tornar a la situació anterior.
És una solució que en el fons no canvia
gairebé res.
Una solució que es sortís dels "grisos" seria substituir
l'anterior visió per quelcom qualitativament diferent, com ara per la
"disciplina mínima necessària"
per arribar als objectius i resultats als que es vol arribar (la
"disciplina mínima necessària" acostuma a ser molt poca,
i té bastant poc a veure amb "la disciplina per la disciplina").
- Un altre cas en el qual el 50% no acaba d'anar
bé, és la del TREBALL CREATIU fet en EQUIP.
Per exemple, el disseny d'un jardí. Un dissenyador té una idea
basada en blancs i verd, l'altre vol flors vermelles per tot arreu, i al final,
per tal de no emprenyar-se entre ells, arriben a un disseny que no acaba de
ser ni del gust de l'un ni del gust de l'altre ni del gust de ningú.
Quelcom semblant passa quan en un equip hi ha diferents ideòlegs
(= gent amb idees),
i sobretot si tenen un orgull pronunciat, per tal que tothom estigui
més o menys content,
es pren una mica de les idees de cadascú, sense mirar si
són bones o dolentes o coherents entre sí,
i queda una barreja difícil d'entendre.
- El BOPO del 50% sovint fa fracassar els intents
de REPARTIR les FEINES de la llar de les FAMÍLIES. El pare i fills-filles
diuen: molt bé, la repartim, però aleshores tots tenim el mateix
dret de decidir en els petits detalls. I per cada cosa que suggereix la mare,
que ja ho té tot bastant controlat,
s'ha d'acceptar un altre suggeriment dels altres, i al final acaba tot descontrolat,
no hi ha manera de saber on està guardada cada cosa, i la mare acaba
tenint més feina que abans de començar l'intent de canvi.
- Un cas típic en
què el 50% acostuma anar més o menys bé és un REGATEIX
entre el preu que proposa la persona que ven i la que compra, en què
s'arriba a un intermig entre aquests dos preus. El qual no vol dir que en negociacions
una mica més complexes puguin aparèixer més possibilitats,
més colors...
BOPO 15:
El PENSAMENT purament EGOÏSTA,
(que acostuma ser un BOPO
entre allò que és BO per a tú, i allò que és
BO per l'altra gent).
Es tracta d'un dels dictats
estètics de la modernitat,
que trobem de seguida al carrer, a la feina, a la família, etc.:
Cada persona s'ha de preocupar dels seus problemes i interessos, i prou.
Preocupar-se pels de la veïna o veí és considerat com "pixar
fora de test",
o fer el ximple, o la "germaneta de la caritat"...
Això sempre ha estat així a algun nivell,
però ara ve reforçat per alguns factors, com ara:
Finalment, l'EGOÏSME exagerat ens fa estar més AÏLLATS, més SOLES is SOLS, més FEBLES...
BOPO 16: Un
MASOQUISME de fons, OMNIPRESENT,
que ens pot impedir DISFRUTAR dels PLAERS de la VIDA.
És una seqüela clara, al meu parer, del BOPO bíblico-cristià
(encara que no aparegui aquesta idea als Evangilis, o missatge de Jesús)
entre plaer corporal (= PECAT) i BONDAT.
"FER BONDAT", ja sabeu, acostuma ser igual a "privar-se d'alguna
cosa bona".
Pensem que aquest MASOQUISME
que està omnipresent en el fons de la nostra cultura occidental,
és conseqüència, entre
altres, de la SOCIETAT PATRIARCAL que encara
patim,
i que per mantenir-se necessita d'una estructura ideològica que negui
el plaer i la llibertat individual.
Ens el trobem ja a l'obra d'Aristòtil.
Veure també la
Bíblia, i Nietszche: <<Sabem que la vida és sofriment,
...que com més intentem treure'n plaer, més ens esclavitza...>>
(citat en "El consol de la filosofia", d'Alain de Botton, ed. La Magrana
p.185).
És un cas de BOPO claríssim.
Ens han dit que hi ha PLAER i SOFRIMENT, i que aquest últim és
més meritori i dignificant.
I ens el trobem TAMBÉ en IDEES FALSAMENT ROMÀNTIQUES com
aquestes:
- "Cuanto más se sufre, más se ama. Dolor por amor".
Y si sufro mucho por tí, quiere decir que te quiero mucho.
Y solemos añadir: "Sufro más que tú, por tanto te
quiero más que tú a mí" etc. etc.
- Se supone que no hay placer que no vaya seguido de dolor
(que a menudo se supone equivalente en intensidad),
que el uno trae el otro, que como mucho vienen alternados, que "la pagaremos",
todo lo cual dificulta bastante el disfrute del placer.
En la película de Julio Medem "Lucía y el sexo" no se pueden pegar
un polvo la canguro y su novio sin que a la niña se la coma el perro
de la casa. Idea subconsciente: "El placer no es gratis".
- Valorización exagerada del sacrificio:
Si no te sacrificas, y sobre todo si no sufres, no amas (a tu familia, a tu
patria...).
- Consideración de los placeres como algo a evitar porque sí
y punto.
Se prohiben las DROGAS porque se supone que se toman por placer y proporcionan
placer.
La MASTURBACIÓN continúa estando mal considerada, no se
da espacio a más contactos corporales placenteros aparte del estricto
acto sexual y algun raro masaje dado por masajista profesional...
- Cuando no se evitan, los PLACERES se viven con una CULPABILIDAD muy poco agradable.
- Se separa mentalment el treball del divertiment, com si el treball fòs un càstig del déu pare i no convinguès prendre-s'ho massa lúdicament,
- Simulem que no ho passem massa bé (també per evitar envetjes, que n'hi han...).
- Comprem una cosa que ens fa il·lusió, i tornem a casa més empenedits dels diners que ens hem gastat, en que il·lusionats pel que hem comprat.
- Etc. etc. (((LLISTAT obert)))
BOPO 17: VALORAR
excessivament les ESPECIALITZACIONS,
i MENYSPREAR el que no prové d'especialistes
Per EXEMPLE:
- El Nobel de Química Frederick Soddy va escriure un dels articles més clarividents que s'han escrit sobre el sistema econòmic avui imperant (el capitalisme basat en la regla de l'INTERÉS COMPOST, impossible d'assolir per més que s'exploti a les persones i a la Natura). Però com no entrava dins la seva especialitat, se'ls va menyspreuar per aquesta incursió en altres camps del saber. (AMPLIACIÓ)
- Es vol que l'única font del saber digna de prendre's en compte
siguin les universitats, com si fòssin les úniques cunes del saber,
en pseudo-oposició amb altres "sabers"
(sovint menys "especialitzats, i més "holístics",
més de veure les coses EN CONJUNT,
i/o més intuïtius...).- Quan una persona s'AUTOMEDICA,
tindrà bronca del metge, de la farmàcia, dels pares, de la veïna, dels amics...
Especialment demonitzades estan les persones diagnosticades seropositivas (Sida)
que no volen medicar-se, quan després de tot les estadístiques donen xifres de curació desastroses en el primer període, amb l'AZT.
Els medis de comunicació sempre diuen:
"La mortalitat d'aquesta malaltia ha baixat gràcies a la medicació subministrada".
Però podria haver-hi més factors, com ara que la gent s'estigui adaptant a la malaltia,
perquè en deu anys els organismes poden adaptant-se a moltes malalties,
com va passar amb la viruela etc.
- Es fa la suposició de què els ESPECIALISTES ens ofereixen
necessàriament
la MILLOR OPINIÓ i la MÀXIMA CERTESA,
i d'aquí es dedueix que totes i tots hem de creure i seguir sempre el
que ells diuen.
Però en tot cas, cal que hi hagi de fet llibertat d'opinió
i d'elecció.
És un dels casos clars en què l'enamorament de les persones
occidentals
envers le seva TECNOLOGIA es manifesta bastant clarament com una TECNOCRÀCIA,
o més encara, com una TECNOLATRÍA (= idolatría de
la tecnologia) que es vol imposar a tothom.
- Per altra banda, ens refiem al 100% quan una persona
parla exclusivament del seu camp d'ESPECIALITZACIÓ.
Quan precisament en el seu camp d'especialització és on les persones
tenen més desviacions racionalistes,
ja què estan molt influenciades per tants de llibres que han llegit:
El llenguatge científic, excepte potser en les ciències més
exactes,
està ple de BOPO's ((veure "cas Sokal")).
BOPO 18:
QUANTIFICAR, VALORAR i COMPARAR contínuament
(sobretot en DINERS)
Són EJEMPLOS de adónde nos lleva
la manía de ORDENAR de MAYOR a MENOR,
y a continuación PREFERIR.
- La GENT s'autoordena en una espècie de pòdium imaginari
SEGONS el SOU que guanya
(en una oficina, taller, organisme públic, entre amics...).
- Valorem les COSES que tenim (o que tenen els/les altres) SEGONS
el seu PREU.
Això de què sigui una XIFRA, gairebé sense decimals ni
res, ens ho posa molt FÀCIL.
L'AIGUA per exemple, com que és molt BARATA, no la cuidem.
Però hi ha un refrany popular que diu: "Todo necio confunde VALOR
y PRECIO"...
(Ampliació: Escrits d'en Patrick sobre aquest tema)
- PENSAR que TOT (i tota la gent) es pot COMPRAR i
ACONSEGUIR amb DINERS.
Massa sovint pot resultar cert, però també tenim molts exemples
de gent que no es ven.
En quant a ACONSEGUIR coses, de vegades em resulta una mica ingenu quan sento
que
"bastaria amb tal xifra de diners per arreglar el món".
No només serà diners el que caldrà,
caldrà entre moltes altres coses, saber com utilitzar-los
(de vegades els diners de les ajudes acaben empitjorant els problemes quan arriben
a una zona, etc.).
Segueix sent donar massa importància als diners, oblidant-se de veure
quines coses més farien falta.
- I, canviant molt de tema, un altre exemple ineludible de "quantificar",
"valorar" i "comparar"
és el TAMANY de l'ÒRGAN SEXUAL MASCULÍ (del PENIS),
que molt sovint té a molts homes preocupadíssims.
Aquest no es mesura en diners, sinó en CENTÍMETRES.
Els "shows" eròtics saben que han de tocar el tema si volen
sentir sonores rialles, una mica nervioses,
per part del públic masculí.
I fins i tot a l'últim còmic o a la literatura més alternativa,
trobareu freqüents referències a aquest "important assumpte".
I tanmateix, per a una dona, pot arribar a ser ben problemàtic una cosa
massa gran...
(Veure AMPLIACIÓ 
)
BOPOS "C"= BOPOS COMUNICATIVOS
- VERSIONES OPUESTAS, o muy distintas de un mismo hecho, sin salirse de la pura verdad
- Conversaciones, i sobre todo, DISPUTAS "PING PONG"
- Las CRÍTICAS mal recibidas, o interpretadas como ATAQUES PERSONALES (a veces con razón)
- Enseguida encontramos un "MALO" y un "BUENO" en cualquier "PELÍCULA", y en cada CONFLICTO
- Y en general, DISCUSIONES entre posturas que son BOPOS
- Etc. etc.
VERSIONES OPUESTAS, o muy distintas de un
mismo hecho,
sin salirse de la pura verdad:
- Muy a menudo en las relaciones humanas, que son
muy complejas,
ES VERDAD una cosa, Y AL MISMO TIEMPO, es verdad SU CONTRARIA
(su aparente contraria, seguramente...)
- Y también algunas veces, una explicación
sobre unos hechos que no se sale de la verdad,
pero que, consciente o inconscientemente, no lo cuenta todo,
(lo cual siempre tiene un pase porque nunca se acuerda un@ de todo,
y se supone que mientras lo que se cuente sea verdad, ya está bien, pero
se saca de contexto etc.),
puede parecer que da la razón a quien menos
la tiene.
(Ver a continuación: "Disputas ping-pong",
y CUENTO sobre las versiones
muy distintas de un mismo hecho sin salirse de la pura verdad, (a no ser "por
omisión")
Conversaciones, i sobre todo, DISPUTAS
"PING PONG ":
A menudo son casos en que hay dos verdades que son ciertas las dos y al mismo
tiempo,
aunque parezca que no tienen nada que ver.
Pasa mucho cuando discutimos de cosas pasadas,
porque cada persona se acuerda de menos de la mitad,
y las mitades no siempre coinciden,
y sin embargo todas son cosas que pasaron realmente
(a no ser que alguna de las personas en disputa mienta descaradamente).
Una SOLUCIÓN a las "disputas ping-pong":
Pararse un momento y decir a la otra persona:
- Tú me estás diciendo que tienes estos problemas conmigo,
y a mí me está saliendo el impulso de decirte los problemas que
tengo contigo,
pero a ver si hago un esfuerzo por escucharte, y mañana
yo te cuento los míos,
y si quieres volvemos a hablar sobre los tuyos también,
pues habré tenido más tiempo de pensar en lo que me estás
diciendo...
"...Suelen ser casos en que hay BLANCO
y NEGRO en cantidades independientes".
El blanco y el negro (que se da pocas veces, pero alguna vez se da),
serían "tener toda la razón una persona" y "tener
toda la razón la otra persona".
Pero también pueden tener mucha razón las dos partes a la vez.
Darían GRISES mientras coexisten sin aclararse.
Si llegan a aclararse y solucionarse los problemas,
se pueden dar muchos COLORES,
como puede ocurrir en cualquier relación entre personas.
(Ver más sobre "Disputas
Ping-Pong")
Las CRÍTICAS suelen ser mal recibidas,
o incluso interpretadas como ATAQUES PERSONALES,a veces con razón,
ya que se hace mucho el BOPO de "tirar al niño con el agua de lavarlo",
y por otra parte hay competitividad destructiva por casi todos los lados.
A mí me ha pasado a veces que, trabajando en equipos de personas,
he hecho una crítica a alguien, lo más suavemente posible y porque
me parecía importante hacerla,
y que la persona a la que iba dirigida la ha encajado aparentemente bien,
a partir de ese momento me ha hecho la guerra sistemática.
Otras veces me han hecho una crítica (creo encajarlas bien, sobretodo
cuando tienen razón),
pero luego me ha venido gente a decir que esa persona me tiene manía,
que me quiere hundir etc.,
y en resumidas cuentas luego me he visto impelida a no llevar mucho la contraria
a esa persona,
por no dar cuerda al BOPO de oposición entre ella y yo, etc.
Es un ambiente enrarecido. Lo mejor que se me ocurre como SOLUCIÓN
es una sesión inicial de "PREVENCIÓN de CONFLICTOS"
donde se anticipen estos posibles problemas.
- Algo parecido puede pasar con las NEGATIVAS.
Muchas veces se dice sí por no decir no, que cae mal, aunque luego sea
no.
Enseguida encontramos un "MALO" y
un "BUENO"
en cualquier "PELÍCULA", y en cada CONFLICTO.
A veces es más o menos así, pero la mayoría de las veces
no es tan sencillo ni muchísimo menos.
El interés de parecer el bueno hará que si a una de las dos partes
se le demuestra alguna inconveniencia de conducta, probablemente se dedicará
a difamar a la otra a todo trapo para demostrar y demostrarse que la otra es
aún peor que ella, etc. etc.
- Etc. (((completar)))
Y en general, DISCUSIONES entre posturas que son BOPOS
Son discusiones en que cada cual saca demasiadas virtudes a
su postura, sin ver las de la otra,
y saca demasiados defectos a la opinión opuesta, sin ver los de la
suya,
cuando a menudo son posturas que coexisten, que no se oponen en la realidad,
que a menudo se complementan...
o que no se prestan a comparaciones sino simplemente a tomar lo mejor de cada
una....
EJEMPLOS:
- Qué es mejor, o qué es preferible: ¿la noche o el día? ¿los perros o los gatos?
¿la cultura occidental o la islámica? ¿la raza blanca o la raza negra? Son discusiones "Boperas".
- ¿La marginación te la creas tú mism@ o te la crean l@s demás? Respuesta no "Bopera": Pueden darse los dos casos al mismo tiempo, en mayor o menor medida en cada caso (depende mucho de cada caso concreto).
BOPOS "F" = BOPOS
FILOSÒFICS
- RESPOSTES massa SIMPLES, esqüetes
i excloents a les grans preguntes filosòfiques,
con si així la FILOSOFIA RESULTÉS més ELEGANT, més
semblant a la ciència.
- També voldríen arribar a CERTESES.
- <MUNDO exclusivamente MATERIAL (Materialismos)> o <MUNDO exclusivamente ESPIRITUAL>
- <MORAL> o <NEGACIÓN de la MORAL> (ésta es grave en cuanto a consecuencias, muy típica de Nietzsche y algunos más)
- Els FILÒSOFS volen gairebé
sempre que les RESPOSTES a les grans preguntes
filosòfiques siguin
massa SIMPLES,esqüetes i excloent d'altres respostes diferents i també
reals,
con si així la FILOSOFIA RESULTÉS més ELEGANT
COM volent imitar, per exemple, la FÍSICA relativista d'Einstein amb
la seva senzilla fòrmula: e = mc2.
(Veure MÉS)
També voldríen arribar a CERTESES.
Podem arribar a tenir certeses o no podem arribar a tenir certeses?
Es demanen sovint... I en aquest últim cas, hem de caure en el relativisme
total,
que ens impedeix fins i tot decidir què hem de fer en cada moment?
(Veure MÉS)
<FUNCIÓN> o <ESENCIA>
Pregunta filosófica: ¿Cual de las
dos es la importante?
Respuesta (bastante evidente, y que supera el BOPO):
las dos son importantes y además parecen muy complementarias y interdependientes.
Pero CUIDADO: en este caso, PREFERIR
la FUNCIÓN
(y hay muchos filósofos y intelectuales en general que se inclinan hacia
ahí,
quizás influídos por los moralismos activistas de las izquierdas)
puede tener un par de peligros serios en cuanto a CONSECUENCIAS,
que ya hemos dicho que pensamos forman parte inseparable de cualquier opinión:
1) - Siendo uno de los problemas personales muy generalizados el que
cada persona se defina demasiado por su función (es un médico,
es un capataz, es un estudiante, soy...), con lo cual el paro, un fracaso profesional,
etc., pasan a ser problemas psicológicos graves, y sobre todo, no
acabamos de descubrir nunca "las otras cosas que somos",
el hecho de pensar que lo importante es la "función" afianza
esta forma de ver las cosas.
2) - OTRA CONSECUENCIA indeseable
de pensar que lo importante es la función:
nos daría por hacer enseguida la "Lista de funciones que se pueden
considerar básicas en el ser humano",
y acabaríamos por decir, con eso de "que
la función es lo más importante (o lo importante a secas)",
que como una de ellas sería la de TENER HIJ@S,
o conseguir GANARSE la VIDA, o...(etc.),
al que no haya cumplido con alguna de éstas
"funciones básicas", o "definitorias" del ser humano,
le podemos acabar negando la CONSIDERACIÓN de
SER HUMANO,
porque creemos que no lo llega a ser,
ya que su "ser", o "esencia" no ha realizado las "funciones
necesarias para serlo"...
3) - Una altra conseqüència:
ES DEFINEIX i VALORA
massa una
PERSONA en FUNCIÓ d'allò
QUE FA
(la nostra "utilitat" com a persones), oblidant el que
diu el filòsof KANT:
que "una PERSONA és un FI en SÍ MATEIXA".
<FUNCION> o <ESTRUCTURA>
(Bastant semblant al BOPO anterior)
Pregunta filosófica: ¿Cuál
de las dos es la importante?
O bien: ¿Un coche se puede considerar un coche si tiene una avería
y no es capaz de andar?
¿O si se deja en marte y hay marcianos pero no saben para què
sirve?
Respuesta (bastante evidente, y que superaría
el BOPO): casi lo mismo que en el caso anterior:
No se puede despreciar la función, pero la estructura la lleva en potencia,
así que también es importante.
Además, quizá en Marte hay un marcianito
muy espabilado que en cuanto se lo ha mirado un rato sabe para qué
sirve el coche que está viendo, y acaba consiguiendo el combustible apropiado
y poniéndolo en marcha...
<MUNDO exclusivamente MATERIAL
(Materialismos)>
<MUNDO exclusivamente ESPIRITUAL>
(Idealismo platónico, del cual no está libre el RACIONALISMO,
cuando valora más las ideas y razonamientos que la Realidad que se supone
tendrían que reflejar,
así como muchas otras escuelas, entre ellas la mayoría de las
místicas, tanto orientales como occidentales).
Cuando lo más probable es que materia y espíritu vayan muy
unidos,
como dos características de una misma cosa.
<IRRACIONAL> o <RACIONAL>
entendiendo eqiovocadamente por "Irracional"
todo lo que no es la razón puramente reflexiva y deductiva
(o sea, la intuición, imaginación, sentidos ético y estético,
vivencias místicas, afectos i desafectos, otros sentimientos, el mismo
"sentido
común "...) como si fueran opuestas a la razón,
cuando son complementarias e inseparables, al menos cuando se usan y/o se interpretan
"adecuadamente".
(Ver: Criterios
para usar (adecuadamente) nuestra INTUICIÓN Y EMPATÍA
, y
Criterios
para usar (adecuadamente) nuestra IMAGINACIÓN)
< ÉTICA > o < ESTÉTICA
>
A menudo se ha planteado la cuestión en términos de "cual es más
importante",
y a menudo se resuelve la cuestión como lo hizo
Nietzsche,
"prefiriendo" la Estética "a costa" de la Ética
(el "bello"Superhombre, de raza aria, situándose "por encima del bien
y del mal").
Pero también podría resultar que fuesen "distinguibles pero
inseparables" la una de la otra,
como expresa el arquitecto mexicano Luis Barragán:
<< [La BELLEZA] es una idea difícil de definir para mi,
pero creo que todos la reconocemos cuando está presente. [...]
No puedo imaginar una vida sana y MORAL en la que falte la belleza.>>
(Guadalajara 1984, mencionado en el libro que le dedica Yukata Saito, Noriega
editores, México).
Después de todo, es difícil equiparar
la belleza con las obras literarias, pictóricas, etc.,
producidas bajo REGÍMENES políticos CRUELES y AUTORITARIOS.
(Veure AMPLIACIÓ)
<MORAL> o <NEGACIÓN de la MORAL>
Ës un cas molt típic d'allò de "llençar el nen amb l'aigua bruta de rentar-ho".
Ho fa clarament Nietzsche
amb l'Ètica, o la Moral (penso que ell no distingia entre ambdues).
No li va agradar la Moral cristiana que li proposava el sistema en el
seu temps,
i va decidir que el millor era prescindir de cap mena de Moral,
i que l'ideal era el Super-Home que es situava "per sobre del bé
i del mal"
(el qual és impossible: qualsevol actuació té repercussions
bones i/o dolentes,
que hauríen de considerar-se inseparables de l'actuació).
RESUMIENDO (en cuanto a BOPOS filosóficos):
Que si:
- Por una parte,
casi TODAS las escuelas filosóficas SUELEN TENER alguna parte de RAZÓN
(porque la Realidad es lo bastante polifacética y multicolor
como para contener, en su complejidad,
elementos reales de unas cuantas verdades que a nosotr@s nos pueden parecer opuestas),
- y por otra parte, MUCHAS VERDADES que nos aparecen como opuestas,
sin embargo, a poco que miramos el asunto con un poco de detenimiento
(y sin querer sólo tener y saber desde el principio toda la razón, etc.),
vemos que CONVIVEN TRANQUILAMENTE en la Realidad, y
que, curiosamente, TODAS ellas pueden tener su nivel de "VERDADERAS",... las ESCUELAS FILOSÓFICAS DEJAN de TENER demasiado SENTIDO,
al menos COMO sistemas de pensamiento "OPUESTOS", que se niegan uno al otro:
¡UN BOPO MENOS!
ANÉCDOTA: "La chica que servía el té (en una reunión de filósofos)"
BOPOS "I" = BOPOS
INDIVIDUALS
(coses que pensem sobre nosaltres mateix@s,
i que seran probablement bastant semblants a les que pensem sobre els altres).
- Viure la NATURA com oposada necessàriament a l'ACTIVITAT HUMANA.
- Viure el COS i els PLAERS CORPORALS com quelcom oposat a l'ESPERIT.
-"O JO O els/les ALTRES", viscuts com a oposats a nosaltres.
- "SOC allò que TINC", "SOC allò que FAIG",
"SOC allò que PENSO",
"SOC allò que OPINO", "SOC allò que LLIGO",
"SOC allò que SEMBLO" ...
- "Allò MÉS IMPORTANT és el SEXE" (o és
l'ATRACTIU SEXUAL, o la BELLESA,
o la INTEL·LIGÈNCIA, o l'ESTATUS SOCIAL, o la CAPACITAT de GUANYAR-se
bé la VIDA...)
- ETC. (((completar)))
BOPOS "P" = BOPOS POLÍTICOS
La Política, más quizá que cualquier otro campo de
actividad humana, está plagada de BOPOS,
lo cual hace que sea muy difícil razonar reflexivamente sobre ella.
EJEMPLOS:
- "O NACIONALISMO O UNIVERSALISMO"
- O "REVOLUCIÓN" O "EVOLUCIÓN"
- "Querer CAMBIARLO TODO" o "NO querer CAMBIAR NADA"
- Dos "BOPOS" d'esquerres enfrontats : El MARXISME contra l'ANARQUISME
- O LIBERTAD PERSONAL O SOLIDARIDAD
- Enseguida encontramos un "MALO" y un "BUENO" en cada CONFLICTO POLÍTICO
- És un BOPO distingir entre "ESQUERRES" i "DRETES"???
- Considerar a una persona d'ESQUERRES
o de DRETES massa a la lleugera,
o dividir a la gent en <<BURGESOS (o capitalistes)>>,
o <<PROLETARIS>>
- En política, el
"CENTRE", molt sovint (no sempre), només intenta ser un gris
entre la "dreta" i l'"esquerra",
per tal de portar-se el màxim de vots d'aquestes dues tendències.
..
- Els BOPOS de l'ANARQUISME
- Els BOPO's están molt presents en els EXTREMISMES POLÍTICS
- Y, más en general, los PARTIDISMOS
- Típicos BOPOS IZQUIERDISTAS, DERECHISTAS y/o NEOLIBERALES,
O CONSERVADOR o PROGRESISTA
(dos conceptos que pierden sus significados reales para situar a las personas
en otros dos que no van exactamente ligados a ellos: ser de IZQUIERDAS o de
DERECHAS.
Pero una persona puede ser "conservadora" (para unas cosas)
y al mismo tiempo ser "progresista" (para otras). Estoy pensando en
la gente ecologista.
Y no siempre la gente que parece más "progresista" es la más
progresista.
Pienso que una de las cosas que más merma el "progresismo"
de las personas
es la poca flexibilidad.
Sí que es cierto que la gente que en política se proclama "conservadora"
suele ser lo que se llama "de derechas", conservadora de tradiciones
que perpetúan la división entre pobres y ricos como si fuera
algo dispuesto por Dios, de tradiciones que a las mujeres nos quitan las libertades
y nos convierten en hembras parideras que han de estar encerradas en casa, etc.
etc., y sin embargo,
no suelen ser conservadores de cosas interesantes como el paisaje y la naturaleza
en general,
ya que suelen tener mucho dinero y lo invierten en llenarlo la tierra de alquitrán
y de cemento.
O NACIONALISMO O UNIVERSALISMO
És un BOPO cuando se considera
que son dos deseos irreconciliables, siendo ambos probablemente bien compaginables.
Se puede imaginar un gobierno planetario
(aunque hoy por hoy pienso que no resulta deseable en el sentido de que sería
demasiado fácil de manejar
por los pocos ricos que lo tienen casi todo, sería aún más
incontrolable por la ciudadanía),
pero compuesto de naciones incluso más pequeñas que las actuales
Las actuales suelen ser demasiado grandes para estar cerca de l@s ciudadanos).
No es incompatible.
Y sin embargo, la gente universalista a menudo se considera enemiga de la nacionalista.
Querer CAMBIARLO TODO o NO querer CAMBIAR NADA
"Uno de los grandes peligros en esta vida es la gente que necesita
cambiarlo todo
y la gente que no quiere cambiar nada."
(Recibido entre otras frases en un e-mail anónimo)
Nuestro sistema social y económico tiene cosas
buenas, y no tanto, y cosas francamente inadmisibles.
Tendríamos que hacer el esfuerzo mental de distinguir lo que conviene
cambiar y lo que conviene conservar, y no es tan fácil como decir que
hay que derrocar al capitalismo y no explicar nada más.
<< Nunca seré una fanática ni del islam ni de la modernidad
occidental...
Yo me he educado entre las dos culturas y sé que las dos tienen cosas
muy buenas. ¿Tan difícil es entender esto? >>
(Una periodista argelina en el exilio, en una entrevista de Margarita
Rivière, Magazine de La Vanguardia del 8 marzo 1998)
O LIBERTAD PERSONAL O SOLIDARIDAD
Es un BOPO de las izquierdas no anarquistas desde que llegaron al poder en algunos
países
tras las revoluciones del siglo XX, y de muchas personas de izquierdas:
Hay mucho autoritarismo escondido también en las izquierdas, que
sale a flote cada 2x3...
(Veure AMPLIACIÓ)
Enseguida encontramos un "MALO" y un "BUENO"
en cada CONFLICTO POLÍTICO.
A veces es más o menos así, pero la mayoría de las veces
no es tan sencillo ni muchísimo menos.
El interés de parecer el bueno hará que si a una de las dos partes
se le demuestra alguna inconveniencia en su conducta, probablemente se dedicará
a difamar a la otra a todo trapo para demostrar y demostrarse que la otra es
aún peor que ella.
IZQUIERDA / DERECHA
Esta dicotomía tiene algo de BOPO,
pero mucho también de falso BOPO, ya que sí
que se presentan oposiciones reales.
Por ejemplo, leí en algun lugar (**)
que la DERECHA suele buscar la LIBERTAD ECONÓMICA
(que favorece a los que tienen mucho dinero), y procura recortar la LIBERTAD
PERSONAL,
y la IZQUIERDA es la que debería buscar justo lo contrario
(aunque en la práctica las LIBERTADES PERSONALES también le
suelen preocupar poco).
(Ver más sobre Las IZQUIERDAS y las DERECHAS).
-Considerar una persona com d'ESQUERRES
o de DRETES
massa a la lleugera,
o dividir a la gent en BURGESOS (o capitalistes)
i PROLETARIS,
sense distingir cap altra consideració ni matissació.
(Veure també: BOPOS del TREBALL, i CLASSES SOCIALS).
Els BOPOS de l'ANARQUISME
El tenim un especial afecte,
pel fet de posar en el punt de mira de les seves crítiques a l'autoritarisme,
però la seva ideologia es basa també en una sèrie d'errors
lògics,
entre ells el de posar la tria
entre "AUTORITAT" o "NO-AUTORITAT"
d'una manera massa esquemàtica, que, al meu entendre, no ajuda
massa a avançar per aquest camí.
Ya el nombre de esta ideología, o conjunto de ideas, es la expresión
de un BOPO:
AN-ARQUISMO es una negación de TODA AUTORIDAD, y eso no se mantiene en
la práctica,
tiene tantas excepciones que no se sostiene como declaración de principio.
Para ell@s, AUTORITAT
= SOMETIMIENTO "por principios",
pero a menudo hay "autoridades naturales" que van bien en un determinado
momento, grupo etc.,
las cuales, eso sí, habrían de ser las mínimas, y bien
delimitadas en el tiempo, áreas que afectan, etc.
Ejemplos: Autoridad de l@s adult@s sobre los menores,
autoridad en un barco, o autoridad en una casa de l@s que viven en ella sobre
l@s invitad@s... hasta un escenario en un concierte necesita de una persona
a la que corresponde la autoridad, para ir bien.
Lo que pasa
es que cualquier autoridad tendría que tener una serie de características,
ha de ser la mínima posible (en duración y en aspectos que incluye),
ha de ser enormemente considerada con la dignidad personal de todo el mundo,
etc. etc. etc.
Todo esto es importante estudiarlo, pero l@s anarquistas no lo hacen, porque
les parecería que ponen en duda su "dogma nº 1".
(Veure també: l'ANARKISME, i l'AUTORITARISME).
Els BOPO's están molt presents
en els EXTREMISMES POLÍTICS
Som extremistes quan,
si una corda té dos extrems i molts puntos intertmitjos amb característiques
peculiars,
només ens interessem pels extrems, i als punts intermitjos no els considerem
interessants.
O quan interpretem
que els puntos intermitjos podràn tenir només
les característiques dels extrems en un o altre percentatge.
I quan arribem a considerar que allò acceptable
és l'un dels extrems ,
i que és inacceptable qualsevol
variació sobre aquest extrem
(per exemple, l'acompliment exacte d'una
programació prefixada,
quan qualsevol canvi es considera un fracàs, és un extremisme).
I el pitjor de tot, és que els extremistes, com que consideren el seu
"extrem" tan meritori i pur,
acostumen estar tan orgullosos de ser-ho, tan "pagats d'ells mateixos",
que no hi ha qui lis digui res: ells ja s'ho fan bé i prou.
Les persones de l'ULTRADRETA i l'ULTRAESQUERRA
SOBREVALOREN els extrems només pel fet de "ser extrems",
i consideren que són les postures polítiques més pures
(el seu en "bó" i l'altre en "dolent"),
i que cal estar en el que ells han triat per ser "autèntics",
que posseeixen la veritat, etc. etc.
La EXTREMA DERECHA y EXTREMAS IZQUIERDAS
suelen estar especialmente plagadas de "bopos".
Y, por una serie de extrañas y complicadas circunstancias
(cosas inconfesables que ocurren en las comisarías, etc. etc.),
suelen coincidir en la práctica más de lo que cabría
esperar
(una vez más, los extremos se tocan).
Por ejemplo, la extrema derecha se frota las manos
cuando los radicales de extrema izquierda provocan violencia en una manifestación,
porque ayudan a desautorizar ante la opinión pública las ideas
de la gente que se manifiesta.
Incluso muchas veces la derecha viste a sus policías de izquierdistas
y les hace hacer lo mismo que hacen los violentos (también llamados radicales)
de izquierdas (romper escaparates etc. etc.).
Ambos extremos parecen tener intereses y métodos coincidentes
Y, más en general, los PARTIDISMOS,
que consisten en considerar
que TODO lo que hace un determinado político o partido ESTÁ BIEN,
y que TODO de lo que hacen los demás
ESTÁ MAL
( entre otras razones más,
porque sólo nos fijamos en lo que hace mal, cuando no es nuestro partido,
y en lo que hace bien, cuando es el nuestro).
Pero a veces llegamos incluso a decidir la opinión que tenemos en cualquier
tema con el único criterio lógico de
procurar que sea la opuesta a la que tienen nuestros adversarios políticos.
Sin pararnos a considerar que todo el mundo puede tener razón en algunas
cosas, aunque no la tenga en otras.
y que hasta un reloj estropeado acierta la hora dos veces cada día.
Típicos BOPOS IZQUIERDISTAS:
- "SER POBRE = SER BUENO" (se piensa sobre todo en teoría,
cuando se habla sin concretar).
- "SER RICO = SER MALO" (se piensa cuando se es menos rico
que el rico).
Típicos BOPOS DERECHISTAS
- "SER POBRE = SER TONTO, más o menos"
(al menos inferior a la media de inteligencia)
- "SER RICO = SER de una CASTA ESPECIAL, más RESPETABLE"
Típicos BOPOS NEOLIBERALES
(= de casi tot/e/s nosaltres, que estem empapats d'aquest pensament):
- "QUIEN NO TRABAJA es porque NO QUIERE".
- "TODO el MUNDO tiene sus OPORTUNIDADES" (el que las desaprovecha,
alla él...).
- "SER RICO = SER LISTO" (se piensa sobre todo cuando se tiene
dinero,
pero también a menudo cuando no se tiene).
SOLUCIONS a aquests BOPOS:
Repetir, 1000 vegades al dia:
- "La gent POBRE pot ser tan BONA i tan DOLENTA com la RICA"
- "Els RICS NO són GENT MÉS LLESTA i RESPETABLE"
- "Els fills dels rics (FILLS de PAPÀ) no són automàticament
tontos i menyspreables"
- "No per ser MÉS RICA que NOSALTRES donarem a una PERSONA una PATADA
si podem".
- "La ENVIDIA NO es BUENA, y los COMPLEJOS de SUPERIORIDAD TAMPOCO"
- "La ENVIDIA, además, nos hace ser poco inteligentes"
- "BUSCAR FEINA és més DIFÍCIL del que pot semblar
a primera vista,
a no ser que es tingui un perfil personal molt especial,
i NOMÉS hi ha alguna cosa pels més "GUAPOS", "JOVES
però no massa", "ENXUFATS"...
però NO hi ha feina per a TOT/E/S".
BOPOS "S" =
BOPOS relacionats amb el SEXE i l'EROTISME
- Si no hay penetración en una relación erótica (heterosexual)
,
no ha habido "polvo", no ha pasado nada
(éste es uno de los que más nos fastidian a las mujeres, y creo
que en el fondo también a los hombres)
- Si un hombre siente alguna sensación placentera por zonas cercanas
a la anal, considera que es homosexual.
Y como piensan que O son HOMOSEXUALES O son HETEROSEXUALES,
y no quieren para nada dejar de pertenecer al selecto club de los heterosexuales,
ahí se ponen supernerviosos, y la mitad de ellos no se dejan tocar por
detrás más abajo de la cintura ni más arriba de las rodillas.
- Probablemente, también hacemos mal en considerar que nuestras RELACIONES
ERÓTICAS
han de ser sólo con personas con tales o cuales características...
- Considerar que si queremos a alguien no podemos querer a nadie más también me parece una limitación bastante seria. Nos hace prometer amor eterno a cada pareja que tenemos, y luego olvidarla completamente para no enfadar a la siguiente, y así sucesivamente. No me acaba de parecer serio.
- Etc.etc.etc.etc.
BOPOS "T" = BOPOS del món del TREBALL
- En les RELACIONS ENTRE
EMPRESARIS I TREBALLADORS d'una empresa,
la qüestió depèn molt de cada empresa,
de la postura dels uns i els altres, etc.
POSTURES "DURES" de qualsevol de les dues parts
situen les coses "entre el blanc i el negre",
deixant pas a "solucions grises" que varien segons la força
que aplica cada part.
Però altres postures més comprensives i dialogants (que
haurien de ser-ho de les dues parts)
poden donar altres gammes de colors molt interessants, que sovint no es relacionen
només amb els diners (els diners no són l'única cosa important..!).
Però els BOPOS del TREBALL, sobretot els
que afecten més directament
a la bona CONVIVÈNCIA i l'ENTENIMENT en el món del treball assalariat,
acaben tenint repercussions serioses, fins i tot, en la salut de la gent
(passar al menys 8 HORES diàries rodejats d'enemics no fa bé
a ningu/na).
- BOPOS dels TREBALLADORS
- BOPOS dels "PATRONS"
BOPOS dels "PATRONS"
(amb "PATRONS" vull dir equip directiu i persones que estan
a la vora, encara que es puguin considerar també treballadors):
- QUANT MENYS PAGUI i més exploti (horaris,
ritmes, etc.), MILLOR per MI.
BOPO claríssim i equivocat, perquè
avui dia en què hi ha tanta oferta de productes, un treballador descontent
té mil maneres insospitades que fer que el negoci vagi malament, o no
vagi tan bé com podria.
- QUANT MÉS BENEFICI, MILLOR.
És lògic que el benefici sigui important, però no el més
important, i amb tanta diferència,
i sobretot, sense que importi massa cap cosa més.
Entre elles, unes quantes qüestions ètiques en cada moment.
- L' AUTORITARISME és una eina important.
No admeteixen SUGGERIMENTS dels treballadors per tal de no "minar"
la imatge d'autoritat
( el qual pot arribar a ser un desastre per a l'empresa),
-
