Campanya contra les patents de programariCampanya contra les patents de programari
Article de Josep Monés i Teixidor al número d'octubre de
2003 de la revista Unidiversitat
27 de setembre del 2003
Us imagineu que algú patentés l'escala i que cap arquitecte en pogués
utilitzar el concepte? O que algun músic cobrés royalties cada vegada que
algú utilitzés un arpegi? Què hauria passat si els matemàtics haguessin hagut
de pagar a Descartes per utilitzar les seves coordenades cartesianes?
Les patents són un artifici legal inventat al segle XIX per tal d'incentivar
la innovació: es concedeix vint anys de monopoli sobre una invenció, que ha
de ser aplicable industrialment, a canvi que fer-la pública perquè tothom en
pugui aprendre. Això feia rentables les inversions necessàries per innovar,
en camps on això costa molts diners, sabent que, un cop aconseguit
l'objectiu, tenien vint anys per amortitzar-lo.
Però quina diferència hi ha entre inventar una bombeta i inventar un gir
lingüístic en el teu darrer llibre? La diferència és que per crear la bombeta
es necessiten experiments, laboratoris i molts diners; existeix la
possibilitat de que ningú vulgui córrer el risc d'inventar-la si no
s'assegura a l'innovador que en podrà treure benefici. La literatura, que
pertany a l'àmbit de les idees, funciona de manera diferent, tothom té els
mitjans d'arribar a aquella solució, es tracta de posar-se a pensar. La
censura, que és en el que es convertirien les patents en la literatura, no
fomenta la creativitat. L'activitat del programador és, des d'aquest punt de
vista, semblant a la de l'escriptor, el matemàtic o el músic. En el
programari, les idees bàsiques són conegudes, hi ha unes paraules, unes
gramàtiques i uns principis fonamentals. El difícil no és tenir les idees,
sinó dur-les a la pràctica. Fer-ho. I si a sobre es patenten les idees, unes
idees a les que arriben independentment milers de programadors de tot el món,
la feina del programador es torna impossible. Com a mostra un botó: el carro
de la compra electrònica, baixar música o vídeos d'un servidor, el control
remot d'un ordinador i la compra amb un sol clic d'Amazon estan patentats.
L'Oficina Europea de Patents és un desgavell. Malgrat estar prohibides, ha
concedit més de 30.000 patents de programari de forma encoberta. Per
solucionar-ho, el comissari europeu Frits Bolkestein, en comptes de
sancionar-la, va proposar una directiva europea per legalitzar les patents de
programari. I no ens ha d'estranyar: en un món on el país més ric del món,
els EUA, el que més exporta són drets sobre propietat intel·lectual,
industrial i patents, els legisladors sempre estan apunt per fer patentable
el que no és patentable - el DNA biològic, per exemple - tot posant totes les
traves possibles a impedir la lliure difusió del saber.
A favor hi ha les grans multinacionals del sector, amb els recursos per crear
multitud de patents i extorsionar a tothom qui les incompleixin. I d'entre
elles, sobretot les dels EUA i el Japó, on les patents de programari ja són
legals i ja en tenen un munt de preparades per presentar tant bon punt siguin
legals. En contra hi ha els grans perjudicats: la indústria europea, el gruix
de la petita i mitjana empresa informàtica, centenars de milers de
professionals del sector, els consumidors i el programari lliure que, pel seu
mateix concepte, hi entra en plena contradicció. El comissari Bolkestein
opina que hi ha una ``majoria econòmica'' a favor.
El passat 24 de setembre, el dia de la Mercè, es votava la qüestió al
Parlament Europeu. Finalment, anys de feina de gent de tot Europa, de
campanyes, de parlar amb els europarlamentaris, de xerrades a tort i a dret,
de revisar textos legals, de recollir al·legacions, de tancar milers de webs
com a protesta, de recollir 300.000 signatures, aconsegueixen esmenar tant el
text de la directiva que es pot dir que, en comptes de legalitzar les patents
de programari, el que fa és prohibir-les. I tots els que estaven en contra de
la directiva, ara hi estan a favor, i viceversa. La votació es va aprovar per
361 vots a favor, 135 en contra i 28 abstencions. Una gran victòria que hem
d'agrair a tots aquells que han estat tots aquests anys al peu del canó. Però
la guerra no s'ha acabat. El mecanisme de codecisió europeu per aprovar la
directiva és un procés llarg i complicat; i és previsible que el Consell
Europeu, composat pels governs de la Unió i més predisposats a cedir als
interessos de les multinacionals, provi d'eliminar algunes esmenes.
Per saber-ne més: